24 de des. 2010

BONES FESTES



Dies de família, records, vivències, nous pensaments,.......
bon nadal i sobretot millor any 2011.

Esperant gaudir de nous dies de muntanya.

SALUT A TOTS I TOTES


9 de des. 2010

EL GR 92 AL CAP DE CREUS

 Inicis de desembre del 2010

Un grapat de dies de festa han estat perfectes per endinsar-se en el nord del GR 92, tot fugint  dels inicis de la temporada d'esquí a la muntanya del nostre Pirineu.
Gaudint d'una temperatura agradable, però amb un fort vent per companyia, hem recorregut el trajecte de Portbou a Roses en tres etapes.
Tot plegat un espai natural delicat i deliciós en la solitud de la Costa Brava a finals de tardor, on els vestigis de la històrica activitat humana contrasta amb les zones més turístiques, en aquesta època de l'any poc concorregudes.

                                           ETAPES:

Diumenge 5 desembre,  Portbou- Port de la Selva:
superat el coll del Frare la vista observa ja la dimensió del Cap de Creus en el seu sector nord. La ruta travessa diverses cales, passant per Colera i Llança,  i arribant a Port de la Selva pel seu arrenjat camí de Ronda.  En les alçades, la presència constant del Monestir de St. Pere de Ribes.

     
Dilluns 6 desembre, Port de la Selva- Cadaqués pel coll dels Bufadors:
ben conegut és el far del cap de Creus, però el GR 92 s'endinsa per l'nterior de la península tot descobrint l'àrea més rural, amb vestigis de masies i antigues terrasses de conreu. El trajecte resulta ser un gran testimoni de la història agrària del Cap de Creus; no costa massa imaginar-se, com fa 100 anys, la vinya  era el conreu més extens, fins que  la fil.loxera  arruïna la  regió.



Al fons, el Puig del Bufadors.
















Dimarts 7 desembre, Cadaqués- Roses:
etapa que ressegueix zones de muntanya i multitud de cales( Jóncols, Montjoi,...), però sobretot destacar la presència de l'imponent Cap Norfeu, per arribar a Roses en una jornada de quasi més de 5 hores.




Arribant a Roses, un contrast increïble: el Canigó



           















En definitiva, olor de mar a les portes del nostre Pirineu.