IN MEMORIAM

 Dimarts 25 de gener

A mort el pare.
Un tarragoní, amant del mar, que va aprendre a viure a la terra ferma,  Lleida,  i a estimar el nostre PIRINEU.

Bon esportista, sempre amb compromís social i cultural, lluitador per la llengua catalana,  poeta, ... i admirable lluitador per la vida.

Ell va ser el meu 'primer monitor d'esquí'. Rondaven  finals dels anys 60 quan Baqueira era una petita estació.  El recordaré sempre ajudant-me a remuntar la pista dels 'Pastorets', amb els petits esquís que els 'reis màgics' m'havíen portat, i així fent les meves primeres baixades.

A ell, i a la meva mare, els hi dec, entre  moltes( moltes) altres coses, la descoberta de  la màgia de la muntanya i del Pirineu;   llavors van ser espais desconeguts i estranys, però que s'han convertit, per una bona part de la meva família,  escenari privilegiat en les nostres vides.

Amb gratitud











HOMENTATGE:
Res millor que el fragment final  de 'Molt lluny d'aquí' del poeta més emblemàtic de la ciutat que ens va acollir.

                                               
"Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El meu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare."

                                                                                   Màrius Torres, juny de 1939

Segre, dilluns 24 de gener