ROC DE PESSONADA pel grau d'Escaligons

La tardor és un bon temps per apropar-se als territoris del Prepirineu per recórrer rutes prou interessants. Entre 4 i 5 hores de caminada és possible pujar, des del poble de Pessonada, a la Rocalta( 1489 m) pel grau d'Escaligons.
El poble de Pessonada, prop de la Pobla de Segur, es caracteritza per estar presidit per unes espectaculars cingleres, a més del ser el poble de l'escriptor  Pep Coll. 
Cingles de Pessonada, amb el grau d'Escaligons en el centre dreta de la imatge
Just damunt de bonica  Ermita de la Mare de Déu de la Plana (recentment reconstruïda, després que el seu absís fos afectat per la caiguda d'un roc) s'obre una canal encaixada per la qual transita un vertical camí equip fins i tot amb graons metàl.lics que daten de la nostra Guerra Civil. En una hora d'ascens el grau resulta bonic i sense dificultats.

Dalt la carena dels  anomenats Feixancs de la Tremor, en una hora més podem arribar a la Rocalta i albirar una vista esplèndida: Montsec, St. Corneli, Conca de Tremp, Carreu, Boumort, pic de l'Orri, capçalera de la Vall Fosca i Boí fins i tot l'Aneto  i el Vallibierna.

El retorn pot fer-se pel mateix grau o bé allargar la sortida fent la volta al Roc de Pessonada per un camí ben marcat que devalla per  l'ampli barranc de St. Martí, direcció nord-oest en principi i després sud-oest fins al poble.
Aquest itinerari té, doncs, interès excursionista, però també històric per la gran quantitat de restes que encara poden trobar-se de la Guerra Civil, des de trinxeres fins a un observatori militar bastit per l'exèrcit nacional.

Joan Ramon Segura; 25 excursions pel front del Pallars


EN LA MEMÒRIA


Sembla que no faci tants anys, però ja en fa cinc que en Jordi Guivernau ens va deixar, en aquell 5 de març,  al barranc de Verdins entre la neu i la boira.
Malgrat el temps passat,  la seva energia i  el seu mestratge excursionista ens acompanya dia a dia.

Així ho vam poder comprovar una bona colla de vells amics i amigues del Centre Excursionista de Lleida. L'11 de setembre era una excel.lent diada per reunir-nos dalt del Pic de Filià o Paiassos, convocats per la seva família,  i ubicar-hi un lloc on poder recordar-lo en la magnífica Vall Fosca que tant l'havia vist trescar entre les seves valls i alçades.


L'absència va semblar menys dolorosa allí tots reunits, ressonant en la nostra memòria un munt d' imatges, veus, paraules, vivències,.... de dècades passades que hem compartit, durant tantes dècades inoblidables, en les valls i muntanyes del Pirineu i d'arreu del món.


            Jordi,
formes part de la nostra memòria i, per tant, de la petita història de cadascun de nosaltres.