30 d’ag. 2012

TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA( i III)

Fiord de la gelera Qooroq
Fiord  prop de la gelera Qooroq

El trek que vam realitzar recorre les terres de Mellem que permeten conèixer el territori de tundra i les geleres Qoorop i Kiattut en un circuït circular des de Narsursuaq. El paisatge i la vegetació de tundra es caracteritza per la manca d'arbres, ja que no poden arribar crèixer degut a les condicions  mediambientals. De tota manera, és un paisatge extraordinàriament verd i ric en espècies vegetals com salzes enans, líquens, molsa, cotó, angèlica, camamilla,.... almenys a l'estiu.
Els altres components del paisatge són les muntanyes, que acaben en els fiords, les immenses geleres i els innombrables llacs d'origen glacial de gran bellesa.
Angelica















Les geleres Qooroq i Kiattut davallen de l'Indlandis, al llarg de quilòmetres, però tenen particularitats diferents. Mentres  el Qooroq és una gelera viva que desprenen, diàriamen,t gran quantitat d'icebergs, el Kiuttut es considera una gelera morta que esdevé un riu que desemboca al fiord Tunulliarfik. a Narsuarsuaq, i pertant ha perdut la seva capacitat de produir icebergs.

Tot plegat és un espectacle excepcional, on  possible observar com, en les geleres, les rimaies s'han anat formant i s'intueixen els colors de roques diferents que indica on arribava el gel fa ja dècades.
Gelera Kiattut, on observa la rimaia formada







Imatges de l'aproximació al front de la gelera Qooroq amb la barca semirigida de Tierras Polares conduïda per  Ramon Larramendi.

Des del campament a Tasiusaq, el fiord Sermilik és un excel.lent escenari per practicar el caic entre icebergs.

 

De la gelera Eqaloruutsit es desprenen gran masses de gel que naveguen a la deriva al llarg del gran fiord. Impressiona les grans dimensions dels icebergs i com van transformant-se pels efectes dels fenòmens meteorològics: poden arribar a explosionar, a trencar-se o bé girar-se completament entre un gran soroll, malgrat que estiguin en la distància. 

En definitiva, una gran experiència en unes terres immenses, que viuen  transformacions de tota mena i que poden, amb el temps, afectar a tot el planeta.

29 d’ag. 2012

TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA (II)

Església Quassiarsuq
Reconstrucció de primera església cristiana del continent americà en època vikinga
Groenlàndia (Kalaallisut Nanatt o terra dels inuits), malgrat la seva inhòspita geografia i meteorologia, ha estat un espai d'assentaments humans diversos.

Històricament, i possiblement, fou l'estat més antic del continent americà amb la colonització vikinga d'Eric el Roig a partir del segle X.
Però els vikings no foren un poble capaç d'adaptar-se al medi i abandonaren l'illa cinc segles després.


En canvi, els inuits (Kallaallisut), durant segles i per diversos grups ètnics, han estat els seus pobladors. La seva capacitat de desenvolupar una forma de vida basada en la pesca, i no en l'agricultura com els vikings, els convertí en la cultura autòctona que han iniciat, fa unes dècades, una nova adaptació als canvis naturals i a la modernització que alteren el seu entorn.

Leif Eriksson
Estàtua de Leif Eriksson, fill d'Eric el Roig, a Qassiarsuq; primer en colonitzar el nord del continent americà en el segle X

La nostra estada consistir en realitzar quatre dies de caminada i dos de caic (per cert paraula inuit) per les terres de Mellem (terres del mig) i Tasiusaq (zona en forma de llac) vora de l' antiga capital vikinga (Brattahlid) avui en dia Qassiarsuq o terra de pendents.


En un vol de tres hores des de Reykyavik, l'aterratge a Narsarsuaq  resulta d'una espectacularitat imponent; el petit avió sobrevola, durant un quart d'hora, part de l'indlandis i les geleres properes per encertar una pista reduïda que acaba vora el friord.

Imatge des de l'avió de l'Indlandis
Els mitjans de transport són  ben complicats en tota l'illa;  la seva geografia, formada per fiords,  geleres i muntanyes, fan que el transport per terra sigui quasi inexistent. Així,  els mitjans més comuns són l'avió, helicòpter i barques petites i de tota mena. L'aeroport internacional de Narsarsuaq, antiga base militar americana de la Segona Guerra Mundial i Guerra Freda, és doncs un punt fonamental en les comunicacions al sud de territori.

Més lectura en l'entrada següent

28 d’ag. 2012

TUNDRA I GEL AL SUD DE GROENLÀNDIA (I) Agost 2012

Gelera Qooroq i Indlandis
Mirador sobre les geleres que envolten les terres de Mellem


Una notícia publicada en molts mitjans de comunicació ha provocat sorpresa aquest estiu: Groenlàndia es desfà. Titular certament poc rigurós, que obligà alguns mitjans a rectificar immediatament. Certament durant el mes de juliol es van succeir  dies d'altes temperatures, i aquest fet  provocà temporalment que la capa superficial gelada de l'Indlandsis (gel interior) es desglacés ràpidament, com mai havien observat els científics. Evidentment el canvi climàtic és el tema latent.

Viatjar a la gran illa de Groenlàndia és una experiència dominada per la visió  total sobre la verda tundra d'estiu, les immenses geleres, els grans fiords, les muntanyes arran de mar, els grans llacs glacials i els majestuosos icebergs. És, a més a més, la possibilitat de caminar sobre la terra geològicament més antiga.

 Aquests fenòmens són observables en aquesta gran illa; roques, geleres i  muntanyes amb rastres i empremtes d'una terra de paisatge forjat pel pas del temps en el planeta.

Navegant  prop de la gelera Qooroq
Iceberg despresos de la gelera Qooroq

Caic al fiord Sermilik
Caic prop dels iceberg en el fiord de Sermilik
Geogràficament pertanyent al continent americà, Groenlàndia és la illa més gran del planeta amb una superfície de 2.176.600 quilòmetres quadrats. Malgrat el seu nom, només un 20 % de la seva superfície és lliure de gel. L'estiu permet uns mesos de temperatures més temperades, però la resta de mesos la neu i el gel s'estenen fins a la costa. Una costa sorprenentment retallada i plena d'un laberint de grans fiords que connecten l'oceà amb la terra i les geleres.

Així només a les zones costeneres s'hi troben les poblacions més habitades que reuneixen un total de 57.000 habitants (densitat de població del 0'026 habitants per quilòmetre quadrat), essent un estat autònom de Dinamarca des de 1979.


La nostra estada es centrà al sud de l'illa, en les anomenades terres de Mellem i Tasiusaq, recorrent aquesta petita zona  en un trek de quatres dies i dos  amb caic en un programa de Tierras Polares.

Llegiu més en el propera entrada.

4 d’ag. 2012

RUTA DELS ESTANYS AMAGATS

29  de juliol a 2 d'agost
Estanys aparellats i estany de la Portella, amb el Puigpedrós al fons



La ruta  circular dels Estanys Amagats transita entre la Cerdanya i Andorra. Els refugis de Cal Sidro ((Talltendre), Malniu, Illa (en territori andorrà), llacs de la Pera i Cap de Rec permeten enllaçar la travessa. Aquesta es pot realitzar en modalitats diferents (corredor,...) i des del refugi que es desitgi.

Trobareu tota la informació en aquest enllaç http://www.rutadelsestanysamagats.com/.

Els encants de la ruta  són molts i diversos, i la seva dificultat escassa, tot i que cal portejar un sac de dormir i una marfaga per dormir al refugi  de l'Illa, a Andorra, que no està pas guardat.

L'opció de cinc dies i, segons les forces, ascendir alguns cims resulta prou factible  per gaudir, amb tranquil.litat, de tota la seva meravella. Una gran quantitat d'estanys són un dels principals atractius, ben solitaris i salvatges, amb les seves aigües ben gèlides.

Els cims que poden ser assolits són el Puipedrós ( 2739 m), Pessons (2864 m), Perafita (2752 m)  i, sobretot, la Tossa Plana de Lles (2905 m). És interessant fer aquest darrer cim des del refugi del llac de la Pera que permet recórrer un terreny poc freqüentat i desconegut prop del pic Colilla, Coma Estremera, Tossal Bovinar i Pic de Setut,  tot fent possible descobrir el magnífic estany gran de Setut, als pes de la Tossa.
Estany de Setut, pujant a la Tossa Plana
Un gran altre encant de la ruta són les valls de transita; només esmentar la Vall Civera i la Vall del  Madriu on l'aigua i la vedor en són protagonistes.

Un gran privilegi són les grans panoràmiques que s'obtenen des dels cims o les collades. Una visió que va del Canigó fins a les Maladetes, passant pel Monteixo i la Pica d'Estats  esdevenint  una lliçó de geografia pirinenca. Tot plegat sense obviar la quasi sempre presència de la serra del Cadí.

Malauradament, la gran talaia que suposa la Tossa Plana ens va fer testimonis de com el dimecres 1 d'agost en l'àrea del poble d'Ossera, a l'Alt Urgell, es declarava un foc forestal que, en moment d'escriure aquesta crònica(disabte 4), encara no ha estat sofocat del tot.
Columna de fum ben visible baixant de la Tossa Plana

Columna de fum a la dreta del Cadí

Per més informació no dubteu de consultar el número 238  de la revista Vèrtex especial Cerdanya i localitzar els TRACKS  a WIKILOC.

En definitiva, resulta una molt bona activitat per conèixer un poc més el nostre Pirineu.