CAP AL 2015

Vista del Montorrio, Montsent de Pallars i serra dels Altars prop de St. Salvador de Toralla
 El 2014 s'acaba.

Deixa anar, neteja, construeix, i gaudeix  plenament d'aquest nou any que aviat comença. 


Aquest  2015 m'he proposat ser feliç.              M'acompanyes?

Clica a quí Ruta al Pessebre del CEL 20014

CERCANT LA NEU A BERET



                Video d l'Andre Bernadó Nomesneu.com

Novament clàssica d'esquí  de muntanya al Pedescalç (Beret), en una col.lectiva del CEL.
Beret al fons amb el Dossau i el Bassibé
El temporal de vent ha desplaçat la neu de forma capriciosa,  dipositant-la curiosament, i modelant vessants i carenes.
Tot i l'escassetat de la neu, ha estat possible gaudir d'un dia gris, primer,  i assolejat, després, deixant una bona neu.


El Parrós a la dreta
Avui el Pedescalç s'ha mostrat diferent d'altres vegades; vessants ben arrodonides per una lleu, dura i encrostada, capa de neu que ha transformat amb el sol del migdia.

Per veure més fotos Flick de Sisco Garcia

PRIMERES NEUS A LINZA (Val d'Ansó)

Petrechema i Mesa de los Tres Reyes, des del coll de Linza (1906 m)
La neu ha tardat a arribar i sembla que ho ha fet amb certa força. Dies de festa, rúfols, amb el vent de protagonista, però amb un diumenge molt solejat tot i  que fortament ventós en els cims.
Al fons Lapiakiza (2100 m)
Hem volgut fer  un intent al Petrechema des del Refugi de Linza (1330 m), però les condicions ens han fet aturar al coll de Linza (1906 m).
  Malgrat, tot un primer contacte amb l'hivern que ja és aquí.
  A més,  escapada a la Peña Oroel (Jaca) que ens deixa aquestes imatges.
Collarada

Cotiella i Turbó
I aquest espectacle


TARDOR AL DELTA DE L'EBRE

Camí de la Casa de Fusta, prop l'Encanyissada                                                                                                                           
Malgrat que la natura és molt present, l'espai humanitzat domina  amb força el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Flamencs a la llacuna de la Tancada
 L'històric camí de Sirga recuperat ara des d'Amposta a la Illa de Buda 
Poder conèixer aquest espai, de gran diversitat i riquesa natural, és d'extraordinària utilitat la bicicleta; la seva orografia, totalment plana, permet llargues rutes de decenes de quilòmetres, arribant a recórrer cadascun dels seus racons.
 Els llargs cinc quilòmetres del Trabucador porten a la Punta de la Banya
Les rutes poden realitzar-se de moltes maneres, però potser destacar la volta a l'Encanyissada i a la Tancada, el Camí de Sirga d'Amposta a l'Illa de Buda, Badia del Fangar amb la Bassa de les Olles, la Punta de la Banya pel Trabucador,...
Els camps d'arròs són omnipresents arreu del delta. 
Més informació àmplia i diversa clicant a


AUDIOVISUAL 25 ANYS DE PROJECCIONS AL CEL

Fotomuntatge realitzat per Josep Sierra (vicepresident del CEL) per commemorar els 25 anys de projeccions del Centre Excursionista de Lleida
Es tracta d'un recull d'imatges  dels viatges i activitats dels socis i sòcies del CEL que presenten en el cicle anual de projeccions, i que ara porta el nom d'en Jordi Guivernau, que el va coordinar durant molt anys.
Felicitar al Josep per la realització del fotomuntatge i contribuir a recollir la història de la nostra entitat. Llàstima que penjat al Youtube no manté la música.
També  agrair al Jordi Timoneda per continuar programant el cicle any rera any.   
Una de les activitats socials clàssiques del CEL, junt al Premi Fotogràfic Òscar Ribes, enguany en la seva 26è edició.

IMATGES D'UNA TARDOR CÀLIDA

Als peus del Tendeñera, la vall d'Otal pujant al coll de Bujaruelo.
Una tardor que no acaba d'arribar, càlida i seca, que manté el Pirineu orfe de neu, mereix una visita.
Panoràmica des del coll de Bujaruelo (2273 m)
Cercle de Tremouse  amb el Robiñera a l'esquerra, des del coll de Bujaruelo, prop Gavernie 
 

La vall de Bujaruelo, en Parc Nacional d'Ordesa,  és un bon racó de Pirineu per gaudir de les seves espectaculars valls i muntanyes. 

A finals d'octubre, enguany molt càlid, els boscos comencen a mostrar el seu gran contrast de colors.


RACONS D'ANDORRA: Casamanya (2740 m)

Retornant a la muntanya i buscant bones sensacions, el Pic de Casamanya és una opció  adequada.  De dificultat baixa amb 736 metres de desnivell, des del coll d'Ordino (1976 m.), és un cim magníficament situat per ser un gran mirador de les muntanyes properes:
 Alt del Griu des del Coll d'Ordino
Pic de Salòria des del Casamanya
Pica d'Estats i Montcalm amb la visible canal de Riufred
Montsent de Pallars i muntanyes de la Vall Fosca

 
En unes dues hores el cim s'assoleix per un camí ben fresat, i en alguns moments ben dret.





Carena final del Casamanya

El cim amb al Comapedrosa, Baiau i Roca Entravessada al fons
Casamanya des de la carretera al coll d'Ordino
Una bona forma de conèixer les muntanyes andorranes recorrent un cim clàssic i agraït del 'país dels
Pirineus'.
Panoràmica des del cim: La Massana a l'esquerra fins a la Pica d'Estats

FER TRESMILS AL CEL

Estaranha
Cim de l'Estaranha, amb el Cambielh i el Long al fons
Des del 1995 quan Josep M. Charles acaba de fer tot el recorregut pels tresmils de la llista de Feliu Izard, el CEL instaurava una celebració social, ja clàssica en la nostra entitat; des de llavors hem acompanyat al J. Guivernau, al F. Izard, al J. R. Segura, al C. Saez, al J. Farré, J. Almarza, C. Gené, al R. Oliva, a la Magda Salas, al M. A. Ramos, L. Garrofé i J, Brescó

Aquest setembre ha estat en Jordi Pons i Orteu el protagonista de la festa dels tresmils del CEL; així, havent assolit el 162 tresmils de la llista d'en  Feliu Izard s'ha convertit amb el dipositari del Piolet Juli Soler Santaló del nostre Centre.
Garrofé, Brescó i en  Jordi al cim de l'Estaranha  el 21 de setembre
L. Taberner, president del CEL felicitant al Jordi




Aquest piolet  és, doncs, l'emblema del tresmiler de la nostra entitat, junt al Piolet del Centenari per haver assolit 100 tresmils, amb qui compateixo  amb la D. Llordés des de l'any 2007

La jornada de germanor a l'Estaranha (3094 m) ha servit per felicitar al Jordi per la seva fita i recordar els anys trescant pel Pirineu amb ell i amb els companys del CEL, sense oblidar al Guiver, al Charles i al J. Garra que malauradament ja no estan entre nosaltres.
FELICITATS Jordi
El jove muntanyenc amb els somnis (Foto M. Sales)


 Algunes fotos històriques: Tresmilers del CEL
Jordi Guivernau al Pavots al 1997


C. Saez, R. Oliva i M. A Ramos al Robinhera el 2007

M. A. Ramos, D. Llordés, F. Izard i Jo mateixa al 2007
 Brescó, Garrofé, Giné, Segura i Saez al Mulleres


Magda Salas primera en assolir els tresmils pirinenc

I COM HA EVOLUCIONAT L'ACTIVITAT MUNTANYENCA!!!

Tour del Mt Blanc, estiu 2006
En la darrera dècada s’ha estès el Trail  i Ultra Trail com a modalitat esportiva en l’escenari muntanyenc i s’han popularitzat de forma extraordinària, potser d’acord amb els nous temps. 
Però, totes i tots aquells que fa   dècades que anem a la muntanya, hem passat per diverses fases en la nostra vida muntanyenca; la primigènia, potser, per molts joves de llavors, va ser la travessa, els campaments i les ascensions a pics emblemàtics del nostre Pirineu. Després van venir l’esquí de muntanya i els tresmils, mentrestant d’altres s’especialitzaven en l’escalada a Tarradets i  St. Llorenç,... o a l’espeleologia.

Poc o poc, o qui prefereixi ràpidament, la modernitat es va anar imposant i les curses d’esquí de muntanya es van popularitzar, i qui més qui menys hi participaven de forma massiva; les primeres curses Certascan, Mulleres,..i Vall Fosca. En aquest aspecte, recomano la (re)lectura de l’entrevista a Jordi Canals al Vértex núm. 239 (2011).
Una bona colla del CEL a l'Aneto, principis dels anys 90

Paral.lelament, a l’estiu calia  procurar encadenar tresmils i col·leccionar-los. És així com hem pogut anar fent-nos coneixedors de la geografia pirinenca, no sense  polèmica sobre el nombre de tresmils:  llista Feliu o llista Buyse?.  Qui més qui menys en té desenes a la seva col.lecció particular. Al mateix temps,  l’esquí de fons, BTT i els barrancs prenien força.
Però, més encara ràpidament, l’evolució esportiva de l’activitat en muntanya es va transformar; els rallis de muntanya i les curses d’esquí aptes per a tothom es van anar conformant en competicions d’ alt, altíssim, nivell; i el temps les ha convertit en molt atractives per corredors que es formen en muntanya corrent per elles emulant als grans especialistes;  efecte Kilian o la modernitat?. I  Catalunya n’ha estat pionera. Podeu llegir una bona reflexió sobre el tema d’Enric Faura al Vértex núm. 255(2014).
St. Maurici a Carros de Foc

Així i més que mai, la muntanya és una activitat massiva, popular i accessible per tothom. Una de les modalitats preferides, i crec que interessants, són les travesses a peu, i algunes en BTT, en opcions tipus cursa (Open) o la clàssica travessa. Carros de Foc fou una de les primeres i amb més ressò, però ja en l’actualitat s’han generat diversitat de circuits de travesses a llarg i ampla del Pirineu i zones properes, adaptats a tots els gustos i condicions. 
Al costat dels clàssics  GR 11 o del Camí de St. Jaume, s’ ha anat dissenyant rutes, sobretot circulars, que enllacen en 3, 5, 6 o més etapes refugis més o menys propers. 
Camí de St. Jaume, St Jean Pied de Port-Roncesvalles
Molts de nosaltres hem tingut l’oportunitat de realitzar travesses (trekkings en diem) en països llunyans recorrent valls i muntanyes de l’Himàlaia, els Alps  o  als Andes, i hem gaudit de forma significativa; per proximitat continental, imprescindible, això sí el Tour del Mt. Blanc, o  amb xic més de nivell, la Chamonix- Zermatt.
Etapa Vignette-Bertol a la Chamonix-Zermatt
Però no hem de deixar de continuar recorrent les muntanyes properes de la mà de la Porta del Cel, Camí dels Bons Homes, Camí de l´'últim Càtar, Senda de Camille, Ruta Irati- Belagua, Estanys Amagats, Tres Refugis, Ruta del TorbMuntanyes de Llibertat, Estels del Sud, Alta Ruta de los Perdidos, Cavalls del vent, Camí de CavallsEth Setau Sageth, Camí de l'Ossa, Ruta de Caracremada,.... 
Llac de Montestaure, amagat en la Porta del Cel


L’oferta és àmplia i permet d’una forma extraordinària de (re)conèixer les nostres muntanyes d’una forma còmode, tranquil.la i amable, amb la motxilla, més o menys,  plena del necessari per explorar senders per valls poc transitades, ascendir cims i colls, alguns també plens d'història,... tot i ben acompanyats d’un  mapa, una bona preparació de la ruta i el suport d’un GPS, especialment  en alguns circuits.


En definitiva, no podem deixar de gaudir de transitar la geografia de les muntanyes més properes al ritme del propi caminar; tot un privilegi, triant les rutes, les jornades i la forma de portar-les a terme, i donant més vida a pobles i refugis. 
Recomanable especialment pels més agosarats la Porta del cel i Alta Ruta de Los Perdidos en ser els circuits, possiblement, més exigents i complerts.

Norís i Monteixo des de Baborte (Porta del Cel, estiu 2009)
Per saber-ne més

-Revista Pirineos, Travesías con nombre propio. Núm. 12 (2013).

I en aquest mateix bloc trobareu breus ressenyes.
Camí de Cavalls (Menorca)