DOLOMITI, muntanyes imponents (i II)

Recorrent les posicions italianes de la Gran Guerra al Monte Piana 

Ara fa cent anys les Dolomites van ser protagonistes, no per la seva bellesa natural, sinó per l'impuls de la geografia i la història. Llarga frontera entre l'Imperi Austrohongarès i Itàlia, la Gran Guerra 1914-18 (primer episodi del que es podria denominar una gran guerra civil europea, esdevinguda mundial) convertí aquestes altes muntanyes en l'escenari de la gran cruesa humana, on els soldats van haver de viure i morir en les més extremes condicions, lluitant contra l'enemic, el fred i les allaus. No en va es coneix aquest front com a Guerra Bianca.

Avui en dia, fer memòria d'aquell episodi és obligatori. Adamello, Marmolada, Cinque Torri, Monte Piana,... en són possibles espais per recórrer les posicions militars, trinxeres, museus,.. que encara mostren les cicatrius de la Història més recent.


Dolomiti d'Ampezzo
Cortina d'Ampezzo, glamurosa i elitista, és el centre per gaudir de gran paisatges, on les Tre Cime di Lavaredo en són la seva màxima expressió; tot això amb el permís de la metereologia.
Llac de Misurina, i Tri Cime entre boires.
És en aquesta zona on existeixen dos escenaris exemplars del front militar a partir de 1915 quan Itàlia s'afegí a la Gran Guerra.
El Monte Piana (2325 m), talaia excepcional (a 20 minuts amb navetta o 1'30 a peu des de Misurina) amb un panorama absolut sobre Lavaredo, reté una gran quantitat de restes que permeten fer un exercici de memòria històrica en un especial Museu a l'aire lliure; el passat continua aquí present.

Mostra de restes de fortificacions
El filferro de les trinxeres entre les flors i les pedres

Vistes de l'Averau, des del Nuvolau
Prop del pas Falzarego, el grup Nuvolau Averau combina muntanya i història; a Cinque Torri hi ha ubicat un recorregut per posicions i trinxeres i ascendir al cim del Nuvolau de 2575 m o a la gran mole de l'Averau (2647 m) per via ferrata.
Fins aquí un tastet dolomític, i a esperar a recuperar-se de la lesió, un record més. Bon estiu a tothom.
Cinque Torri
Cinque Torri i Tofona di Rozes ennuvolat
 

DOLOMITI, muntanyes imponents (I)


Dolomiti di Brenta
Dolomiti di Brenta, des del llac Ritort 
Les Dolomites (Alps  Orientals) representen des del punt de vista geogràfic i històric un espai excepcional,  destacant la seva morfologia i distribució; quilòmetres i quilòmetres de muntanyes. Els grups Brenta, Adamello, Sassolungo, Catinazzo, Sella, Averau, Tofones, Marmolada, Cristallo, Cadini..... de grans panoràmiques de paisatges increïbles.
Adamello
Adamello
La  gran diversitat d'opcions mereixen més d'una estada, sobretot si la meteorologia no acaba d'acompanyar; la seva altimetria, entre 2000 i 3000 metres, fa que els núvols i boires siguin presents i tot sovint les borrasques deixin la pluja que, sense ser forta, fa de les seves.

Gruppi Brenta
Boca di Tucket (2648 m) amb la cima Sella (2913 m) i cima Brenta (3150 m)

A Brenta la neu, els boscos i l'aigua acompanyen les immenses i vertiginoses valls i cims rocosos.

Madonna di Campiglio n'és el punt de partida per conèixer el Parc Naturale Adamello Brenta, 
destacant val Gènova i Vallesinella.

Una gran xarxa de refugis  poden facilitar els recorreguts de tot nivells.
Val Gènova, al peu de l'Adamello

 Val di Fassa
Canazei és la població que accedeix als importants passos Sella (2180 m) i Pordoi ( 2239 m). A Fassa destaquen els grups Catinaccio, Sossolungo i Sella.
Canal d'accès a Forcela Pordoi per ascendir al Piz Boé, des del Pass Pordoi
Panoràmica pujant al Piz Boé, amb vistes al refugi Forcela Pordoi (2356 m) i Sas Pordoi
En el grup Sella, destacar l'ascenció al Piz Boé (3152 m) de dificultat tècnica baixa, però d'un paisatge absolutament impressionant.
video Túnel de neu a la Forcela Pordoi


Piz Boé (3152 m)









En el Sossolungo, sense massa pretensions, es pot realitzar el seu giro, una ruta circular que s'endinsa en el grup per descobrir les seves interioritats rocoses de gran verticalitat.
Giro Sossolungo
Grup Sella des del pas del mateix nom


El més alt La Marmolada 3343 m. des del pas SellaMassís de la Marmolada

BARRANC FORAT DE BÒIXOLS, Pallars Jussà

videoVídeo J. Rosinach
Barranc fàcil, aqüatic i divertit a 10 minuts del poble de Bòixols, carretera de Coll de Nargó a Isona. Es pot combinar amb el proper de l' Aubaga Negra.
En un marc natural de vegetació i paisatge prepirinenc, en unes dues hores es pot realitzar entre salts, ràpels i desgrimpades. Al final de l'itinerari el pont del diable de Bòixols, que ens transporta mentalment al passat, i una gran gorja saltable.
Només fer atenció al ràpel de 12 metres si el cabal és abundant.
Absolutament recomanable. 
Informació més completa a Wikiloc i
Feec 

VENTOLAU (2853 m), Tavascan

Panoràmica des del cim del Ventolau amb el Cestascan, proper, i lluny la Pica d'Estats, 
El pic del Ventolau (2853 m) està situat en les estribacions de les valls de Tavascan i d'Unarre (Pallars Sobirà) al Parc Natural del Parc NaturalLa seva ubicació el converteix en un mirador pirinenc de primer ordre; com a veïns propers el Mont-roig, la Coma del Forn i el Certascan, cap a l'est el massís de la Pica d'Estats i a l'oest la capçalera d'Aigüestortes i, en el més enllà, les Maladetes.
                                               La Pica d'Estats
El cim té dos possibles accessos: per Unarre (Vall d'Aneu) o pel refugi de la Pleta del Prat (Tavascan). Aquest  permet recórrer un itinerari nou arranjat pel Parc Natural, que sortint de l'aparcament a la cota 1720 m, remunta, en forta pendent, cap a la cabana de Crestius, franqueja, en alçada, el barranc de Malforado, accedint a la base del Pic dels Tres Estanys, i així a la pala que puja directa al Ventolau.
En tres hores el cim se'ns posa a l'abast per gaudir d'un espectacle de muntanyes i estanys magnífics, això sí després de realitzar uns 1100 metres de desnivell. Una altra alternativa és pujar-hi des de la Coma del Forn i la collada dels Tres Estanys.
Des del cim el pic dels Tres Estanys, els Tres Estanys i la capçalera d'Aigüestortes de fons

                                   Els  estanys Major i de la Gallina al peu del Mont-roig (2859 m) 

La ruta aquí ressenyada  no té cap dificultat tècnica, però resulta exigent ja que cal orientar-se sobre el terreny i superar un desnivell considerable. L'itinerari és ben balizat fins a la cabana i en forta pendent ofereix una visió esplèndida de la vall de Tavascan.

Pic de Certascans, al fons