TRESCANT PER ISLÀNDIA: Lamdmannalaugar- Skógar

Catalogar els viatges i les regions del planeta és una pràctica recurrent. Trobaríem multitud de reculls dels millors trekkings del món, però crec aquesta és una qüestió molt personal, valorant les impressions que ens pot donar un viatge. La bellesa i diversitat de paisatges del nostre planeta fan complicat realitzar valoracions absolutes.
Així, caminar pausadament entre paisatges i natures magnífiques és una experiència difícil de transmetre, i per tant molt pròpia.
Descens cap al llac Alfatavan

Islàndia és, avui en dia, un país que atreu gran quantitat de turisme, essent aquesta una activitat econòmica de primer ordre.  L'illa, en si, amaga indrets on la natura demostra la seva gran força: volcans actius, tundra, neu, geleres, guèisers, llacs, rius, cascades, fiords,.. en són protagonistes. I diuen que, en aquest país, hi ha un dels treks més interessants ('millors') del món; i així deu ser.
Caminar els 6 dies del trek de Landmannalaugar (les piscines de la gent) a Skógar (boscos) és transitar per espais de gran bellesa, on els volcans produeixen immenses geleres, que comencen a visualitzar-se quilòmetres abans, i que es converteixen en ferrotges rius que han forjat, durant segles, barrancs profunds amb magnífiques cascades.  
 La ruta és força concorreguda, bé en els petits refugis equipats per fer-se el menjar i obtenir aigua o bé en tenda. La dificultat és quasi inexistent tret d'haver de travessar, per tres cops, els rius d'aigua gelada i els 80 quilòmetres que cal fer en els sis dies.
 
Aquest estiu ha estat extraordinari per la presència de la neu en quasi quatre jornades; a l'hivern ha nevat molt i la neu s'ha mantingut més del que és habitual; aquest fet ha donat al paisatge un punt especial.
Un altre aspecte a tenir en compte és la meteorologia; tot i que l'estiu el temps ha de ser millor que la resta de l'any, per les nevades importants a tota l'illa, la pluja i, sobretot, el vent resulten elements persistents, i en moments incomodant la travessa.

Refugi Emstrur
Volcà i gelera de l'Eyjafjallajokull mostra els materials que va expulsar en l'erupció de l'abril del 2010

Destacar la cinquena etapa, la de més desnivell i més exigent, per fet de travessar entre les geleres del volcans actius Eyjafjallajökull (illa de les muntanyes)
i   Myrdalsjökull (capa de gel).
La jornada comença a Thormörk travessant una àrea de muntanyes de formacions estranyes i vessants verdoses per accedir a un altiplà des d'on les geleres  es poden observar amb la seva magnítud.

 Cartell il.lustrant, en vermell, les restes de l'erupció del 2010 
 
 Ràpidament  s'entra a la gelera i a la zona que uneix els dos volcans i que mostra les cendres de la gran erupció de l'Eyjafjalla la primavera del 2010.
1000 metres de desnivell que s'han  baixar en la jornada següent fins a la vora del gran oceà.

 

Riu, barranc i cascades del Skogá que neix de les geleres de l'Eyjafjalla.
Un esplèndit trek guiat per d'en David de Tierras Polares,
aquí donem les gràcies des d'aquest petita finestre al món.

UN CLÀSSIC: MONTSENT DE PALLARS (2883 m)

Majestuós Montsent da Pallars
Tot i que no destaqui per ser un cim de gran d'alçada, el Montsent de Pallars sempre és una muntanya pallaresa omnipresent, i sobretot emblemàtica de la Vall Fosca.
Al fons el Massís de Pica d'Estats, Monteixo,....
La seva ascenció es pot realitzar per totes les vessants; des de la presa de Sallent o des de Capdella (Vertical Cabanera) el desnivell supera els 1000 metres, però des del coll del Triador (10 quilòmetres de pista forestal) o el barranc d'Entremonts (Vall d'Àssua) en uns 800 metres d'assoleix el cim.
Vistes cap a la Vall Fosca amb el coll del Triador al fons i, a la dreta, el Tossal de la Costa
El cim és un punt panoràmic i cèntric de primer ordre: des del Massís de les Maladetes, a ponent, fins la Pica d'Estats a l'est, passant pel Cadí, Port del Comte, Montserrat, Montsec, Cotiella, Posets,.... i la proximitat de la capçalera de la Vall Fosca amb la vall de Filià i la zona lacustre de la Colomina.
Visible la piràmide del Peguera i la zona lacustre de la Vall Fosca
I per a col.lecionistes amb possibilitats de completar la jornada pujant al Mainera i Montorroio.

KAIAC AL CONGOST DE MONT-REBEI

El congost de Mont-rebei és una de les joies naturals de la conca de la Noguera Ribagorçana en el cor del Montsec, fent frontera entre Catalunya i Aragó.
És imprescindible conèixer-lo fent la ruta caminant pel camí excavat en el congost, accessible des d'Ager, Viacamp (per les passareles de Montfalcó) o Pont de Muntanyana.





Però, l'estiu convida a fer el recorregut arran d'aigua, i entre 4 o 5 hores remar entre les grans parets d'Aragó i Catalunya que el Noguera Ribagorçana separa.
Possibilitat de llogar els kaiacs i material de seguretat a Zenith aventura d'Ager.

COMAPEDROSA (2942 m.): el cim més alt d'Andorra

 
Pic de Sanfons des de prop del refugi del Comapedrosa.
El Principat d'Andorra està coronat per un seguit de cims que quasi arriben als tres mil metres. Les seves valls a l'estiu estan farcides de flors i de verdor, així com impressionants cascades d'aigua i llacs de tota mena.
Estany negre, encara gelat, el port de Baiau a l'esquerra i el Comapedrosa a la dreta.
És així com resulta ben agradable visitar un racó del Principat. En aquest cas, el Pic del Comapedrosa és l'opció per ascendir al cim més alt del petit país del Pirineus.
Cim amb el massís de la Pica d'Estats de fons










Des d'Arinsal cal pujar al refugi del Comapedrosa, segunit el curs del riu Coma, gaudint del salts d'aigua, i dirigir-nos cap al Port de Baiau, passant per l'Estany Negre; just arribant a l'estany, girant a la dreta, es recorre la llarga carena que porta al cim.
Des del cim panorama immillorable: des del Carlit i el Cadí fins a la Maladeta, així com la gran visió propera de les muntanyes del Pallars.
Sotllo, Pica i Montcalm

Montsent de Pallars i Montorroio
Maladetes.
Estany Negre
Ascensió tècnicament fàcil, però de nivell mitjà degut als 1370 metres de desnivell a superar. 
                              Consulteu el track a Wikiloc.
Un altre 100cims de la FEEC i un bon tram del GR11 que uneix Andorra amb el Pallars Sobirà