VIATGE AL 1944: Normàndia, sector de Gold (IV)

Arromanches i vestigis del port artificial
En el sector de la platja anomenada Gold el desembarcament fou protagonitzat per les tropes britàniques. En poques hores, junt a les tropes canadenques desembarcades a la platja de Juno, avançaven cap a Bayeux.
La població d'Arromanches jugà un paper cabdal en ser-hi construït un gran port artificial, el Mulberry, per facilitar l'arribada de més tropes i material. Les dificultats de conquerir el port natural de Cherburg el feu necessari. L'obra d'enginyeria fou colossal, però les tampestes no foren un bon aliat.



Prop de Arromanches, el mur atlàntic nazi perdurà en el temps. Un conjunt de bateries, d'una capacitat de tir de llarg abast, es poden visitar a Longues-sur-Mere.




A pocs quilòmetres, la població d'història i cultura, Bayeux . 
Imprecindible la visita al cementiri britànic, sense oblidar la magnífica catedral gòtica catedral i el museu del famós tapís normand de 1000 anys d'història.

VIATGE AL 1944: Normàndia, sector d'Omaha (III)

Avui en dia, la platja d'Omaha a St. Laurent sur Mer i Les Braves
A St. Laurent sur Mer, la platja d'Omaha és, avui en dia, un lloc tranquil de llarga i immensa platja, però el 6 de juny de 1944 fou per les tropes nordamericanes un indret infernal. Malgrat els bombardejos previs, les bateries alemanyes foren capaces d'abatre milers de soldats, fent impossible consolidar ràpidament el cap de pont.

Cal esmentar que en una de les primeres onades de soldats, desembarcà Robert Capa que, com a fotoperiodista, cobria el conflicte com ho havia fet en la Guerra Civil Espanyola; la cruesa de l'acció devia ser terrible; només se'n conserven una desena d'imatges.
Després del conflicte, erigit amb vistes a la platja, s'ubicà el cementiri nordamericà de Colleville sur Mer. Un impressionant espai, molt visitat i territori americà a França, on descansen les restes de quasi 10.000 soldats americans morts en les diverses accions a Normàndia.

 Destacar la gran quantitat de memorials nordamericans, sobretot en els sectors de la platja d'Utah i Omaha on van combatre les seves tropes.
Un altre punt destacat fou la Pointe du Hoc; avui en dia amb restes de bateries i terreny  bombardejat;  aquí un grup de Rangers americans van haver d'escalar el penyasegat per trobar la zona de bateries alemanyes quasi desmantelades, quedant però encerclats; de 225 Rangers en van sobreviure 90.

VIATGE AL 1944: Normàndia, sector d'Utah (II)


La Platja d'Utah (La Madeleine)
fou una de les primeres a rebre els soldats aliats, a les 6'30, del 6 de juny.
Una fita quilomètrica indica aquest fet, i marca l'inici de la Voie de la Liberté actual de la ruta que seguiren els exèrcits del General Patton aquell estiu del 1944.

En la mateixa platja es pot visitar  un museu, un memorial i pocs vestigis alemanys.
 
A l'altre extrem de la platja, un memorial recorda al General Leclerc i les tropes de la França lliure (2a. Divisió blindada) que van desembarcar a Utah l'1 d'agost. Entre ells, La Nueve formada per 160 exiliats republicans, els primers en arribar al París ocupat.                            
Vitrall de l'església de St. Mère Eglise

La petita població de Sainte Mère Eglise s'ha convertit en un lloc de visita obligada a Normàndia. 

Situada a pocs quilòmetres de la platja d'Utah, va ser el primer poble alliberat per les tropes nordamericanes. Un Museu Airbone, l'església i el memorial als paracaigudistes rememoren els aspectes més destacats d'aquelles dates.





L'església de St. Mère recrea l'episodi viscut pel soldat John Steele,
tot i que el fet s'esdevingué en un altre cantó de l'edifici.

La veritat és que, a un observador crític, t'invadeixen sensacions contradictòries; fa 71 anys pobles, ciutats, camps, soldats i també població civil vivien un incommensurable patiment provocat per l'ambició humana que contrasta amb la presència del turista actual, avit de sensacions, però sobretot d'entreteniment. Malgrat això, val la pena continuar coneixent i prenent consciència de com la 'història, sovint, marca la vida de les persones i els països de forma irremediable'. 

VIATGE AL 1944: Normàndia, escenari de guerra (I)

Memorial a la platja d' Utah (La Madelaine) on van desembarcar els primers soldats aliats el juny de 1944
Context històric
El 6 de juny de 1944 les tropes aliades desplegaven l'operació Overlord i Neptú, iniciant el desembarcament i batalla de Normàndia. La platja francesa de La Madelaine (coneguda a partir de llavors com Utah) junt a les d'Omaha, Gold, Juno i Sword van veure com la seva arena es tenyia de sang.
S'obria el sagnant Front Occidental que havia d'alliberar França i avançar cap a Alemanya, mentres en el Front Oriental l'exèrcit soviètic havia iniciat l'avenç cap a Polònia. Europa continuava en flames.
Fotificacions alemanyes a Utah
AVUI EN DIA
Resulta una bona lliçó d'història recórrer els escenaris bèl.lics de Normàndia per entendre la dimensió tràgica d'aquells moments. Encara és possible visitar els vestigis  de la línia de fortificacions alemanyes, coneguda com el Mur Atlàntic, que havia d'impedir una hipotètica invasió aliada.
Bateries alemanyes al  sector d'Omaha (Longues sur Mer)

Normàndia és un gran museu a l'aire lliure del que són les guerres i, sobretot,  els seus cementiris un exemple  per l'Estat Espanyol  incapaç de realitzar una digna  i completa  memòria històrica.


Cementiri de la Commonwelth a de Bayeux.
 

Memorials, museus, restes bèl.lics, cementiris, monuments, .... mostren que va ser i va significar la batalla de Normàndia. Tot plegat ben disposat pel turista, però també per allunyar-se de les poblacions més visitades i fer recorreguts més particulars, contrastats i significatius.                                     
    Per saber-ne més llegiu les properes entrades i el Blog d'en Joan Ramon

MONTURULL (2760 m) I PERAFITA (2753 m): Cims fronterers.

Monturull i Perafita separats pel coll de la Claror
Fa pocs anys recorríem la ruta dels Estanys Amagats per terres de la Cerdanya i Andorra. En aquella ocasió, la Tossa Plana de Lles fou un dels objectius a assolir durant la travessa.
Ara tenim l'excusa per retornar a aquest racó de Pirineu, encara de força alçada, però de caràcter menys abrupte que el Pirineu Occidental, per coronar alguns cims més característics.

Baixant del Monturull cap al coll de la Claror i remuntar el Perafita.
Des de l'aparcament de Pollineres (Martinet de Cerdanya), a uns cinc quilòmetres per la pista forestal de l'estació d'esquí nòrdic d'Arànser, en menys de 40 minuts, s'arriba al refugi del llacs de la Pera (2357 m), molt ben portat pels seus guardes.

En 3 hores i 20 es realitza la volta  circular als llacs, pujant els cims del Monturull (2760 m) i Perafita (2753 m), a cavall de la frontera entre Andorra i la Cerdanya.
 
Els cims baixant cap al Llacs de la Pera des del coll de Perafita

BTT: Serra de Peracalç

Llac de Montcortés


Ja al límit de la Vall Fosca, la Serra de Peracalç amaga racons sosprenents plens de vida, natura i història. 

Els recorreguts amb bicicleta de muntanya són d'un gran interès, alguns prou exigents, però amb possibilitats d'adaptar-los al nivell adequat per cadascú. 
Pot arribar a enllaçar-se desenes de quilòmetres   amb desnivells considerables. Més informació a Bikefosca.
Un itinerari curt, però assequible, és pujar, des del llac de Montcortés, al Roc de St. Aventí (1479 m).
 8 quilòmetres i 560 metres de desnivell en part per asfalt , però la 
segona meitat per camí forestal de desnivell moderat, fins ascendir un tram dret al Roc, un dels 100 cims de la Feec

Destacar les vistes des del cim sobre el Pallars Jussà i el Dolmen de Perauba.
Perauba
 Una activitat de proximitat.

CAMÍ DE LA LLIBERTAT: Pic de Clavera (2721 m)

A l'esquerra, Pic de Clavera
Malauradament, durant la Segona guerra Mundial, els ports de muntanya pirinencs van entrar en la història; per milers de persones, que fugien de la barbàrie del feixisme, es van convertir en la porta cap a la llibertat.
Cartell situat al coll de la Pala Clavera (2522  m)
 Els Camíns de la Llibertat ha estat recuperats per poder difondre aquell episodi de la història que ja havien protagonitzat, en sentit contrari, els exiliats republicans.

Avui en dia, no ens queda més que rememorar aquell patiment resseguint els itineraris i coneixent el territori.
Coll de la Pala Clavera


Prou interessant és la ruta que travessa pel port de la Pala de la Clavera, que permet pujar al cim, i fins i tot arribar-se al Mont Valier.
L'itinerari surt de les Bordes de Perosa, a uns 12 quilòmetres d'Alós d'Isil (els 5 darrers per pista). Cal superar 1300 metres de desnivel fins al cim, remuntant el barranc de Clavera i passant per l'Estanyol de Clavera des d'on cal girar a l'esquerra arribant al port; en 20 minuts el cim.
Magnífica vista del Massís de Maladetes prop de l'estanyol de Clavera
Estanyol de Clavera
Durant l'ascens cal deixar-se portar pel paisatge i la història, tot rememorant el gran patiment dels fugitius, de fa més de 70 anys, quan Europa era objecte dels pitjors dels horrors.

El nostre petit homenatge.




Clicant, Una mica més d'imatges.

Una bona raó per visitar aquest racó del Parc Natural de l'Alt Pirineu i fer una estada a l'agradable Refugi del Fornet.