UNA VOLTA PER COMIOLS: La Roca Roja

Terra de Voltor, de fons el Montsec
Mitjans de novembre

Esperant la neu al Pirineu és el moment de recórrer territori.
A l'extrem del Port de Comiols, la Roca Roja (1241 m) és una modesta serra situada a cavall entre la Noguera i la Conca Dellà.


El seu gran valor és el bon panorama que ofereix, des de Montserrat a l'Aneto.

En primer pla la serra de St. Corneli (Pallars Jussà) amb l'Aneto i Vallivierna de fons.
 Destacar els vestigis de la guerra civil que poden visitar-se durant la ruta, trinxeres i bunquers que defensaven, durant el conflicte, el pas de Comiols. 
                                              Montserrat
               Conca de Tremp, entre el Montsec i St. Corneli.

CIMS ARANESOS, MALADETES I NEU DE NOVEMBRE, una nova tardor càlida

Des del tuc del Port de Viella, el 30 d'agost
9 novembre 2015

El massís de les Maladetes és visible des de molts punts del nostre Pirineu; però potser la Val d'Aran n'és un dels més privilegiats.  Una conversa recurrent, respecte el massís, és com han anat reduint-se les seves geleres els darrers estius. Opinions de tot tipus, però l'evidència del canvi climàtic sembla imposar-se.

Vista sobre el massís des del Tuc del Port de Vielha (2605 m) el 30 d'agost.

Avui, en aquesta ocasió, farem aquí una petita ressenya de com el massís es troba innivat a principis de novembre. A mitjans d'aquest mes el Pirineu hauria de tenir una més important innivació, però no és així.
El massís des del Tuc del Montcorbison (2170 m)  l' 1 de novembre. Primera enfarinada
El massís, i el Posets de fons, des del llac del Bacivèr en la ruta al Tuc de Marimanha (2679 m) el 8 de novembre. Segona enfarinada.



























La tardor actual ofereix un panorama pirinenc de calor i escassetat de neu, per no dir total.

Circ de Marimanha amb el llac de Baciver i el tuc de Marimanha
La gelera de l'Aneto mostra una certa capacitat de mantenir la neu en les cotes més altes, però la resta de Pirineu només manté racons nevats en les seves cares nord; anticicló de llarga durada? Temperatures màximes a l'Aran. La temporada d'esquí queda lluny?

Cresta del Marimahna
És així com resulta possible aprofitar el magnífic bon temps per pujar cims emblemàtics de l'Aran, això sí amb un paisatge on domina la roca nua, abundància d'aigua i les pastures marrons. I un cel blavíssim. Interessant apropar-se al circ del Marimahna, on el seu tuc exigeix grimpar canals molt pendents i cresta ben aèria.
Circ del Marimanha, Tuc de la Llança (esquerra)  i Cap de Baqueira. La cara nord del Pirineu i la seva neu