Des del tuc del Port de Viella, el 30 d'agost |
El massís de les Maladetes és visible des de molts punts del nostre Pirineu; però potser la Val d'Aran n'és un dels més privilegiats. Una conversa recurrent, respecte el massís, és com han anat reduint-se les seves geleres els darrers estius. Opinions de tot tipus, però l'evidència del canvi climàtic sembla imposar-se.
Vista sobre el massís des del Tuc del Port de Vielha (2605 m) el 30 d'agost. |
Avui, en aquesta ocasió, farem aquí una petita ressenya de com el massís es troba innivat a principis de novembre. A mitjans d'aquest mes el Pirineu hauria de tenir una més important innivació, però no és així.
El massís des del Tuc del Montcorbison (2170 m) l' 1 de novembre. Primera enfarinada |
El massís, i el Posets de fons, des del llac del Bacivèr en la ruta al Tuc de Marimanha (2679 m) el 8 de novembre. Segona enfarinada. |
La tardor actual ofereix un panorama pirinenc de calor i escassetat de neu, per no dir total.
Circ de Marimanha amb el llac de Baciver i el tuc de Marimanha |
Cresta del Marimahna |
Circ del Marimanha, Tuc de la Llança (esquerra) i Cap de Baqueira. La cara nord del Pirineu i la seva neu |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada