NEU AL PORT DEL COMPTE

Cadí de fons
Aprofitant la neu caiguda en els darrers dies, oportunitat per pujar al Padró del Quatre Batlles (2387 m) i a la Tossa Pelada (2379 m), punts més alts del Port del Comte.
Tot un clàssic que no massa sovint es pot realitzar en bones condicions, i més si el dia acompanya i permet unes vistes esplèndides del Pirineu fins a Montserrat.
                                                   Puigmal i Pedraforca
Sotllo i Pica d'Estats.
                                                               Aneto

IMATGES DE LA PRIMERA NEVADA


Vistes cap al Cadí
Bona nevada pirinenca per gaudir de bons paratges. Pic del Moros (Capcir) des de Targasona, modest amb els seus 2137 m, però preciós amb neu acabada de caure.
Pla ceretana i el Cambra d'Ase


BTT A LA SERRA D'AUBENÇ

Lo Coscolet, serra d'Aubenç
Esperant l'arribada de la neu, pluja i fred ens escapem, en una matinal, a la Serra d'Aubenç per fer la ruta amb bicicleta de muntanya al seu punt més alt: Lo Coscollet (1610 m). 
Església de St. Climent
Però la pluja ens enxampa a només 3 quilòmetres del cim, que ens obliga a un descens precipitat.
                                                           Ca l'Oliva
La ruta pot iniciar-se a Coll de Nargó (Alt Urgell), passant per Les Massies i Cal l'Oliva. Una llarga pista forestal va ascendint, en moderada pendent, això sí força pedregosa. Uns 17 quilòmetres  i quasi 900 metres de desnivell.
Descens també pedregós, però divertit i ràpid, malgrat la pluja.
 Interessant ruta que demana esforç i garanteix bon paisatge d'una tardor que va donant signes d'anar acabant.

TARDOR I NEU A LA VALL FOSCA


La neu ha començat a ser present al Pirineu. Tot i que la previsió no és massa bona, fem una escapada a la Vall Fosca; objectiu veure la seva capçalera nevada i pujar al Tuc de la Cometa (2445 m), un cim modest, potser no massa bonic, però amb unes vistes magnífiques.
Ermita de St. Quiri
Des de Pobellà, una llarga pista forestal, en no gaire bon estat per turismes, condueix a la collada de St. Quiri; en pocs minuts l'ermita.
 Des de la collada, en unes dues hores, una llarga carena mena a la Cometa, estribació meriodional de la Serra dels AltarsMalgrat els núvols visualitzem les antigues pistes d'esquí de Llessui, el coll del Triador i el Montsent de Pallars, i gran part de la capçalera de la Vall Fosca.
Tossal de la Costa i Pic de Filià
Turbó i serra de Guara
 Comptat i debatut haurem vist al llarg de l'itinerari des del Cotiella al Pedraforca i Cadí. 
Quasi 8oo metres de desnivell per un racó de la Vall Fosca ben especial. Un altre 100cim.
Pedraforca i Cadí

CAMINS DE L'EXILI: Ruta Walter Benjamin

Vinyes en el camí al coll de Rumpissó des de Banyuls
Fa quatre anys caminarem la ruta de Portbou a les Platges d'ArgelésL'objectiu era recuperar la memòria de l'exili de mig milió de republicans que van haver de fugir del seu país després de la cruenta Guerra Civil.
L'impacte en la nostra consciència ens hi ha fet tornar i ens hi farà retornar. Encara avui, que no ha estat possible combatre i eradicar les guerres que generen més i més refugiats, és una manera de fer-nos present la nostra memòria històrica i reconèixer les tràgiques situacions actuals.
                    Interior del Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera
L'any 2008 s'inaugurava a la Jonquera el Museu Memorial de l'Exili , com a espai de recuperació històrica del que significà la Guerra Civil, l'exili, la lluita contra el feixisme durant i després de la II Guerra Mundial. Una interessant visita per començar una nova estada els  espais de la Memòria. 

Imprescindible la visita a la Maternitat d'Elna, la casa, ara rehabilitada, on mares refugiades van poder tenir els seus fills i filles en un espai de solidaritat i pau impulsat per Elisabeth Eidenbenz, malgrat el drama d'aquell moment.
                                                 Coll de Rumpissó
Una ruta recuperada per la Memòria és el camí que seguí el filòsof Walter Benjamin per fugir del nazisme; el coll de Rumpissó, en el cor de les Alberes, era l'any 1940 un camí de contrabandistes, conegut també per ser el lloc, per on mesos abans, havien marxat a l'exili els soldats de la  Brigada Líster.
                                 Vistes cap a Banyuls, Cerbere i Portbou
La ruta es pot realitzar en unes cinc hores i uns 700 metres de desnivell, per rememorar la duresa del camí, fa més de 70 anys, per un Walter Benjamin malalt, que no pugué aconseguir la seva fita al ser-li negat, per les autoritats franquistes, elpermís per marxar cap a Portugal. Moria a Portbou el 25 de setembre, en estranyes circumstàncies, un dels pensadors més importants del segle XX víctima de la intrangigència i barbàrie humana.
 Pujant a la Torre de Querroi
                                         El Canigó des del Querroig
Avui en dia, completem el recorregut pujant a la Torre de Querroig (672 m) amb unes grans vistes sobre el mar, les Alberes i el Canigó. La travessa es pot realitzar de Banyuls a Portbou o al revés per un itinerari que transcorre, en gran part, pel camí original que se seguia aquells anys; pistes forestasl i camins moderns han alterat el territori.
Visita novament al coll de Balitres on reviure la memòria de l'exili i trobar, que des d'enguany, una petita placa fa homenatge a les Brigades Internacionals i la seva contribució a la lluita per la República.
Valdria dir Mai Més exilis, però....

SERRA D'ENSIJA


Nova visita a la Serra d'Ensija, deu anys després. Ara canviem l'hivern per la tardor; recorrem la ruta per fer el cim de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet (2317 m) i completar la ruta amb la Creu de Ferro i Serrat Voltor.
 Tot plegat, la 'meteo' ens fa desistir de la volta circular, però no de pujar al cim de la Gallina Pelada en un diumenge emboirat i humit. 
Sense bones vistes, el cim es mostra poc amable, tot i que el dissabte a la tarda ens deixat la imatge del Pedraforca entre núvols.
Destacar el gran servei d'en Xevi i la Lídia, els guardes Delgado Ubeda, un refugi ben auster.

Hi tornarem, mentrestant ens quedarà aquella jornada del 12 de febrer del 2006 i un gran descens per la cara nord de la serra.
Cim de la Gallina Pelada el 12 de febrer del 2006 amb neu escassa

                        Més neu a la cara nord el mateix 12 de febrer

EL CADINELL (2113 M), mirador del Pedraforca

Dia de festa Major per terres del Parc Natural del Cadí-Moixeró a la recerca del modest Cadinell. 
Aquesta tardor seca i calurosa en ofereix dies de gran visibilitat, així el el Cadinell permet un panorama immens del Pedraforca, però també del Cadí, Serra d'Ensija, Serra del Verd i Port del Comte.
Des de Josa del Cadí (1443 m) i passant per l'ermita de Santa Maria, en menys d'una hora s'arriba al coll del Jovell ( 1790 m); d'aquí per una senderons ben drets es remunta el bosc de l'Obaga Negra fins a la carena que mena al cim en cinc minuts.
Uns 700 metres de desnivell, en menys de tres hores, en una ascensió ràpida i fàcil, ben aprofitable. 
Recorregut ben proper al Camí del Bons Homes.

PEL MONTSANT

L'espai natural del Montsant sempre mereix una visita;  és recuperar instants que permeten retrobar-te amb paisatge ben familiars i propers.
Els seus característics contraforts i penya-segats, fàcilment superables pels seus graus, resulten impressionants i magnífics. Superats, el paisatge esdevé un espai de pastures combinades amb vegetació mediterània.
Els seus cims ofereixen unes vistes  sobre les comarca del Priorat, Baix Camp, Conca de Barberà, ... Sobretot, panorama cap a Prades i Siurana.
Cornudella del Montsant i Siurana
La Ruta clàssica a la Roca Corbatera (1166 m), accessible pel grau del Tomaset (fàcil) o pel dels Tres esglaons (dificultat mitjana), des de l'ermita de St. Joan de Codolar (Cornudella del Montsant) n'és una opció prou interessant.

COGULLÓ DE TURP (1610 m)


Vistes cap a l'Alt Urgell, Cerdanya i Cadí
Extraordinari mirador cap al Pallars, Alt Urgell, Cerdanya, Noguera, Solsonès,... fins Montserrat, St. Llorenç del Munt i Montseny des d'un cim modest d'alçada, però ben aeri que pot veure's des de molt punts de la nostra geografia.
Pantà d'Oliana, amb St. Honorat, i Montsec al fons
Montsent de Pallars i Mainera
L'accés al cim pot realitzar des de diferents itineraris; pel barranc de Perles  ens esperen més de 1000 metres de desnivell.
Barranc de Perles
Però de Llinars, per una pista encimentada, només cal superar uns 400 metres i gaudir d'un territori poc conegut.



Vista de e la serra deTurp des del Mirador de Serra Seca
Bona oportunitat també per conèixer les salines de Cambrils, ara ja recuperades.

INSTANTÀNIES DEL PIRINEU A FINALS D'ESTIU

Tucs de  Mauberme i Parròs (Val d'Aran)
Izards prop de coll de Varradós (Val d'Aran)
Tucs de la Pincela i  Arenho, des del Bony d'Arenho (Vall d'Aran)
Malgrat la gran sequera de final d'estiu, magnífic Pirineu, tot esperant la tardor.
Maladeta Oriental des del Tuc de Monjoia (Val d'Aran)
 Forcanada i Molieres des del Tuc de Monjoia (Val d'Aran)
Balaitus i cresta de Costerillou amb el llac i pic de Tebarray (Val de Tena)
Coll de Tebarray amb el Vignemale ( Vall de Tena)
Lagos Azules i Infiernos (Vall de Tena)
Coll de Salau: Pics de Quanca i Moredo (Pallars Sobirà)