PEDALS DEL CANAL D'URGELL (i III)

Sortint d'Agramunt, direcció el Pilar d'Almenara
Tercera etapa: Agramunt a Masia Salat.
70 quilòmetres per tancar el cercle. Pedalant cap a Tàrrega, Vilanova de Bellpuig, Arbeca i Borges Blanques i un xic més de desnivell; uns 350 metres. En primera instància vista magnífica del Montsec i el Pirineu per baixar entre camps de cereals cap al Pla d'Urgell. 
Almenara Alta
Quilòmetres de canal amb un decidit vent de cara per posar-hi certa dificultat. Moments de reviure una terra ara fèrtil i de gran contingut històric.
Pilar d'Almenara i camps oblidats

Baixant al Pla
Destacar en la ruta els jaciments ibèrics del el Molí de l'Espígol a Tornabous i la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Imprescindibles.
Esmentar l'edifici de la cooperativa d'Arbeca obra de Cèsar Martinell (deixeble d'A. Gaudí), així com la Font de la Juliana, mostra de l'aprofitament històric de l'aigua des de temps immemorials.

Tàrrega i Pedrolo


Agrair al Norbert i al Roger, de Pedals del Canal d'Urgell, la seva atenció i fer possible aquesta gran ruta per un territori pròxim, ara modern però ple d'història; espais que mereixen la nostra atenta mirada.
 

PEDALS DEL CANAL D'URGELL (II)

Estany d'Ivars i Vila-sana
Segona Etapa: Mollerussa-Agramunt.
78 quilòmetres visitant Linyola, Balaguer i Castellserà. 
Jornada llarga, però variada, que passa pel recuperat estany d'Ivars on poder gaudir d'un espai natural excepcional en les nostres terres per la seva riquesa en flora i fauna.
Prop de Balaguer, la Ràpita i el Montroig al fons
Visita també destacada al Castell del Remei, per continuar pel canal auxiliar direcció a Balaguer, amb vistes al Montroig.
Des de Balaguer  cap a Agramunt, en direcció a Penelles i Castellserà.
Direcció Penelles, vora de la serra de les Quadres
Prop de Preixens amb el Port del Comte
Búnquer prop de Preixens, moments d'espais per la memòria de la Guerra Civil
Esmentar els moments per rememorar de la nostra Guerra Civil amb els petits memorials dels bombardejos de Linyola i Agramunt, tot recordant que la línia del front del Segre va estar ben aprop.
I moments per la cultura a la vila d'Agramunt.
Parc de la Riella, poesia visual de Guillem Viladot
La restaurada magnífica portalada de l'església d'Agramunt.

PEDALS DEL CANAL D'URGELL (I)

Afegeix la llegenda
El Canal d'Urgell és la infraestructura històrica que ha proporcionat a les comarques de Lleida la gran possibilitat de millora i progrés. La història de la seva construcció parla del gran afany dels habitants de la Depressió central catalana i de la seva lluita per la supervivència.
El 1853 s'iniciava la construcció dels 144 quilòmetres de canal principal des del túnel de Montclar, després de segles projectes sommiats. El 1861 era finalitzat i calia implementar  la gran tasca d'aprofitar els nou camí d'aigua per fer d'aquelles terres comarques fèrtils. En la imprescindible visita a la Casa Canal de Mollerussa podem rememorar aquells anys de dur treball i esforç.
Segona màquina prop de Juneda que produí llum des de 1911
A més a més, avui en dia val pena fer el llarg recorregut del seu traçat pels 190 quilòmetres dels Pedals del Canal d'Urgell.
Segons les ganes i la forma física, en 2, 3 o 4 etapes la bicicleta es converteix en un vehicle perfecte per conèixer en tota la seva dimensió les comarques regades pel Canal. Bona manera de passejar per les seves poblacions, coneixent la seva cultura, història i geografia, en un paisatge transformat per l'acció humana, però on la natura s'hi sent present.
Banqueta característica prop de Juneda
Primera Etapa: Masia Salat (Les Borges Blanques) a Mollerussa.
45 quilòmetres passant pels nou salts (4a. sèquia), la primera i segona màquines i el salt del Duran; haurem visitat Juneda, Torregrossa i Miralcamp entre arbres fruiters ara ja que és  primavera.
Salt del Duran prop de Mollerussa

SERRA DEL MONTGRONY: Costa Pubilla (Ripollés)


Puigmal des del Costa Pubilla
Buscant 100 Cims,  Costa Pubilla o Pla de Pujals (2055 m) permet reconèixer un racó del Pirineu oriental amb grans panoràmiques des de la serra d'Ensija fins al Taga. Aprofitant una col.lectiva del Centre Excursionista de Lloret ens hi afegim per tenir, com sempre, bona companyonia.

Per anar a la Serra del Mongrony, Ripoll i Campdevànol en són la refèrencia, passant per Gombren fins al santuari. 
Serra d'Ensija, Pedraforça i Cadí
Panorama cap a la Cerdanya

UN RACÓ: Punta del Pelopín (Sobrarbe)

Pelopín a l'esquerra.
En el límit de les comarques del Sobrarbe i l'Alt Gállego es troben serres i cims que destaquen no per la seva alçada, sinó per ser magnífic miradors vers el Massís del Tendeñera i Ordesa.
Poder accedir-hi amb esquís no sempre és possible i cal aprofitar-ho en moments puntuals.
En aquesta ocasió, des del port del Cotefablo, optem per la Punta del Pelopín (2007 m).
Vista cap el Tendeñera
Aprofitant un dia rúfol i molt embolicat en ple Pirineu, el Pelopín resulta, sense dificultat tècnica i malgrat les condicions hivernals, prou aconsellable; la neu i el temps ofereixen una bona ascensió, sobretot si la neu està en condicions.
 
Un desnivell de 700 metres en companyia del vent i els núvols.

EN LA MEMÒRIA

En Jordi pujant al Tuc de Beret, fent la travessa Beret- Marimanya
 Guiver, fa deu anys ens vas deixar, i les muntanyes van plorar com nosaltres ho feiem.
La memòria ens fa tenir-te ben present, tristos, però plens de joia dels grans moments viscuts.
Festa al Pavots acabant els tresmils
Perú 2005