TUC DE BASSIERO ORIENTAL (2897 m)


Els Bassieros
La vall del Gerber és un dels indrets característics del nostre Pirineu a cavall entre el Pallars Sobirà i l'Aran.
Una llarga i bella vall lacustre que porta als peus dels Pics d'Amitges i dels Bassieros, passant pel gran llac del Gerber i el refugi-vivac Mataró.
Canal a la Collada del Bassiero

Des de la Collada panorama  cap a Maladetes
Un cop al refugi, una gran canal, exigent i ben pendent, porta a la Collada del Bassiero per ascendir a la seva punta oriental, també coneguda com Punta Gourdon.
Magnífic panorama

Bissiberris

Peguera i vall del Monastero


Montroig, Ventolau i Certascans

Massís de la Pica d'Estats

SOBREPUNY O SOBREPUIG, cim del Catllaràs

Serra d'Ensija i Pedraforça
La serra del Catllaràs és un espai natural pirinenc, en la Catalunya central, en la comarca del Bergadà.
L'indret amaga cims i racons sorprenents coberts d' una gran massa forestal de pins, fagedes, roures i alzines magnífics.
La seva modesta alçada no és una excusa  per haver de superar desnivells importants per assolir els seus cims.
Un dels cims més alt de la serra és el Sobrepuny de 1653 metres. Des de la Nou de Bergadà (876 m), a una desena de quilòmetres de Berga i passat el pantà de la Baells, un camí ben marcat i senyalitzat remunta els llargs 700 metres de desnivell.
Escac Ibèric (Melanargia lachesis)















Un recorregut ombrívol i, en ple estiu, ple de papallones de tota mena i colors. 
Des del cim vistes sobre Berga, la Plana de Vic, Montserrat, el Montseny,... i diuen el mar.

I des de punts concrets de la ruta el Pedraforça senyorial.
Un més dels 100 cims de la FEEC.

EL GEGANT COTIELLA (2912 m)

Lavasar
Agulles de Lavasar amb el Perdut i la Múnia de fons
Hi ha muntanyes pirinenques que, sense tenir l'alçada emblemàtica de més de 3000 metres  ni dificultat tècnica, esdevenen una  gran experiència muntanyera.
Gran plana de l 'Era de las Brujas' de fons
Això és una evidència en el cas del Cotiella que, amb els seus 2912 metres, resulta una ascensió llarga i dura, que permet descobrir racons excepcionals i de gran bellesa.
Pala pedregosa somital al Cotiella amb tot el massís del Perdut al complet de fons
Un massís, de piràmide somital perfecte, que és visible, quasi sempre, des dels indrets més elevats de la pla de Lleida i que requereix ser visitat. I des del cim, muntanya emblemàtica que permet gaudir d'unes vistes magnífiques.
De dreta a esquerra, Perdiguero, Posets i Machimala
Previ vivac al refugi de Lavasar, a 1928 m (Saravillo), en un diumenge de meteorologia perfecte, hem pogut gaudir d'un panorama de massissos pirinencs, inclòs el Pedraforca, lluny, difús però ben perfilat.
El cim des de l''Era de les Brujas' 
La ruta circular Lavasar-Cotiella-Ribereta-Basa de la Mora és un recorregut llarg, però força complet començant al refugi de Lavasar
Inici de la vall de la Ribereta (Foto J. Gàzquez)
Final de la vall de la Ribereta de belles formacions geològiques
Permet conèixer les Agujas de Lavasar, superar el Coll del Puerto, l' Era de la Brujas, la colladeta, per baixar per la vall glaciar de la Ribereta, de gran bellesa geològica, i baixar, per una canal descomposta (gens còmode), a l'Ibon del Plan o Basa de la Mora, per acabar amb un bon banyet. 
Basa de la Mora o Ibon de Plan
Un indret ben especial, per no dir únic.
1500 metres de desnivell acumulat i 9 hores de trescar per valls, formacions kàrstiques i praderies.
Més imatges Album G. Esteve
                     Album Sisco Garcia