25 de des. 2017

GALLINOVA (1687 m, Abella de la Conca)


St. Corneli
La serra de Carreu i St. Corneli és un espai protegit de gran interès natural i paisatgístic de gran extensió, situada al sud de la serra de Boumort. La seva orientació, nord-est a nord-oest, la situa entre les comerques de l'Alt Urgell i el Pallars Jussà; des dels termes de Coll de Nargó a Hortoneda de la Conca.


És, doncs, una llarga serra amb cims i singleres de més de 1500 metres, per on cal trescar buscat els passos evident. La seva ubicació ofereix grans panoràmiques del Pirineu i de la resta del territori català.
                                      Coll de Trumfo i Casa Toà, a  la dreta el Gallinova.
En la zona més occidental de la serra, el Gallinova és un cim que permet abistar els grans espais pirinencs. Des d'Abella de la Conca, una pista d'uns 4 quilòemters, només apte per cotxes tot terreny, porta al Coll de Trumfo, després de passar per Casa Toà.
  Des del coll caldrà cercar el pas per superar la cinglera i pujar ràpit al cim. El camí és evident però poc marcat, tot i que cal            buscar les fites de pedra.
Turbó i St Gervàs de fons, Pobla de Segur sota la boira
Aneto i Vallibierna des de Gallinova
Un 100 cim poc conegut, però ben atractiu.



10 de des. 2017

SERRA DE L'ALBERA (Alt Empordà/ Rosselló)

Puig de St. Cristau amb el Canigó de fons
La Serra de l'Albera és un paratge natural protegit a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Rosselló. De fet, és un extrem de la serralada pirinenca, que malgrat la seva escassa alçada, resulta un indret de gran patrimoni humà i paisatgístic.
Cim del Puig de St. Cristau, amb la seva petita ermita.
D'uns 25 quilòmetres de llargada, des d'El Pertús a Colera, acull un grapat de cims d'una alçada propera als 1000  metres que s'aixeca des del mar fins al gegant Canigó.
Bé des del castell de Requesens o bé des de St. Martí de l'Albera, just passada la frontera, val la pena plantejar-se l'ascens al Puig Neulós (1257 m) i combinar-ho amb el Puig de St. Cristau (1015 m).
L'opció per assolir els dos 100cims és pujar al coll d'Ullat (886 m)  per una preciosa carretera des d'El Pertús i St. Martí de l'Albera. Magnífica carretera de muntanya (D71), d'11 quilòmetres, entre boscos, fins al coll on hi ha el 'Chalet de l'Albère'.
Cim del Puig Neulós
Des del coll, cal dirigir-se cap al St. Cristau, pujant al Puig d'Orella. Bona pujada al cim, per retornar per la pista, passejant per la magnífica fageda, de nou al coll  i per pujar al Puig Neulós, passant pel Roc dels Tres Termes, seguint el GR10.
El Puig Neulós és el cim més alt de l'Albera, però no el més bonic, degut a la presència de grans antenes que desmilloren el paisatge; tot i així cal anar buscant les millors vistes per gaudir de l'indret.

Powered by Wikiloc



Per una altra visita quedarà el Pic de Sallafort, entre d'altres.

1 de nov. 2017

TOSSAL DE BRAIBAL O GARIBAU (2657 m)

Vall de Madriu
Des del llac d'Engolasters, accedint-hi des d'Andorra la Vella, un primer tram ben arrenjat porta al Coll de Jovell (1780 m), pel GR. 
Els senders de la dreta baixen cap a la vall del Madriu o porten al refugi de Fontverd. En canvi, el camí de més a l'esquerra enfila,  bosc amunt, cap a la carena d'un cim andorrà, de bona alçada, fàcil i entretingut.
El valor de Tossal de Braibal és oferir un panorama immillorable; capçalera pirinenca dels cims propers, com la Tossa Plana de Lles, fins a al més proper Cassamanya, passant pels cims pallaresos i andorrans, presidits per la Pica d'Estats.
Amb Andorra la Vella al seu peu, la vista arriba a distingir el Montsent de Pallars, Salòria, Monteixo, Comapedrosa,... cims i cims en bona disposició.

13 quilòmetres i 1000 metres de desnivell en unes 5 hores.
Ruta i Track aquí

CIMS DE L'ALT URGELL

Roc Galliner amb el Coscollet a l'esquerra.
La comarca de l'Alt Urgell amaga tot un seguit de serres ben altives i magnífiques, d'espais ben emblemàtics: Cogulló de Turp, Lo Coscollet, Sant Honorat, Santa Fe, Les Piques ... Aquests i molts més, inclosos en la llista de 100 Cims de la FEEC.
Voltors a la Muntanya d'Alinyà
En aquesta ocasió, i en dies diferents, triem el Roc Galliner i el Roc Beneïdor. Dos cims que ofereixen visions diverses del seu entorn, de les comarques veïnes i de les muntanyes properes. Cims per reconèixer territori.
                                                                    Carena, força aèria, del Roc Galliner
Prop de Coll de Nargó, la carretera local L-401 porta a Alinyà, una població ubicada al peu de la vall del mateix nom. Des del poble, un senderó remunta la vall fins al coll de Jou; allí una pista enfila cap al Roc Galliner, arribant, als seus 1630 metres d'alçada, per una aresta ben aèrea, i de difícil trescar degut a l'abundant vegetació.
                                                         Arribant al Roc amb la serra del Cadí i Port de Comte de fons
Magnífica panoràmica de la comarca. 
Per consultar el track i la ruta cliqueu aquí.
                                                                          Camí obac al Roc Beneïdor
Ja més a prop del Pirineu, a una desena de quilòmetres de la Seu d'Urgell, el poble d'Estamariu i la seva església de St. Martí són el punt de partida per assolir el Roc Beneïdor de 1682 metres.
La seva característica és estar ubicat prop de la Tossa Plana de Lles i sobretot del Monturull,  i oferir una gran panoràmica del Cadí i dels cims del Pallars.
                                                                      Pic de l'Orri i Montsent de Pallars
Ruta fàcil i accessible al Roc Beneïdor clicant aquí.

9 d’oct. 2017

PEÑA GRATAL (1567 m), DES D'ARGUIS

Collarada des de Peña Gratal
Matinal a un cim amb unes panoràmiques excepcional del Pirineu, des del Bisaurin fins al Cotiella. A pocs quilòmetres d'Osca, i abans de superar el port de Monrepós, i prop de Guara, l'embassament i poble d'Arguis és el punt de partida d'aquest modest, però bon cim.
Massís del  Mont Perdut.
En 4 hores  d'activitat i 700 metres de desnivell, el cim esdevé un gran mirador, en aquesta tardor que encara viu de l'estiu, que es resisteix a marxar.
Moncayo al fons i l'Hoya d'Osca, amb la peña Gratal de relleu marcat.



Timidament la tardor i una sequera dominant



Powered by Wikiloc

21 de set. 2017

BTT PER LA RUTA DE LES COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

Via verde sortint de Berga
Que el territori pot ser com un museu a l'aire lliure és una evidència que poques vegades reconeixem. 
Un dels tres túnels de la Via verde entre Berga i la Colònia de Cal Rosal (Olvan)
Aquesta premissa és ben clara al llarg d'alguns dels rius de Catalunya, ja sigui per la seva importància industrial (Ter, Llobregat, Cardener..) com hidroelèctica (Noguera Pallaresa, Ebre, Segre,..)
Església de St. Vicenç  d'Obiols
Així, combinar esport, natura i història és la principal atracció de la ruta de les colònies tèxtils del riu Llobregat. El GR 270 n'és l'eix vertebrador, però cal realitzar algunes variants per fer trams més ciclable i recórrer els 40 quilòmetres que separen Berga de Balsareny. 
Cal Rosal, tancada però activa com espai cultural.
En l'època de la industrialització catalana del segle XIX, els rius de la Catalunya central es convertiren en un espai idoni per instal.lar un nou model d'indústries tèxtils: les colònies. 
A partir de 1860, el desenvolupament econòmic va requerir buscar fàbriques que abaratissin costos i utilitzés una energia que no fos el carbó. 
Barcelona mantingué la seva producció industrial amb els sistemes de vapors; però les comarques centrals, rurals fins ara, foren la localització ideal per instal.lar fàbriques mogudes per l'energia hidràulica.
Travessant la riera de Merlés
Més d'un centenar de colònies tèxtils es convertiren en el motor econòmic de Catalunya des de finals del segle XIX i tot el segle XX.
                                   Església de St. Esteve a la Colònia Soldevila
Aquestes centres de producció tèxtil van requerir fundar verdaders pobles, amb tots els seus serveis bàsics inclosos, esdevenint colònies industrials on els obrers hi vivien i treballaven. 
                                                                                 Prop de Balsareny

Avui en dia, aquestes grans colònies resten com un testimoni enhexorable del passat social i econòmic, essent una gran lliçó de la història que no podem oblidar.
Resclosa
Per tant, ciclar des de Berga a Balsareny és fer una gran visita a la desena de colònies que s'ubicaren i funcionaren, fa més de 100 anys, al llarg d'aquests trams del riu Llobregat: Cal Rosal, Can Vidal, Can Marçal,.... 
Una gran mostra de l'arquitectura industrial catalana, que també permet rodar a la vora del riu, gaudint trams de via verda, pistes, senderons, camins, carretera i, així com boscos de ribera, sèquies, canals, rescloses, rieres, restes ferroviàries,... 

Així ho hem pogut viure la dotzena de companys i companyes del Centre Excursionista de Lleida en dia magnífic.



Powered by Wikiloc

13 de set. 2017

BTT: REVISITANT LO COSCOLLET (1610 m)


La tardor passada, en un diumenge ennuvolat i mig plujós, no va resultar el dia per ciclar, en la seva totalitat, la ruta a Lo Coscollet (Alt Urgell) . 
Lo Coscollet  i Montserrat de fons
Calia una revisita; ara, sense problemes, en un diumenge lluminós, lo Coscollet ha estat un luxe d'atalaia per visualitzar la geografia catalana. Un mirador excels, com pocs n'hi ha.
Embassament d'Oliana i vistes cap al Port del Comte, Cadí i Pirineu Oriental.

Un total de 20 quilòmetres, des de Coll de Nargó, i 1200 metres de desnivell positiu, acompanyat d'un gran descens divertit i distret.
                                        Vistes cap al Pallars Jussà
Recorregut del track  bikesporttracks

Un 100 cims de la FEECaquest totalment ciclable.

4 de set. 2017

COLLARADA (2883 m), pel refugi de la Trapa


Tarda a Collarada i Collaradeta 
Realment quasi tots els cims tenen alguna formació, aresta, cresta, vértex,.. que permeten la seva identificació. El bon observador sap com buscar aquell element significatiu dels cims del nostre Pirineu.
En l'extrem del Pirineu Occidental, tothom reconeix el Midi d'Ossau, però en resalten altres que destaquen per la seves característiques úniques.
Aquest és el cas de la Collarada, que, amb els seus 2883 metres, resulta un bell cim que respon ben bé al seu topònim.
Un diumenge de núvols alts, després d'un dissabte de gran visibilitat, no ofereix la llum essencial per gaudir dels contrastos del cim i el seu entorn, però garanteix una bona ascensió.
Des de Jaca, el poble de Villanúa permet seguir una pista de 15 quilòemtres fins al refugi de pastors de la Trapa. La pista, restringida al trànsit privat, pot fer-se amb un servei assequible de taxi; d'altra manera dues hores i mitja més de caminar i superar els 600 metres de desnivell.
Des de la Trapa, caldrà 1150 metres de desnivell, en unes 3 hores d'ascens per un terreny amable, excepte el pas del Abele, dret però accessible, i la tartera prop de la canal central que porta al cim. Moments per estar un xic més atents.
Tartera i canal central
Tot plegat un escenari muntanyenc de primer ordre amb gran panorama sobre les muntanyes properes i no tan properes.

                                          Canal central amb Villanúa al fons de la vall.
                                     Magnífica muntanya.
Midi, Balatouse i Infiernos. Ibon de Ip al fons de la vall.


Ben a prop Punta de Campanils....de fons Bisaurín, Aspe, Lecherines... molt al fons Anie.


Powered by Wikiloc

24 d’ag. 2017

L'ENCÍS DE LOS PICOS DE EUROPA (i IV) . la travessa del Massís Central o dels Urriellus

4a. etapa. Refugi del Jou de los Cabrones fins a Poncebos . 
Un canvi per concloure la travessa, baixant dels 2000 metres fins a la massificada vall del Cares; unes 5 hores baixant 1700 metres de desnivell, deixant enrera la roca calcàrea i caminant ja per les pastures, els boscos i, primer de tot, pel poble de Bulnes (649 m), sense cotxes, però ple de turistes d'agost.

Canal de Amuesa, prop de Bulnes

Haurem fet una gran travessa de sud a nord del massís, entre terres de Lleó, Cantàbria i Astúries. Una bona manera de conèixer aquesta gran i magnífica serralada, caracteritzada per la seva verticalitat, meteorologia canviant, compacte i bella en tots els aspectes. 
Des d'Oviedo,la serralada ben present
Ja només queda enyorar-la i recordar-la de lluny i buscar altres racons d'Astúries per descobrir la combinació de verd, muntanya i mar
                                                      Des de San Vicente de la Barquera, s'albira, fins i tot, el Naranco

                                                                               Platja de Poó, prop de Llanes