UN INDRET SINGULAR: IBON DE PLAN EN BTT

La gran quantitat de llacs dels nostre Pirineu són testimonis exemplars de la història geològica de la nostra serralada. Alguns d'ells explotats pel consum humà, però molts encara  espais naturals de gran bellesa. Poc dubtaria en afirmar que  un dels ibons més espectaculars és localitza al cor del massís del Cotiella a 1910 metres:  la Basa de la Mora o Ibon de Plan.
Tot i que una bona pista forestal (de peatge) permet accedir-hi amb vehicle a motor, una especial opció és pujar-hi amb bicicleta de muntanya. Això si, 14 quilòmetres i 1000 metres de desnivell.

El plaer de gaudir de la morfologia alpina i glacial d'aquest racó pirinenc a cop de pedal, caminar el darrer tram per un senderó plagat de pedres  i arrels i ciclar per la praderia que envolta el llac. 
I finalment de premi un espai majestuós que res ha d'envejar a serralades llunyanes que ens fan somiar.

Un espai que cal preservar per la seva singularitat on el llac d'origen glaciar combina, a la perfecció, amb la praderia, les tarteres, els cims, els plegaments, la vegetació, els collats, les barrancades,... , tot plegat bellesa en estat natural.
A més a més, un descens vertiginós per retornar a Saravillo (Bal de Chistau)

JARDINS GEORGE ORWELL A L'HOSPITAL DE SANTA MARIA ...


Plafó-homenatge
Cliqueu per llegir més
Excursions del Joan Ramon: 
JARDINS GEORGE ORWELL A L'HOSPITAL DE SANTA MARIA ...:
No sempre tot ha de ser anar a la muntanya (a no??). Diumenge, 28 de maig, amb motiu que l'escriptor britànic George Orwell va estar i...

Membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica

RESSEGUINT EL TER (i II)

Ruta del Molins
Continuant la ruta del Ter resseguint  el riu en la seva tercera i quarta etapa de la Ruta del Ter: Vic-Girona i Girona-la Gola del Ter (l'Estartit).
Només sortir de Vic, la primera sorpresa és  el recorregut de 5 quilòmetres, entre Calldetenes i St. Julià de Vilatorta, que ha recuperat el Camí dels molins fariners que recorre el torrent de St . Martí.
Resten vora 80 quilòmetres fins Girona, amb escassos 600 metres de desnivell, per  deixar Osona i endisar-nos a la comarca de la Selva.
Pantà de Sau i cingles de Tavertet.
Primer quasi 50 quilòmetres vorejant els immensos pantans de Sau, Susqueda i, més xic, el del Pasteral (o sigui pas alt de Ter). 
Immens paisatge de relleu esquerp i esvelt, on els boscos dominen arreu de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona
                                                                 Embassament de Susqueda
La Cellera de Ter obre pas ja aun territori per humanitzat i seguint la via verde que ve d'Olot, en 20 quilòmetres ens rep Girona. Ha resultat una etapa llarga plena de racons i contrastos.


La darrera etapa ja només resulta una passejada de 50 quilòmetres. 

Sortint de Girona pel Parc de les Ribes del Ter, els camps de conreu i de fruiters combinen amb espais de boscos repoblats de plataners. 

Poc a poc, el Ter comença a donar senyals d'arribar a la seva desembocadura. 
Ja en l'horitzó, el massís del Mongrí amb el seu castell; passem Bescanó, Verges, Torroella,... i les illes Medes apareixen visibles ben a prop de la la Gola del Ter

El mar rep, finalment, l'aigua que ha portat el curs del Ter al llarg dels seues 225 quilòmetres; cap al nord s'albirà el Pirineu, allí on ha nascut.

Magnífic recorregut pel cor de Catalunya, ciclant de la muntanya al mar de la mà de Tracks del Ter.

RESSEGUINT EL TER EN BTT (I)

Vallter 2000, inici de la ruta. A la dreta el Gra de Fajol.
El Ter és un dels rius més important de Catalunya. Al llarg del 224 quilòmetres, neixent a més de 2000 metres d'alçada, ha estat, i és, una font de vida i de riquesa. 
                                                                        El petit llogaret de La Roca
La Ruta del Ter representa aproximar-se a espais i territoris de gran diversitat paisatgística, d'activitat econòmica i, sobretot, de llarga i rica història. 


Camprodon
En bicicleta de muntanya, la ruta es pot realitzar en unes quatre etapes. De moment, Vallter 2000- Ripoll i Ripoll-Vic, amb ganes de tornar-hi per completar-la.
La Història és ben present al llarg de la ruta, com les restes de vestigis militar; en concret alguns búnquer de la llarga Organizació Defensiva de los Pirineus, coneguda com la Línia P, que Franco féu construir entre 1944 i 1948.
La ruta  transita  per trams d'asfalt, però sobretot per senderons i pistes que conecten els diferents pobles del Ripollés i Osona en les dues primeres etapes.




 L'interès més destacat són, però, les colònies industrials que, des de finals del segle XIX, es van anar instal.lant a la riba del Ter per aprofitar l'energia hidràulica, contribuint així al procés industrialitzador català. 
                           La Fabra i Cots a Borgonyà, coneguda com  la fàbrica dels 'Anglesos'.
Avui en dia, la gran majoria abandonades, són un testimoni del passat més recent i una altra lliçó de la història.
                                                          Prop del castell de Montesquiu

                                                         La Plaça de Manlleu

Tot plegat una bona manera de fer país  en un recorregut de dificultat mitjana-baixa.
La propera visita Vic- Girona i Girona-la Gola del Ter.                     Esperem que aviat. 
                     Gràcies a Track Tour

MONTMALÚS (2782 m)


Circ dels Colells
Aprofitant la quantitat del neu al Pirineu i magnífica primavera, moment per pujar al Montmalús, encara amb bona qualitat de neu.
Fàcil ascenció a un cim ben significatiu d'Andorra, des de Grau Roig, força concorregut. Inici lletjot des de pistes, per entrar a una bonica vall per damunt del circ de Colells.

Des de la collada de Montmalús (2707 m), cal recórrer l'aresta final, un xic altiva, però bonica fins l'ample cim.
Mirada amplia cap al Puigpedrós, el Cadí al fons i més propers La Muga i la Tossa Plana de Les. Als peus el llac de Montmalús i el a l'oest el pic de Pessons.
 100cim número 103





Powered by Wikiloc

Primers 100cims: ST. MIQUEL DE MONTCLAR (Conca de Barberà)

Per a col.leccionistes, i en un dia de territori innivat més enllà del gran Pirineu, una visita a Biure de Gaià per pujar a St. Miquel de Montclar (942 m). 
Una bona matinal per assolir el cim número 100 del repte 100 cims FeecBona excusa per descobrir racons del país plens d'història, avui espais excursionistes, amb encant, en la Ruta del Cister
Gran panorama sobre la Conca de Barberà, Prades i Tarragonès en un 26 de març rúfol.

CICLANT PER L'AIGUABARREIG DEL SEGRE I L'EBRE


El Segre prop de Mequinença.
Aprofitant un final d'hivern amb aires primaverals, ciclem per una ruta que ens porta a l'aiguabarreix dels nostres rius més propers, per endinsar-nos després cap a les terres de conreu del Baix Segre.
L'Ebre
Des de la Granja d'Escarp, la carretera porta per la riba del pantà de Ribaroja al llarg de quasi 15 quilòmetres, prop de Mequinença. Un bon tram segueix part de l'etapa 36 del GR99, camí natural de l'Ebre.
Deixant la riba del riu remuntem, per l'ample pista, el barranc de l'Aiguamoll, passant per les mines del Lluc i el mas Gili.

Antigues mines de carbó de Lluc

Un bon objectiu de la ruta és apropar-se a cim més alt del Segrià, el Montmaneu (494 m) per assolir-lo a peu.
Camps de blat i el ben visible Montmaneu
Un ràpid descens de retorn a la Granja d'Escarp completa la ruta enmig camps d'oliveres i fruiters ben ufanosos.



Una ruta de proximitat que esdevé una bona descoberta, fent un fàcil 100cim de la Feec de manera més complerta.









Powered by Wikiloc

POBLES ABANDONATS DE GUARA (BTT)

Punta las Olas, Soum de Ramon, Mt. Perdut, Cilindre i Marboré
La serra de Guara sempre ofereix racons amagats. Altre cop des de Las Bellostas, i a cop de pedal (sempre exigent territori), recorrem diversos pobles abandonats,  avui deshabitats i sempre aïllats.
Edifici de l'escola de Torruellola de la Plana 
Pobles que no deixen de recordar com el poblament pirinenc ha anat canviant, fins a deixar aquestes terres ben solitàries, d'accès difícil: Torruellola de la Plana, Torruellola de Obico, St. Hipolito, Letosa,..
Taillon i Bretxa de Rolan
Recorregut per gaudir  de les grans vistes sobre el Massís del Perdut i el Cotiella sempre a distància propera.
Cotiella i Peña Montañesa



LA SERRA DE MIRAMAR A COP DE PEDAL


El Tossal Gros (867 m)
La serra de Miramar està situada a cavall de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. D'alçada modesta, però capaç d'oferir unes bones panoràmiques cap a les terres tarragonines, al sud, i lleidatanes, al nord.
Des del Tossal Gros, el camp de Tarragona
La serra amaga dos dels 100cims de la Feec, per tant l'opció de rodar pels seus camins resulta interessant. Diverses possibilitats són factibles, però un itinerari moderat i assequible de 25 quilòmetres i 950 metres de desnivell pot realitzar-se des del Pla de St. Maria.
Ben visible el Tossal Gros.
El primer cim, El Tossal Gros (876 m), s'assoleix després de remuntar uns 8 quilòmetres i 400 metres de desnivell, fent els darrers metres a peu per gaudir d'unes grans vistes.

Cal devallar, després, per una pista un xic descomposta i pujar al coll de Prenafeta (674 m), fent-ho a peu per un tram costerut del GR7 en uns 15 minuts.
                                                   Arribant a la Cogulla, amb el poble de Miramar al pesu i el Tossal gros al fons
Un cop al coll, la pista puja i baixa fins al poble de Miramar, per remuntar un parell de quilòmetres fins La Cogulla (786 m), presidit per unes grans antenes que no poden obviar-se. 
Tossal Gros a la dreta i La Cogulla a l'esquerra
 Ja només resta un retorn divertit i ràpid cap a  Pla de St. Maria, direcció Figuerola del Camp. 
Primavera
Ruta distreta, entretinguda, diversa i completa  seguint el Track de Bikesport- Lleida. Malgrat, com hem dit, dos trams a peu, força ciclable i la part final ben ràpida i divertida .