LES VALLS D'AGUILAR (Alt Urgell)


Taús i la seva església romànics de St. Martí
Imatges de finals de gener després d'una bona nevada que ha deixat no només neua Pirineu, sinó també en gran part dels racons muntanyosos del territori.
Serra de Taús
Les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) són accessibles des de Noves de Segre, o bé des de Gerri de la Sal pel Pallars. Els seus pobles, ben ubicats en més des 25 quilòmetres, presenten un sensasional aspecte aquest hivern.
Guàrdia d'Ares
Ben a prop, les serres de Cabó i Boumort.
I més lluny, cap a ponent, el Turbó.
                                        Al nord, el Salòria
                       I cap a l'est, el Cadí i el Pedraforca.

RACONS DE MONTSERRAT: St. Magdalena i Torrent Fondo


Drecera de Fra Gari
La neu caient amb força a Pirineu, temps de Montserrat. Activitat completa aquesta serralada per conèixer espais amagats en una muntanya única.
Seguint la bona ressenya del blog Engarista, pugem a la Miranda de Santa Magdalena (1132 m) passant per l'ermita de St. Joan i la balma de St. Onofre per la dreta drecera de Frai Gari. 
Camí ben marcat, de gran bellesa i d' immenses vistes sobre el territori.
Al fons el Monestir
Variant, ben amagada, per baixar el Torrent Fondo i retornar a l'aparcament prop de Collbató. Certa dificultat en trobar el camí que porta al Torrent Fondo, marcat amb fites, però amb ajuda del GPS prou evident.
El Torrent Fondo és un barranc sec ben excavat que pot ser desgrimpat, però equipat per fer-ho sense problemes.
Ruta complerta en paisatge i activitat.

LANZAROTE: A PEU PER L'ILLA DELS VOLCANS (i IV)

Malgrat el fort vent patits durant els dies de recorregut, l'estada a l'illa de la Graciosa, encara amb més 'siroco'. 
La Graciosa és l'illa més gran de la Reserva Marina de Chinijo. D'uns 10 quilòmetres d'amplada i uns 20 de llargada, és l'illa per caminar o ciclar ja que l'asfalt n'és absent.
Tot i el vent val la pena caminar fins a la Montaña Amarilla per ascendir-hi passant per la Platja Francesa i Cocina en la seva zona sud.
I pedalar fins a la platja de las Conchas i pujar a la Montaña Bermeja al nord. Las Conchas és una bella platja de ferrotges onades davant de l'illa de Montaña Clara, ja deshabitada
La Graciosa és un bon racó de món sorprenent,  força visitat però encara preservat, tot i la desena de tot terrenys, que trenquen la tranquil.litat.
                             Església de Caleta de Sebo

LANZAROTE: A PEU PER L'ILLA DELS VOLCANS (III)

Sender del barranc de la Paja
4a. Etapa: Caleta  de Famara- Òrzola, llarga i completa que recorre 25 quilòmetres amb 1500 metres de desnivell. Sorprenent ascens al punt més alt del Riscos de Famara, pel barranc de la Paja, per un sender ben marcat i ple d'una vegetació subtropical ben verda i magnífica. 
Haría

Descens fins al bonic poble de Haría pel barranc del Malpaso, remuntant cap al Gallo i a Guinate, fins al Mirador del Rio.
Caleta de Famara
Impressionants vistes, a banda i banda. 
                 Arxipèleg Chinijo: la Graciosa, Montaña Clara i Alegranza

LANZAROTE: A PEU PER L'ILLA DELS VOLCANS (II)

2a. Etapa: Uga-Tinajo, 21 quilòmetres i uns escassos 300 metres de desnivell. La jornada transita, en els primers quilòmetres, per un paisatge humà únic al món. El conreu de la vinya ha adoptat un sistema que permet aprofitar l'escassa humitat del subsól, la terra volcànica i necessitat de protegir els ceps del vent. 
La segona part del dia s'endinsa en l'espai volcànic de Timanfaya, en el seu mar de lava resultat de les erupcions del segle XVIII.
Racons espectaculars, laberíntics i  excepcionals que ofereixen un recorregut ben solitari. 


3a. etapa: Tinajo-Caleta de Famara, de llargs 21 quilòmetres per la costa ben escarpada i platges de surfistes; arribant a Famara bones vistes dels seus grans Riscos  i de l' illa de la Glaciosa.
Montaña Bermeja, prop de Santa



Riscos de Famara

LANZAROTE: A PEU PER L'ILLA DELS VOLCANS (I)

Cordillera de los Ajaches 
L'illa canària de Lanzarote atreu, any rera any, milers de turistes; les seves platges, els seus volcans, els seus paratges naturals i humans,...resulten indrets, alguns d'ells, únics al món. Els seus paisatges no deixen indiferent, i per tant és altament aconsellable plantejar-se la seva descoberta amb bicicleta de muntanya o bé a peu, fora dels circuits massificats.
Tracks de Lava, dirigides per Maxi i Justo, ofereixen bons programes per triar l'opció que més interessi. La bicicleta ha de ser, indubtablement, per durs practicants de BTT en un terreny ben accidentat. Per tant, la forma més plàcida i tranquil.la, tot i que exigent, ha de ser a peu, més si el vent fort t'acompanya constantment.
Fuerteventura de fons i playa Blanca, pujant al cim de Hacha Grande, als Ajaches
La modalitat Vulcan Walk comporta 5 etapes, 90 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell, recorrent l'illa de sud a nord; des de Playa Blanca a Òrzola, passant per la cordillera de los Ajaches, el Parc Nacional de Timanfaya, los Riscos de Famara i acabar a petita illa de la Graciosa (Arxipèleg Chinijo)
Els itineraris permeten trescar per l'illa lluny de les àrees més visitades i descobrir racons ben emblemàtics; per tant, tot luxe, amb permís del fort 'siroco' i la calima.
                                 Baixant cap a Uga, des de la Talaia de Fémes, Timanfaya de fons
1a. Etapa: Playa Blanca -Uga, 17 quilòmetres per la cordillera los Ajaches, pujant a Hacha Grande (561 m) i la Talaia de Fémes (608 m) amb grans vistes del sud de l'illa,  sobretot Fuerteventura i Timanfaya. Etapa tranquil.la i còmoda amb la companyia d'un vent encara moderat.