L'ENCÍS DE LOS PICOS DE EUROPA (i IV) . la travessa del Massís Central o dels Urriellus

4a. etapa. Refugi del Jou de los Cabrones fins a Poncebos . 
Un canvi per concloure la travessa, baixant dels 2000 metres fins a la massificada vall del Cares; unes 5 hores baixant 1700 metres de desnivell, deixant enrera la roca calcàrea i caminant ja per les pastures, els boscos i, primer de tot, pel poble de Bulnes (649 m), sense cotxes, però ple de turistes d'agost.

Canal de Amuesa, prop de Bulnes

Haurem fet una gran travessa de sud a nord del massís, entre terres de Lleó, Cantàbria i Astúries. Una bona manera de conèixer aquesta gran i magnífica serralada, caracteritzada per la seva verticalitat, meteorologia canviant, compacte i bella en tots els aspectes. 

Des d'Oviedo,la serralada ben present
Ja només queda enyorar-la i recordar-la de lluny i buscar altres racons d'Astúries per descobrir la combinació de verd, muntanya i mar

                                                      Des de San Vicente de la Barquera, s'albira, fins i tot, el Naranco

                                                                               Platja de Poó, prop de Llanes

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (III): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Superada la bretxa de los Cazadores i darreres vistes del Naranco

3a. etapa. Refugi Urriellu fins al refugi del Jou de los Cabrones o JR Lueje (2100 m). Curta etapa per gaudir dels grans cims i si cal allargar-la; 4 hores 30 i 460  metres de desnivell.

Bon inici pujant a la bretxa de los Cazadores, on hi ha un tram aeri de canaleta amb una cadena. 

D'aquí cap la Corona del Raso i la Horcada Arenera, sota el Neverón de l'Urriellu. 


Descens cap al Jou de los Cabrones amb grans panoràmiques on destaca el Torrecerredo  (2650 m), el cim més alt de Picos, i el Pico de los Cabrones (2556 m).

Refugi i pic del Jou de los Cabrones

El Jou de los Cabrones és un indret que corprèn. El petit refugi, de 20 places, resulta autèntic, i els cims obliguen a la mirada a enfilar-se cap el cel. 

I per completar l'espectacle, la propera collada del Agua (2141 m), al capvespre ofereix una posta de sol de primera categoria. Impossible demanar més.

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (II): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Collada de Tiro Casares, Cabana Verònica i Torre Altaiz

2a. etapa. Refugi Collado Jermoso (Diego Mella) al refugi de l'Urriellu o Delgado Ubeda (1960 m). Jornada llarga en longitud, sense massa desnivell i més significativa, quasi 7 hores i 800 metres de desnivell. 
S'inicia refent el camí cap a les Colladinas  i dirigir-se a la collada Ancha i a Tiro Casares per baixar, per un terreny càrstic magnífic, al refugi-vivac Cabaña Veronica (2325 m).  Aquest petit refugi guardat (4 o 5 places) està situat en l'encreuament que puja des del telefèric de Fuente Dé i la collada de Horcados Rojos, des d'on realitzar ascensions a la Torre de los Horcados Rojos (2503) i el Tresorero (2563 m).

El  conegut 'cable' per baixar de la collada de Horcados Rojos; al fons Jou de los Boches, Jou sin Tierre i el Naranco

Des d'aquest punt, comença a veure's el mític Naranco de Bulnes, però abans caldrà baixar el tram exposat, descompost i aeri, equipat amb un cable no massa de fiar, des de la collada d'Horcados Rojos; impresindible fer atenció a la presència d'altres grups i les pedres soltes.

Ja així només cal caminar pels àrids Jou de los Boches i Jou Sin Tierre, s sempre sota la mirada altiva del Naranco de Bulnes, no el més alt, però si el més difícil, només apte per escaladors.

Etapa esplèndida on els cims esdevenen gegants altius, a tocar i propers, però de verticalitat impressionant; tot amb l'oceà a l'horitzó Un plaer, sobretot quan la metereologia acompanya.

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (I): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Prop de la Vega de Liordes, camí al Refugi Collado Jermoso

En el cor de la Cordillera Cantàbrica, s'alcen els cims de més de 2000 metres del Picos de Europa, parc nacional des de 1995. Només a 20 quilòmetres del mar, i amb una extensió de 40 quilòmetres de llarg i 20 d'ample, promet grans recorreguts en un paisatge calcari i kartic, que combina amb fondalades i valls (jous) amples. 
Tot i les seves petites dimensions, destaquen els seus verticals i afilats cims, paradís d'escaladors, però també per les seves rutes muntanyeres a través de senders no sempre marcats, i sovint amb trams aeris i imponents.

Sender aeri a Collado Jermoso, amb La Bermeja i Torre Santa al massís Occidental de fons

La serralada es divideix en el massís occidental de las Peñas Santas, el massís Central o dels Urriellus (amb els cims més alts i emblemàtics) i el massís oriental o de Àndara.  Existeix una ruta circular, entre 4 o 9 etapes, que recorre els tres massisos anomenada El Anillo de Picos, realitzable en diverses modalitats i triant el lloc d'inici. Possible gràcies a una  xarxa d'un total de 9 refugis.

                                                 Refugi Collado Jermoso amb el massís occidental de fons ( La Bermeja i Torre Santa)

Sempre cal tenir en compte la meteorologia molt canviant, amb pluges i boires com a protagonistes. Així l'opció que descriurem és 4 etapes pel Massís dels Urriellus, realitzat amb un grup de Rumbo a Picos amb els guies Ernesto i Carlos, bon coneixedors i grans amants de la serralada. La veritat és que la gran diversitat de rutes i variants, junt als aspectes metereològics fan plantejar-se aquest opció per garantir gaudir de Picos de Europa.

                                 Horcados Rojos, intuint-se Cabaña Verònica i treient el cap Naranco de Bulnes, a l'esquerra

Des de Cangas d'Onis, la carretera que resseguix el riu Sella porta a la Posada de Valdeon, en terres lleoneses.

1a. Etapa. Horcada de Valcavao a Collado Jermoso en 4 hores 20 minuts, 680 metres de desnivell: Des de la Horcada de Valcavao comença el PR que puja la canal de Pedabejo, passant per la vega de Liordes, un aeri senderó a las Colladinas i cap al refugi Collado Jermoso (2060 metres). Potser el millor refugi, el més cuidat i grans vistes sobre el massís occidental.

És possible un camí més exigent per pujar a Collado Jermoso; de des de Cordiñales per la canal d'Asotin amb 1700 metres de desnivell positiu i un  camí extraordinari.

BUSCANT RESPOSTES

Quantes vides malgastades!!! MAI MÉS!!

Relat d'un malson de Raquel Rull

La Rambla, un món en miniatura de Josep M. Castaño

BTT VOLTA AL PIC DE SALÒRIA

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és marc incomparable per ciclar per les seves pistes forestals i enllaçar-les a gust del consumidor.
Voltejar el gran Pic de Salòria ( 2789 m) és una ruta amb bones possibilitats, encursant-la o allargar-la.

Prop de les Bordes de Conflent.

El gran estiu sec i molt calurós que vivim, és un bon moment, tot i que les tempestes sempre poden fer un xic la guitza.
L'objectiu enllaçar Os de Civis amb Alins i d'aquí per Tor i el coll de Cabús altre cop a Os; uns 80 quilòmetres i més de 2000 metres de desnivell en dues etapes. Pels màquines en un sol dia.

Salòria de fons, des del riu de l'Olla en el camí de les Toves

Descriurem el primer tram, que resegueix pistes que porten d'Os de Civis (1480 m) a Alins (1077 m), passant pel coll (2177 m) i les bordes de Conflent (1800 m), la Creu de Bedet (1943 m), el mirador de so de Farrera, Farrera, Burg, Tírvia  i Araós. 

Salòria prop de la Creu de Bedet

Un territori humanitzat que transita de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà, per poder visualitzar les grans muntanyes d'aquestes comarques.

                                               Vistes al Pic de Filià, Montsent de Pallars, Montorroio, Pala Pedregosa i Mainera

Aquell territori que tant estimava en Jordi Guivernau, i tant havia recorregut; en el record!!.

Mirador de So de Farrera, capçalera de la Vall Fosca, Espot i Bonaigua. Tírvia al fons de la vall.
Núvols preparant la gran tempesta nocturna.

Track complert Ruta Contrabandistes.
Feu atenció sortint de Tírvia cap a Araós i el tram següent a les bordes de Setúria.

'SETAU SEGÈTH': LA VOLTA A L'ARAN (i IV)

Pla de l'Espona, amb una defensa militar de l'època del Maquis

5a. etapa: Espitau de Vielha (1610 m)- Vielha (980 m) amb 16 quilòmetres i quasi 2000 metres de desnivell acumulat. Des de la boca sud, ascens directe al Port de Vielha (2442 m); passant per diverses defenses militars que, el 1944, van ser utilitzades per frenar invasió de l'Aran per part dels Maquis. 

Impressionant panorama sobre les Maladetes i el gran Aneto durant el tram final al Port; tot un luxe.

El descens, de 1400 metres fins a Vielha, entre prats alpins ben florits i encara verds. I la possibilitat de revisionar part del recorregut ja realitzat.

Un 'tour' per l'Aran, sempre tan bella, immensa i sorprenent. Una bona travessa pirinenca per conèixer un Aran sense massificacions.

'SETAU SEGÈTH': La VOLTA A L'ARAN (III)

Estany de Mar amb el Montardo i el Tumeneje

4a. etapa: Pont de Rius (1647 m)-Espitau de Vielha (1610 m): uns 16 quilòmetres de ruta, ara sí, de bona alta muntanya i un desnivell considerable entorn del 1300 metres positius. 

Llac Tort de Rius, al fons els Bissiberris.

Existeix l'itinerari directe pel GR11, però magnífic és remuntar al refugi de la Restanca (2010 m), cap al gran estany de Mar, sota el gran Bissiberri, remuntar l'aèria collada del Lac de Mar (2502 ) i resseguir els grans llacs de Tort de Rius i estany de Rius. 

Montardo i Tuc de Mar des del Port de Rius.

Des del Port de Rius (2344 m), enllaçant de nou amb el GR11, i per la Vall de Conangles cap a la boca sud del túnel de Vielha.

Destacar com els grans estanys del Pirineu pateixen la sequera de l'estiu i l'explotació humana; trist observar el seu baix nivell que estan creant llacs amb platges alpines.

Malgrat tot, la bellesa dels paratges resulten incommensurables.

Maladetes quasi al complet des del Port de Rius.

'SETAU SEGÈTH' : LA VOLTA A L'ARAN (II)

Coll de Güerri (2320 m), vistes al Tuc d 'Ermer

3a. etapa: Refugi de l'Honeria (1015 m)- Bagergue (1419 m). Etapa reina remuntant la Val de Toran, arribant al pla de Greúers, continuant pel GR 211 superant el Coll de Guerri i baixant a les cases de la Mines de Liat, prop l'estany Llong de Liat, sota l'ombre del Mauberme,  i des de l'Era Lana, arribar a Bagergue; uns 25 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu.

Tuc de Mauberme

Cases de le mines de Liat

Etapa de gran bellesa, d'àmplia i diversa mirada, anomenada també la ruta minera de l'Aran. La jornada recorre l'antic espai que explotà la riquesa  mineral (ferro, plom i zinc) de Liat en les primeres dècades del segle XX i fins 1956. La Vall de Toran i Unhola van estar dotades d'importants infraestructures, destacant el 15 quilòmetres de telefèric. Realment una tasca d'enginyeria important per l'època.

Espectacular poder observar com el curs del riu Unhola, baixant cap a Era Lana, ofereix un color ferrós únic.

Encara restant dues etapes per envoltar l'Aran, recomanable enllaçar amb taxi Bagergue i el pont de Rius; 8 quilòmetres llarg per poder allargar la quarta etapa

'SETAU SEGÈTH', LA VOLTA A L'ARAN (I)

Panorama des de Montcorbau del Port de Vielha i Pala Sarraera

Cinc bons dies de ruta per una part del Pirineu; malgrat que la Val d'Aran és prou coneguda, sempre és possible endinsar-se en indrets ben sorprenents i pot ser desconeguts.
'Setau Segèth' és la travessa de l'Aran; 103 quilòmetres i quasi 9000 metres de desnivell acumulats, en cinc etapes, totes ben diferents i característiques: des dels pobles de la vall a la més alta muntanya.

Prop de Vilamós, el bosc de Baricauba amb grans vistes de l'Aneto.

D'una manera o altra, l'Aran és una gran síntesi del Pirineu, sempre sota l'ombra propera del gegant Aneto i el seu massís: les Maladetes.

En les dues primeres etapes, llargues i amb desnivell, permeten caminar pels pobles del Mig i Baix Aran, amb grans vistes de les més grans muntanyes i a través de magnífics boscos de faig, roure i pins. Tot plegat per senders naturals ben preservats.

1a. etapa: Vielha- Bossost, passant per Vilac, Montcorbau, Vilamós,.. 22 quilòmetres i 637 metres de desnivell positiu,

2a. etapa: Bossost- Refugi de l'Honeria, 16 quilòmetres i 635 metres de desnivell, passant per Les, Canajan i endisant-nos a la Val de Toran, una maravella per no oblidar.