Ja fa uns dies que som a Atacama. Hem començat a fer ruta i això promet.
Estem descobrint la divesitat dels ecosistemes d'Atacama i la seva immensitat, però sobretot la cultura andina que encara perviu a la regió.
Tot de la mà del nostre guia Enrique, gran coneixedor món andí.
Des d'Arica, a vora del Pacífic, el nostre viatge ja ens ha portat per la vall de Codpa i el poble de Belén; avui dilluns estem a Putre, porta d'entrada a l'altiplà, abans de desplaçar-nos al Salar de Surire.
La Vall de Codpa, situada a 2050 m. a la Pampa d'Atacama, és un sorprenent oassi en el desert d'Atacama; una llarga 'quebrada' on creixen els arbres fruiters d'una forma extraordinària aprofitant la poca aigua existent.
El poble de Belén, ja a 3200 m. en la precordillera, és encara una bona mostra de la barreja de la tradició andina i la religió catòlica imposada durant l'època de la colònia. Ahir vam poder assistir a una cerimònia andina: la 'pagua' amb la qual finalitzaven les festes del seu sant patró Santiago.
Per acabar Putre, a 3530 m, és un poble amb tots els serveis possibles. Es carateritza per estar coronat per un enorme volcà nevat, el Taacapà, de 5000 metres que li dóna un encant especial. Aquí continuarem amb l'aclimatació i coneixent l'entorn natural i humà.
En els propers dies ja ens mantindrem per sobre dels 4000 metres per després intentar l'ascenció al Guallatire i al Parinacota a partir del dia 14.
Potser ja serà difícil poder disposar de comunicació.......
Però esperem que tot ens vagi com fins ara, tinguem prou energia i bona aclimatació....
Estem descobrint la divesitat dels ecosistemes d'Atacama i la seva immensitat, però sobretot la cultura andina que encara perviu a la regió.
Tot de la mà del nostre guia Enrique, gran coneixedor món andí.
Des d'Arica, a vora del Pacífic, el nostre viatge ja ens ha portat per la vall de Codpa i el poble de Belén; avui dilluns estem a Putre, porta d'entrada a l'altiplà, abans de desplaçar-nos al Salar de Surire.
La Vall de Codpa, situada a 2050 m. a la Pampa d'Atacama, és un sorprenent oassi en el desert d'Atacama; una llarga 'quebrada' on creixen els arbres fruiters d'una forma extraordinària aprofitant la poca aigua existent.
El poble de Belén, ja a 3200 m. en la precordillera, és encara una bona mostra de la barreja de la tradició andina i la religió catòlica imposada durant l'època de la colònia. Ahir vam poder assistir a una cerimònia andina: la 'pagua' amb la qual finalitzaven les festes del seu sant patró Santiago.
Per acabar Putre, a 3530 m, és un poble amb tots els serveis possibles. Es carateritza per estar coronat per un enorme volcà nevat, el Taacapà, de 5000 metres que li dóna un encant especial. Aquí continuarem amb l'aclimatació i coneixent l'entorn natural i humà.
En els propers dies ja ens mantindrem per sobre dels 4000 metres per després intentar l'ascenció al Guallatire i al Parinacota a partir del dia 14.
Potser ja serà difícil poder disposar de comunicació.......
Però esperem que tot ens vagi com fins ara, tinguem prou energia i bona aclimatació....
3 comentaris:
Hola Lluïsa, estem seguint les vostres aventures per Atacama. La sorpresa ha estat comprovar que teniu el mateix guia, que junt amb l'Eduardo Bascuñan, ens va guiar ra fa 3 anys als 6 de Lleida. Teniu l'éxit garantit.
Una molt forta abraçada per l'Enrique i per vosaltres.
Lluïsa i Lluís
Doncs sí Lluís, l'Enrique és el guia que vau tenir i per cert tot ek dia porta el buff de la Cuita que li vau donar. Una abraçada
Ànim i sort, acostumats a llegir ascencions vuitmileres, 6.000m. semblen pocs, però només persones com vosaltres ho poden conseguir. Força i amunt
Publica un comentari a l'entrada