UNA DÈCADA SENSE EL JUANJO

 

EN LA MEMÒRIA SEMPRE!

MÉS SOBRE EL KIRGUIZISTAN

 

Difícilment és pot parlar d'un país després d'un viatge i uns bons dies en territori d'alta muntanya. Costa fer-ho i ser capaç de sintetitzar. 

                       Parc Nacional Ala-Archa. Al centre el Corona Peak de 4860 m
Ens hem deixat una gran quantitat d'aspectes, però voldria remarcar la gran diversitat d'espais, de valls, de gran biodiversitat, ...en un país molt muntanyós amb una mitjana altimètrica superior a 2500 metres.

                                      Memorial sota el Petrovsky Peak, prop del Camp base del Lenin

Aquest realitat ha comportat que hi hagi hagut una gran tradició alpinística ara, i durant l'existència de l'URSS.

En totes les serralades del país existeixen memorial per recordar alpinistes  desapareguts.

Un dels memorials està ubicat en un espai ben amagat del Parc  Nacional d'Ala Acha, prop de la capital Bishkek.

                                    Cementiri dels alpinistes a Ala-Acha
Espais que volen deixar memòria i record de moments prou dramàtics en l'alpinisme de l'Àsia Central.

Tot plegat agrair la tasca de Bonviure Trek en la logística del viatge i la coordinadora Anna Moragues. 

Una bona i gran experiència.

Finalment, una vegada més, una memòria a l'expedició del Centre Excursionista de Lleida del 1989 amb el Lluís, el Juanjo, en Feliu i el Jordi.

Per Sempre!!

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (i IV)

                                        Ruta al CBA, Spartak i Lenin Peak a la vista
Des del Traveler's Pass, cal perdre uns 150 metres per encarar un estret senderó al llarg de 8 quilòmetres fins al Camp Base Avançat.

El senderó, força transitat, transcorre a certa alçada paral.lelament a la gelera. Aquesta, molt disminuïda, ha construït un caòtic terreny modelat per la morrena i riu resultat del desgel.

                                                        Vídeo Eva casals
La ruta, que requereix atenció, és una excel.lent mostra del territori del Pamir. 

                             A la dreta el Yukhin Peak

Un gran moment, sobretot transitant en territori de la gran morrena i la força de l'aigua que forma rius amb una força extraordinària.

El CBA, situat a 4400 metres,  és un escenari de gran bellesa; el Lenin Peak n'és el gran protagonista i cims de 6000 i 5000 metres a dojo. En general, les cares nord del cims mantenen geleres extremes, i els cims més assequibles resten quasi sense massa neu en les vessant sud.

                                       https://peakvisor.com/peak/pik-yukhina.html

Així, doncs, el Yukhin Peak, amb els seus 5130 m, ofereix una ascensió prou assequible per experimentar bones sensacions si l'aclimatació és bona.

Així doncs, en unes 6 hores resulta factible l'ascensió al Yukhin, superant l'alçada i la forta pendent. 

L'accés a cim manté neu i una impressionant visió sobre la cara nord i la seva gelera.

Poques paraules i un record en memòria de l'expedició que l'any 1989, companys del Centre Excursionista de Lleida portaren a terme a l'ascensió al Lenin. En Feliu, en Lluís, en Juanjo, en Jordi i l'Ursula en van ser els protagonista, fent-nos viure l'experiència en la distància.

En el descens, fàcilment es por assolir el modest Domashniy  Peak  de 4750 m

I ja per acabant pertoca en una nova jornada retornar al CB, desfent el camí i sempre girant la mirada per mantenir en la ment les més gran quantitat d'imatges i records.

                                 Cara nord del Yukhin Peak

En memòria d'en Jordi, en Juanjo i l'Ursula.

UN ANY MÉS 'IN MEMEMORIAM'

Ja en fa 7 anys que en Juanjo Garra va quedar-se allí; en aquell paratge del planeta on les muntanyes resulten un espai immens i magnífic.

Malgrat la situació actual, en 'desescalada', no hem pogut deixar de recordar-lo i fer, encara que fos individualment, el nostre petit homenatge.

El cim més alt del municipi de Lleida, el Tossal de Moradilla (242 m), ha estat l'indret que ha permès els instants de memòria avui. Sempre en la memòria!!

5 anys!!, recordant de nou al Juanjo

LA NOSTRA MEMÒRIA MUNTANYENCA

Imatge de 27 de maig recordant el Juanjo i la seva primera expedició

Era l'estiu del 1989 i el Juanjo marxava a la seva primera expedició, junt a Lluís Olóndriz, Feliu Izard i Jordi Guivernau. Ells eren ja uns muntanyencs amb experiència i el jove Juanjo s'iniciava en una muntanya de més de 7000 metres. 

Lluís, Juanjo, Feliu i Jordi al peu del Lenin

El pic Lenin, de 7134 metres, a la serralada del Pamir (fronterer entre el Tadjikistan i Kirguistan, llavors encara l'URSS) era l'objectiu. Moments que vam viure tots plegats, atents, tot i que commocionats ja que, dies abans,  l'Oscar Ribes havia perdut la vida a l'Alpamayo peruà.

Aquella primera expedició va servir per recordar el Juanjo, ara que fa tres anys es va quedar al cel, allà al Dhaula. 
La lectura d'un text del mateix Juanjo ha estat la manera más emotiva de remembrar aquells anys viscuts intensamente.

NOU ROCÒDROM A LLEIDA

 El dimarts 27 de maig Lleida ha inaugurat el seu nou rocòdrom coincidint amb l'aniversari de la mort del nostre company Juanjo Garra al Dhaulagiri (8167 m). 
Aquest nou equipament, instal.lat en el pavelló Juanjo Garra, porta el nom de Keshap Gurung, el xerpa que el va acompanar en els darrers dies de la seva vida a més de 7000 metres d'alçada.

Una instal.lació de 15 metres amb gran possibilitats de vies.

L'emotiu acte d'inauguració va permetre recordar de nou al Juanjo i homenatjar al Keshap. El rocòdrom era una vella aspiració del Centre Excursionista de Lleida i del mateix Juanjo; ara ja és una realitat.
És així com el nou equipament en el pavelló conforma un testimoni del constant record que ens queda d'en Juanjo. Per sempre.

RECUPERANT MOMENTS VISCUTS AMB EL JUANJO

Juanjo Garra i el grup de companys de l'Expedició al GII (8033 m) per commemorar els 100 anys del Centre Excursionista de Lleida l'any 2006.

Vivíem el final de la dècada dels anys 80 i en Juanjo Garra havia començat, amb força, a fer muntanya en el Centre Excursionista de Lleida (CEL). Compartíem llargues jornades a Pirineu ja fos a l'hivern, fent esquí de muntanya, o bé, a l'estiu a la recerca de cims i crestes: Mulleres, Alba, Cabrioles, Maladetes, Aneto,... 

Eren anys de gran activitat a l'entitat, que aconseguia aplegar un bon grapat de companys i companyes que ens unia l'estima per la muntanya i  ens permetia convertir-nos en bons amics.

Recordo que el Juanjo, ben aviat, decidia emprendre la seva primera expedició;  l'estiu del 1989, al costat d'en Feliu, el Jordi i el Lluís el despedíem de l'estació de Lleida en l'iniciar el seu viatge cap el Pamir per assolir el Pic Lenin (7165 m).

Lluís Olóndriz, Juanjo Garra, Feliu Izard i Jordi Guivernau al peus del Pic Lenin (Imatge gentilesa de L. Olóndriz)

Aquell  fou el seu primer projecte. Vull pensar que aquells  anys van ser cabdals en la seva vida en sentir l'atracció de la muntanya i convertir-se, any rera any, en l'alpinista que va ser.

  

Mentrestant en el CEL,  a principis de la dècada del 90, s'implicava en iniciatives de caràcter social que  havien de donar forma a l'entitat. Junt a la Mercè, la Maria, la Teresa, la Núria,... fundàvem la revista ARESTA amb la idea de renovar  el clàssic butlletí. En llargues reunions  dissenyàvem la publicació que pretenia  ser l'eina de comunicació de l'entitat.

A l'hora en  Juanjo no s'aturava en la seva formació i creixement com a muntanyenc i alpinista. Alps, Andes, Atles,... eren els escenaris de la seva passió per la muntanya. 

Recordo  especialment el seu projecte Trilogia americana entre els anys 1995 al 1997 que el portà a l'Aconcagua, la Patagònia i el McKinley, que va projectar amb una gran il.lusió.

I ben aviat l'Himàlaia; la seva primera vegada el 1991 al Broad Peak. Des de llavors més de 10 expedicions entre el Nepal i el Pakistan; expedicions amb El filo de lo imposible, ... però sobretot recordar l'expedició del Centenari del CEL l'any 2006.

Més d'un any de preparació ens va permetre que 9 companys, encapçalats pel Juanjo, assolissin la fita més important pel CEL en el món de l'alpinisme. 

Dècades, doncs, de vida muntanyera. Cada any, ja era un clàssic, calia esperar que el Juanjo marxés d'expedició i retornés amb la seva 'quimera' acomplerta. Així, i només així, el seu afany, fortalesa i constància li donaren 9 cims de vuit mil metres. 

 

Juanjo,

fa molt poc, dies abans de marxar cap al Nepal, coincidíem en  taula de debat en el documental PURA VIDA i comentàvem com de difícils són els rescats a la l'Himalaia.... Recordar-ho m'entristeix encara més... 

  

Penso que  has pogut complir els teus somnis, tot i l'amarg i dolorós final; Lleida no podrà oblidar-te, sabent del cert que estaràs ben acompanyat pel Guiver, amb qui t'unia una sòlida amistat, pel Charles, per la Blanca Aguiló, per l'Oscar Ribes, pel Joan Freixenet, pel Joan Enric Farreny,... en el CEL dels muntanyencs i alpinistes ... i de tots els nostres éssers estimats que ja no estan entre nosaltres.

Et deixo amb el   Record des de l'Institut Manuel de Montsuar (Lleida)

                                         

            Cada dia que anem a la muntanya ens sentirem un xic més prop teu. 

                              
Una abraçada per l'Assumpta, l' Aina, l'Oscar,.. i tota la família i amics.