VOLTA AL VIGNEMALE des de San Nicolás de Bujaruelo

Cara nord del Vignemale, amb  el couloir de Gaube i  la gelera del Petit Vignemale, a l'esquerra.

Una travessa sense significatives pretensions muntanyeres, però d'un gran ambient d'alta muntanya a l'ombra del gran gegant pirinenc. Pirineu en estat pur.

Des de St. Nicolás de Bujaruelo (1342 m),  una primera etapa d'unes 6 hores, es remunta la llarga i sostinguda vall del riu Ara fins al Puerto de los Mulos (2594 m), i baixada fins al refugi francés d'Oulette de Gaube (2158 m).

Cara nord del Vignemale, amb el Puerto de los Mulos a la dreta

El refugi està situat en un indret 'de luxe' per gaudir d'una gran visió de la cara nord del Vignemale. Un immens espectacle natural.

En la segona etapa, un bon traçat sender, en una hora i 30 minuts, porta a l'Hourquette de Oulettes (2734 m). Interessant, des d'aquí, aprofitar per pujar al Petit Vignemale (3032 m). 

Ben a prop, el refugi de Baycellance (2654 m), el més alt del Pirineu; aquí vistes extraordinàries del circ de Gavarnie (Taillon, Casco, Astazus,..)

En unes cinc hores un llarg descens, més de 1000 metres, cap al refugi de Grange de Holle a Gavernie (1495 m).

Gelera del Vignemale 

Vistes del Vignemale prop de la cabana de Lourdes

Territori de les marmotes

Darrera etapa, tercera, per tancar el cercle, remuntant des de Gavernie, pel Plateau de Bellevue cap al coll de Bujaruelo (2273 m). Tram de gran bellesa sobre el circ glacial de Gavarnie i sota la cara nord del Taillon.

Circ de Gavernie des de Bellevue

Prop del coll de Bujaruelo

Un ràpid descens de més 800 metres davalla, de nou, cap a St. Nicolás de Bujaruelo i el seu bon refugi .

Baixada a Bujaruelo amb el Tendeñera i la vall d'Otal com escenari.

                                        Pont a St. Nicolás

50 quilòmetres, a pas tranquil, i vora 3000 metres de desnivell, per revisitar valls i cims ben coneguts.

Un esment destacat a bona atenció del refugi de Bujaruelo i de Alta ruta de los Perdidos.
                     
               "Els vells camins tenen molta experiència. "

http://www.elmuntanyenc.cat/preguntes-i-apotegmes-de-muntanya/

"Quan la neu deixi els fons de les valls, jo estaré impacient perquè sabré que una nova vida comença"


            En record a Joan-Enric Farreny (Lleida 1956- Couloir de Gaube 1976)
                             
                                           Hi tornarem!! 

RECUPERANT MOMENTS VISCUTS AMB EL JUANJO

Juanjo Garra i el grup de companys de l'Expedició al GII (8033 m) per commemorar els 100 anys del Centre Excursionista de Lleida l'any 2006.

Vivíem el final de la dècada dels anys 80 i en Juanjo Garra havia començat, amb força, a fer muntanya en el Centre Excursionista de Lleida (CEL). Compartíem llargues jornades a Pirineu ja fos a l'hivern, fent esquí de muntanya, o bé, a l'estiu a la recerca de cims i crestes: Mulleres, Alba, Cabrioles, Maladetes, Aneto,... 

Eren anys de gran activitat a l'entitat, que aconseguia aplegar un bon grapat de companys i companyes que ens unia l'estima per la muntanya i  ens permetia convertir-nos en bons amics.

Recordo que el Juanjo, ben aviat, decidia emprendre la seva primera expedició;  l'estiu del 1989, al costat d'en Feliu, el Jordi i el Lluís el despedíem de l'estació de Lleida en l'iniciar el seu viatge cap el Pamir per assolir el Pic Lenin (7165 m).

Lluís Olóndriz, Juanjo Garra, Feliu Izard i Jordi Guivernau al peus del Pic Lenin (Imatge gentilesa de L. Olóndriz)

Aquell  fou el seu primer projecte. Vull pensar que aquells  anys van ser cabdals en la seva vida en sentir l'atracció de la muntanya i convertir-se, any rera any, en l'alpinista que va ser.

  

Mentrestant en el CEL,  a principis de la dècada del 90, s'implicava en iniciatives de caràcter social que  havien de donar forma a l'entitat. Junt a la Mercè, la Maria, la Teresa, la Núria,... fundàvem la revista ARESTA amb la idea de renovar  el clàssic butlletí. En llargues reunions  dissenyàvem la publicació que pretenia  ser l'eina de comunicació de l'entitat.

A l'hora en  Juanjo no s'aturava en la seva formació i creixement com a muntanyenc i alpinista. Alps, Andes, Atles,... eren els escenaris de la seva passió per la muntanya. 

Recordo  especialment el seu projecte Trilogia americana entre els anys 1995 al 1997 que el portà a l'Aconcagua, la Patagònia i el McKinley, que va projectar amb una gran il.lusió.

I ben aviat l'Himàlaia; la seva primera vegada el 1991 al Broad Peak. Des de llavors més de 10 expedicions entre el Nepal i el Pakistan; expedicions amb El filo de lo imposible, ... però sobretot recordar l'expedició del Centenari del CEL l'any 2006.

Més d'un any de preparació ens va permetre que 9 companys, encapçalats pel Juanjo, assolissin la fita més important pel CEL en el món de l'alpinisme. 

Dècades, doncs, de vida muntanyera. Cada any, ja era un clàssic, calia esperar que el Juanjo marxés d'expedició i retornés amb la seva 'quimera' acomplerta. Així, i només així, el seu afany, fortalesa i constància li donaren 9 cims de vuit mil metres. 

 

Juanjo,

fa molt poc, dies abans de marxar cap al Nepal, coincidíem en  taula de debat en el documental PURA VIDA i comentàvem com de difícils són els rescats a la l'Himalaia.... Recordar-ho m'entristeix encara més... 

  

Penso que  has pogut complir els teus somnis, tot i l'amarg i dolorós final; Lleida no podrà oblidar-te, sabent del cert que estaràs ben acompanyat pel Guiver, amb qui t'unia una sòlida amistat, pel Charles, per la Blanca Aguiló, per l'Oscar Ribes, pel Joan Freixenet, pel Joan Enric Farreny,... en el CEL dels muntanyencs i alpinistes ... i de tots els nostres éssers estimats que ja no estan entre nosaltres.

Et deixo amb el   Record des de l'Institut Manuel de Montsuar (Lleida)

                                         

            Cada dia que anem a la muntanya ens sentirem un xic més prop teu. 

                              
Una abraçada per l'Assumpta, l' Aina, l'Oscar,.. i tota la família i amics.