RACONS DE L' ARAN: TUC DES ARMÈROS (2534 m)

 No insistirem en la descripció de la ruta, ja que  en tenim bona referència en el blog del company David Sancho. Però no podem deixar de recollir impressions  d'una ascensió que hem gaudit.

Foto D. Sancho

Sempre és un goig retrobar amics i amigues en qui hem compartit muntanya al llarg dels anys. I així ha estat novament en recórrer un ruta isolada i salvatge des del Saut deth Pish, per la vall de Sieso fins al  Tuc des Armèros.

                                Bonica carena final amb el Mauberme de fons
Realment, tot i que és un cim tècnicament fàcil, però exigent en el desnivell i terreny (cal anar buscant el millor recorregut, fora del trams amb sender desdibuixant), el recorregut descobreix grans espais i bons panorames sobre la Vall d'Aran i cims pirinencs ben emblemàtics.

                                     Foto G. Esteve
Les vistes des del cim són magnífiques i omplen la vista sense mesura. 

                                 Malgrat els núvols, el massís de Maladetes al fons
Mai cal deixar de visitar la Val  d'Aran i buscar racons de gran bellesa i gens massificats. Un bon grapat de 100 cims encara ens esperen.

Gran jornada. Gràcies companys i companyes!.

 

                               Suaus praderies en el descens

TRAVESSA DELS HOSPEDATGES PIRINENCS ( i III)

 Des del Llanos del Hospital retornar a l'Artiga de Lin (2475 m) es pot fer pel Port de la Picada o pel Coll de Toro (2241 m). Potser el millor per tenir un gran panorama del massís de les Maladetes és el Port de la Picada, tot i haver de recórrer el descens ja conegut.

                              Panell il.lustratiu de les rutes en el petit Museu de l'Hospital de Benasc

L'ascens al Port es pot realitzar per Peña Blanca o bé prop de la Besurta amb les millors vistes a les Maladetes.

La pujada és sostinguda com un bon camí històric pirinenc. Un luxe per poder observar cada racó del massís, on durant dècades hem caminat i esquiat; emblemàtic.

                              Mulleres, Aneto, Corones, Enmedio, Maladeta Oriental, Maladeta Occidental,...

                                         Cim de l'Aneto en detall

            Detall de la sorprenent l'esllavissada produïda fa poques setmanes sota la Maladeta Occ.
Observar l'estat de la gelera és impactant ara principis de juliol: gel fòssil i esllavissades de neu i pedres fan que la seva ascensió hagi adquirit una punt gran de perillositat.

Necessari fer l'ascensió des del Salterillo.

Ja al Port de la Picada, punt més alt de la ruta, el descens és ja conegut i ràpid, malgrat la seva llargada.

                              Port de la Picada, al fons el ja conegut Coll de l'Escaleta

Jornada similar a les anteriors per gaudir del paratge d'un gran espai pirinenc.

Ja qui en gaudeix en 'non stop', però recordar que cal tenir respecte a la muntanya en tota circumstància i deixar-la com la trobem.

Foto denúncia

Banderes indicatives de la UTMB Val d'Aran abandonades al coll de Montojoia, suposant que ja les han recollit i pensant que les van deixar en el moment que van haver de neutralitzar la cursa. 

Un privilegi poder recórrer uns espais poc massificats, però on la història dels camins en són part essencial.

TRAVESSA DELS HOSPEDATGES PIRINENCS (I)

                                         Pont i barranc del Pomeró prop de l'Artiga de Lin

L'estiu és un bon moment per la travessa de muntanya. El Pirineu n'ofereix de tota mena. 

                          Pas des del Coll de l'Escaleta a Coll de l'Infern cap a l'Hospice de France

I sense anar més lluny un bon punt de partida és el refugi de l'Artiga de Lin (Val d'Aran), crec que poc conegut però que ofereix triar itineraris diversos: cap a la Vall de l'Escaleta (Mulleres), cap a l'Hospice de France (Luchon) o la cap a Llanos del Hospital (Benasc). I més en trobaríem.

                                 Baixant cap a l'Hospice de France, amb el pic de l'Entecada al fons
La nostra tria ha estat, en tres etapes, enllaçar l'Artiga de Lin, l'Hospice de France i l'Hospital de Benasc en l'anomenada ruta dels Hospitals, una variant del Tour de l'Aneto. Així a més de fer una activitat muntanyera moderada, es recorren camins plens d'història que han permès al llarg del segles comunicar la vall aranesa, la de Luchon i la de Benasc. Camins alguns excavats que han facilitat, malgrat la duresa de la vida en el passat, mantenir l'activitat econòmica, social i cultural d'aquest racó del Pirineu.

                                   Prats prop de l'Hospice de France
Així la primera etapa enfila, des del refugi de l'Artiga de Lin (1470 m) a l'Aran, cap al Coll de l'Escaleta, encaminant-se cap al proper Coll de l'Infern (2397 m), per baixar al coll de Montojoia (2065 m) i davallar ràpidament a l'Hospice de France (1400 m). 

                                      Memorial a l'Hospice de France a la Retirada republicana de 1939
 Gran jornada de 13 quilòmetres i 1172 metres desnivell per uns paratges on acabarà per dominar la visió del Massís de les Maladetes.

                       Gelera i cim de la Maladeta Oriental  i a l'esquerra el cap del Coll de l'Infern.
Llarg descens per immenses pastures amb una gran diversitat de flora de gran bellesa.

Lamentar que, ara per ara, l'Hospice resta tancat per qüestions tècniques i cal tenir-ho present per tenir previst allotjament  a Luchon o bé remuntar al nou refugi de Venasque, recentment remodelat; en aquest cas s'allarga la jornada.

L'ARTIGA DE LIN : Port de la Picada (2470 m) i Coll de Toro (2241 m)

   Panorama al Massís de Maladetes-Posets des del Turonet del Port de la Picada (2529 m)
 Dies d'onada de calor a mitjans d'agost ideal per buscar un racó de Pirineu on poder, malgrat les condicions extremes de xafagor fins i tot en alçada, revisitar valls i muntanyes conegudes, però sempre sorprents.

                                 Fageda ombrívola de l'Artiga de Lin
Un bon lloc ha estat l'Artiga de Lin, on malgrat certa massificació estiuenca, el nou refugi  garanteix un bon punt de partida de rutes combinables . Refugi amb encant, còmode i amb possibilitats.

                                       El Port de la Picada  des del coll de l'Infern
Podent triar i remenar, optem per dues jornades diferents gaudir dels dies calurosos pujant al Port de la Picada (2470 m) i al Coll de Toro (2242 m).

Els dos port es poden enllaçar en un sol dia i jornada llarga, però ja coneixent l' esplèndida vall de l'Escaleta, optem per fer itineraris lineals i no circulars.

                Port de la Picada amb el Salbaguarda i més lluny Perdiguero i Posets
El Port de la Picada és un clàssic que comunica la vall de Benasc i el seu port al peu del Salbaguarda. És un llarg camí, de 1000 metres de desnivell, que dona un gran premi. Acabar de pujar al Turonet del Port de la Picada (2529 m) la vista és magnífica al Massís de Maladetes.

No decepciona, però fa pensar en veure el gel fóssil que sobreviu en la gelera; en les darreres dècades hem pogut anar veient l'impacte de l'escalfament global en les geleres pirinenques.

  Tot i així, la neu en la base de l' Aneto i el gel fóssil obliga a qui vol ascendir-lo a l'estiu a anar ben equipat si no vol exposar-se en excés. Millor època per fer-ho maig  i juny.
 

Sempre a la vista des de el Pla de l'Artiga, el Coll de Toro (2241 m) es mostra imponent i fa imaginar com devia ser en època glacial. Des de l'Aneto la gelera havia de ser  immensa observant la seva geologia. Avui les aigües del gran massís s'escolen per Aigualluts fins a ressorgir a Uelhs del Joeu, en un fenomen extraordinàriament increïble.

Toca ara recórrer aquest espai, que en quasi 800 metres de desnivell, en camí ben marcat, però dret i en punts rocosos assegurats per cables que sobretot deuen ser molt útil quan hi ha neu. Espectacular i impressionant.

Un petit estany és el senyal que el coll ha estat superat i les vistes als pic de Corones i del Mig són superbes. El Pic de l'Escaleta amaga el gran Aneto que s'intueix en la imaginació. Uns 300 metres de descens porta a la bonica vall de l'Escaleta si és vol fer una circular pel Coll dels Aranesi.

                           Pics de  Corones, Mig i Maladeta occidental
Unes jornades, sense grans expectatives, que resulten una gran vivència per recordar espais coneguts, companys enyorats i reviure intensament la muntanya.

TUC GRAN DERA SENDROSA (2703 m)

                                             Bissiberris, Maladetes i Montardo
Inicis de setembre per continuar coneixent racons i cims del nostre Pirineu. 

Tuc de la Salana i Montardo.

Des dels Banhs de Tredòs (Val d'Aran), el Tuc gran dera Sendrosa exigeix un recorregut de 1000 metres de desnivell, per un terreny d'alta muntanya sense massa dificultat.

El seu gran atractiu són les grans vistes que ofereix de la val d'Aran, el circ de Colomers, la capçalera del Pallars Sobirà, el massís dels Bissiberris i de les Maladetes. Absolutament brutal.

Tot i no ser un cim de dificultat, cal fer atenció a la cresta cimera, llarga i entretinguda, poc exposada, però dreta on cal grimpar amb atenció.

Cresta amb vistes al coll de Sendrosa, la Val i el Mauberme ben destacat

Aquesta part del recorregut està ben marcat amb fites que permeten trescar pels blocs de pedra, sense despistar-se.

Cim  i cresta des del coll de Sendrosa

El  meu 180 de la llista 100Cims de la Feec; jornada de gran ambient pirinenc.

CIMS DEL BAIX ARAN: Tucs dera Entecada i Vacanera

Tuc dera Entecada (2267 m)

Els grans cims pirinencs van acompanyats de cims més modestos que mereixen ser visitats i ofereixen panorames increïbles i majestuosos.

Des de l'Entecada, el gran massís de les Maladetes.

Aquest el cas de dos indrets de la llista de 100cims de la Feec en el Baix Aran: Tuc dera Entecada (2267 m) i Tuc deth Plan der Ome o Vacanera (2192 m)

                       Aneto i la seva migrada gelera de finals d'agost.

Fer el projecte de 100cims, si una cosa permet és descobrir territori que potser no hauríem pensat en recórrer, així com buscar la millor ruta al gust de consumidor. 
Aquests dos cims es poden fer des de l'Aran, amb llarg desnivells.

Port de Benàs des de l'Hospice de France.

En aquesta ocasió, decidim passar la frontera pel coll del Portillon, i des de Luchon fer estada a l'Hospice de France, per gaudir d'aquest gran indret, amb història i de gran bellesa.

                                                          Maladetes i Port de la Picada baixant de l'Entecada.
El Tuc dera l'Entecada des de l'Hospice és un ascensió senzilla, de 800 metres de desnivell, en un espai immens.

Coll de Vacanera

D'altra banda, el Tuc de Vacanera pot fer-se del cantó aranés des de Bausen, però des del poble occità de l'Artigue, en 950 metres de desnivell, l'ascensió és un passeig, amb panorama, sobre les Maladetes, Malpàs, Cabrioles, la Múnia, i fins al massís del Nouvielle. 

Panorama cap al Malpaàs, Cabrioles, Lezat, Qauyrat,..

Si el Tuc dera Entecada té vistes impressionants, la ruta al Vacanera resulta una gran finestra panoràmica als alts massissos del Pirineu axial.

El Malpàs i el Boum
Una maravella, malgrat l'escassa neu que és manté a finals d'agost i la sequera pirinenca.

A l'esquerra, La Múnia.
Una bon racó de Pirineu per gaudir-lo i una llicó de geografia de proximitat.

TUC DE RATERA (2862 m)

Els Encantats

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici s'ha convertit en un indret de pelegrinatge turístic, i certament és un dels llocs amb més bellesa dels Pirineu. La seva massificació, per la vessant d'Espot, fa que costi plantejar-se realitzar muntanya partint de l'aparcament de Prat de Pierró. Malgrat això cal no buscar més excuses; la seva espectacularitat és magnífica, cercant rutes i racons menys visitades.

Els Encantats i Peguera observats prop de refugi d'Amitges

El primer diumenge de tardor, amb previsió estiuenca, ha estat un bon instant per endinsar-se al Parc Nacional, fent nit al refugi d'Amitges, gaudint d'una tarda intensa, i coronar el Tuc de Ratera (2862 m). 

                                         Pic de Ratera

El Ratera ofereix una ascensió fàcil tècnicament, tot i que amb fort pendent final, i amb gran desnivell; des de l'aparcament 1300 metres. Fer nit al refugi ja obliga a fer 800 metres de desnivell, 500 el dia d'ascens i baixar els 1300. Un bon exercici per camins més solitaris en les cotes més altes.

                                                                          Arribant al cim

La ruta segueix part de l'etapa de Carros de foc entre Amitges i Saboredo o Colomers, i el descens pel GR11, per tant de fàcil orientació. Tot plegat vorejant estanys i cims emblemàtics, com les Agulles i Pic d'Amitges, Bassiero,....

                                                      Vall i  estany de Colomers amb el Montarto i Mauberme a l'horitzó.

Un cim amb vistes espectaculars, a banda i banda, des de les Maladetes fins a la Pica d'Estats, i gran part del territori aranès i pallarès.

                                                Maladetes, ja orfe de gelera, que enguany havia resistit fins a principis d'agost.

Bona ruta per gaudir al màxim, fent unes 2 hores al refugi i unes 6  des del refugi al cim i descens al cotxe, tot passejant entre la gran varietat d'estany.
Ens podem inspirar al Track Tuc de Ratera.
                                    Track al Ratera