HISTÒRIA I ALPINISME: A propòsit de 'Los Alpinistas de Stalin'

Durant la primera meitat del segle XX l'alpinisme va assolir fites magnífiques, convertint les grans serralades del planeta en espais d'exploració geogràfica, però també en escenaris on la política va jugar el seu paper.

Ja en els anys 20 i 30, conegut com període d'entreguerres,  britànics, alemanys, francesos, i també soviètics emprengueren la conquesta dels cims més alts en un afany més enllà de l'esportiu: el patriotisme i el nacionalisme va moure els fils d'expedicions a l'Himàlaia, al Caucàs i al Pamir.  Ser el primer en assolir un cim de 8000 metres o 7000 havia de contribuir a enfortir la moral nacional i els valors patriòtic.  Ben conegut és en cas Heinrich Harrer en l'Alemanya de Hitler. I sempre hem admirat les epopeia de Mallory i Irving o els primer ascens de l'Everest de Hilary i Norgay. I hem sentit a parlar de les grans ascensions al Pirineu i als Alps.

És interessant pensar en com l'alpinisme i les seves expedicions, al llarg del temps,  ens poden permetre aproximar-nos a la història dels seus grans esdeveniments.

Així, molt desconeguda és la història de l'alpinisme en el temps de la Unió Soviètica. Aquesta és l'aportació del llibre de geògraf Cedric Gras 'Los alpinistas de Stalin' publicat l'any 2023 per l'Editorial Cátedra. 

El llibre és recomanable  per a muntanyencs i interessats en la Història del segle XX. Gras reconstrueix la vida dels germans Vitali i Eugeni Abalàkov que es convertiren, des de la Revolució Russa del 1917 fins a la desaparició de l'URSS al 1989, en els més famosos alpinistes soviètics. Les seves expedicions, a les grans i exigents muntanyes de 7000 metres a l'Àsia Central en les serrades del Caucas, Pamir i el Tian Shan, poc van transcendir a nivell internacional, en el seu moment, però son mereixedores passar a la història de l'alpinisme mundial. 

Les tècniques que van desenvolupar per assolir pics com Stalin (avui Ismail Samani),  Lenin,  Khan Tengri,  Pobeda (Jengish Chokum),... s'han convertit en mitjans utilitzats en els nostres dies. La formació de Vitali, com a  enginyer, li va permetre dissenyar tot tipus de material propi d'ancoratge i progressió; fonamental és l'ancoratge conegut com el pont Abalàkov  útil en alpinisme i en escalada en gel.

El llibre ens permet recórrer la història de la Unió Soviètica a través de la vida dels germans Abalàkov.  Les possibilitats, però també les dificultats en un sistema polític que determinava absolutament els seus ciutadans. La pràctica alpinística dels Abalàkov els dona un certa llibertat per emprendre expedicions que sempre havien d'estar al servei del règim, tot buscant la vessant científica per respondre als valors col·lectius del règim soviètic i no els burgesos de l'alpinisme occidental.

Viuen en la revolució, en guerra civil russa, en la formació del nou règim, l'estalinisme, la Gran Guerra Pàtria i el procés de desestalinització, tot i que Eugeni morí en estranyes circumstàncies, mai aclarides, el 1948. Eren herois soviètics, exemple de la la nova societat socialista, fet que no els va evitar  patir la repressió estalinista. Vitali fou detingut i va patir la repressió sota l'acusació d'haver conspirat contra el règim participant en expedicions amb alpinistes occidentals; va sobreviure, i quasi rehabilitat  en temps de  Nikita Khrusxov, va mantenir la seva activitat alpinista dirigint expedicions. Morí el 1986 sense grans honors i sense haver pogut realitzar una desitjada expedició a l'Everest, tot i la que havien de portar a terme el 1959 i anul·lada per la situació d'estat excepció arran de la rebel·lió tibetana.

El llibre repassa gran part de la història de l'alpinisme soviètic a través dels protagonistes, sense oblidar fets luctuosos. És el cas de l'expedició femenina al Pic Lenin el 1974 liderada per Elvira Shataeva.

   Memorial en el Camp base del Lenin a l'expedició d'Elvira Shataeva(estiu 2022)

Vides intenses i excepcionals, marcades pels esdeveniments històrics. Personatges interessants que ens permeten endinsar-vos en la Història i treure'ls de l'anonimat. 

Cedric Gras ofereix un narració fonamentada en la consulta de fonts originals en arxius i biblioteques que el converteixen en una aportació ben documentada. Ens presenta els personatges i els fets històrics, amb totes les llums i ombres, mostrant-se com un bon coneixedors dels espais geogràfics escenari de les expedicions dels Abalàkov.

   Llibre que ha merescut el premi Albert Londres.

MÉS SOBRE EL KIRGUIZISTAN

 

Difícilment és pot parlar d'un país després d'un viatge i uns bons dies en territori d'alta muntanya. Costa fer-ho i ser capaç de sintetitzar. 

                       Parc Nacional Ala-Archa. Al centre el Corona Peak de 4860 m
Ens hem deixat una gran quantitat d'aspectes, però voldria remarcar la gran diversitat d'espais, de valls, de gran biodiversitat, ...en un país molt muntanyós amb una mitjana altimètrica superior a 2500 metres.

                                      Memorial sota el Petrovsky Peak, prop del Camp base del Lenin

Aquest realitat ha comportat que hi hagi hagut una gran tradició alpinística ara, i durant l'existència de l'URSS.

En totes les serralades del país existeixen memorial per recordar alpinistes  desapareguts.

Un dels memorials està ubicat en un espai ben amagat del Parc  Nacional d'Ala Acha, prop de la capital Bishkek.

                                    Cementiri dels alpinistes a Ala-Acha
Espais que volen deixar memòria i record de moments prou dramàtics en l'alpinisme de l'Àsia Central.

Tot plegat agrair la tasca de Bonviure Trek en la logística del viatge i la coordinadora Anna Moragues. 

Una bona i gran experiència.

Finalment, una vegada més, una memòria a l'expedició del Centre Excursionista de Lleida del 1989 amb el Lluís, el Juanjo, en Feliu i el Jordi.

Per Sempre!!

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (i IV)

                                        Ruta al CBA, Spartak i Lenin Peak a la vista
Des del Traveler's Pass, cal perdre uns 150 metres per encarar un estret senderó al llarg de 8 quilòmetres fins al Camp Base Avançat.

El senderó, força transitat, transcorre a certa alçada paral.lelament a la gelera. Aquesta, molt disminuïda, ha construït un caòtic terreny modelat per la morrena i riu resultat del desgel.

                                                        Vídeo Eva casals
La ruta, que requereix atenció, és una excel.lent mostra del territori del Pamir. 

                             A la dreta el Yukhin Peak

Un gran moment, sobretot transitant en territori de la gran morrena i la força de l'aigua que forma rius amb una força extraordinària.

El CBA, situat a 4400 metres,  és un escenari de gran bellesa; el Lenin Peak n'és el gran protagonista i cims de 6000 i 5000 metres a dojo. En general, les cares nord del cims mantenen geleres extremes, i els cims més assequibles resten quasi sense massa neu en les vessant sud.

                                       https://peakvisor.com/peak/pik-yukhina.html

Així, doncs, el Yukhin Peak, amb els seus 5130 m, ofereix una ascensió prou assequible per experimentar bones sensacions si l'aclimatació és bona.

Així doncs, en unes 6 hores resulta factible l'ascensió al Yukhin, superant l'alçada i la forta pendent. 

L'accés a cim manté neu i una impressionant visió sobre la cara nord i la seva gelera.

Poques paraules i un record en memòria de l'expedició que l'any 1989, companys del Centre Excursionista de Lleida portaren a terme a l'ascensió al Lenin. En Feliu, en Lluís, en Juanjo, en Jordi i l'Ursula en van ser els protagonista, fent-nos viure l'experiència en la distància.

En el descens, fàcilment es por assolir el modest Domashniy  Peak  de 4750 m

I ja per acabant pertoca en una nova jornada retornar al CB, desfent el camí i sempre girant la mirada per mantenir en la ment les més gran quantitat d'imatges i records.

                                 Cara nord del Yukhin Peak

En memòria d'en Jordi, en Juanjo i l'Ursula.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (III)

                                                 Lenin Peak (7128 m)
L'altiplà i serralada del Pamir s'ofereixen magníficament des de la vall d'Alay vertebrada pel riu Kyzyl-Suu oest (Riu vermell), que rep les aigües de cims com el Lenin Peak. Les muntanyes del Pamir en aquest punt són la frontera amb el Tadjikistan.

                                   Llum de capvespre
Un trajecte de 40 quilòmetres, en bus per pista de terra molt malmesa, condueix al còmode Camp Base (CB), a 3600 m, del Lenin Peak; bona cuina, bones tendes, wi-fi,... i millor paisatge. Tot plegat en una àmplia vall vistes als cims més alt.  Tot un luxe, però atenció als primers afectes de l'alçada.

                           Nit de Lluna plena
Cinc dies  per gaudir: acabar l'aclimatació, pujar al Camp Base avançat (CBA), fer cim i retornar. Un gran pla.

Per completar l'aclimatació, en una jornada la llarg carena del Petrovsky Peak (4825 m) ens permet assolir novament la cota 4100 des del CB i retornar-hi davallant per una àmplia i ràpida canal. 

                           Sota la cara nord del Petrovsky Peak

Ruta excel.lent, i emocionant, sota la paret vertical i els serracs penjants  del Petrovsky; un espectacle en tota regla.

                           Camí del CBA
Sense més pausa, en la següent jornada, de 15 quilòmetres i més de 1000 metres de desnivell acumulat, pertoca resseguir la ruta vertiginosa al CBA o Camp 1 de Lenin Peak.  

Un tram de 5 quilòmetres per la plana vall del CB, porta a Puteshestvennikov Pass, més conegut com a Traveler's Pass a 4150 metres.

El panorama encara corprèn més entre formes, textures i colors de l'alta muntanya que ens envolta. L'alçada es fa notar però queda en un segon pla davant la magnitud de l'espai.

 Malgrat la grandesa, no deixa de sobtar com les acumulacions de neu a les vessants dels grans cims mostren la seva debilitat i s'observen com van quedant a la vista parets i roca després que grans seracs, en algun moment o altre, van despenjar-se amb tot el seu pes. 

                  Des del pas el Lenin i l'Spartak

A més a més la gran gelera del Lenin Peak, i altres,  encara molt imponent, mostra com ha disminuït en extensió i amplitud; les morrenes en són testimoni. El camí, de 8 quilòmetres des del pas, resulta exigent i impactant.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (II)

 L'objectiu del viatge ha estat el trek al Camp Base Avançat del Lenine Peak (7134 m), i fer l'ascens al modest Yukhin Peak (5130 m).

Tot i així cal una aclimatació per a garantir una bona estada en alçada.

Un vol domèstic de la capital a Osh ens porta al sud del país, més a prop del Pamir i de la serralada Alay. Aquesta permet un bon terreny d'aclimatació entre muntanyes de 4000 i 5000 metres. 

Dos dies  de trek per la vall de Kohzo Kelen, després d'un llarg desplaçament en bus entre estretes vall per pistes de terra, recorre al llarg de més de 20 quilòmetres paisatges d'alta muntanya i

assentaments de població kirguisa dedicada a la ramaderia (iaks, xais i vaques)

El moment culminant de l'aclimatació és l'ascens al Jiptyk Pass de 4180, porta d'entrada a la vall d'Alay, a l'impressionant panorama de la serralada del Pamir i, sobretot, del Lenina Peak. Moment que corprèn davant la grandesa del paisatge.

                                   Descens des el Jiptik Pass, amb el Lenine Peak de fons

Un gran moment.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (I)

L'Àsia Central no deixa de sorprendre. Sempre pensant que és una de les zones més muntanyoses del món, així resulta un gran espai per endinsar-se per les seves valls i muntanyes. 

         Bishkek, capital de Kirguizistan. Estàtua  de Manàs, fundador legendari del proble Kirguis
De nou el Kirguizistan  ha estat el país on hem buscat admirar les grans muntanyes del Pamir. Si fa uns anys vam recórrer muntanyes del Tien Shan, ara hem viatjat al sud del país on reconèixer un petit racó del gran altiplà del Pamir.

De fet, Kirguizistan té una geografia i història excepcional  que captiva. 

Tot i ser un petit país, els contrastos són evidents. La vida hi transcorre entre la calma i supervivència de les zones rurals, en paisatges immensos,  i el soroll i mercadeig de les grans ciutats,  com Bishkek i Osh molt poblades.

Osh, segona ciutat més poblada del país, amb un gran trànsit i contaminació.

 Osh (Vall de Fergana), extensa, ha estat una ciutat històricament essencial en la ruta de la seda en el tram entre Samarcanda a Kashgar; considerada una de les ciutats més antigues.

                             Basar de Bishkek

                                     Forja al basar d'Osh

El món modern i el món ancestral conviuen en precari equilibri en aquest petit país

                                           Estàtua de Lenin
Destacar com les ciutats, Bishkek i Osh, mantenen un urbanisme d'herència soviètica, amb grans avingudes i jardins, així com monuments i estàtues del passat soviètic i a la Gran guerra Pàtria, però també de la història pròpia dels Kirguisos i el seu gran mite legendari Manàs (Patrimoni Immaterial de la Unesco).