CAIAC CALA CASTELL A CAP ROIG

 Tot i que l'agost és un moment de fort moviment a la Costa Brava, ens atrevim a realitzar una ruta de caiac. 

Sense experiència contactem amb Kayaking Costa Brava per assegurar tot l'equipament i guiatge.

La ruta triada s'inicia a Cala Castell (Palamós)  fins a Cap Roig

 Uns 7 quilòmetres d'anada amb atractius com la diversitat de cales, covetes i les illes Formigues ben a prop.

A més, malgrat que enxampem un dia que amenaça pluja, podem fer l'activitat i gaudir d'un espai sense les embarcacions i massificació d'un dia de sol. 

I un detall cultural en veure la casa on Truman Capote es va instal.lar, a principis del anys 60, per escriure la seva impressionant novel.la  A Sang Freda.

                          Vista, al fons, la casa prop de Cala Sanià
Una bon moment de Costa Brava en un dia de tranquil.litat. A l'estiu!!

LES GAVARRES I GIRONA EN PRIMAVERA

Castell de St. Miquel

El massís de les Gavarres és la serralada litoral gironina d'una considerable extensió de massa forestal i de riquesa natural i humana.
Turons i tossals, de baixa cota, plens d'alzines que ofereixen grans panoràmiques des de la costa al Pirineu oriental, passant per la plana gironina i el Montseny.

Girona als peus de les Gavarres i Montseny de fons

Les Medes des del Castell de St. Miquel

Les rutes per rodar amb bicicleta són diverses, i prou interessant, per recórrer  alguns dels seus turons: Els Angels, Puig de St. Miquel (385 m) i Montigalar (467 m).

Tot plegat amb una bona visita a la Girona en Temps de Flors.
Moments per conèixer cada racó de la ciutat amb un centre històric envejable, tot pensant en la nostra Lleida i com de maltractada ha estat per la història i les guerres.

La catedral

St. Pere de Galligans

RACONS: CARCAIXELLS I MONCLAR (Baix Empordà)

És indubtable que tenim un país sorprenent. No és sempre necessari anar al Pirineu per disfrutar d'una bona excursió. Aquest cop ho hem fet al Baix Empordà,  albirarant un paisatge que permet veure el Pirineu Oriental al nord i la Mediterrània a l'est.

La ruta dels Carcaixells d'en Cama i el Montclar, amb els seus escassos 400 metres, es pot fer entre grimpades i passos equipats, un xic aeris. Hem estat, doncs, al massís d'Ardenya i Cadiretes (Serralada litoral gironina)

Prop de St. Feliu de Guixols, i des de Solius, es troba Can Llaurador, des d'on iniciar l'itinerari, tot passant pel Dòlmen el mateix nom; ben aviat s'enfila per les crestes dels Carcaixells en una grimpada fàcil, assegurada amb cadenes, cordes, esglaons de ferro i un pont penjat (tancat per seguretat). Divertit.

 I en un ratet més el cim del Montclar (417 m).

Destacar la presència, entre la vegetació d'alzines i matolls, una gran quantitat d'orquídees. Tot plegat una descoberta.

PARCS NATURALS

Volcà Montsacopa, Olot

Primavera magníficament decorada per fer recorreguts esplèndits per la nostra terra. I els Parcs Naturals són una gran opció.

 

El Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa disposa de rutes ben balisades per conèixer les joies geològiques i geogràfiques de la comarca.  A peu o en bicicleta de muntanya, els  volcans  St. Margarida, Rocanegra, Croscat, Montsacopa,.... són un bon reclam turístic, que poden completar-se amb una obligada visita  a la Fageda d'En Jordà, així com als espais d'interès geològic.

                                   
Enllaç a rutes Btt Fageda i Volcans, aquí

Destacar les belles de Santa Pau o Castellfollit de la Roca pel seu interès patrimonial.

Castellfollit i el riu Fluvià

El Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter  potser és més conegut per la riquesa marina i no tant per la seva vessant excursionista. Malgrat això, diversitat de rutes garanteixen arribar a racons de costa difícilment accessibles amb cotxe.

Petita estrella de mar arran de platja

El GR-92 n'és una possibilitat, però les cales Ferriol i Pedrosa en són un bon testimoni de la riquesa natural de l'espai entre l'Estartit a l'Escala en ple Massís del Montgrí.

Cala Ferriol

La Foradada

Fins i tot, la història és totalment visible en aquesta zona a través de les les restes de fortificacions de la Línia P, construïdes entre 1944 i 1955 davant el temor a una intervenció aliada contra la dictadura franquista, acabada la Segona Guerra Mundial.

Per saber més sobre la Línia P, cliqueu aquí

MEMORIAL DE L'EXILI. Ruta Portbou- Argelers pel sender litoral

Il.lustració de l'artista Josep Subirats

L'hivern de 1939 mig milió de republicans emprengueren el camí de l'exili després de quasi quatre anys de guerra civil. A França els esperava el confinament en camps de refugiats; i en pocs mesos, la  Segona Guerra Mundial encara venia ha complicar-ho  tot encara molt més.
Sobreviure en aquella Europa, entre guerres, pors i penúries,  havia de ser  una experiència dramàtica, que requeria una immensa capacitat de sobreposar-se als esdeveniments. Unes dècades en què el pes de història s'havia de fer sentir  de forma incommensurable.

Recordar aquells temps és un fet necessari que ha de significar la voluntat de retornar la veu a una munió de persones que ho van patir; és de justícia.
                                                                                                                
Així doncs, una bona experiència present és recórrer els espais que van ser testimoni d'aquell sofriment.  Rutes, museus, exposicions, espais,... permeten aproximar-nos i conèixer una petita part de la dimensió de la tragèdia d'aquell temps.

Una forma magnífica és poder transitar a peu pels escenaris més significatius. Recomanable són les rutes de l'exili.

Memorial al Coll de Belitres (Portbou)

La nostra opció ha estat recórrer el camí litoral des de Portbou a les platges d'Argelers, on més de 100.000 persones van malviure mesos com a refugiats. A més de ser un recorregut paisatgístic esplèndit, representa poder conèixer  el Memorial de Walter Benjamin a Portbou, l'espai de la Memòria al Coll dels Belitres, Collioure i la tomba d'Antonio Machado, i les esmentades platges d'Argelers amb el seu monòlit dedicat al camp, el petit Cementiri dels espanyols , així com la Maternitat d'Elna, on van poder nèixer més de 500 nadons per la fantàstica humanitat d'Elisabeth Eidenbenz.

Especialment emocionant és arribar a les immensse platges d'Argelers i imaginar-se com milers de persones hagueren de sobreviure damunt la sorra i a mercè de les inclemències naturals, i evidentment de la història més cruel.

Una gran forma de reviure la història i recordar aquells que hi van ser.

                                                                                              Al meu avi

GR 92: L'Escala-Calella de Palafrugell

 Pont de Tot Sants, Centre Excursionista de Lleida

Pont mediaval a Gualta

Recorregut per la Costa Brava pel GR 92:
     1a. dia L'Escala- l'Estartit
     2n. dia L'Estartit- Begur
     3r. dia Begur- Calella de Palafugell.

                                         Bona forma de conèixer el territori.

Les Medes

                               

EL GR 92 AL CAP DE CREUS

 Inicis de desembre del 2010

Un grapat de dies de festa han estat perfectes per endinsar-se en el nord del GR 92, tot fugint  dels inicis de la temporada d'esquí a la muntanya del nostre Pirineu.

Gaudint d'una temperatura agradable, però amb un fort vent per companyia, hem recorregut el trajecte de Portbou a Roses en tres etapes.
Tot plegat un espai natural delicat i deliciós en la solitud de la Costa Brava a finals de tardor, on els vestigis de la històrica activitat humana contrasta amb les zones més turístiques, en aquesta època de l'any poc concorregudes.

                                           ETAPES:

Diumenge 5 desembre,  Portbou- Port de la Selva:
superat el coll del Frare la vista observa ja la dimensió del Cap de Creus en el seu sector nord. La ruta travessa diverses cales, passant per Colera i Llança,  i arribant a Port de la Selva pel seu arrenjat camí de Ronda.  En les alçades, la presència constant del Monestir de St. Pere de Ribes.

 

Dilluns 6 desembre, Port de la Selva- Cadaqués pel coll dels Bufadors:
ben conegut és el far del cap de Creus, però el GR 92 s'endinsa per l'nterior de la península tot descobrint l'àrea més rural, amb vestigis de masies i antigues terrasses de conreu. El trajecte resulta ser un gran testimoni de la història agrària del Cap de Creus; no costa massa imaginar-se, com fa 100 anys, la vinya  era el conreu més extens, fins que  la fil.loxera  arruïna la  regió.

Al fons, el Puig del Bufadors.
















Dimarts 7 desembre, Cadaqués- Roses:
etapa que ressegueix zones de muntanya i multitud de cales( Jóncols, Montjoi,...), però sobretot destacar la presència de l'imponent Cap Norfeu, per arribar a Roses en una jornada de quasi més de 5 hores.

Arribant a Roses, un contrast increïble: el Canigó

           















En definitiva, olor de mar a les portes del nostre Pirineu.