MONGÒLIA: TRADICIÓ, MODERNITAT, DESERT I MUNTANYA (i III)

La serralada de l'Altai (muntanyes daurades) és un conjunt muntanyós ubicat al cor de l'Àsia; la comparteixen  Mongòlia, Rússia i Xina. 

Altai no destaca per cims de gran alçada, però sí per la seva situació i la presència de grans geleres de gran extensió amb pics vertiginosos de 4000 metres. 

En l'extrem oest de Mongòlia, a la província de Bayan- Olgii,  se situa el Parc Nacional Tavan Bogd que conté una gran extensió muntanyosa de l'Altai. Aquesta província contrasta en el país per ser de majoria ètnia kazakh i, per tant, musulmana, amb bona convivència amb la resta de població.

                                             Aeroport d'Olgii

Accedir algun punt factible del Parc no és fàcil. Des de Olgii cal recórrer, en 6 a 8 hores, uns 180 quilòmetres per  valls grandioses que semblen difícils de transitar.

Un llarg  viatge amb  furgones soviètiques UAZ-452  que es mouen, sense dificultat, per  pistes sinuoses, en un terreny hostil, terrós i polsos.

Algunes de les rutes de trek  i ascensions en la zona són llargues i exigents. 

                           Gelera Potanin i el Malquin a dreta

Però prou factible és plantejar-se un itinerari circular, en 4 dies, que porta al Camp Base per admirar les extenses geleres que envolten els cims,  fer l'ascensió al Malchin Peak (4037 m), l'únic que no requereix material tècnic, i retornar resseguint el naixement del riu Tsagan fins a punt d'inici de la caminada.

Sempre cal pensar en la meteorologia, que en el nostre cas va fer impossible ascendir al Malchin. De fet el temps a la zona és canviant, gaudint de dies esplèndids i freds a patir dies ventosos i nevant que impedeix l'activitat en alçada.

Tot i així, impressionant caminar prop de l'espai de les grans geleres Potanin i Alexander, del cim més alt anomenat Pic Fred, el Khuiten (4374 m) i el Malquin, tot en un conjunt de grans muntanyes en la frontera remota.

Una bona jornada és la caminada resseguint el riu Tsagan, o riu Blanc o de la Llet, que neix amb força de les grans geleres. 

La llarga vall transita de nou vora grans cims i muntanyes de relleu indescriptible.

Per arrodonir l'estada, l'ascensió al Shiweet Khairkhan,  de 3450 m., és una bona altivitat per recórrer prop 18 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. 

                            la vall del riu Tsagan

Un dia rúfol aprofitat per conèixer aquest magnífic indret del món. Remarcar la importància històrica del cim que en el seu entorn existeixen vestigis arqueològics rellevants.

                                    El cim

Si un aspecte no podem deixar de repetir és la immensa dimensió de l'Altai. La sensació de grandiositat i majestuositat n'és un valor significatiu.

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (II)

                                   Gobi, dunes de Khogonriin Els
 Tres vegades més gran que la Península Ibèrica,  Mongòlia té una diversitat geogràfica de grans espais esteparis, mesetes, pastures,  desert i muntanyes. Amb una altimetria mitjana de 1500 metres i de climatologia extrema, al llarg de la història la població s'ha adaptat al nomadisme.

 Avui en dia, es calcula que només el 30 % de la població manté el nomadisme a l'estiu, havent canviat el camells i els cavalls per cotxes i motos. L'ús de ger (Iurta) es manté d'una forma molt significativa.

El desert de Gobi resulta sorprenent per estar format per diversitat de formes i habitats: gorges, muntanyes, dunes, estepa,.. 

Un dels deserts més grans de planeta, el sud de Mongòlia conté una part significativa i guarda bona història geològica amb vestigis de vida de diverses èpoques: petroglifs, jaciments paleontològics, jaciments de dinosaures,...

Generalment és un espai situat per damunt dels 1500 metres sobre el nivell del mar.

Gorja de les Àguiles

Petroglifs Khavstgait

Un immens espai a recórrer  per pistes de terra, on fer 100 quilòmetres costa unes tres hores de cotxe. 

                     Gasela

 Un territori de gran aridesa, però de vida natural extraordinària.

 

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (I)

                  Palau de Bogd Kan a Ulaaanbaatar

Mongòlia, país situat a Àsia Oriental, amaga part de  dues referències geogràfiques emblemàtiques: el Desert de Gobi i la Serralada de l'Altai. A més la seva història resulta complicada però de gran interès en un espai del món que poc coneixem.

                         Ulaanbaatar
Encaixada entre Rússia i Xina, Mongòlia està vivint una gran transformació social, econòmica i política. La modernitat s'imposa a la tradició nòmada, transformant el país, en poc més de dues dècades a velocitat vertiginosa.

                    Memorial Zaisan, relat sobre la relació Mongòlia- URSS

País d'història complexa, entre l'Imperi de Gengis Khan (segle XIII) al domini xinès (segles XVI a XIX) fins a la República Popular (1921-1992), avui en dia és una democràcia laica, tot i  que el budisme lamaista (estès des del segle XVI) n'és la religió majoritària.

La capital Ulaanbaatar (heroi roig) està vivint un gran creixement demogràfic arribant a 1,3 milions d'habitants i de trànsit extremadament intens. 

Ciutat de comerç i serveis de tota mena, contrasta amb una immensa geografia erma i deshabitada  de l'estat sobirà menys poblat del món (3 milions d'habitants).

Destaquen espais patrimonials que es mantenen entre la història i el present: el Memorial Zaisan, el palau d'hivern de Bogd Kan,  Temple Gandantegtxinlin i el Museu Nacional d'Història.

                     Temple Gandantegtxinlin

La permanència del budisme contrasta amb una societat urbana moderna transformadora, que ha sobreviscut malgrat la forta persecució durant el període de domini comunista. 

Grans reptes té el país, per controlar el gran creixement de la capital, on s'imposa sense remei la construcció en vertical.

Destacar l'immens Narantuul Market ben característic dels espais comercials asiàtics. Res hi sembla faltar en un espai caòtic però on ordre persisteix

              Vestigis del passat a la venda

 

HISTÒRIA i EXCURSIONISME: La història del darrer maqui

Interessant capítol de 'Crims' de 3Cat 

Malgrat el format de  podcast, bona recuperació de la memòria del darrer maqui Ramon Vila Capdevila Caracremada i la història de la Masia de la Creu del Perelló al 1945. 

Contribució del programa a la memòria democràtica.

Per conèixer més 

Ruta i Museu a Castellnou de Bages    

La masia de la Creu del Perelló

Fets de 1963

L'escriptor Llorenç Capdevila

Patrimoni de la Masia

Crònica de la ruta ruta Caracremada pel Solsonès i Bergueda

SERRALADA CANTÀBRICA: Rutes asturianes

                               Ojo de Buey prop de Peña Mea

La Serralada Cantàbrica a Astúries és sorprenent i més en una primavera extraordinària com l'actual.

El Parc Natural de las Ubiñas - La Mesa i el de Somiedo en són exemples on poder triar rutes diverses. 

La natura és manté viva malgrat l'alt grau d'humanització i l'explotació minera en els segles passats.

                  Picos d'Europa baixant de la Peña Mea (1557 m)
En aquesta ocasió hem recorregut 5 itineraris amb una bona colla del CELleida.

1. Ojo de Buey i Peña Mea (1557 m)

2. Peña Ubiña des de Casa Mieres (2411 m), exigent en la seva part final no apte per a tothom.

              Vista a  Peña Ubiña 

    

3.  Llacs de Siliencia i Picos Albo (2103 m) al Parc Natural de Somiedo

Pico Albo amb Peña Ubiña de fons

                         Pico Albo

4. Desfiladero de las Xanas des de Villanueva

5. Foces del Pino a Aller

Destacar la possibilitat de fer història recent visitant el Museu de la Siderúrgia i Mineria i la Colònia Minera de Bustiello.  

Molt interessant.

Per més rutes a la Serralada Cantàbrica al blog, cliqueu a                        Riaño Mompodre

              Anillo Central Picos de Europa

LO MORRAL (Priorat): geografia i història

Sovint hi ha cims que amaguen espais significatius que li donen un valor més.  Lo Morral  (667 M) és un cim de la llista de 100 cims de la FEEC que és testimoni silenciós de  història. 

El cim, situat prop del coll de Guix a pocs quilòmetres de Falset (Priorat),  se situa en una altiva cinglera ofereix un panorama grandiós fins a l'Ebre.

Caminant vora el cingle permet traslladar-te fa dècades quan la Batalla de l'Ebre ressonava en el territori. Un conjunt de punts d'observació, restaurats, són avui modestos espais de memòria de la guerra fratricida.

Imatges terribles trobareu en aquest enllaç quan Falset va patir els bombardejos de les tropes franquistes i la presència de la guerra propera.  

Avui podem recórrer la ruta on s'amaguen marges de terres de conreu ja absents, petites coves, cabanes de pedra seca i,  fins i tot, refugis de maquis que en acabar la guerra no es donaren per vençuts.

                  Refugi dels Maquis
Un cim modests però ruta d'una geografia potent i una història per no oblidar.