INTENT AL COTIELLA EN DESCONFINAMENT

                          Mirador a la Punta Suelza, Punta Fulsa i Machimaña
 El Cotiella (2912 m) amaga racons ben majestuosos. La Bassa de la Mora n`és un. I plantejar-se l'ascensió és sempre exigent des de les diverses rutes. Malgrat una primavera ben inestable hi hem tornat pel collado de Santa Isabel (1540 m), des de Saravillo.

                            Massís de la Múnia
Fa 5 anys la ruta triada fou per les Agulles de Lavasar i la vall de la Ribereta, potser la  més complerta. Tot i així l'ascensió, des de la collada de Santa Isabel, ofereix unes gran vistes als massíssos del Mont Perdut i La Múnia. 

                                              Amenaça de tempesta?
L'altra atractiu és, en primavera verda i florida, caminar per la immensa plana d'Entremón i l' 'Era de la Brujas'. Una meravella geològica. 

Hi hem pogut caminar fins que una bona tempesta ens ha obligat a desistir. El desconfinament i les ganes d'alta muntanya ens han portat a intentar-ho, tot i la previsió metereologia. 

                                       'Era de la Brujas' i el cim encara llunyà.
Malgrat la mulleda i el soroll dels llamps i trons, ha estat un gran dia de muntanya.

Gràcies a un bon track que permet enllaçar la ruta més pertinent.

UN INDRET SINGULAR: IBON DE PLAN EN BTT

La gran quantitat de llacs dels nostre Pirineu són testimonis exemplars de la història geològica de la nostra serralada. Alguns d'ells explotats pel consum humà, però molts encara  espais naturals de gran bellesa. Poc dubtaria en afirmar que  un dels ibons més espectaculars és localitza al cor del massís del Cotiella a 1910 metres:  la Basa de la Mora o Ibon de Plan.

Tot i que una bona pista forestal (de peatge) permet accedir-hi amb vehicle a motor, una especial opció és pujar-hi amb bicicleta de muntanya. Això si, 14 quilòmetres i 1000 metres de desnivell.

El plaer de gaudir de la morfologia alpina i glacial d'aquest racó pirinenc a cop de pedal, caminar el darrer tram per un senderó plagat de pedres  i arrels i ciclar per la praderia que envolta el llac. 

I finalment de premi un espai majestuós que res ha d'envejar a serralades llunyanes que ens fan somiar.

Un espai que cal preservar per la seva singularitat on el llac d'origen glaciar combina, a la perfecció, amb la praderia, les tarteres, els cims, els plegaments, la vegetació, els collats, les barrancades,... , tot plegat bellesa en estat natural.

A més a més, un descens vertiginós per retornar a Saravillo (Bal de Chistau). 

EL GEGANT COTIELLA (2912 m)

Agulles de Lavasar amb el Perdut i la Múnia de fons

Hi ha muntanyes pirinenques que, sense tenir l'alçada emblemàtica de més de 3000 metres  ni dificultat tècnica, esdevenen una  gran experiència muntanyera.

Gran plana de l 'Era de las Brujas' de fons

Això és una evidència en el cas del Cotiella que, amb els seus 2912 metres, resulta una ascensió llarga i dura, que permet descobrir racons excepcionals i de gran bellesa.

Pala pedregosa somital al Cotiella amb tot el massís del Perdut al complet de fons

Un massís, de piràmide somital perfecte, que és visible, quasi sempre, des dels indrets més elevats de la pla de Lleida i que requereix ser visitat. I des del cim, muntanya emblemàtica que permet gaudir d'unes vistes magnífiques.

De dreta a esquerra, Perdiguero, Posets i Machimala

Previ vivac al refugi de Lavasar, a 1928 m (Saravillo), en un diumenge de meteorologia perfecte, hem pogut gaudir d'un panorama de massissos pirinencs, inclòs el Pedraforca, lluny, difús però ben perfilat.

El cim des de l''Era de les Brujas' 

La ruta circular Lavasar-Cotiella-Ribereta-Basa de la Mora és un recorregut llarg, però força complet començant al refugi de Lavasar. 

Inici de la vall de la Ribereta (Foto J. Gàzquez)

Final de la vall de la Ribereta de belles formacions geològiques

Permet conèixer les Agujas de Lavasar, superar el Coll del Puerto, l' Era de la Brujas, la colladeta, per baixar per la vall glaciar de la Ribereta, de gran bellesa geològica, i baixar, per una canal descomposta (gens còmode), a l'Ibon del Plan o Basa de la Mora, per acabar amb un bon banyet. 

Basa de la Mora o Ibon de Plan

Un indret ben especial, per no dir únic.

1500 metres de desnivell acumulat i 9 hores de trescar per valls, formacions kàrstiques i praderies.
Més imatges Album G. Esteve
                     Album Sisco Garcia