El Pic de Peguera , amb els seus quasi 3000 metres d'alçada, és sempre un gran cim. Hi tornem, per segona o tercera vegada, ja no recordo, per gaudir d'uns paratges grandiosos que no podem deixar de revisitar.
Pas d'Os
Pugem amb el telefèric de la Vall Fosca, per guanyar una mica de temps i comoditat, i a l'hora donem una mica de negoci al territori. Ràpidament el camí mena al refugi Colomina, al seu llac i al de Mar, per seguint el GR11 i superar el curiós pas de l'Os.
Pic dels Vidals
L'espectacle continua amb els llacs de Saburó, vistes a la vall Fosca, el Montsent de Pallars, el Tossal de la Costa, pic de l'Espasa,...El camí directe al coll de Peguera (2717 m) i d'aquí pedrera fins a l'aresta cimera i aèria, i amb atenció al cim a 2982 metres.
L'estany Negre i al Pica d'Estat de fons.
Cim amb poc espai, però de vistes vertiginoses cap a St. Maurici i l'estany Negre, prop del refugi Josep M. Blanch.
Lluny les neus, enguany persistents, del Massís de la Maladeta amb un Aneto majestuós.
Descens amb un gran escenari i, ara sí, per la canal de Pigolo, pletòrica de verd.
L'espai natural del Montsant sempre mereix una visita; és recuperar instants que permeten retrobar-te amb paisatge ben familiars i propers.
Els seus característics contraforts i penya-segats, fàcilment superables pels seus graus, resulten impressionants i magnífics. Superats, el paisatge esdevé un espai de pastures combinades amb vegetació mediterània.
Els seus cims ofereixen unes vistes sobre les comarca del Priorat, Baix Camp, Conca de Barberà, ... Sobretot, panorama cap a Prades i Siurana.
Cornudella del Montsant i Siurana La Ruta clàssica a la Roca Corbatera (1166 m), accessible pel grau del Tomaset (fàcil) o pel dels Tres esglaons (dificultat mitjana), des de l'ermita de St. Joan de Codolar (Cornudella del Montsant) n'és una opció prou interessant.
El Comanegra (1557 m) és el cim més alt de l'Alta Garrotxa, un sostre comarcal.
Sempre la Garrotxa és una comarca que et descobreix un paisatge, d'alçada moderada, però d'indrets naturals i històric ben significatius.
Prop de la població ripollesa de Beget es troba una pista forestal que porta a la bassa de Monars; d'allí, en menys de quatre hores, un itinerari circular permet pujar al Puig de les Bruixes i al Comanegra, fronterer amb França.
Baixant del Puig de les Bruixes cap al Comanegra amb el Canigó de fons,
La panoràmica s'estén, des dels cims, cap al Canigó (Catalunya nord) fins al Monseny, al sud, amb el Pirineu oriental a l'oest i el Bassegoda ben proper a l'est. Magnífica la fageda que, en la vessant sud del Comanegra, contrasta amb els prats i la carena verda de la vessant sud.
Pics Russell, Margalida i Tempestats presidint l'arribada al cim del Mulleres.
L'ascensió al cim del Mulleres, amb els seus 3010 m, éstot un clàssic del nostre Pirineu. Malgrat els dubtes de catalogar-lo com a un dels 41 Sostres Comarcals, tenint el compte que el Bissiberri Nord és cinc metres més alt,un grup del CEL hem realitzat l'ascensió programada en darrer diumenge de maig.
L'Aneto
La idea ha estat fer-la des de Benasc, per la valleta de l'Escaleta, i així recórrer els 1200 metres que separen el pla de la Besurta i el cim, passant pel Forau i pla d'Aigualluts i els gelats ibons de l'Escaleta.
La Forcanada (Malh des Pois) i el Turó de les tres Puntes
Unes 8'30 hores d'activitat de magnífic paisatge on la neu es manté, malgrat les altes temperatures. La meva tercera ascensió al Mulleres.
L'itinerari circular des del balneari remunta cap al cim en una hora, passant per l'ermita de la Columna, i retornant pel Portell de Cosp i la font del Teix.
Vista cap al Delta de l'Ebre
Camí del Portell de Cosp, amb vistes cap a la Creu de Santos.
La serra de Cardó amb tota la seva màgia de paisatges de muntanya, vegetació mediterrània, el riu i el mar.
Prop del Tossal Gros, vista de la Conca de Barberà amb Prades de fons
El cim més alt de la serra del Tallatés el Tossal Gros de Vallbona (802 m), sostre comarcal de la Conca de Barberà. L'existència d'un part eòlic fa que no sigui un espai massa agradable de visitar; però, tot i així, val la pena buscar una bona ruta circular i ciclar-la quasi completament.
Sortint de Belianes o Maldà un laberint de pistes, a cops ben costerudes, recorren quilòmetres de serra, assolint el tossal, passant per Senan, Montblanquet,Vallbona de les Monges i Llorenç. Haurem transitat també per l'Urgell entre camps de conreus i oliveres, en 38 quilòmetres i 730 metres de desnivell. Una altra matinal.
El Parc Natural de St Llorenç del Munt i l'Obacintegra els massissos esmentats i conté uns dels 41 Cims Comarcals de Catalunya: La Mola (1104 m). Aquest cim, absolutament massificat per la seva proximitat a grans ciutats, pot pujar-se des de diversos d'itineraris.
Des del camí dels Monjos, el Monestir de St. Llorenç
De la mà del Ramon i la Neus la nostra opció ha estat pujar, des de Matadepera, pel camí dels Monjos per assolir el cim. Per completar la sortida hem visitat les balmes dels Òbits i Cova del Drac, tornant pel camí de la Font Soleia, passant per l'ermita de Santa Agnés.
Vista cap a Montserrat des de la porta del Monestir romànic de St. Llorenç
Al llarg de l'itinerari destacar les grans vistes que abarquen des del Pirineu, al nord, fins al mar i Barcelona, així com Montserrat i el Monseny, resultant una atalaia excepcional de Catalunya.
Llarga feixa del camí de la Font Soleia
Posar atenció a la ruta en algun pas, però sense grans dificultats.
Estanys aparellats i estany de la Portella, amb el Puigpedrós al fons
La ruta circular dels Estanys Amagats transita entre la Cerdanya i Andorra. Els refugis de Cal Sidro ((Talltendre), Malniu, Illa (en territori andorrà), llacs de la Pera i Cap de Rec permeten enllaçar la travessa. Aquesta es pot realitzar en modalitats diferents (corredor,...) i des del refugi que es desitgi.
Els encants de la ruta són molts i diversos, i la seva dificultat escassa, tot i que cal portejar un sac de dormir i una marfaga per dormir al refugi de l'Illa, a Andorra, que no està pas guardat.
L'opció de cinc dies i, segons les forces, ascendir alguns cims resulta prou factible per gaudir, amb tranquil.litat, de tota la seva meravella. Una gran quantitat d'estanys són un dels principals atractius, ben solitaris i salvatges, amb les seves aigües ben gèlides.
Els cims que poden ser assolits són el Puipedrós ( 2739 m), Pessons (2864 m), Perafita (2752 m) i, sobretot, la Tossa Plana de Lles (2905 m). És interessant fer aquest darrer cim des del refugi del llac de la Pera que permet recórrer un terreny poc freqüentat i desconegut prop del pic Colilla, Coma Estremera, Tossal Bovinar i Pic de Setut, tot fent possible descobrir el magnífic estany gran de Setut, als pes de la Tossa.
Estany de Setut, pujant a la Tossa Plana
Un gran altre encant de la ruta són les valls de transita; només esmentar la Vall Civera i la Vall del Madriu on l'aigua i la vedor en són protagonistes.
Un gran privilegi són les grans panoràmiques que s'obtenen des dels cims o les collades. Una visió que va del Canigó fins a les Maladetes, passant pel Monteixo i la Pica d'Estats esdevenint una lliçó de geografia pirinenca. Tot plegat sense obviar la quasi sempre presència de la serra del Cadí.
Malauradament, la gran talaia que suposa la Tossa Plana ens va fer testimonis de com el dimecres 1 d'agost en l'àrea del poble d'Ossera, a l'Alt Urgell, es declarava un foc forestal que, en moment d'escriure aquesta crònica(disabte 4), encara no ha estat sofocat del tot.
Columna de fum ben visible baixant de la Tossa Plana
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
