Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picos de Europa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picos de Europa. Mostrar tots els missatges

9 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (i III)

                                           Cubil del Can (2298 m)
 El Parc regional de Riaño i Mampodre està format per diversitat de valls ben espectaculars i cims de més de 2000 metres. A més és fronterer amb territoris muntanyosos de Palència, Cantàbria i Astúries. Per tant, val la pena realitzar ascensions atractives en aquestes províncies.

                                  Peña Prieta (2536 m) i Pico Infierno (2534 m)

En la divisiòria entre Lleó, Palència i Cantàbria es localitza el cim més alt de la serralada Cantàbrica (sense tenir en compte el massís de Picos d'Europa  que té més de 10 cims de 2000 metres); Peña Prieta, amb els seus 2536 metres, ofereix una magnífica ruta des del Port de San Glorio (1609 m), que s'hi arriba des de Boca de Huergano.

                                 Circ glacial del Pico Infierno i Peña Prieta.

La ruta és exigent que enfila des del port cap al Portillo de la Yegua (2005 m) amb vistes magnífiques a Picos d'Europa. Passa pel Cubil del Can (2298 m), amb una fàcil grimpada, i el Mojón de las Tres Províncies (2498 m).

Malgrat ser l'estiu, i la poca puja es fa evident, el panorama és impressionant amb vistes a la Montaña Palentina (Curavaca, Espigüete, Pozos (estanys) de les Fuentes Carrionas,..). La ruta es pot completar fent una circular baixant per la Vall del Naranco i Lechada i el Boqueron de Bovia per retornar al Port de Sant Glorio. Una gran jornada més 1200 metres i quasi 8 hores d'activitat.

                                   Massís del Mampodre des del Pic Yordas
A l'oest de Riaño, se situa l'altra massís interessant del Parc Regional de les muntanyes de Riaño i Mampodre. Aquest últim és un massís calcari amb cims de 2000 metres i un bon exemple de geologia glacial.

                              Peña del Mediodia al Mampodre
El seu cim més emblemàtic és la Cruz del Mampodre (2192 m) que es ben accessible des de la bonica població de Maraña.

                                     Carena final amb una fàcil grimpada
La ruta és força exigent, sense sender evident i xic perdedor si no es coneix bé. Des de Maraña (1274 m) cal superar els 1000 metres de desnivell per un bon terreny d'alta muntanya amb trams ben drets i una carena final un xic aerea.

Una bona ascensió a un massís desconeguts per nosaltres. Es pot completar la ruta pujant a La Uve, molt proper.

                      La Cruz del Mampodre des de La Uve
El descens es pot fer per la Vall de Valverde per realitzar una circular i retornar al Maraña.



El Mampodre resulta un massís ben representatiu de la zona i ofereix un bon indret per conèixer un mica més la Serralada Cantàbrica.

                      La Cruz del Mampodre i La Uve, a la dreta, des del Yordas
Una estada prou profitosa en terres lleoneses amb ascensions a quatre cims i bones rutes. I una bona oportunitat per conèixer més la història i la geografia d'aquestes terres, completant la visita a Picos d'Europa realitzada fa quatre anys.

1 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (II)

                                           Pico Gilbo
 Des del poble de Riaño es gaudeix d'una bona vista sobre les muntanyes que en volten l'embassament. Destaquen dos pics que són, a l'estiu, els més visitats, tot i que segur que a l' hivern, primavera i tardor ha de ser un indret visualment més potent. 

D'alçada modesta el Pico Gilbo (1674 m) i el Pico Yordas (1964 m) resulten prou atractius per les seves bones rutes.

La ruta al  Gilbo comença a l'aparcament del vial que porta al poble, segueix una pista forestal i enfila per una bonica fageda fins a la praderia.
https://lasendadelhayedo.com/pico-gilbo/
Aviat es remunta una canal  per s'enfilar una feixa accessible i fàcil, però un xic aeria i a més força trencada i amb pedra solta.
La vista és impotent sobre l'embassament, les valls i les muntanyes properes ( Picos, Yordas, Mampodre, Espigüete,...).
Uns 650 metres de desnivell i 10 quilòmetres de ruta.

Per altra banda, el Pico Yordas o Burín s'hi accedeix des del poble de Liegos; també és factible llogar una embarcació i enfrontar l'ascensió per la seva cara sud.
                             Vista al Yordas des del Gilbo
Des de Liegos cal recórrer uns quilòmetres de pista forestal, si es pot amb el cotxe, i encaminar-se a la gran fageda del bosc de Tendeña, superar la praderia i encarar els 300 metres des del coll Baguyoso al cim.
                                   Vistes al Mampodre
Uns 11 quilòmetres i 800 metres de desnivell fent-la circular vorejant el cim i baixant per la vall de Don Pelayo.
                       
 Mirada cap a la muntanya palentina amb l'Espigüete
Malgrat ser mitjans d'agost, i el paisatge demana pluja, els itineraris realitzats són  bons exemples de recorreguts pel Parc Regional de les Muntanyes de Riaño. 

31 d’ag. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (I)

                  Vistes a Picos d'Europa des de la Cruz de Mampodre
La serralada Cantàbrica és una de les unitats de relleu peninsular de gran importància. Situada al nord-oest de la península, sovint pensem amb el massís de los Picos de Europa; espectaculars. Però la serralada s'estén al llarg de 480 quilòmetres d'est a oest i 100 de nord a sud. Per tant, és un espai geogràfic a visitar reiteradament.
                                La comarca de Riaño (León)
Una interessant opció és plantejar-se ascensions diverses a cims del Parque Regional de las Montañas de Riaño y Mampodre, al nord de la província de Lleó i espai molt pròxim, porta d'entrada, a Picos i a la Montaña palentina.
 Pico Gilbo des de l'ermita del Rosario, trasllada i reconstruïda per la memòria del nou Riaño
A més de l'interès muntanyenc, cal recordar que Riaño, històricament, va viure un episodi tràgic en els anys 80, durant la construcció de l'embassament. La infraestructura suposà que 7 pobles i 2 pedanies fossin inundats per les aigües al 1987 durant el govern de Felipe González.



Resulta impactant pensar en aquells fets, com (i per què) es va produir la construcció del pantà,  el desallotjament i la destrucció dels pobles. 
Des del Pic Gilgo (1674 m), l'embassament i el nou Riaño.
Avui Riaño sobreviu del turisme i de la ramaderia; tot i així la memòria trista de l'antiga vall es respira malgrat els anys passats.
Un exemple més de les polítiques injustes i incomprensibles realitzades a l'Estat Espanyol. 

24 d’ag. 2017

L'ENCÍS DE LOS PICOS DE EUROPA (i IV) . la travessa del Massís Central o dels Urriellus

4a. etapa. Refugi del Jou de los Cabrones fins a Poncebos . 
Un canvi per concloure la travessa, baixant dels 2000 metres fins a la massificada vall del Cares; unes 5 hores baixant 1700 metres de desnivell, deixant enrera la roca calcàrea i caminant ja per les pastures, els boscos i, primer de tot, pel poble de Bulnes (649 m), sense cotxes, però ple de turistes d'agost.

Canal de Amuesa, prop de Bulnes

Haurem fet una gran travessa de sud a nord del massís, entre terres de Lleó, Cantàbria i Astúries. Una bona manera de conèixer aquesta gran i magnífica serralada, caracteritzada per la seva verticalitat, meteorologia canviant, compacte i bella en tots els aspectes. 
Des d'Oviedo,la serralada ben present
Ja només queda enyorar-la i recordar-la de lluny i buscar altres racons d'Astúries per descobrir la combinació de verd, muntanya i mar
                                                      Des de San Vicente de la Barquera, s'albira, fins i tot, el Naranco

                                                                               Platja de Poó, prop de Llanes



L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (III): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Superada la bretxa de los Cazadores i darreres vistes del Naranco
3a. etapa. Refugi Urriellu fins al refugi del Jou de los Cabrones o JR Lueje (2100 m). Curta etapa per gaudir dels grans cims i si cal allargar-la; 4 hores 30 i 460  metres de desnivell.


Bon inici pujant a la bretxa de los Cazadores, on hi ha un tram aeri de canaleta amb una cadena. 

D'aquí cap la Corona del Raso i la Horcada Arenera, sota el Neverón de l'Urriellu


Descens cap al Jou de los Cabrones amb grans panoràmiques on destaca el Torrecerredo  (2650 m), el cim més alt de Picos, i el Pico de los Cabrones (2556 m).
Refugi i pic del Jou de los Cabrones
El Jou de los Cabrones és un indret que corprèn. El petit refugi, de 20 places, resulta autèntic, i els cims obliguen a la mirada a enfilar-se cap el cel. 
I per completar l'espectacle, la propera collada del Agua (2141 m), al capvespre ofereix una posta de sol de primera categoria. Impossible demanar més.

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (II): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Collada de Tiro Casares, Cabana Verònica i Torre Altaiz
2a. etapa. Refugi Collado Jermoso (Diego Mella) al refugi de l'Urriellu o Delgado Ubeda (1960 m). Jornada llarga en longitud, sense massa desnivell i més significativa, quasi 7 hores i 800 metres de desnivell. 
S'inicia refent el camí cap a les Colladinas  i dirigir-se a la collada Ancha i a Tiro Casares per baixar, per un terreny càrstic magnífic, al refugi-vivac Cabaña Veronica (2325 m).  Aquest petit refugi guardat (4 o 5 places) està situat en l'encreuament que puja des del telefèric de Fuente Dé i la collada de Horcados Rojos, des d'on realitzar ascensions a la Torre de los Horcados Rojos (2503) i el Tresorero (2563 m).
El  conegut 'cable' per baixar de la collada de Horcados Rojos; al fons Jou de los Boches, Jou sin Tierre i el Naranco
Des d'aquest punt, comença a veure's el mític Naranco de Bulnes, però abans caldrà baixar el tram exposat, descompost i aeri, equipat amb un cable no massa de fiar, des de la collada d'Horcados Rojos; impresindible fer atenció a la presència d'altres grups i les pedres soltes.
Ja així només cal caminar pels àrids Jou de los Boches i Jou Sin Tierre, s sempre sota la mirada altiva del Naranco de Bulnes, no el més alt, però si el més difícil, només apte per escaladors.
Etapa esplèndida on els cims esdevenen gegants altius, a tocar i propers, però de verticalitat impressionant; tot amb l'oceà a l'horitzó Un plaer, sobretot quan la metereologia acompanya.

23 d’ag. 2017

L'ENCÍS DE PICOS DE EUROPA (I): la travessa del Massís Central o dels Urriellus

Prop de la Vega de Liordes, camí al Refugi Collado Jermoso
En el cor de la Cordillera Cantàbrica, s'alcen els cims de més de 2000 metres del Picos de Europa, parc nacional des de 1995. Només a 20 quilòmetres del mar, i amb una extensió de 40 quilòmetres de llarg i 20 d'ample, promet grans recorreguts en un paisatge calcari i kartic, que combina amb fondalades i valls (jous) amples. 
Tot i les seves petites dimensions, destaquen els seus verticals i afilats cims, paradís d'escaladors, però també per les seves rutes muntanyeres a través de senders no sempre marcats, i sovint amb trams aeris i imponents.
Sender aeri a Collado Jermoso, amb La Bermeja i Torre Santa al massís Occidental de fons
La serralada es divideix en el massís occidental de las Peñas Santas, el massís Central o dels Urriellus (amb els cims més alts i emblemàtics) i el massís oriental o de Àndara.  Existeix una ruta circular, entre 4 o 9 etapes, que recorre els tres massisos anomenada El Anillo de Picos, realitzable en diverses modalitats i triant el lloc d'inici. Possible gràcies a una  xarxa d'un total de 9 refugis.
                                                 Refugi Collado Jermoso amb el massís occidental de fons ( La Bermeja i Torre Santa)
Sempre cal tenir en compte la meteorologia molt canviant, amb pluges i boires com a protagonistes. Així l'opció que descriurem és 4 etapes pel Massís dels Urriellus, realitzat amb un grup de Rumbo a Picos amb els guies Ernesto i Carlos, bon coneixedors i grans amants de la serralada. La veritat és que la gran diversitat de rutes i variants, junt als aspectes metereològics fan plantejar-se aquest opció per garantir gaudir de Picos de Europa.
                                 Horcados Rojos, intuint-se Cabaña Verònica i treient el cap Naranco de Bulnes, a l'esquerra
Des de Cangas d'Onis, la carretera que resseguix el riu Sella porta a la Posada de Valdeon, en terres lleoneses.

1a. Etapa. Horcada de Valcavao a Collado Jermoso en 4 hores 20 minuts, 680 metres de desnivell: Des de la Horcada de Valcavao comença el PR que puja la canal de Pedabejo, passant per la vega de Liordes, un aeri senderó a las Colladinas i cap al refugi Collado Jermoso (2060 metres). Potser el millor refugi, el més cuidat i grans vistes sobre el massís occidental.
És possible un camí més exigent per pujar a Collado Jermoso; de des de Cordiñales per la canal d'Asotin amb 1700 metres de desnivell positiu i un  camí extraordinari.