SERRALADA CANTÀBRICA: Rutes asturianes

                               Ojo de Buey prop de Peña Mea

La Serralada Cantàbrica a Astúries és sorprenent i més en una primavera extraordinària com l'actual.

El Parc Natural de las Ubiñas - La Mesa i el de Somiedo en són exemples on poder triar rutes diverses. 

La natura és manté viva malgrat l'alt grau d'humanització i l'explotació minera en els segles passats.

                  Picos d'Europa baixant de la Peña Mea (1557 m)
En aquesta ocasió hem recorregut 5 itineraris amb una bona colla del CELleida.

1. Ojo de Buey i Peña Mea (1557 m)

2. Peña Ubiña des de Casa Mieres (2411 m), exigent en la seva part final no apte per a tothom.

              Vista a  Peña Ubiña 

    

3.  Llacs de Siliencia i Picos Albo (2103 m) al Parc Natural de Somiedo

Pico Albo amb Peña Ubiña de fons

                         Pico Albo

4. Desfiladero de las Xanas des de Villanueva

5. Foces del Pino a Aller

Destacar la possibilitat de fer història recent visitant el Museu de la Siderúrgia i Mineria i la Colònia Minera de Bustiello.  

Molt interessant.

Per més rutes a la Serralada Cantàbrica al blog, cliqueu a                        Riaño Mompodre

              Anillo Central Picos de Europa

MASSÍS DEL COTIELLA: PUNTA LIERGA O LLERGA ( 2269 m)

                                            Vista al Massís de les Maladetes.
El massís de la Cotiella es pot veure ben clar des de la plana de Lleida en dies de bona visibilitat. El seu cim piramidal n'és un bon sentinella.

                                    Cotiella des de la Punta Lierga
Tot i així, el massís amaga una grapat de cims, més modestos en alçada, però magnífics. Un d'ells és la Punta Lierga o Llerga de 2269 m). 

                                                Massís del Mont Perdut.

La seva ascensió fàcil, però exigent des de Saravillo, passant per la collada de Santa Isabel, és una activitat interessant, obtenint com a premi un gran panorama pirinenc. Espectacular.

                                 Al fons Maladetes i el massís del Cotiella  an ple.

Des del Tendeñera, a l'oest, fins a la propera Peña Montañesa, passant pel Mont Perdut, La Múnia, Punta Suelza, Machimaña, Posets, Maladetes,... Un espectacle.

UNA DÈCADA SENSE EL JUANJO

 

EN LA MEMÒRIA SEMPRE!

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (i IV)

                                        Ruta al CBA, Spartak i Lenin Peak a la vista
Des del Traveler's Pass, cal perdre uns 150 metres per encarar un estret senderó al llarg de 8 quilòmetres fins al Camp Base Avançat.

El senderó, força transitat, transcorre a certa alçada paral.lelament a la gelera. Aquesta, molt disminuïda, ha construït un caòtic terreny modelat per la morrena i riu resultat del desgel.

                                                        Vídeo Eva casals
La ruta, que requereix atenció, és una excel.lent mostra del territori del Pamir. 

                             A la dreta el Yukhin Peak

Un gran moment, sobretot transitant en territori de la gran morrena i la força de l'aigua que forma rius amb una força extraordinària.

El CBA, situat a 4400 metres,  és un escenari de gran bellesa; el Lenin Peak n'és el gran protagonista i cims de 6000 i 5000 metres a dojo. En general, les cares nord del cims mantenen geleres extremes, i els cims més assequibles resten quasi sense massa neu en les vessant sud.

                                       https://peakvisor.com/peak/pik-yukhina.html

Així, doncs, el Yukhin Peak, amb els seus 5130 m, ofereix una ascensió prou assequible per experimentar bones sensacions si l'aclimatació és bona.

Així doncs, en unes 6 hores resulta factible l'ascensió al Yukhin, superant l'alçada i la forta pendent. 

L'accés a cim manté neu i una impressionant visió sobre la cara nord i la seva gelera.

Poques paraules i un record en memòria de l'expedició que l'any 1989, companys del Centre Excursionista de Lleida portaren a terme a l'ascensió al Lenin. En Feliu, en Lluís, en Juanjo, en Jordi i l'Ursula en van ser els protagonista, fent-nos viure l'experiència en la distància.

En el descens, fàcilment es por assolir el modest Domashniy  Peak  de 4750 m

I ja per acabant pertoca en una nova jornada retornar al CB, desfent el camí i sempre girant la mirada per mantenir en la ment les més gran quantitat d'imatges i records.

                                 Cara nord del Yukhin Peak

En memòria d'en Jordi, en Juanjo i l'Ursula.

EL FRONT DEL PALLARS: Sant Corneli (1352 m)

                            Panorama des del cim: Roc de Pessonada, Boumort, Gallinova,..
 Sant Corneli d'Aramunt, a pocs quilòmetres de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), és un cim modest, 1352 metres, absolutament essencial per obtenir un  gran panorama pirinenc, però sobretot per aproximar-se a la història de fa més de 80 anys.

                        Magnífica visió del massís de les Maladetes en un febrer ben sec.
L'any 1938 les terres de Lleida es van convertir, en plena Guerra Civil, en escenari bèl.lic al llarg de quasi 9 mesos.

Pantà de St. Antoni i capçalera de la Vall Fosca

En l'anomenat Front de Pallars, St. Corneli va ser un indret on es van desenvolupar forts enfrontaments entre les tropes sublevades, que controlaven les liníes de comunicació i centrals elèctriques del Pallars des de l'abril, i les tropes republicanes, situades en àrees muntanyoses des del Montsec fins a l'Alt Pallars.

                      Baixant per la vall de Carreu amb vistes al Roc de Pessonada

Avui en dia, la ruta circular, des d'Aramunt, resulta un bona manera de recordar aquells fets i recórrer un terreny de gran valor natural i històric. L'ascensió al cim requereix superar 800 metres de desnivell, en dues hores, i seguir davallant per la Costa Gran, on observar vestigis bèl.lics, que es preserven malgrat el temps.

                                  Trinxeres de Vilanoveta.
Les restes majoritàriament són posicions sublevades que posen en evidència la duresa de les condicions que es devien viure. El punt culminant són les trinxeres de Vilanoveta en la vall de Carreu i davant l'immens Roc de Pessonada. (Ruta interessant als Escaligons)

                       Cingles de Pessonada,  Torre del Moros i ermita de Santa Maria
La ruta culmina a Aramunt Vell, despoblat però de gran interès històric. 

                                Restes de Aramunt Vell

Tot plegat 17 quilòmetres i 1100 metres de desnivell.

                             Mapa de la ruta gentilesa de J. Nadal
Destacar l'interès de la ruta i no oblidar poder ampliar el coneixement dels fets al Pallars al llarg e 1938 a través dels llibres de  Manel Gimeno. 

QUE LA PAU PREVALGUI EN LA TERRA

MEDACORBA (2913 M): a cavall d'Andorra, el Pallars Sobirà i l'Arieja

     Espectre de Broken, des del cim de Medacorba, projectat sobre la vall de Sulcén (Arieja)
La tardor sembla ja feliçment instal.lada, i és un bon moment per aprofitar els dies de bona meteo a alta muntanya.  Ens proposem una llarga ascensió a un cim poc transitat i certament exigent, i que no deixa indiferent: el Medacorba (2913 m).

                               Pla de l'estany (2060 m)
Situat al Parc Natural Comunal del Comapedrosa, a Andorra, però fronterer amb l'Arieja i el Pallars Sobirà, des d'Arinsal (1500 m) es necessita superar quasi 1300 metres de desnivell.

                      Superant el brancal de Vedeller amb visió al Comapedrosa
Accessible, també, des del pallarès refugi de Vall Farrera, el Medacorba ofereix un gran ambient d'alta muntanya amb itineraris de llarg recorregut i bon desnivell.  

                   Massís de la Pica d'Estats amb el Montcalm i el Sotllo sota els núvols

La seva ubicació permet tenir a vista gran part del Pirineu: Maladetes, Peguera, Pica d'Estats, Cadí,.. per esmentar-ne alguns ben visibles.

       Massís de les Maladetes, amb neu nova resultat del front del dia anterior.
La ruta des d'Arinsal segueix el GR11.1 a la collada dels Estanys Forcats. Per bons senderons cal passar per la borda de Coruvilla i el pla de l'Estany (amb un refugi sense guardar i en bones condicions)

                                 Medacorba i des dels estany Forcats
El costerut desnivell que porta als magnífics estanys Forcats  pel brancal de Vedellar requeix bon esforç. I des dels estants ràpidament s'arriba a la collada dels Estanys Forcats (2743 m).

Des de la collada, 160 metres de desnivell per un caos de pedres, però amb senyalització (fites i punts grogs) que no cal perdre. En aquest tram cal fer molta atenció en ser un xic aeri i amb roques soltes; sense dificultat tècnica i fàcil per a qui experiència muntanyenca

L'esforç ens fou recompensat l'espectacle de l'Espectre de Broken projectat en la vall de Solcén (Arieja), així com el gran panorama pirinenc.

                         Estany de Medacorba a la Vall de Solcén (Arieja)

        Estanys de Baiau, Roca Entravessada i Pic de Sanfonts, amb el Salòria de fons

Una activitat complerta per tornar a revisitar, després de més de 20 anys (llavors preparant aquells ral.lis d'alta muntanya del CEL), el Medacorba. 

Ara resulta ser l'ascensió 222 del repte dels 100cims de la FEEC; bona excusa per haver-hi tornat. Un gran dia!

Dedicat a tots els meus companys i companyes amb qui he pogut, i puc, compartir ruta rera ruta. Gràcies a tots i totes!