JUNY PIRINENC, TEMPS DE FLORS

                             Orquídia Socarrat (Ibon de Sen)
 Després d'un període de pluja, el juny ha estat un temps de natura esplendorosa al Pirineu. La neu a les muntanyes ha anat acompanyada de la verdor i una floració extraordinària en cotes més baixes.

                       Marcòlic (Gorges d'Alba)
Destaquen, en espais concrets, les orquídies en cotes al voltant del 1800 i 2000 metres d'alçada.

                      Orquis Maculat   (Gorgutes)

Una oportunitat per aprendre i gaudir del Pirineu més enllà de l'esforç físic i el gran paisatge.

                    Nerets

SERRA DEL SIS DES DE LA RIBAGORÇA

                Ermita de Rigatell
 La serra del Sis s'ubica en la comarca de la Ribagorça, que ofereix un panorama grandiós de la geografia pirinenca.

                             Turbó i el Massís del Posets al fons

Des del poble de Betesa (1286 m) un sender de remunta cap al despoblat d'Ovís (1270 m) passant per les ermites de Rigatell i Santa Eulàlia. Avui en dia trobareu al Museu del MNAC  peces romàniques preservades.

                               Pica Cerbí i capçalera de Filià

El territori amaga vestigis de la vida rural quan la població havia de viure de la ramaderia en un espai magnífic, però aïllat; s'observen construccions i marges de pedra amb racons avui ja amb una vegetació i bosc més abundant.

Val la pena recórrer la carena, amb atenció i sense camí, per coronar la carena de la serra per arribar el Puialto ( 1782 m) i l'Amurriador (1771 m).

                    Prop del Puaialto
Si a més les nevades han deixat un ambient ben innivat, resulta una activitat de muntanya esplèndida. Més de 800 metres de desnivell hauran de ser remuntats.

El descens es pot fer ràpidament per la pista i els senderons recuperats novament fins Betesa. Resultat: 20 quilòmetres i quasi 1000 metres de desnivell de gran paisatge

                    Prop de Betesa
També és possible per la ruta de des de Beranui o bé fer la travessa des Cajigar  fins a Bonansa.

Sempre preparant ben l'activitat i amb bona forma física.

CAMPIRME (2633 m): Tardor i hivern

                                          Pic de Certascans
El pic del Campirme, 2633 m, és un gran mirador del Pirineu. Pujar-hi sempre deixa bones sensacions, i més a l'hivern amb esquís. 

                      Massís de la Pica d'Estats

Malgrat que la neu no és la millor, ni tampoc neva com nevada fa dècades, resulta una bona activitat, i poder comparar l'ascensió que vam fer el passat novembre o en altres ocasions.

                          La Pica a la tardor

                      El Certascans a la tardor
L'ascensió supera els 1000 metres de desnivell en un insuperable ambient d'alta muntanya.

Les darreres nevades han deixat el Campirme prou innivat per gaudir de bons moments.

            El grup del CEL  al Campirme el novembre passat col·laborant amb la Marató. També  un gran dia.

No és la primera ni la darrera vegada que revisitarem el cim.

CIMS DELS PALLARS

Sempre val la pena retrobar el Pallars buscant cims sovint poc visitats.  El repte dels 100cims de la FEEC ofereix un gran llistat que garanteix poder triar racons poc coneguts més enllà dels cims emblemàtics. De les poques activitats que la Federació dinamitza fora de les competicions en diverses modalitats.

Al Pallars s'hi localitzen un bon grapat d'ascensions algunes ben significatives i exigents. 

En el cor de la Vall Fosca podem localitzar el Pic del Mariolo (2857 m), al peu de l'estany de Tort. L'ascensió resulta llarga i inhòspita per obtenir una panorama excepcional de Pirineu.

El cim a l'esquerra.

La primera part per sender deixa pas a un terreny obert per on accedir a la collada que porta al cim.

        Canviant d'espai,

al Pallars Sobirà, a la Vall de Cardós, s'ubica un cim modest, però aquest emblemàtic per la seva situació i forma El Pui Tabaca (1719 m).

Des de Lladrós, per pista i després per sender s'accedeix al cim on hi ha un mirador del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Una breu grimpada, un xic aèria,  ofereix un altre gran panorama pallarès.

Pas a pas hem arribat als 300 cims del repte de la FEEC. Una bona activitat per triar i remenar.

'RUTA DE LAS GOLONDRINAS': Refugis Belagua, Linza, l'Abeurouat i Jeandel

                                           Mata de Belagua

Els Pirineus Occidentals són un espai grandiós, entre Aragó i Navarra, on la serralada manté una gran altimetria amb cims esvelts de més de 2000 metres.

Diversitat de rutes que encadenen valls i cims  donen grans opcions de caminades i ascensions. Les travesses de 'Les Golondrinas' i 'la Senda de Camille'  també són una oportunitat de recórrer el territori entre la geografia i la història.

                         Collada de Petretxema i les agulles d'Ansabere
Així, enllaçar Belagua, un lloc magnífic a 1428 m, amb Linza, amb el refugi francès a Lescun, l'Abeurouat, i a la Pierre de Saint Martitn (Bearn), el refugi Jaendel resulten una ruta circular que permet reconèixer una bona raconada del Pirineu.

                          Refugi l'Abeurouat, Lescun (1442 m)

Uns llarg 60 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell en les etapes triades, que poden combinar-se amb ascensions a la Mesa de los tres Reyes, Petetxema, Anie, Arlas,..

                         Panorama a Lescun des  de L'Aberouat amb el Midi d'Osseu de fons
La situació dels refugis donen una la visió a paisatges espectaculars a cims i valls d'un Pirineu que no deixa indiferent.

                 Camí al Coll d' Azuns, entre Lescun i la Pierre

               Prop del coll d' Azuns (1873 m), pic de la Countendé i el gran Anie
Destacar l'etapa entre L'Aberaout i Jaendal per un tram del GR10 francès, superant el pas de Rocher de l'Osque, fàcil però amb atenció, i transitar per un terreny càrstic ben característic.

                                    Pas d'Osque

                                   Desgrimpada protegida del Pas d'Osque
No tan fantàstic és arribar a l'estació d'esquí La Pierre de St. Martin, però sota la presència de l'imponent Pic d'Anie.

En totes les estacions de l'any els Pirineus Occidental (Vall de Hecho,  Ansó i Roncal) mereixen la visita.

A l'hivern el blanc domina i la tardor les fagedes i els bolets en són els elements dominants. Ara a l'estiu la verdor i boscos  la fauna, les flors i els boscos en són grans protagonistes.

                      Orquídia Blanca

                               Visnaga

Una bona activitat, tot i la gran calorada.

https://www.rutadelasgolondrinas.com/

 

CIMS DESCONEGUTS DEL PALLARS SOBIRÀ: Pui de Cassibrós i Montarenyo de Boldís

                           Pic de la Màniga des del Pla de Nequa
 Avui en dia tothom aspira a fer l'ascensió a la Pica d'Estats o l'Aneto o bé recórrer Carros de Foc. Però sempre quedaran racons amagats i desconeguts on la natura manté la seva força.

El Pallars Sobirà  és un territori on trobar-ne de tot tipus i dificultat. En aquest cas us oferim dos cims de 2000 metres ben exigents pel desnivell a superar.

                                     Pui de Cassibrós

 El Pui de Cassibrós (2083 m)  és un modest cim que s'ascendeix des d'Esterri de Cardós per un bosc fantàstic (en primavera ben frondós) passant pel Pla de Negua. El recorregut, abalisat en part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té diverses possibilitats per conèixer ben bé l'àrea, sempre buscant l'itinerari més complet. Ruta realitzada a finals de mes de maig.

                                   Monteixo des del cim

Les vistes resulten ben magnífiques albirant des del Monteixo al Montsent de Pallars. Uns 800 metres de desnivell resulten ben gratificants per reconèixer un racó de la geografia pallaresa. Destacar que l'accés motoritzat al Pla de Negua està restringit, fet que celebrem per procurar la preservació d'aquest espai natural, del Gall Fer i altres espècies.

                                  Encantats i Peguera destacant 

Uns quilòmetres més enllà, des de Lladorre, cal remuntar la carretera  a Boldís Sobirà (1488 m) per emprendre la llarga ruta al Montarenyo de Boldís (2593 m), ben aïllat i desconegut.

                           Montsent de Pallars, Montoroio i Mainera

La ruta remuntà per un itinerari, a vegades perdedor per la manca de camí clar sobretot en la part alta. Les referències són poques però evidents: Bordes de Foguero, Pla de Estanyilles, estany de Montarenyo,..

                               Estany de Montarenyo

El primer tram de camí  manté un bon sender, per després haver de cercar l'accés a l'estany i la collada proper al Raco Roi (2477 m), restà, direcció nord cap al cim per una llarga i gran planura.

                           Collada

Les vistes són àmplies, tot i les grans nuvolades del dia. Llàstima, tot i així el Monteixo i el Salòria propers són ben presents. Prop es té la Roca Cigalera per on transcorre l'emblemàtica travessa La Porta del Cel.

                                  Monteixo

Un inici de juny on la neu en alçada es resisteix a desaparèixer,  en aquesta primavera plujosa,  i en les valls la verdor es va imposant amb força. 1100 metres de desnivell de pura muntanya.

                             Bordes de Foguero

Racons que valen ser coneguts, però preservats, on la vida hi ha estat present sempre i perviuen més enllà de la modernitat i la immediatesa.

                  Orquídia maculada o socarrat