Avui en dia tothom aspira a fer l'ascensió a la Pica d'Estats o l'Aneto o bé recórrer Carros de Foc. Però sempre quedaran racons amagats i desconeguts on la natura manté la seva força.El Pallars Sobirà és un territori on trobar-ne de tot tipus i dificultat. En aquest cas us oferim dos cims de 2000 metres ben exigents pel desnivell a superar. Pui de Cassibrós
El Pui de Cassibrós (2083 m) és un modest cim que s'ascendeix des d'Esterri de Cardós per un bosc fantàstic (en primavera ben frondós) passant pel Pla de Negua. El recorregut, abalisat en part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té diverses possibilitats per conèixer ben bé l'àrea, sempre buscant l'itinerari més complet. Ruta realitzada a finals de mes de maig.
Monteixo des del cimLes vistes resulten ben magnífiques albirant des del Monteixo al Montsent de Pallars. Uns 800 metres de desnivell resulten ben gratificants per reconèixer un racó de la geografia pallaresa. Destacar que l'accés motoritzat al Pla de Negua està restringit, fet que celebrem per procurar la preservació d'aquest espai natural, del Gall Fer i altres espècies.
Encantats i Peguera destacant
Uns quilòmetres més enllà, des de Lladorre, cal remuntar la carretera a Boldís Sobirà (1488 m) per emprendre la llarga ruta al Montarenyo de Boldís (2593 m), ben aïllat i desconegut. Montsent de Pallars, Montoroio i MaineraLa ruta remuntà per un itinerari, a vegades perdedor per la manca de camí clar sobretot en la part alta. Les referències són poques però evidents: Bordes de Foguero, Pla de Estanyilles, estany de Montarenyo,..
Estany de MontarenyoEl primer tram de camí manté un bon sender, per després haver de cercar l'accés a l'estany i la collada proper al Raco Roi (2477 m), restà, direcció nord cap al cim per una llarga i gran planura.
ColladaLes vistes són àmplies, tot i les grans nuvolades del dia. Llàstima, tot i així el Monteixo i el Salòria propers són ben presents. Prop es té la Roca Cigalera per on transcorre l'emblemàtica travessa La Porta del Cel.
MonteixoUn inici de juny on la neu en alçada es resisteix a desaparèixer, en aquesta primavera plujosa, i en les valls la verdor es va imposant amb força. 1100 metres de desnivell de pura muntanya.
Bordes de FogueroRacons que valen ser coneguts, però preservats, on la vida hi ha estat present sempre i perviuen més enllà de la modernitat i la immediatesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada