SERRA DE L'ALBERA (Alt Empordà/ Rosselló)

Puig de St. Cristau amb el Canigó de fons

La Serra de l'Albera és un paratge natural protegit a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Rosselló. De fet, és un extrem de la serralada pirinenca, que malgrat la seva escassa alçada, resulta un indret de gran patrimoni humà i paisatgístic.

Cim del Puig de St. Cristau, amb la seva petita ermita.

D'uns 25 quilòmetres de llargada, des d'El Pertús a Colera, acull un grapat de cims d'una alçada propera als 1000  metres que s'aixeca des del mar fins al gegant Canigó.

Bé des del castell de Requesens o bé des de St. Martí de l'Albera, just passada la frontera, val la pena plantejar-se l'ascens al Puig Neulós (1257 m) i combinar-ho amb el Puig de St. Cristau (1015 m).
L'opció per assolir els dos 100cims és pujar al coll d'Ullat (886 m)  per una preciosa carretera des d'El Pertús i St. Martí de l'Albera. Magnífica carretera de muntanya (D71), d'11 quilòmetres, entre boscos, fins al coll on hi ha el 'Chalet de l'Albère'.

Cim del Puig Neulós

Des del coll, cal dirigir-se cap al St. Cristau, pujant al Puig d'Orella. Bona pujada al cim, per retornar per la pista, passejant per la magnífica fageda, de nou al coll  i per pujar al Puig Neulós, passant pel Roc dels Tres Termes, seguint el GR10.
El Puig Neulós és el cim més alt de l'Albera, però no el més bonic, degut a la presència de grans antenes que desmilloren el paisatge; tot i així cal anar buscant les millors vistes per gaudir de l'indret.

Powered by Wikiloc

Per una altra visita quedarà el Pic de Sallafort, entre d'altres.

CAMINS DE L'EXILI: Ruta Walter Benjamin

Vinyes en el camí al coll de Rumpissó des de Banyuls

Fa quatre anys caminarem la ruta de Portbou a les Platges d'Argelés. L'objectiu era recuperar la memòria de l'exili de mig milió de republicans que van haver de fugir del seu país després de la cruenta Guerra Civil.

L'impacte en la nostra consciència ens hi ha fet tornar i ens hi farà retornar. Encara avui, que no ha estat possible combatre i eradicar les guerres que generen més i més refugiats, és una manera de fer-nos present la nostra memòria històrica i reconèixer les tràgiques situacions actuals.

                    Interior del Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera

L'any 2008 s'inaugurava a la Jonquera el Museu Memorial de l'Exili , com a espai de recuperació històrica del que significà la Guerra Civil, l'exili, la lluita contra el feixisme durant i després de la II Guerra Mundial. Una interessant visita per començar una nova estada els  espais de la Memòria. 

Imprescindible la visita a la Maternitat d'Elna, la casa, ara rehabilitada, on mares refugiades van poder tenir els seus fills i filles en un espai de solidaritat i pau impulsat per Elisabeth Eidenbenz, malgrat el drama d'aquell moment.

                                                 Coll de Rumpissó

Una ruta recuperada per la Memòria és realitzar el camí que seguí Benjamin per fugir del nazisme; el coll de Rumpissó, en el cor de les Alberes, era l'any 1940 un camí de contrabandistes, conegut també per ser el lloc, per on mesos abans, havien marxat a l'exili els soldats de la  Brigada Líster.

                                 Vistes cap a Banyuls, Cerbere i Portbou

La ruta es pot realitzar en unes cinc hores i uns 700 metres de desnivell, per rememorar la duresa del camí, fa més de 70 anys, per un Walter Benjamin malalt, que no aconseguí la seva fita al ser-li negat, per les autoritats franquistes, el permís per marxar cap a Portugal. Moria a Portbou el 25 de setembre, en estranyes circumstàncies, un dels pensadors més importants del segle XX víctima de la intrangigència i barbàrie humana.

 Pujant a la Torre de Querroi

                                         El Canigó des del Querroig

Avui en dia, completem el recorregut pujant a la Torre de Querroig (672 m) amb unes grans vistes sobre el mar, les Alberes i el Canigó. La travessa es pot realitzar de Banyuls a Portbou o al revés per un itinerari que transcorre, en gran part, pel camí original que se seguia aquells anys; pistes forestasl i camins moderns han alterat el territori.

Visita novament al Coll de Belitres on reviure la memòria de l'exili i trobar, que des d'enguany, una petita placa fa homenatge a les Brigades Internacionals i la seva contribució a la lluita per la República.

Valdria dir Mai Més exilis, però....

PARCS NATURALS

Volcà Montsacopa, Olot

Primavera magníficament decorada per fer recorreguts esplèndits per la nostra terra. I els Parcs Naturals són una gran opció.

 

El Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa disposa de rutes ben balisades per conèixer les joies geològiques i geogràfiques de la comarca.  A peu o en bicicleta de muntanya, els  volcans  St. Margarida, Rocanegra, Croscat, Montsacopa,.... són un bon reclam turístic, que poden completar-se amb una obligada visita  a la Fageda d'En Jordà, així com als espais d'interès geològic.

                                   
Enllaç a rutes Btt Fageda i Volcans, aquí

Destacar les belles de Santa Pau o Castellfollit de la Roca pel seu interès patrimonial.

Castellfollit i el riu Fluvià

El Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter  potser és més conegut per la riquesa marina i no tant per la seva vessant excursionista. Malgrat això, diversitat de rutes garanteixen arribar a racons de costa difícilment accessibles amb cotxe.

Petita estrella de mar arran de platja

El GR-92 n'és una possibilitat, però les cales Ferriol i Pedrosa en són un bon testimoni de la riquesa natural de l'espai entre l'Estartit a l'Escala en ple Massís del Montgrí.

Cala Ferriol

La Foradada

Fins i tot, la història és totalment visible en aquesta zona a través de les les restes de fortificacions de la Línia P, construïdes entre 1944 i 1955 davant el temor a una intervenció aliada contra la dictadura franquista, acabada la Segona Guerra Mundial.

Per saber més sobre la Línia P, cliqueu aquí

MEMORIAL DE L'EXILI. Ruta Portbou- Argelers pel sender litoral

Il.lustració de l'artista Josep Subirats

L'hivern de 1939 mig milió de republicans emprengueren el camí de l'exili després de quasi quatre anys de guerra civil. A França els esperava el confinament en camps de refugiats; i en pocs mesos, la  Segona Guerra Mundial encara venia ha complicar-ho  tot encara molt més.
Sobreviure en aquella Europa, entre guerres, pors i penúries,  havia de ser  una experiència dramàtica, que requeria una immensa capacitat de sobreposar-se als esdeveniments. Unes dècades en què el pes de història s'havia de fer sentir  de forma incommensurable.

Recordar aquells temps és un fet necessari que ha de significar la voluntat de retornar la veu a una munió de persones que ho van patir; és de justícia.
                                                                                                                
Així doncs, una bona experiència present és recórrer els espais que van ser testimoni d'aquell sofriment.  Rutes, museus, exposicions, espais,... permeten aproximar-nos i conèixer una petita part de la dimensió de la tragèdia d'aquell temps.

Una forma magnífica és poder transitar a peu pels escenaris més significatius. Recomanable són les rutes de l'exili.

Memorial al Coll de Belitres (Portbou)

La nostra opció ha estat recórrer el camí litoral des de Portbou a les platges d'Argelers, on més de 100.000 persones van malviure mesos com a refugiats. A més de ser un recorregut paisatgístic esplèndit, representa poder conèixer  el Memorial de Walter Benjamin a Portbou, l'espai de la Memòria al Coll dels Belitres, Collioure i la tomba d'Antonio Machado, i les esmentades platges d'Argelers amb el seu monòlit dedicat al camp, el petit Cementiri dels espanyols , així com la Maternitat d'Elna, on van poder nèixer més de 500 nadons per la fantàstica humanitat d'Elisabeth Eidenbenz.

Especialment emocionant és arribar a les immensse platges d'Argelers i imaginar-se com milers de persones hagueren de sobreviure damunt la sorra i a mercè de les inclemències naturals, i evidentment de la història més cruel.

Una gran forma de reviure la història i recordar aquells que hi van ser.

                                                                                              Al meu avi