SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (IV): PITON DES NEIGES (3070 m)

 

                  Refugi Caverne de Dufour (2490 m)

Prop de Cilaos comença la ruta d'ascensió al gran Piton de Neiges, volcà extingit amb un diàmetre majestuós que configura els tres circs recorreguts.  N´és l'activitat emblemàtica, fent-la de bona matinada, per viure la sortida del sol a ple Índic.

En general, es realitza l'ascensió en el dia, ja que el refugi té una capacitat limitada. Sigui com sigui, el desnivell és considerable per un sender vertical entre un bosc frondós; fins el refugi són 1000 metres i uns 600 fins el cim, en uns 8 quilòmetres.

                       El cim
L'esforç, més còmode en dos dies,  té el premi de l'alta muntanya i del gran panorama que ofereix el Piton sobre l'illa: les boires i crestes del gran volcà resulten un espectacle.

El fred, en plena matinada, es fa sentir contrastant amb les temperatures més agradables de les cotes baixes de l'illa.

Foto Ivan A.

Qualifiquen el cim com el més alt de l'oceà Índic, però hi ha qui ho qüestiona tenint en compte altres l'àrea d'Indonèsia.

                   Projecció del volcà i el col Taïbit en la boira

                L'oceà a la vista
El certament l'ascensió és una bona manera de completar l'estada, captant la dimensió de l'illa i la seva grandesa geològica i geogràfica.

Per saber-ne més de tot plegat podeu consultar el Blog del company David Sancho la-grande-traversee-de-la-reunion.html, així com el seu article al Vértex, núm 311

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (I): Situació i dades

                         L'Índic prop d' Anso des Cascades
La ubicació i característiques geogràfiques de l'Illa de la Reunió, en ple Oceà Índic, la converteixen en un espai singular per la seva formació geològica i relleu. És una illa de dimensions petites (2 512 km² ), però molt poblada (296 hab/Km²). El seu origen volcànic, emergida fa 360.00 anys, la configura com un territori ric i divers. 

Deshabitada, però colonitzada pels francesos en el segle XVII, tot i que els portuguesos i anglesos ja hi havien recalat, fou denominada com a Ille Bourbon, fins a la Revolució quan, sembla, es batejà com a Reunión. Geogràficament africana, a 600 quilòmetres a l'est de Madagascar, forma part de les Illes Macarenyes (Reunió, Maurici, Rodrigues). Tot i així es manté com Departament francès d'ultramar.

De climatologia tropical, amb una estació seca i una d'humida, el seu relleu extrem ofereix senders amb gran desnivells a superar. Destaca la gran vegetació que cobreix l'illa, excepte els alts espais dels dos gran volcans: Piton de Neiges (3070 m.), extingit, i el Piton de la Fournaise (2632 m), que quasi cada any mostra episodis d'activitat; el darrer el 10 d'agost del 2023. Sense oblidar la impressionant costa on observar la força i la bellesa de l'Índic. 

                          Sender Gran Bois

'RUTA DE LAS GOLONDRINAS': Refugis Belagua, Linza, l'Abeurouat i Jeandel

                                           Mata de Belagua

Els Pirineus Occidentals són un espai grandiós, entre Aragó i Navarra, on la serralada manté una gran altimetria amb cims esvelts de més de 2000 metres.

Diversitat de rutes que encadenen valls i cims  donen grans opcions de caminades i ascensions. Les travesses de 'Les Golondrinas' i 'la Senda de Camille'  també són una oportunitat de recórrer el territori entre la geografia i la història.

                         Collada de Petretxema i les agulles d'Ansabere
Així, enllaçar Belagua, un lloc magnífic a 1428 m, amb Linza, amb el refugi francès a Lescun, l'Abeurouat, i a la Pierre de Saint Martitn (Bearn), el refugi Jaendel resulten una ruta circular que permet reconèixer una bona raconada del Pirineu.

                          Refugi l'Abeurouat, Lescun (1442 m)

Uns llarg 60 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell en les etapes triades, que poden combinar-se amb ascensions a la Mesa de los tres Reyes, Petetxema, Anie, Arlas,..

                         Panorama a Lescun des  de L'Aberouat amb el Midi d'Osseu de fons
La situació dels refugis donen una la visió a paisatges espectaculars a cims i valls d'un Pirineu que no deixa indiferent.

                 Camí al Coll d' Azuns, entre Lescun i la Pierre

               Prop del coll d' Azuns (1873 m), pic de la Countendé i el gran Anie
Destacar l'etapa entre L'Aberaout i Jaendal per un tram del GR10 francès, superant el pas de Rocher de l'Osque, fàcil però amb atenció, i transitar per un terreny càrstic ben característic.

                                    Pas d'Osque

                                   Desgrimpada protegida del Pas d'Osque
No tan fantàstic és arribar a l'estació d'esquí La Pierre de St. Martin, però sota la presència de l'imponent Pic d'Anie.

En totes les estacions de l'any els Pirineus Occidental (Vall de Hecho,  Ansó i Roncal) mereixen la visita.

A l'hivern el blanc domina i la tardor les fagedes i els bolets en són els elements dominants. Ara a l'estiu la verdor i boscos  la fauna, les flors i els boscos en són grans protagonistes.

                      Orquídia Blanca

                               Visnaga

Una bona activitat, tot i la gran calorada.

https://www.rutadelasgolondrinas.com/

 

CIRC, ESTANYS I PIC DELS PESSONS (2862 m)

                      Foto Blanca Manuel
Racó d'Andorra on la presència d'estanys n'és el tret característic. Als inicis de juliol la verdor converteix la ruta en ben agradable, tot i la seva exigència.

Des de l'aparcament de  Grau- Roig cal seguir en GR 7 que porta a la Collada dels Pessons i al refugi de l'Illa. Estany rera estany porta al costerut, però fàcil coll i d'allí un quart d'hora al cim.

                                                      Camí marcat  al coll.

Tot plegat 800 metres de desnivell i 12 quilòmetres d'un bon paratge allunyat dels espais massificats del Principat.

                                      Estany de l'Illa des de la Collada, amb la Tossa Plana de Les al fons

                                   Camí al cim

                        Vista al recorregut realitzat des del cim.
Un nou cim de la llista dels 100cims de la Feec.

SENDERS, VOLCANS I CALES DEL CABO DE GATA (Almeria)

                               Cerro del Fraile (493 m) des de San José

Situat en el golf d'Almeria, el Parc Natural del Cabo de Gata-Nijar resulta ser un espai de gran interès i en gran mesura preservat des del 1987; la seva geografia muntanyosa, formada per vells volcans de la serra del Cabo de Gata, fa possible una bona estada, fora de l'època estival, per recórrer els seus racons més emblemàtics.

                               San José des del Cerro del Fraile (493 m)
La solitud dels seus indrets més amagats no deixen indiferent. La població de San José és un bon camp base per caminar i buscar rutes sorprenents, on la vegetació estepària i els 'cerros' en seran una bona companyia entre platges de gran bellesa.

                                             Colada andesítica del Cerro del Fraile
La seva morfologia fa admirar racons geològicament molt antics. L'ascensió al Cerro de Fraile (493 m), cim més alt de la Serra del Cabo de Gata, és una bona activitat a realitzar, amb un recorregut entre vestigis de l'acció volcànica de fa 14 milions d'anys.

                                                      Cala Mónsul
En general les cales són accessibles amb cotxe, però la millor manera de conèixer-les és resseguir els senders, a vegades ben marcats i a vegades menys, per aventurar-se a entrar a cales per indrets sorprenents. Les rutes poden ser linials o circulars més llargues o més curtes, només cal consultar Wikiloc o Mapa de l'Alpina per tiar i remenar.

                                             Vistes a la Cala Media Luna i Mónsul
Una costa retallada, i en punts abrupte, té desenes de platges, algunes ben conegudes per haver estat escenari de pel.lícules ben populars, com Indiana Jones.  En destaquem pels senders:

* Des de San José: Cala de los Genoveses, Cala Mónsul,Cala de la Media Luna i Cala Carbón

                           Las Sirenas al peu del Far de Cabo de Gata
* Des de Agua Amarga: Cala de Enmedio i Cala del Plomo.

                                 Magnífica  Cala de Enmedio

* Des de Los Escullos: Cala de los Toros i el seu petit oasi

                             Las Negras
Innumerables racons a la vora de la Mediterrània on badar  i gaudir en tot moment.

                                Cerro de los Frailes prop de Los Escullos.

                                                        Búnker a la Cala de los Genoveses

Més sobre Cabo de Gata:

Guerra Civil i Cabo de Gata

Cine i Cabo de Gata

LA VALL D' AISA (Jacetània)

                                    Valle de Aisa, amb  Lecherines, Aspe, Bernera,..
 Situat entre Canfranc i Hecho, el valle de Aisa  resulta amagar una seguit de cims en un paratge d'alta muntanya. El cim més conegut és l'Aspe (2645 m) però de similar alçada el Pic de Lecherines o els cims del massís de Bernera en són prou bones opcions.

                                              Collada d'o Bozo, Punta Napazal i Ruabe de Bernera.

Aprofitant un Sant Joan de meteo canviant, a instants amenaçant, i amb estada al poble d'Aisa, hem descobert uns racons impressionants amb grans parets verticals de roca i vallades profundes. 

                                                     Carena del Ruabe de Bernera
Una carretera ben estreta, en u bosc frondós condueix a Rigüelo  entrant a la base de la serra d'Aisa. Seguint la variant 1 del GR 11 ens dirigeix al collado d'o Bozo (2415 m). Al peu del coll el refugi de Lizara i el Bisaurin. En el trajecte es passa per la vall de Igüer i el dòlmen de Izagra.        Pico o l'Ibon, Midi d'Osseau, lluny, i valle de los Sarrios des de Pic de la Raube de Bernera

Des de la collada, en direcció nord-est el GR segueix cap a la coll d'Esper per la vall d'O Bozo. Sense arribar a la collada, direcció oest, porta al ben dret pic d'O Ibon (2475 m) i a l'esquerra a la Ruabe de Bernera (2455 m)

   Descens de Ruabe de Bernara amb vistes al pic de Llena d'o Bozo i al fons Pala d'Ip.

Des del cim de Ruaba de Bernera, bones vistes malgrat el núvols, dels Pirineus Occidentals. Un indret ben màgic i imponent.

                                   Sota el Pic d'Aspe, Garganta de Aisa

Però, el valle d'Aisa guarda més maravelles. En direcció al refugi de Rigüelo i seguint el GR 11.1, s'obre una ampla vall que porten el Pic i los Mallos de Lecherines. 

                    

Ambient dolomític sota les parets del gran pic d' Aspe. 

Vallada de roca, parets, flors, ocells, izards i marmotes.

Destacant, tot i no massa abundants, la flor de neu i genciana groga

El desnivell és semblant a l'ascensió anterior; 1000 metres sense sender.

                                                Pico Lecherines
Un coll evident entre el pic  i los Mallos de Lecherines permet l'ascens al pic amb alguns passos on cal fer atenció.

Tot plegat una gran indret on recórrer un racó del Parc Natural de los Valles Occidentales del Pirineu. 

Pico Lecherines o Garganta de Borau (2466 m)

Un lloc per revisitar.