MEMÒRIA DE 'LA GUERRA BLANCA'

Les muntanyes de les Dolomites, fa 110 anys, van ser escenari de cruents enfrontaments en el context de la Gran Guerra (1914-1918). Italians i austríacs entre 1915 i 1918 protagonitzaren la Guerra Blanca en  les alçades de les muntanyes dolomítiques. La control de frontera, a la regió del Trentino-Alto Adige, en fou la motivació bàsica, en el marc de la decadència de l'Imperi Austrohongarès.

Els vestigis bèl·lics, museus i els memorials en tota regió en són la manera d'apropar-nos a la la història d'aquells funestos anys. Una bona mostra és el Monte Piana.

En aquesta ocasió us presentem el Memorial Militar de Pocol, prop del pas Falzarego, en un espai monumental de memòria històrica.

Un exemple més de la multitud d'espais de memòria, on reflexionar, i que cal reconèixer en un recorregut per la Dolomites. 

No a les guerres!. 

DOLOMITI novament (i II)

Madonna de Campiglio i la seva àrea d'esquí permeten conèixer el Parc Natural de Brenta Adamello.

El funivia Glosté (des del Campo Carlo Magno) facilita l'accès a rutes d'alçada en el grup Brenta, tenint en compte que la Vall Radena és profunda i cal superar bons desnivell.

Des del funivia un sender còmode porta al refugi Tuckett, amb panorama magnífic a la Cima Sella i Cima Brenta.

El retorn es pot realitzar per la Vallesinella, passant pel refugi Casinei i el seu gran bosc.

                             LLac Varcarsa
Brenta Adamello amaga multitud de boscos i llacs. Malgrat la meteo val la pena cercar racons, poc transitats per identificar-ne alguns.

                    Boca de l'aqua freda i llacs Garzoné i  St. Guiliano

Amb els permís del núvols i la pluja es pot arribar a albirar el gran Adamello i el grup Brenta.

Unes Dolomites diverses on la natura mostra la seva magnificiència.
 

DOLOMITI novament (I)

                           Monte Paterno i Tre Cimes de Lavaredo
Passats 10 anys, i de nou revisitem a les grans i fantàstiques Dolomiti; breu nova ocasió per resseguir rutes emblemàtiques amb permís de la meteorologia.

Des de Cortina d'Ampezzo, el llac de Misurina, la carretera de peatge (30 euros i aparcament limitat) i el refugi Auronzo  és factible i popular realitzar el 'giro' a les Tri Cime. 

A més imprescindible per muntanyencs l'ascensió al Monte Paterno (2722 m) pel seu camí-ferrada de Luca i Innerkofler  a través dels vestigis de la dramàtica Gran Guerra de fa 100 anys.

Un altre espai especial per conèixer la duresa de la Gran Guerra  és des del Pas Falzarego (2105 m) per recórrer el camí dels Austríacs, Cima Lagazuoi (2774 m) i descens pels túnels excavats per les tropes italianes.

L'any 1915 italians i austríacs van ser protagonistes de dramàtics fets bèl·lics en plena Guerra Mundial. Les restes actualment en són testimoni decidit. 

                          Camí dels Austríacs

Resulta interessant fer la ruta, poc complicada, i a més poder albirar el gran panorama des del cim cap a la multitud de muntanyes: Pic Boé, Marmolada, Tofana de Rozes, Monte Pelmo, Cinque Torre, Cima Antalao, .....

                                           Camí dels Austríacs

                                 Lagazuoi, al fons Tofana de Rozes

                      Marmolada i grupo Sella

                        Sender als túnels

                      Túnel vestigi de la  Gran Guerra
                      

Un tastet més a les Dolomites de Cortina d'Ampezzo.

Altres estades a Dolomites

Vestigis de la 'Guerra Blanca'

https://lululaavuisempre.blogspot.com/2014/07/dolomiti-muntanyes-imponents-i-ii.html

Més info

https://lagazuoi.it/index_en.php

En la noche entre el 18 y el 19 de octubre de 1915, después de meses de reconocimiento, los batallones Alpines de Val Chisone y Belluno tuvieron éxito en la más improbable de las acciones, la de escalar por sorpresa en el tramo oriental de la cornisa de Lagazuoi. Así describe la estación del comandante Ettore Martini, quien inmediatamente tuvo derecho, también con fines propagandísticos, a la repisa que todavía lleva su nombre: «La posición de la Cengia Martini, que consiste en una especie de plataforma ubicada a 250 m al sur de q . 2779 de P.lo Lagazuoi y a 2.500 m de altitud media, estirada fuertemente inclinada hacia el sur en el borde del abismo, por una longitud de más de 200 m "

(cit. En M. Vianelli, G. Cenacchi, Teatros de guerra en los Dolomitas , Mondadori, Milán 2006)

                                           Font Bona ressenya

DOLOMITI: testimoni de la Gran Guerra

Monte Piana

Les Dolomites conserven en el seu interior la marca de la història humana, la seva agressivitat i  rivalitat. Durant l'època de l'Imperi Austrohongarès, aquestes belles muntanyes i les seves valls en formaven part. 
1914 fou la gran data que obre pas a grans canvis territorials a Europa. Itàlia no va faltar a la cita i al 1915 declarava la guerra a Àustria, aspirant a integrar les valls dolomítiques al seu jove país.

Avui en dia, rememorant aquells moments, les muntanyes es mostren impassibles, sense poder renunciar a mostrar-se com a testimoni. 
Aquí en teniu una visió del museu al Monte Piana.

Per saber-ne més
Webdolomiti La mostra sulla grande guerra 
Diario Mistral.Història de les dolomites.
Web Museu de la Marmolada
                                            La nostra memòria històrica

DOLOMITI, muntanyes imponents (i II)

Recorrent les posicions italianes de la Gran Guerra al Monte Piana 

Ara fa cent anys les Dolomites van ser protagonistes, no per la seva bellesa natural, sinó per l'impuls de la geografia i la història. Llarga frontera entre l'Imperi Austrohongarès i Itàlia, la Gran Guerra 1914-18 (primer episodi del que es podria denominar una gran guerra civil europea, esdevinguda mundial) convertí aquestes altes muntanyes en l'escenari de la gran cruesa humana, on els soldats van haver de viure i morir en les més extremes condicions, lluitant contra l'enemic, el fred i les allaus. No en va es coneix aquest front com a Guerra Bianca.

Avui en dia, fer memòria d'aquell episodi és obligatori. Adamello, Marmolada, Cinque Torri, Monte Piana,... en són possibles espais per recórrer les posicions militars, trinxeres, museus,.. que encara mostren les cicatrius de la Història més recent.

Dolomiti d'Ampezzo
Cortina d'Ampezzo, glamurosa i elitista, és el centre per gaudir de gran paisatges, on les Tre Cime di Lavaredo en són la seva màxima expressió; tot això amb el permís de la metereologia.

Llac de Misurina, i Tri Cime entre boires.

És en aquesta zona on existeixen dos escenaris exemplars del front militar a partir de 1915 quan Itàlia s'afegí a la Gran Guerra.
El Monte Piana (2325 m), talaia excepcional (a 20 minuts amb navetta o 1'30 a peu des de Misurina) amb un panorama absolut sobre Lavaredo, reté una gran quantitat de restes que permeten fer un exercici de memòria històrica en un especial Museu a l'aire lliure; el passat continua aquí present.

Mostra de restes de fortificacions

El filferro de les trinxeres entre les flors i les pedres

Vistes de l'Averau, des del Nuvolau

Prop del pas Falzarego, el grup Nuvolau Averau combina muntanya i història; a Cinque Torri hi ha ubicat un recorregut per posicions i trinxeres i ascendir al cim del Nuvolau de 2575 m o a la gran mole de l'Averau (2647 m) per via ferrata.
Fins aquí un tastet dolomític, i a esperar a recuperar-se de la lesió, un record més. Bon estiu a tothom.

Cinque Torri i Tofona di Rozes ennuvolat

 

DOLOMITI, muntanyes imponents (I)

Dolomiti di Brenta, des del llac Ritort 

Les Dolomites (Alps  Orientals) representen des del punt de vista geogràfic i històric un espai excepcional,  destacant la seva morfologia i distribució; quilòmetres i quilòmetres de muntanyes. Els grups Brenta, Adamello, Sassolungo, Catinazzo, Sella, Averau, Tofones, Marmolada, Cristallo, Cadini..... de grans panoràmiques de paisatges increïbles.

Adamello

La  gran diversitat d'opcions mereixen més d'una estada, sobretot si la meteorologia no acaba d'acompanyar; la seva altimetria, entre 2000 i 3000 metres, fa que els núvols i boires siguin presents i tot sovint les borrasques deixin la pluja que, sense ser forta, fa de les seves.

Gruppi Brenta

Boca di Tucket (2648 m) amb la cima Sella (2913 m) i cima Brenta (3150 m)

A Brenta la neu, els boscos i l'aigua acompanyen les immenses i vertiginoses valls i cims rocosos.

Madonna di Campiglio n'és el punt de partida per conèixer el Parc Naturale Adamello Brenta, 
destacant val Gènova i Vallesinella.

Una gran xarxa de refugis  poden facilitar els recorreguts de tot nivells.

Val Gènova, al peu de l'Adamello

 Val di Fassa
Canazei és la població que accedeix als importants passos Sella (2180 m) i Pordoi ( 2239 m). A Fassa destaquen els grups Catinaccio, Sossolungo i Sella.

Canal d'accès a Forcela Pordoi per ascendir al Piz Boé, des del Pass Pordoi

Panoràmica pujant al Piz Boé, amb vistes al refugi Forcela Pordoi (2356 m) i Sas Pordoi

En el grup Sella, destacar l'ascenció al Piz Boé (3152 m) de dificultat tècnica baixa, però d'un paisatge absolutament impressionant.

Túnel de neu a la Forcela Pordoi

Piz Boé (3152 m)

En el Sossolungo, sense massa pretensions, es pot realitzar el seu giro, una ruta circular que s'endinsa en el grup per descobrir les seves interioritats rocoses de gran verticalitat.

Giro Sossolungo

Grup Sella des del pas del mateix nom

El més alt La Marmolada 3343 m. des del pas Sella