MONGÒLIA: TRADICIÓ, MODERNITAT, DESERT I MUNTANYA (i III)

La serralada de l'Altai (muntanyes daurades) és un conjunt muntanyós ubicat al cor de l'Àsia; la comparteixen  Mongòlia, Rússia i Xina. 

Altai no destaca per cims de gran alçada, però sí per la seva situació i la presència de grans geleres de gran extensió amb pics vertiginosos de 4000 metres. 

En l'extrem oest de Mongòlia, a la província de Bayan- Olgii,  se situa el Parc Nacional Tavan Bogd que conté una gran extensió muntanyosa de l'Altai. Aquesta província contrasta en el país per ser de majoria ètnia kazakh i, per tant, musulmana, amb bona convivència amb la resta de població.

                                             Aeroport d'Olgii

Accedir algun punt factible del Parc no és fàcil. Des de Olgii cal recórrer, en 6 a 8 hores, uns 180 quilòmetres per  valls grandioses que semblen difícils de transitar.

Un llarg  viatge amb  furgones soviètiques UAZ-452  que es mouen, sense dificultat, per  pistes sinuoses, en un terreny hostil, terrós i polsos.

Algunes de les rutes de trek  i ascensions en la zona són llargues i exigents. 

                           Gelera Potanin i el Malquin a dreta

Però prou factible és plantejar-se un itinerari circular, en 4 dies, que porta al Camp Base per admirar les extenses geleres que envolten els cims,  fer l'ascensió al Malchin Peak (4037 m), l'únic que no requereix material tècnic, i retornar resseguint el naixement del riu Tsagan fins a punt d'inici de la caminada.

Sempre cal pensar en la meteorologia, que en el nostre cas va fer impossible ascendir al Malchin. De fet el temps a la zona és canviant, gaudint de dies esplèndids i freds a patir dies ventosos i nevant que impedeix l'activitat en alçada.

Tot i així, impressionant caminar prop de l'espai de les grans geleres Potanin i Alexander, del cim més alt anomenat Pic Fred, el Khuiten (4374 m) i el Malquin, tot en un conjunt de grans muntanyes en la frontera remota.

Una bona jornada és la caminada resseguint el riu Tsagan, o riu Blanc o de la Llet, que neix amb força de les grans geleres. 

La llarga vall transita de nou vora grans cims i muntanyes de relleu indescriptible.

Per arrodonir l'estada, l'ascensió al Shiweet Khairkhan,  de 3450 m., és una bona altivitat per recórrer prop 18 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. 

                            la vall del riu Tsagan

Un dia rúfol aprofitat per conèixer aquest magnífic indret del món. Remarcar la importància històrica del cim que en el seu entorn existeixen vestigis arqueològics rellevants.

                                    El cim

Si un aspecte no podem deixar de repetir és la immensa dimensió de l'Altai. La sensació de grandiositat i majestuositat n'és un valor significatiu.

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (II)

                                   Gobi, dunes de Khogonriin Els
 Tres vegades més gran que la Península Ibèrica,  Mongòlia té una diversitat geogràfica de grans espais esteparis, mesetes, pastures,  desert i muntanyes. Amb una altimetria mitjana de 1500 metres i de climatologia extrema, al llarg de la història la població s'ha adaptat al nomadisme.

 Avui en dia, es calcula que només el 30 % de la població manté el nomadisme a l'estiu, havent canviat el camells i els cavalls per cotxes i motos. L'ús de ger (Iurta) es manté d'una forma molt significativa.

El desert de Gobi resulta sorprenent per estar format per diversitat de formes i habitats: gorges, muntanyes, dunes, estepa,.. 

Un dels deserts més grans de planeta, el sud de Mongòlia conté una part significativa i guarda bona història geològica amb vestigis de vida de diverses èpoques: petroglifs, jaciments paleontològics, jaciments de dinosaures,...

Generalment és un espai situat per damunt dels 1500 metres sobre el nivell del mar.

Gorja de les Àguiles

Petroglifs Khavstgait

Un immens espai a recórrer  per pistes de terra, on fer 100 quilòmetres costa unes tres hores de cotxe. 

                     Gasela

 Un territori de gran aridesa, però de vida natural extraordinària.

 

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (I)

                  Palau de Bogd Kan a Ulaaanbaatar

Mongòlia, país situat a Àsia Oriental, amaga part de  dues referències geogràfiques emblemàtiques: el Desert de Gobi i la Serralada de l'Altai. A més la seva història resulta complicada però de gran interès en un espai del món que poc coneixem.

                         Ulaanbaatar
Encaixada entre Rússia i Xina, Mongòlia està vivint una gran transformació social, econòmica i política. La modernitat s'imposa a la tradició nòmada, transformant el país, en poc més de dues dècades a velocitat vertiginosa.

                    Memorial Zaisan, relat sobre la relació Mongòlia- URSS

País d'història complexa, entre l'Imperi de Gengis Khan (segle XIII) al domini xinès (segles XVI a XIX) fins a la República Popular (1921-1992), avui en dia és una democràcia laica, tot i  que el budisme lamaista (estès des del segle XVI) n'és la religió majoritària.

La capital Ulaanbaatar (heroi roig) està vivint un gran creixement demogràfic arribant a 1,3 milions d'habitants i de trànsit extremadament intens. 

Ciutat de comerç i serveis de tota mena, contrasta amb una immensa geografia erma i deshabitada  de l'estat sobirà menys poblat del món (3 milions d'habitants).

Destaquen espais patrimonials que es mantenen entre la història i el present: el Memorial Zaisan, el palau d'hivern de Bogd Kan,  Temple Gandantegtxinlin i el Museu Nacional d'Història.

                     Temple Gandantegtxinlin

La permanència del budisme contrasta amb una societat urbana moderna transformadora, que ha sobreviscut malgrat la forta persecució durant el període de domini comunista. 

Grans reptes té el país, per controlar el gran creixement de la capital, on s'imposa sense remei la construcció en vertical.

Destacar l'immens Narantuul Market ben característic dels espais comercials asiàtics. Res hi sembla faltar en un espai caòtic però on ordre persisteix

              Vestigis del passat a la venda

 

HISTÒRIA I ALPINISME: A propòsit de 'Los Alpinistas de Stalin'

Durant la primera meitat del segle XX l'alpinisme va assolir fites magnífiques, convertint les grans serralades del planeta en espais d'exploració geogràfica, però també en escenaris on la política va jugar el seu paper.

Ja en els anys 20 i 30, conegut com període d'entreguerres,  britànics, alemanys, francesos, i també soviètics emprengueren la conquesta dels cims més alts en un afany més enllà de l'esportiu: el patriotisme i el nacionalisme va moure els fils d'expedicions a l'Himàlaia, al Caucàs i al Pamir.  Ser el primer en assolir un cim de 8000 metres o 7000 havia de contribuir a enfortir la moral nacional i els valors patriòtic.  Ben conegut és en cas Heinrich Harrer en l'Alemanya de Hitler. I sempre hem admirat les epopeia de Mallory i Irving o els primer ascens de l'Everest de Hilary i Norgay. I hem sentit a parlar de les grans ascensions al Pirineu i als Alps.

És interessant pensar en com l'alpinisme i les seves expedicions, al llarg del temps,  ens poden permetre aproximar-nos a la història dels seus grans esdeveniments.

Així, molt desconeguda és la història de l'alpinisme en el temps de la Unió Soviètica. Aquesta és l'aportació del llibre de geògraf Cedric Gras 'Los alpinistas de Stalin' publicat l'any 2023 per l'Editorial Cátedra. 

El llibre és recomanable  per a muntanyencs i interessats en la Història del segle XX. Gras reconstrueix la vida dels germans Vitali i Eugeni Abalàkov que es convertiren, des de la Revolució Russa del 1917 fins a la desaparició de l'URSS al 1989, en els més famosos alpinistes soviètics. Les seves expedicions, a les grans i exigents muntanyes de 7000 metres a l'Àsia Central en les serrades del Caucas, Pamir i el Tian Shan, poc van transcendir a nivell internacional, en el seu moment, però son mereixedores passar a la història de l'alpinisme mundial. 

Les tècniques que van desenvolupar per assolir pics com Stalin (avui Ismail Samani),  Lenin,  Khan Tengri,  Pobeda (Jengish Chokum),... s'han convertit en mitjans utilitzats en els nostres dies. La formació de Vitali, com a  enginyer, li va permetre dissenyar tot tipus de material propi d'ancoratge i progressió; fonamental és l'ancoratge conegut com el pont Abalàkov  útil en alpinisme i en escalada en gel.

El llibre ens permet recórrer la història de la Unió Soviètica a través de la vida dels germans Abalàkov.  Les possibilitats, però també les dificultats en un sistema polític que determinava absolutament els seus ciutadans. La pràctica alpinística dels Abalàkov els dona un certa llibertat per emprendre expedicions que sempre havien d'estar al servei del règim, tot buscant la vessant científica per respondre als valors col·lectius del règim soviètic i no els burgesos de l'alpinisme occidental.

Viuen en la revolució, en guerra civil russa, en la formació del nou règim, l'estalinisme, la Gran Guerra Pàtria i el procés de desestalinització, tot i que Eugeni morí en estranyes circumstàncies, mai aclarides, el 1948. Eren herois soviètics, exemple de la la nova societat socialista, fet que no els va evitar  patir la repressió estalinista. Vitali fou detingut i va patir la repressió sota l'acusació d'haver conspirat contra el règim participant en expedicions amb alpinistes occidentals; va sobreviure, i quasi rehabilitat  en temps de  Nikita Khrusxov, va mantenir la seva activitat alpinista dirigint expedicions. Morí el 1986 sense grans honors i sense haver pogut realitzar una desitjada expedició a l'Everest, tot i la que havien de portar a terme el 1959 i anul·lada per la situació d'estat excepció arran de la rebel·lió tibetana.

El llibre repassa gran part de la història de l'alpinisme soviètic a través dels protagonistes, sense oblidar fets luctuosos. És el cas de l'expedició femenina al Pic Lenin el 1974 liderada per Elvira Shataeva.

   Memorial en el Camp base del Lenin a l'expedició d'Elvira Shataeva(estiu 2022)

Vides intenses i excepcionals, marcades pels esdeveniments històrics. Personatges interessants que ens permeten endinsar-vos en la Història i treure'ls de l'anonimat. 

Cedric Gras ofereix un narració fonamentada en la consulta de fonts originals en arxius i biblioteques que el converteixen en una aportació ben documentada. Ens presenta els personatges i els fets històrics, amb totes les llums i ombres, mostrant-se com un bon coneixedors dels espais geogràfics escenari de les expedicions dels Abalàkov.

   Llibre que ha merescut el premi Albert Londres.

NEPAL: EL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG ( i IV)

 Nepal és un petit país amb una geografia impressionant: des de les baixes terres de clima subtropical fins a les muntanyes més altres del planeta. Malgrat tenir zones despoblades, degut a la seva geografia, la densitat de població és destacable (180 h/km2).

Les seves principals ciutats (destacar Pokhara) estiguin força massificades. Així Kathmandú resulta ser una ciutat de gran activitat, amb molt trànsit i altament contaminada.

En ple monsó, la vall de Kathmandú s'ha convertit en un espai on la pluja és present de forma constant. Tot i així, la vida no s'atura de cap de les maneres.

                                  Durbar Square
La història del Nepal és complexa i rica, i ha deixat un patrimoni  molt divers, sobretot resultat de la seva pluralitat religiosa (hinduisme, budisme,...). 

                                Braktapur
Si el temps i les incidències ho permeten cal conèixer espais històrics d'interès que permeten  aproximar-se a la seva història i vida.

                                  Braktapur

                                                          Plat de Dal Bhat

Nepal és un petit gran país, on descobrir els seus contrastos com un gran exemple de vida i supervivència. 

Un viatge i trek  realitzat de la mà de Montañas del Mundo (gràcies Juan C. Gòmez) i sobretot de l'agència nepalí Thamserku; sense la seva professionalitat impossible superar les dificultats i incidències.

                               Sempre en la memòria,  Juanjo: Dhaulagiri entre núvols