SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ: La natura (i V)

                 Bul Bul Fumat
 La natura de la Reunió està detrminada per la seva ubicació geogràfica,  en ple l'Índic, i el seu clima tropical amb dues estacions, una seca i una humida. Així la producció de canya de sucre n'és predominant. Els boscos de vegetació tropical es presenta en totes les cotes, excepte en les àrees volcàniques.

                Tec Tec o Bitxac de la Reunió
La fauna no és massa visible, però si resulten molt present els ocells fàcils d'observar. L'illa fou deshabitada, però  la seva colonització suposà la desaparició d'espècies endèmiques o bé per l'activitat volcànica.

                                         Fordí Boscà

                      Teixidor (Bellier o Tisserin gendarme)

                 Orquidia

Però realment és extraordinari, junt als seus massissos volcànics, la seva línia de costa amb escassos quilòmetres de platja. Una costa retallada i abrupte on l'oceà mostra la seva força.

                           Observació de balenes
Prop de Sant Gilles existeix un dels pocs espais on poder gaudir de platja i sobretot per fer esnórquel. Una franja d'uns 300 metres d'amplada limitada per l'escull de corals(força malmès), i protegida dels taurons, permet aquesta activitat.

Uns bons moments.

Hem viatjat amb Montañas del Mundo, a qui donem les gràcies per la seva professionalitat.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (IV): PITON DES NEIGES (3070 m)

 

                  Refugi Caverne de Dufour (2490 m)

Prop de Cilaos comença la ruta d'ascensió al gran Piton de Neiges, volcà extingit amb un diàmetre majestuós que configura els tres circs recorreguts.  N´és l'activitat emblemàtica, fent-la de bona matinada, per viure la sortida del sol a ple Índic.

En general, es realitza l'ascensió en el dia, ja que el refugi té una capacitat limitada. Sigui com sigui, el desnivell és considerable per un sender vertical entre un bosc frondós; fins el refugi són 1000 metres i uns 600 fins el cim, en uns 8 quilòmetres.

                       El cim
L'esforç, més còmode en dos dies,  té el premi de l'alta muntanya i del gran panorama que ofereix el Piton sobre l'illa: les boires i crestes del gran volcà resulten un espectacle.

El fred, en plena matinada, es fa sentir contrastant amb les temperatures més agradables de les cotes baixes de l'illa.

Foto Ivan A.

Qualifiquen el cim com el més alt de l'oceà Índic, però hi ha qui ho qüestiona tenint en compte altres l'àrea d'Indonèsia.

                   Projecció del volcà i el col Taïbit en la boira

                L'oceà a la vista
El certament l'ascensió és una bona manera de completar l'estada, captant la dimensió de l'illa i la seva grandesa geològica i geogràfica.

Per saber-ne més de tot plegat podeu consultar el Blog del company David Sancho la-grande-traversee-de-la-reunion.html, així com el seu article al Vértex, núm 311

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (III): Circs volcànics de Salazie, Malafe i Cilaos

Fr

                           Casacades i barranc  del Trou de Fer

Un aspecte rellevant de l'illa és la seva geologia determinada pel Piton de les Neiges, volcà que ha configurat tres circs ben marcats després de processos antics d'enfosament i erosió: Salazie, Malafate i Cilaos.

Ocupant gran part de l'illa i amb un cim de 3000 metres, el Piton  des Neiges és l'epicentre dels circs volcànics que amaguen un entramat de camins i senders cadascun amb trets específics. Destacar el circ de Malafate que només s'hi pot accedir a peu i on l'abastiment es realitza amb helicòpter.

El circ de Salazie té en Hell Bourg el punt de partida per bons senders a vegades perjudicats per la seva verticalitat i l'estació humida. Bona opció és apropar-se al gran Trou de Fer. Aquest gran barranc, de més 300 metres  dominat per l'aigua, la vegetació i la verticalitat, és un espectacle enmig de la boira. Pels grans barranquistes n'és un repte excepcional.

Per recórrer el circ de Mafate i fer la travessa cap a Cilaos val la pena encarar, des de Hell Bourg, la vertiginosa carretera al Petit Col (1850 m) i des del Col de Boeufs caminar cap a La Nouvelle i Marla, poblacions ubicades a l'interior del circ amb allotjaments per planificar l'estada a  gust del consumidor. 

Senders ben marcats i per triar fer la travessa en un dia o més. De fet val la pena fer estada a una de les poblacions per copsar la dimensió del paisatge i la seva diversitat, on cada raconada és diferent. 

Vegetació bàsicament tropical i amb boscos determinats per l'orientació del territori. Crestes llargues, muralles rocoses, barrancs profunds, esveltes agulles,... a la vista per des de Marla remuntar el col du Taïbit (2142 m)

                  Prop de Marla, col du Taïbit

                              Col du Taïbit
Des del col un descens llarg i vertiginós, per bon sender, porta al circ de Cilaos i la població (1214 m) del mateix nom; lloc imprescindible per emprendre l'ascensió al Piton des Neiges.

Itineraris sense dificultat, excepte, en molts moments, amb grana desnivells i pendents; exigents sempre fent atenció al camí amb passeres, escales, arrels i pedres per no tenir un bon ensurt.

                      Cilaos 

Històricament els circs han jugat una paper determinant ja que, en època de la colonització, els esclaus rebels podien amagar-se en un territori de difícil excés per camins vertiginosos que avui en dia podem recórrer.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (II): Piton de la Fournaise (2632 m)

                    Ruta costanera al sud de l'illa sota el Piton de la Fournaise

L'essència de l'illa, geològicament, és el seu vulcanisme. El Piton de la Fournaise (2632 m) és un dels punts emblemàtics. La seva ascensió no representa cap dificultat i és molt popular entre els visitants. Enguany, contràriament a l'any passat que en el mes d'agost mantenia activitat eruptiva, ha estat possible ascendir-hi.

                          Fournaise amb  caldera de l'Enclós Fouqué des  pas Bellecombe-Jacob
L'itinerari cal resseguir-lo amb atenció sobretot si la boira i els núvols en són presents. Uns marcats punts blancs són determinants. 

                       Petit con  Formica Leo
La immensitat de l'espai no deixa indiferent: grandiós paisatge, testimonis de constants erupcions, relleu arran de les colades de lava,...

                       Testimoni de lava de corda

L'immens cràter Dolomieu resulta difícil de visualitzar per la boira present que sovint és 'ploranera'.

Tot i així una gran moment després de quasi 3 hores d'ascensió des de Gité des Volcans.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (I): Situació i dades

                         L'Índic prop d' Anso des Cascades
La ubicació i característiques geogràfiques de l'Illa de la Reunió, en ple Oceà Índic, la converteixen en un espai singular per la seva formació geològica i relleu. És una illa de dimensions petites (2 512 km² ), però molt poblada (296 hab/Km²). El seu origen volcànic, emergida fa 360.00 anys, la configura com un territori ric i divers. 

Deshabitada, però colonitzada pels francesos en el segle XVII, tot i que els portuguesos i anglesos ja hi havien recalat, fou denominada com a Ille Bourbon, fins a la Revolució quan, sembla, es batejà com a Reunión. Geogràficament africana, a 600 quilòmetres a l'est de Madagascar, forma part de les Illes Macarenyes (Reunió, Maurici, Rodrigues). Tot i així es manté com Departament francès d'ultramar.

De climatologia tropical, amb una estació seca i una d'humida, el seu relleu extrem ofereix senders amb gran desnivells a superar. Destaca la gran vegetació que cobreix l'illa, excepte els alts espais dels dos gran volcans: Piton de Neiges (3070 m.), extingit, i el Piton de la Fournaise (2632 m), que quasi cada any mostra episodis d'activitat; el darrer el 10 d'agost del 2023. Sense oblidar la impressionant costa on observar la força i la bellesa de l'Índic. 

                          Sender Gran Bois

EL PAÍS DE LA BIODIVERSITAT: VOLCANS DE COSTA RICA (II)

                                          Volcà  i llac Arenal
Costa Rica està situada, geogràficament, en la conjunció de la plaques tectòniques del Carib i Cocos. Aquest fet fa que sigui un país muntanyós amb un bon grapat de volcans, alguns d'ells ben actius.

Font https://costarica.org/es/datos/geografia/

La cota més alta és el Chirripó (3820 m), però el volcà més alt és l'Irazú de 3432 m. ubicats a la serralada central. L'activitat eruptiva i les zones de protecció limiten les ascensions a molts del cims; tot i així excepcional és el volcà Arenal, de 1630 m.

Erupcions recents, al 1968 i de 1992, donen a l'Arenal la possibilitat de recórrer senders balisats on poder fer bons avistament de la biodiversitat dels seus boscos humits.

                                                      Mono de cara blanca

Tot tipus de fauna és possible observar, però són els ocells qui ofereixen els avistaments més impactans. La seva abundància, diversitat i bellesa resulten sorprenents.

                                        Tucà Pitgroc

                          Corb neotropical

                                               Tangara estinuenca

                             Motmo

                                        Tangara de Cap Daurat

L'altra visita imprescindible és el volcà Irazú, a la província de Turrialba. El seu Parc Nacional disposa d'un accès per carretera fins al 3200 metres i permet recórrer part del seus 3 cràters i observar, més enllà, l'actiu volcà  Turrialba (3340 m)

                        Des de l'Irazú, el fumejant Turrialba

                                   Vol de Colibrí prop del cràter del Irazú
Excepcional també fer estada el massís del Cerro de la Muerte, a la cordillera de Talamanca, i punt més alt  de la carretera Panamericana. El seu microclima, per la seva alçada (3400 m), resultà el més fred del país (entre 1 i 13 graus).

És en aquest zona del país on es factible poder fer observació del gran ocell emblemàtic de Centreamèrica: el Quetzal. Unes hores de recórrer senders marcats en el bosc tropical pot fer possible un bon avistament del majestuós ocell.

PURA  VIDA

EL PAÍS DE LA BIODIVERSITAT: COSTA RICA (I)

                                             Bosc humit tropical al Mistico Arenal Park

Tot i ser de petites dimensions, però de geografia i natura excepcionals, Costa Rica concentra el 6% de la biodiversitat natural del planeta. Aquest fet és resultat de la seva situació geogràfica privilegiada i, en part, de la política de l'Estat en promoure programes de protecció del medi natural.

                                             Colibrí
Així, malgrat la colonització espanyola i descolonització, des de 1821, la desforestació i el desenvolupament econòmic,.. el país ha aconseguit  crear un conjunt de parcs nacionals, representant un 14 % d'espais protegits, junt a un 38 % de territori cobert de massa forestal tropical.

Afegir la seva geografia caracteritzada per la presència de quasi 300 volcans, alguns actius, i  a més a més, una climatologia de dues estacions, estació seca, de desembre a maig, i una d'humida, maig a desembre.

          Volcà Arenal (1657 m), sempre fumenjant. Darrera erupció al 2010
Resultat de tot plegat un país muntanyós, densament de bosc tropical i amb una economia mixta d'agricultura exportadora (cafè, bananes, pinya, cacao,..), una certa indústria vinculada a l'economia estatunidenca i  un turisme que pretén una certa sostenibilitat.

                           Plantació de bananes prop de la costa caribenya.

La superfície del país  és d'uns 51.000 quilòmetres quadrats i una població al voltant de 5 milions. Es considera que l'any 1502 començà la colonització espanyola en arribar Cristòfol Colom a terres de l'actual Costa Rica en el seu quart viatge. La capital colonial fou situada a l'interior i anomenada Cartago, situada a 1435 m, al peu del volcà Irazú (3432 m. 

                           Basílica de Cartago destruïda per terratrèmol 

Un gran terratrèmol i altres circumstàncies polítiques van portar que San José es convertís en la nova capital el 1823, ara ja d'un estat independent.

                                     Teatre Nacional a la capital del país, San José
La colonització espanyola  suposà l'explotació del territori i la pràctica desaparició de la població indígena. Només resten mostres ben riques i diverses de l'existència d'aquelles cultures precolombines, com les anomenades esferes de pedra de Diquis.

  Esferes de pedra

 Parades  d'herbes i verdures al mercat central de San José

Un tastet del país et pot portar a visitar:

1. Parc Nacional de l'Arenal

2. La costa caribenya de Tortuguero

3. La serralada central: volcà Irazú i Cerro de la Muerte

4. La costa del Pacífic a Drake

Coneixent la gran diversitat de la seva natura, i sobretot la seva abundància d'aus, amb més de 900 espècies. 

          Com diuen el  Costa Rica, PURA VIDA