HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (i VI): Erevan

La capital Erevan és una ciutat moderna i cosmopilita, prop de la frontera amb Turquia i amb gran panorama a Ararat.
El seu desenvolupament econòmic i social està sent ràpid, i el  trànsit ben complicat a certes hores del dia.

Ineludible la visita al memorial del Genocidi, però també espais urbans com Centre d'art Gerard Cafesjian a la zona anomenda la Cascada.

La seva cultural i social és destacada, tot tenint en compte que, al llarg de la història, Armènia ha estat una nació amb personatges destacats.

Mamorial a la participació armènia en la Segona Guerra Mundial en l'exèrcit soviètic.

Difícil és fer un bon compendi de tot allò que Armènia representa i ha representat a la seva àrea geogràfica i al món.

Dir només que la població actual a Armènia és d'un tres milions de persones, però que el genocidi i  diàspora ha fet que 10 milions d'armenis hagin creat comunitats arreu del món amb gran vinculació amb seu país d'origen.

Hi vam ser amb Bonviuretrek.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYA A ARMÈNIA (V): el massís dels Aragats (4092 m)

Cim de l'Aragats sud (3879 m) amb l'Aragats nord al fons.

La jornada més destacada s'ha de deixar per conèixer el massís dels Aragats, visible des de ben lluny, i amb l'Ararat ben proper, però enterbolit per la calitja de l'altiplà armeni.

Una llarga carretera, on hi va haver ubicat un antic laboratori de l'època soviètica, ens deixa a 3200 metres al llac Kari. Un desnivell d'uns 600 metres porten al visitat Aragats sud (3879 m).

Coll de l'Aragats entre el cim sud i l'oest.

Una ràpida davallada, per terreny descompost, mena a  la collada per poder ascendir a l'Aragats oest de 4008 metres.

Uns 200 metres de desnivell, també per terreny descompost on cal estar atent per evitar caigudes de pedres. 

Des de l'Aragats oest el panorama a la punta nord és magnífica. 

                                        Descens de l'Aragats oest amb el sud a la vista i el llac Kari al fons.

Un massís volcànic format per quatre cims ben diferenciats que impressiona. Un bon indret del món per conèixer.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (IV): Ascensions en el Petit Caucas

Llac Sevan des de l'Artanish (2460 m)

Imatges de les ascensions realitzades des d'on poder albirar el territori armeni amb tota la seva grandiositat.

Llac Akna (3032 m) a la serralada de Geghama 

Sobretot destacar el volcà extint Azdahak, de 3597 metres, a la serralada Geghama; cal fer l'aproximació en cotxe 4x4 fins als 3000 metres (des de la vila de Sebard) per realitzar una fàcil, però llarga ascensió, en un terreny volcànic  i un espai immens.

El cràter del volcà prop de cim forma un llac resultat del desgel en època estiuenca.

Una bona jornada de descoberta muntanyera.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (III): El petit Caucas

Ascendint a l'Azdahak (3597 m)

Una de les caractetístiques d'Armènia és la seva geografia marcada per formar part del Caucas, més concretament l'anomenat Transcaucas o Petit Caucas.

Llac Sevan baixant de l'Artanish (2460 m)

De fet, la serralada del Caucas s'estén des de la frontera entre Rússia i Geòrgia, amb alçades superiors als 3000 metres, fins a Armènia i Azerbaijan.

                                                             Parc Natural de Dilijan

Armènia és un país amb una alçada mitjana alta, al voltant de 1800 metres, formant un altiplà, d'estiu àrid i sec, però de tardor i hivern fred amb destacades nevades.

Mont Armaghan (2829 m)

És sorprenent la diversitat d'indrets de gran bellesa natural, interessants de recórrer en el petit caucas armeni. Existeixen zones boscoses, com el Parc Natural de Dilijan, serralades extenses, com la de Geghama, o bé el gran massís dels Aragats, amb la seva cota màxima de 4092 metres d'alçada, cim més alt de país. 

Massís del Aragats, 

Són cims volcànics, sense activitat actualment, de gran alçada on la neu encara resta en ple estiu i la verdor de les terres altes contrasten amb l'aridesa de la cotes més baixes. 

                                         Ararat des de Khor Virap (5137 m)

Recordar el gran Ararat, símbol nacional armeni, que està en territori turc, però que té una presència  majestuosa des de cada racó, cada vila, cada muntanya,.. del sud d'Armènia.  La seva ascensió tot i no ser tècnicament difícil, és complicada políticament degut a la limitació de les autoritats turques a donar permisos. En aquest punt la frontera entre Turquia i Armènia resta totalment tancada.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (II): Monestirs i 'Khachkars'

Khaschkars al monestir de Geghard

Un dels símbol culturals d'Armènia són les creus de pedra o khachkars; aquestes magnífiques esteles es troben arreu del país, sovint en els monestirs, capelles o cementiris, inicialment eren creus funeràries, però amb el temps es van convertir en un símbols culturals del poble armeni.

Fortalesa i monestir  Havuts Tar, prop de Garni (Reserva natural de Khosrov)

Armènia és una republicà laica, però manté un fort vincle religiós d'un cristianisme apostòlic i amb església nacional pròpia, essent un dels aspectes significatius del país.

                                                        Monestir de Sevan 

De fet, avui en dia el turisme ha començat a ser una activitats econòmica destacada, i la vessant cultural i monumental és el principal atractiu.

Temple de Garni

La visita als monestirs de Goshavank, Hayvavank, Geghard,.. són bons exemples de la riquesa de l'arquitectura i religiositat armènia.

Esglésies petites, amb cúpules, decorades amb creus de pedra i imatges de la verge són magnífics edificis capaços de suportar l'activitat sísmica del país.

Imprescindible la visita al Khor Virap (Pou Profund) on diu va estar empresonat Gregori l'Il.luminador o l'armeni evangelitzador i patriarca que aconseguí convencer al rei Tiridates, l'any 301, per convertir Armènia al cristianisme.

Però Khor Virap és un indret impressionant sota el gran volcà Ararat (5137 m), símbol nacional armeni, però des de 1921 en territori turc. Cal esmentar que la frontera entre Turquia i Armènia resta tancada des de dècades, reforçant la mala relació entre veïns; recordar que Turquia no ha reconegut el genocidi de fa 100 anys.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (I): el Genocidi armeni

Ascensió a l'Azdahak,  amb l'Ararat a l'horitzó

Fa més de 100 anys el poble armeni, i altres minories a l'Imperi Otomà, van patir un període de deportacions i persecucions. Es produïa el primer genocidi del segle XX que ha marcat la història i la personalitat dels armenis.

 Aquest desconegut fet històric significà el martiri d'un milió i mig d'armenis, així com una gran diàspora del que llavors era Armènia occidental sota dominació otomà.

En plena descomposició de l'Imperi Otomà, a finals de segle XIX i principis del segle XX, s'havia anat gestant una política de persecució que culminà en el genocidi en plena Primera Guerra Mundial. El resultat fou catastròfic.

Visitar Armènia, avui en dia, és inevitablement una lliçó d'història. Recórrer el Museu i Memorial Commemoratiu del Genocidi Armeni, ubicat a la capital Erevan, és un dels moments significatius per retre homenatge a les víctimes; impossible que l'emoció no sorgeixi i pensar en el dolor i patiment en tots els conflictes.

Complexe és resumir la llarga i convulsa història d'Armènia; geogràficament, país d'Àsia, situat al Caucas, es pot considerar la primera nació cristiana (l'any 301), sotmesa i repartida, al llarg del temps, entre grans imperis (romà, persa, bizantí, otomà, rus,..) el seu territori històric s'estén entre el llac Sevan, el Van (Turquia) i el Urmia (Iran). 

Avui en dia, és un país petit, amb llengua, cultura i religió pròpia encaixonat entre Turquia, Azerbaijan, Iran i Geogia; i sense sortida al mar. 


3 milions de persones poblen Armènia, independent des del 1991, amb10 milions que constitueixen la diàspora (resultat del genocidi)  repartida arreu del món, armenis de totes les nacionalitats, però amb gran vinculació amb els seus orígens ètnics
Ressaltar el conflicte actual entre Armènia i el seu veí Azerbaijan pel territori independent d'Artsakh (Nagorno Karabaj) 

Per conèixer més detalls històrics podeu escoltar les xerrades d'Eva Tobalina a
Armènia. Història y cultura (I)
Armènia (II)
                                          País sorprenent que no pot deixar indiferent al visitant. 

Bandera d'Artsakh i d'Armènia