28 de nov. 2021

CONTINUANT DESCOBRINT TERRITORI: 100 CIMS DE LA FEEC

                             Darrer tram d'ascens al Molló Puntaire (727 m), cim del Baix Camp
Fa ja uns anys la FEEC  inicià la proposta del repte dels 100 cims. Tot i fer ja dècades de trescar per la muntanya, ha resultat una nova possibilitat de descobrir indrets de valls i cims del territori català.

                                  Torreta del Montsià (763 m), cim 225 del repte personal
El llistat proposat resulta prou complert i atractiu per realitzar-lo sense presses ni grans pretensions. 
       La punta del Fangar del Delta de l'Ebre des de la Torreta del Montsià
Així com qui no vol, hem anat recorrent la geografia catalana fins  assolir, al 2019, 200 cims de la llista: des dels més essencials als més 'insignificants'. 

La pandèmia va fer impossible que la Federació realitzés la festa anual i ha estat, aquest novembre que hem rebut el reconeixement que el repte comporta.
De fet, el repte ofereix un ventall divers, des de la Pica d'Estats o el Mulleres per exemple, a cims i serres de les comarques de les Terres de l'Ebre, d'alçada modesta, però extraordinaris i magnífics; un bon exemple d'aquests darrers és el Cavall Bernat de Llaberia, a la serra del mateix nom al Baix Camp.
Volturó
Tot i així, en aquest moment, ja assolits 226, destacaria cims com el Medacorba, Pala Clavera, Volturó i Torreta del Cadí, Subenuix.. que, tot i no ser 3000, resulten una gran experiència muntanyera.
No oblidar racons amb bons cims a les comarques de la Garrotxa , la Cerdanya o Berguedà. I no ens deixem els Ports de Beseit.
El repte és, doncs, una gran forma de descobrir espais i comarques en una Catalunya que ofereix, a qui està avesat a trescar per la muntanya, un gran camp de joc que mai et deixarà indiferent a peu, en bicicleta o amb esquís.
Catalunya, territori de muntanyes.

13 de nov. 2021

JORNADA ACNA 2021

Una trentena de persones vam assistir el 6 de novembre a la jornada d'Associació pel Coneixement de la Neu i les allaus (ACNA). 

Enguany la proposta era recórrer un itinerari per conèixer, en la zona de los Llanos de Hospital de Benasc, episodis d'allaus històrics. 




Desconeguda és potser l'allau de 1826 que va afectar el hospital de Benasc. Aquest episodi va suposar la mort de 5 persones que regentaven i vivien en aquell moment al refugi.
                       Restes del nou hospital (no l'actual) de Benasc. 
El recorregut que es va realitzar, de la mà d'especialistes i investigadors,  feu possible l'observació dels processos desencadenants i altres afectacions en la zona.
Interessant l'anàlisi dendrocronològic d'Elena Muntan especialitzada en l'estudi de com les allaus afecten el boscos i els arbres, i aproximar-se a datacions d'episodis concrets.
Impressionant observar el terreny i les afectacions sobre els boscos.

Més conegut, i recordats pel que ja fa dècades que fem muntanya, és l'allau del març 1991, sota el pic de Paderna, que va provocar la mort de 9 soldats en unes maniobres militars a la zona.
                                            
Gran jornada de l'ACNA que, de nou, ha ofert una bona ocasió per ampliar coneixements.

8 de nov. 2021

LA TARDOR: llums i colors

                           Massís del Mont Perdut del Pico Peiró (Arguis) el 6 d'octubre

La tardor és una bona estació de l'any per recórrer valls i  muntanyes. Un bon moment per veure la transformació que viu el Pirineu. 

                 Ruta a l'Estiviella amb una bona vista a l'estació de Canfranc el 10 1'octubre
Una bona època per captar bones instantànies. Aquí una petita i modesta mostra de paratges en una tardor que ha anat, lentament, arribant.

                       Verdor a la Vall Fosca: bordes de la Pobleta de Bellveí  el 12 d'octubre

Pirineu amb valls de verdor que contrasta amb la sequera d'altres zones, sobretot el Prepirineu.

                     Pedraforca des de la serra del Verd el 14 d'octubre
I al final esclat de tardor i arribada de la neu a primers de novembre.

                                        Vall de Salenques el 21 d'octubre
                                  Massís del Bissiberris des de Salenques
                                           Vall de Pineta des  l'Estiva el 17 d'octubre. 
       Massís de Mont Perdut, prop d'Añisclo en la ruta Btt des de Puertolas a finals d'octubre
                     Llanos del Hospital de Benasque el 6 de novembre
Un goig de muntanyes!!!

20 de set. 2021

MEDACORBA (2913 M): a cavall d'Andorra, el Pallars Sobirà i l'Arieja

     Espectre de Broken, des del cim de Medacorba, projectat sobre la vall de Sulcén (Arieja)
La tardor sembla ja feliçment instal.lada, i és un bon moment per aprofitar els dies de bona meteo a alta muntanya.  Ens proposem una llarga ascensió a un cim poc transitat i certament exigent, i que no deixa indiferent: el Medacorba (2913 m).

                               Pla de l'estany (2060 m)
Situat al Parc Natural Comunal del Comapedrosa, a Andorra, però fronterer amb l'Arieja i el Pallars Sobirà, des d'Arinsal (1500 m) es necessita superar quasi 1300 metres de desnivell.

                      Superant el brancal de Vedeller amb visió al Comapedrosa
Accessible, també, des del pallarès refugi de Vall Farrera, el Medacorba ofereix un gran ambient d'alta muntanya amb itineraris de llarg recorregut i bon desnivell.  

                   Massís de la Pica d'Estats amb el Montcalm i el Sotllo sota els núvols

La seva ubicació permet tenir a vista gran part del Pirineu: Maladetes, Peguera, Pica d'Estats, Cadí,.. per esmentar-ne alguns ben visibles.

       Massís de les Maladetes, amb neu nova resultat del front del dia anterior.
La ruta des d'Arinsal segueix el GR11.1 a la collada dels Estanys Forcats. Per bons senderons cal passar per la borda de Coruvilla i el pla de l'Estany (amb un refugi sense guardar i en bones condicions)

                                 Medacorba i des dels estany Forcats
El costerut desnivell que porta als magnífics estanys Forcats  pel brancal de Vedellar requeix bon esforç. I des dels estants ràpidament s'arriba a la collada dels Estanys Forcats (2743 m).

Des de la collada, 160 metres de desnivell per un caos de pedres, però amb senyalització (fites i punts grogs) que no cal perdre. En aquest tram cal fer molta atenció en ser un xic aeri i amb roques soltes; sense dificultat tècnica i fàcil per a qui experiència muntanyenca

L'esforç ens fou recompensat l'espectacle de l'Espectre de Broken projectat en la vall de Solcén (Arieja), així com el gran panorama pirinenc.

                         Estany de Medacorba a la Vall de Solcén (Arieja)
        Estanys de Baiau, Roca Entravessada i Pic de Sanfonts, amb el Salòria de fons

Una activitat complerta per tornar a revisitar, després de més de 20 anys (llavors preparant aquells ral.lis d'alta muntanya del CEL), el Medacorba. 

Ara resulta ser l'ascensió 222 del repte dels 100cims de la FEEC; bona excusa per haver-hi tornat. Un gran dia!

Dedicat a tots els meus companys i companyes amb qui he pogut, i puc, compartir ruta rera ruta. Gràcies a tots i totes!

18 de set. 2021

SOUM DE SALETTES o Pic d'Aguillous (2976 m)

                                                         Al centre, el Soum de Salettes
Aprofitant un setembre calorós ens disposem a descobrir una cim quasi desconegut, però un esplèndid mirador del Pirineu aragonès i francès.


El Soum de Salettes és un cim assolible des de l'estació d'esquí de Piau Engaly (1830 m), prop d'Aragnout, sense dificultats tècniques i de terreny amable, però si exigent pel desnivell, i per tant, amb trams ben costeruts.

                             Pic Long, Estaranha, Nouvielle i Campbiel
La ruta enfila camí cap a les Horquettes d'Has i Chementes, per dirigir-se cap a l'oest al port del Campbiel (2596 m); un tram ample, acanalat i dret. Resta pujar els 300 metres fins al cim per un senderó que cal seguir amb atenció.

En aquesta ocasió les nuvolades sobre el massís del Mont Perdut i Gavernie ens fan la guitza, però s'intueixen Vignemale, Taillon, Bretxa de Roldan, Casco, Astazus,..

Però més l'est, el circ de Tramouse amb la Múnia, ben significada, en són un espectacle. Més al nord el Pic Long, Estaranha, Nouvielle, Campbiel,...


Un cim de quasi tresmil metres envoltat de gegants pirinencs que val una gran jornada muntanyenca. I encara de baixada, visita a petit llac de Badet, amagat en un racó de la Neste de Badet, en la base del camí de porta a l'Horquette de Chementas.

16 de set. 2021

ACAMPADA SOCIAL DEL CEL


En el marc de l'Acampada social del Centre Excursionista de Lleida, a principis de setembre, realitzem l'ascensió al modest Pic Roi (2720 m). 

Resulta interessant l'ascensió pels més de 1000 metres de desnivell a superar, la bellesa de l'espai natural de  l'estany Baix i Dalt de Pessó  i la panoràmica des del cim.

                                          Mirada cap a les Mussoles 
La ruta recorre la vall de Sant Martí, des de la corba que porta a les pistes d'esquí de Boí Taüll. Balisada fins a l'estany gran de Pessó, i sota l'ombra del Pic de Pessó i de Carants, cal enfilar cap a la collada del Montanyó i encarar la pala pedregosa fins al cim.

                                     Tuc de Carants des de la collada de Montanyó
Malgrat la boira de la jornada  hem gaudit d'un gran espai en l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes. 

9 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (i III)

                                           Cubil del Can (2298 m)
 El Parc regional de Riaño i Mampodre està format per diversitat de valls ben espectaculars i cims de més de 2000 metres. A més és fronterer amb territoris muntanyosos de Palència, Cantàbria i Astúries. Per tant, val la pena realitzar ascensions atractives en aquestes províncies.

                                  Peña Prieta (2536 m) i Pico Infierno (2534 m)

En la divisiòria entre Lleó, Palència i Cantàbria es localitza el cim més alt de la serralada Cantàbrica (sense tenir en compte el massís de Picos d'Europa  que té més de 10 cims de 2000 metres); Peña Prieta, amb els seus 2536 metres, ofereix una magnífica ruta des del Port de San Glorio (1609 m), que s'hi arriba des de Boca de Huergano.

                                 Circ glacial del Pico Infierno i Peña Prieta.

La ruta és exigent que enfila des del port cap al Portillo de la Yegua (2005 m) amb vistes magnífiques a Picos d'Europa. Passa pel Cubil del Can (2298 m), amb una fàcil grimpada, i el Mojón de las Tres Províncies (2498 m).

Malgrat ser l'estiu, i la poca puja es fa evident, el panorama és impressionant amb vistes a la Montaña Palentina (Curavaca, Espigüete, Pozos (estanys) de les Fuentes Carrionas,..). La ruta es pot completar fent una circular baixant per la Vall del Naranco i Lechada i el Boqueron de Bovia per retornar al Port de Sant Glorio. Una gran jornada més 1200 metres i quasi 8 hores d'activitat.

                                   Massís del Mampodre des del Pic Yordas
A l'oest de Riaño, se situa l'altra massís interessant del Parc Regional de les muntanyes de Riaño i Mampodre. Aquest últim és un massís calcari amb cims de 2000 metres i un bon exemple de geologia glacial.

                              Peña del Mediodia al Mampodre
El seu cim més emblemàtic és la Cruz del Mampodre (2192 m) que es ben accessible des de la bonica població de Maraña.

                                     Carena final amb una fàcil grimpada
La ruta és força exigent, sense sender evident i xic perdedor si no es coneix bé. Des de Maraña (1274 m) cal superar els 1000 metres de desnivell per un bon terreny d'alta muntanya amb trams ben drets i una carena final un xic aerea.

Una bona ascensió a un massís desconeguts per nosaltres. Es pot completar la ruta pujant a La Uve, molt proper.

                      La Cruz del Mampodre des de La Uve
El descens es pot fer per la Vall de Valverde per realitzar una circular i retornar al Maraña.



El Mampodre resulta un massís ben representatiu de la zona i ofereix un bon indret per conèixer un mica més la Serralada Cantàbrica.

                      La Cruz del Mampodre i La Uve, a la dreta, des del Yordas
Una estada prou profitosa en terres lleoneses amb ascensions a quatre cims i bones rutes. I una bona oportunitat per conèixer més la història i la geografia d'aquestes terres, completant la visita a Picos d'Europa realitzada fa quatre anys.