VIA VERDA Ojos Negros (BTT)

                     Viaducte a  Albentosa (Teruel)
 Avui en dia recorrem la Via Verda Ojos Negros com a activitat esportiva. Però la història ens diu que fa 100 anys es construí un tren miner  des de les explotacions de ferro de Teruel fins Sagunt, on la siderúrgia estava en plena expansió.

El traçat i construcció s'inicià entorn de 1907 i recorria vora 200 quilòmetres, des de la serra Menera, superant les de Javalambre, Espadà i Calderona fins a Algímia de Alfara, a València.

Per mantenir un bon traçat l'enginyeria de l'època desenvolupà magnífics viaductes i túnels per superar el relleu del territori. La via, però, el 1972 entrà en desús quan l'explotació minera deixa de ser rendible amb una siderúrgia en crisi.

 Avui en dia, el traçat ha estat condicionat per realitzar la llarga ruta adaptada i molt còmode amb bicicleta. En quatre etapes es por recórrer des de Teruel a València amb un quilòmetratge diari  entre 40 o 60 i un desnivell acumulat de quasi 1600 metres.

Una opció d'estada poden ser a Teruel, Mora de Rubielos, Segorbe, Sagunt i finalitzar a València; tot i així hi ha diverses possibilitats.

El paisatge és contrastat, des del 1000 metres de Teruel i de la muntanya al mar, destacant els camps d'ametllers i oliveres fins a camps de tarongers i l'horta en territori del País Valencià.                                                  

Una oportunitat de viatjar  recorrent pobles, serres, valls i paisatges  a cop de pedal i sense presses.

Horta valenciana
Un recorregut d'interès  que complementa la via verda  de la Vall del Zafán  que fa uns anys vam transitar. Una manera de fer conèixer la història recent, sempre sorprenent.

SERRA DEL SIS DES DE LA RIBAGORÇA

                Ermita de Rigatell
 La serra del Sis s'ubica en la comarca de la Ribagorça, que ofereix un panorama grandiós de la geografia pirinenca.

                             Turbó i el Massís del Posets al fons

Des del poble de Betesa (1286 m) un sender de remunta cap al despoblat d'Ovís (1270 m) passant per les ermites de Rigatell i Santa Eulàlia. Avui en dia trobareu al Museu del MNAC  peces romàniques preservades.

                               Pica Cerbí i capçalera de Filià

El territori amaga vestigis de la vida rural quan la població havia de viure de la ramaderia en un espai magnífic, però aïllat; s'observen construccions i marges de pedra amb racons avui ja amb una vegetació i bosc més abundant.

Val la pena recórrer la carena, amb atenció i sense camí, per coronar la carena de la serra per arribar el Puialto ( 1782 m) i l'Amurriador (1771 m).

                    Prop del Puaialto
Si a més les nevades han deixat un ambient ben innivat, resulta una activitat de muntanya esplèndida. Més de 800 metres de desnivell hauran de ser remuntats.

El descens es pot fer ràpidament per la pista i els senderons recuperats novament fins Betesa. Resultat: 20 quilòmetres i quasi 1000 metres de desnivell de gran paisatge

                    Prop de Betesa
També és possible per la ruta de des de Beranui o bé fer la travessa des Cajigar  fins a Bonansa.

Sempre preparant ben l'activitat i amb bona forma física.

LO MORRAL (Priorat): geografia i història

Sovint hi ha cims que amaguen espais significatius que li donen un valor més.  Lo Morral  (667 M) és un cim de la llista de 100 cims de la FEEC que és testimoni silenciós de  història. 

El cim, situat prop del coll de Guix a pocs quilòmetres de Falset (Priorat),  se situa en una altiva cinglera ofereix un panorama grandiós fins a l'Ebre.

Caminant vora el cingle permet traslladar-te fa dècades quan la Batalla de l'Ebre ressonava en el territori. Un conjunt de punts d'observació, restaurats, són avui modestos espais de memòria de la guerra fratricida.

Imatges terribles trobareu en aquest enllaç quan Falset va patir els bombardejos de les tropes franquistes i la presència de la guerra propera.  

Avui podem recórrer la ruta on s'amaguen marges de terres de conreu ja absents, petites coves, cabanes de pedra seca i,  fins i tot, refugis de maquis que en acabar la guerra no es donaren per vençuts.

                  Refugi dels Maquis
Un cim modests però ruta d'una geografia potent i una història per no oblidar.

ELS PORTS: La Moleta (812 m) i La Coscollosa (879 m)

                             La Moleta
Dos 100cimsfeec als Ports de Beseit en un ambient i paisatge magnífic. Ruta circular des de l'àrea de lleure de la Font Nova, accedint per un camí asfaltat prop de Xerta.

308 cims assolits

CAMPIRME (2633 m): Tardor i hivern

                                          Pic de Certascans
El pic del Campirme, 2633 m, és un gran mirador del Pirineu. Pujar-hi sempre deixa bones sensacions, i més a l'hivern amb esquís. 

                      Massís de la Pica d'Estats

Malgrat que la neu no és la millor, ni tampoc neva com nevada fa dècades, resulta una bona activitat, i poder comparar l'ascensió que vam fer el passat novembre o en altres ocasions.

                          La Pica a la tardor

                      El Certascans a la tardor
L'ascensió supera els 1000 metres de desnivell en un insuperable ambient d'alta muntanya.

Les darreres nevades han deixat el Campirme prou innivat per gaudir de bons moments.

            El grup del CEL  al Campirme el novembre passat col·laborant amb la Marató. També  un gran dia.

No és la primera ni la darrera vegada que revisitarem el cim.

MONTSEC DE RÚBIES: Tossal de les Torretes (1676 m) i Lo Peladet (1465 m)

Boira a les valls i vistes magnifiques del Pirineu amb poca neu a la vessant sud. 

 

Revisita als clàssics del Montsec.

                       El despoblat de Rúbies des de la Portella Blanca

La serra de St. Gervàs als peus dels Massís de Maladetes amb el gran Aneto.

                   Boira a la plana i Montroig de fons
 

Massís del Posets amb la cresta d'Espadas.

Panorama hivernal magnífic. Sempre ens quedarà el Montsec.

CIMS DELS PALLARS

Sempre val la pena retrobar el Pallars buscant cims sovint poc visitats.  El repte dels 100cims de la FEEC ofereix un gran llistat que garanteix poder triar racons poc coneguts més enllà dels cims emblemàtics. De les poques activitats que la Federació dinamitza fora de les competicions en diverses modalitats.

Al Pallars s'hi localitzen un bon grapat d'ascensions algunes ben significatives i exigents. 

En el cor de la Vall Fosca podem localitzar el Pic del Mariolo (2857 m), al peu de l'estany de Tort. L'ascensió resulta llarga i inhòspita per obtenir una panorama excepcional de Pirineu.

El cim a l'esquerra.

La primera part per sender deixa pas a un terreny obert per on accedir a la collada que porta al cim.

        Canviant d'espai,

al Pallars Sobirà, a la Vall de Cardós, s'ubica un cim modest, però aquest emblemàtic per la seva situació i forma El Pui Tabaca (1719 m).

Des de Lladrós, per pista i després per sender s'accedeix al cim on hi ha un mirador del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Una breu grimpada, un xic aèria,  ofereix un altre gran panorama pallarès.

Pas a pas hem arribat als 300 cims del repte de la FEEC. Una bona activitat per triar i remenar.