19 d’oct. 2020

TARDOR AL COMODOTO (2361 m), per Espierba

  Carena del Comodoto, immens mirador del massís del Mont Perdut (esquerra) i el Robiñera (dreta)
Ruta espectacular, i lliçó de geografia pirinenca, a la serra de Espierba. El modest, però encantador, cim del Comodoto (2361 m) resulta un especial mirador a un dels espais més espectaculars del Pirineu.

  A l'esquerra, el Comodoto, amb la seva esvelta carena des de les praderies de Dué
Espectacular és caminar a cavall de la vall de Pineta i la vall de Chisagües, amb la mirada als alts cims  de la zona. 

                     Comodoto, a la dreta, amb el Robiñera
Sortint de l'altiu poble de Espierba, un senderó enfila capa la carena de la serra; un ampli camí aeri, però molt còmode, enfila cap a les praderies de Dué; la mirada no deixa de sorprendre on el paisatge esdevé immens i superb.

      Punta de las Olas, Soum de Ramond, Monts Perdut, Dit del Perdut i Cilindre de Marboré.
La carena dinal al cim, dreta i en terreny inestable, però sense risc, ofereix el millor espectacle. L lavors captar imatges n'és l'exercici dominant: fotos, fotos,... i gravar en la ment tot el panorama.
Un regal de la natura i arribant al cim una carena somital, havent superat els més de 900 metres de desnivell.
Però no val a badar, i cap a l'est més  Pirineu.
                                     Cotiella, llunyà, i poc visible les seves agulles de Lavasar.
                                  Punta Suelza i Punta Fulsa
                                   El Perdut des del Plana Fonda
Una  jornada per gaudir en una tardor  a la Vall de Pineta amb neu primerenca a les alçades.
Ruta circular al Wikiloc.

10 d’oct. 2020

CICLANT AL VOLTANT DE L'EMBASSAMENT DE SANTA ANNA


 Avui en dia que s'està posant de moda la bicicleta elèctrica i en trobes, fins i tot, en muntanyes altes poc rodadores (aviat trobarem cims trillats de roderes d'ebike?), és tot un plaer plantejar-se una bona ruta adequada a bicicletes clàssiques; a ritme propi i amb la teva pròpia capacitat física. Dec ser 'old school', ja m'ho diuen.

Sigui com sigui, hem gaudit al màxim  sortint d'Ivars de Noguera, per pista rodadora, passant pel despoblat de Boix, el monestir de Santa Maria de Vallverd, prop de Tragó de Noguera



Indret per recordar com aquest territori en fou de poblat, amb molta vida. La història es fa present de forma intensa.
Seguim l'itinerari cap Alberola, pel pas de Llop, en ascens.

                                          Pas del Llop amb vista a les Picones
Arribats Alberola, retornem per la pista sota Les Picones, en un puja-baixa, per apropar-nos de nou cap a l'embassament de Santa Anna, amb un aigua color turquesa que recorda a llac de món enllà.
Indrets amb encant, vora 900 metres de desnivell en 42 quilòmetres a cop de pedal, i amb el bon guiatge del Ramon.

19 de set. 2020

CADÍ INTENS: Vulturó (2651 m) i Torreta del Cadí ( 2562 m)

                                              Sempre amb vista al Pedraforca
Parella de cims en una serra, que tot i ser d'alçada modesta, resulta sempre una experiència immensa. Junt a Costa Cabirolera (2446 m) i el Comabona (2547 m), el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (cim culminant del Cadí) i la Torreta del Cadí són els cims sorprenents per la seva immensa geologia.

                                                El Vulturó o Puig de la Canal Baridana
Els gran plecs geològics de la llarga serra del Cadí ( 2 desenes de quilòmetres de llargada) amaguen tot un seguit de canals i de valletes de gran magnitud.

                            Carenes prop de la Canal Baridana i mirador al Pirineu
L'ascenció per la seva cara sud és una bona possibilitat sortint del coll del Jovell (1792 m), accedint-hi des de Josa del Cadí per una pista acceptable ( 5 quilòmetres).


Des del coll, pocs metres pujant pel GR 150 val la pena dirigir-se, franquejant guanyant desnivell, direcció est. El terreny no resulta còmode, però si rapidament es guanya alçada arribant a la immensa carena.
Lluny el Vulturó, però un cop s'hi arriba el panorama n'és encara més magnífic.
Torreta del Cadí
Tocarà retornar, en part, el camí caminat per arribar-se a la Torreta del Cadí, llunyana, però amb bon terreny per trescar. Si tota la serra té gran panorama, la Torreta resultà una gran talaia pirinenca i al peus la Seu d'Urgell.
Llunyà Carlit
Ja només queda el descens pel GR 150, gran pendent i mal camí, els més de 1000 metres de desnivell.
Una gran jornada de muntanya, i ja 211 100cimsfeec a la motxilla.
A la dreta Josa de Cadí i el Pedraforca al fons





1 de set. 2020

SOTA L'OMBRA DEL BALAITOUSE, travessa circular (i II)

                                 Ibon d'Arriel Alto i Balaitouse
Quarta etapa: dia d'alta muntanya esplèndida a la vall de los Arrieles. Un camí fantàstic camí molt aeri mena a los ibones de los Arrieles, que malgrat la seva presa ofereix un paisatge immens.

L'objectiu és en la jornada superar el coll d'Arremoulit (2450 m), amb vistes immillorables al Balaitouse, per la seva cara oest i la seva Gran Diagonal, i les Frondielles.

Ràpid descens del coll al refugi d'Arremoulit (2274 m), situat en un indret insuperable amb el Gran Palas, l'ibon i els pics de los Arrieles. 

Impressionant racó del massís, on observar com la gelera del Gran Arriel ha desaparegut ja definitivament, com el 50% de les geleres pirinenques.

Finalment descens, en un dia ennuvolat, cap al cap al Caillou de Soques i retorn a Fabrèges, passant pel coll (2320 m) i la vall d'Arrius, amb el seu magnífic bosc de faig.

Una gran travessa que completa la realitzada l'any passat al Vignemala, i un luxe poder recordar ascensions al gran Balaitouse en dècades passades.

SEMPRE PIRINEU!!


29 d’ag. 2020

SOTA L'OMBRA DEL BALAITOUSE, travessa circular (I)

                                       Tren groc d'Artouste (Fabrèges)
Més enllà del confinament, ha arribat l'agost. Tots els plans d'estiu han estat alterats per la pandèmia, però finalment podem realitzar la ruta circular al gran massís del Balaitouse o Gran Marmure, el darrer cim de tresmil metres del Pirineu occidental.

              Ibones de Carnau, amb el Midi d'Ossau de fons, prop del trenet d'Artouste
Fronterer amb França, ofereix diversitat de rutes per enllaçar valls i massissos (Vignemale, Infiernos,..). La nostra opció ha estat trescar en 5 etapes prou efectives per realitzar una circular al voltant del Balaitouse, de la mà de 3000ibones, per assegurar l'allotjament en els refugis. Com diria un bon amic 'pura maravella'.

                                                Coll d'Artouste i llac Migouélou
Primera etapa: Des del port del Portalet, l'estació d'esquí de Fabrèges permet l'accès, amb mitjans mecànics (telefèric i tren groc) a la cota 1900. A la gran presa del llac d'Artouste, comença la ruta cap als bells ibons de Carnau i superar el coll d'Artouste (2482 m). En territori francès ens espera el llac de Migouélou i el seu bon refugi (2289 m).  

Segona etapa: Des del Migouélou toca baixar 1000 metres al Pla d'Aste (1389 m); el Balaitouse apareix amb tota la seva grandiositat. 

Un bon ascens al mític refugi de Larribet (2060 m) transita per un terreny d'alta muntanya de roques i aigua.

Un bon indret per la contemplació, i observar en les roques la força de les ja desaparegudes geleres.
Tercera etapa: Retorn a la frontera, pujant al Port de la Peyre de Saint-Martin (2293 m). Desfem la ruta fins al camí del port i remuntem els 800 metres de desnivell, passant pels llacs de Remoulis.
Molt ràpidament descens cap al llac de Campoplano i al refugi de Respomuso (2200 m), a la vessant sud del massís.
                            Tebarray i Infiernos
Gran panorama al massís i als propers cims Tebarray, Infiernos, Mussales, Sanchacollons, Gran Facha...
                     Fantàstica mostra de material antic d'escalada i alpinisme a Respomuso

21 d’ag. 2020

PUIG PEDRÓS DE LANÓS (2842 m), cim de la Catalunya nord

Inicis d'agost post-confinament i ganes de trescar en racons allunyats, però propers. A la Cerdanya nord,  prop Porté-Puimorent, comença una carretera estreta que porta a l'estany de Font Viva, on seguir un bon tram del GR7 i per ascendir el desconegut Puig Pedrós de Lanós.

La presa de l'estany de Lanós, al peu del gran Carlit, es la referència per encarar la ruta cal a nord-oest. Quasi sense sender, cal resseguir el torrent de la Fada.

Un immens plató d'aspecte lunar mena al cim, sempre sota la mirada del Carlit. 1150 metres de desnivell per finalment, per una gran pala rocosa, arribar al cim.

Immensa vista al massís de Pica d'Estats, Andorra, l'Arieja i el Capcir com a regal.

Una ascensió sense complicacions, però exigent pel gran desnivell i la longitud.

Espectacular per la seva grandesa i sorprenent per l'abundància d'aigua en torrents i estanys.

17 d’ag. 2020

LO TÉSOL DE SON(2700 m), CIM DE LES VALLS D'ANEU


Entre el poble de Son del Pi, el Bosc del Gerdar i la vall d'Espot trobem un indret amagat, però amb gran encant. 
                               Pics de Quanca, Clavera, Mont Valier,...prop del refugi al coll de Fogueruix
Els cims de Lo Tésol, el Roca Blanca, el Pinetó ,.. en som puntals de l'indret que disposa del refugi del Pla de la Font amb un panorama que visualitza la gran capçalera de l'Aran i el Sobirà.
Els cims esmentats es poden encadenar o bé pujar al més emblemàtic i 100cimfeec: LoTésol de Son 

                                                                  Vall de Cabanes
Una bona passejada pels seus prats i una dreta pala , d'uns 600 metres de desnivell, permet una exigent ascenció per gaudir d'un gran espectacle del nostre Pirineu. 

    Impossible no perdre detall, i avistar l'Aneto i la seva gelera més enllà del coll del gran Basiero.                                        

                                          Memorial al Just i Quique, morts en una allau l'hivern del 2008
Una activitat ben agradable, exigent, però amb gran atractiu. Molt recomanable l'estada al refugi, ben aïllat però comfortable; gràcies Tom.