12 de maig 2019

TERRES BALCÀNIQUES, els Alps Dinàrics (III)


Fiord de Kotor, Montenegro
La serralada dinàrica s'entén  fins a costa del mar Adriàtic on devalla des d' una alçada de més de 1000 metres; és així com a Montenegro, l'immens fiord de Kotor resultà un indret espectacular. Tot i que Kotor és una ciutat històrica i per tant, avui en dia, molt turística, val la pena fer-ne punt de partida per descobrir caminant alguns dels seus racons més propers.

Fortalesa St. Andrija, panorama del fiord.
Una ruta interessant és fer el descens cap a Kotor per una part de la xarxa de sender que foren traçats al segle XIX durant l'ocupació austrohongaresa. Ben senyalitzats, per franges vermelles i blanques d'influència dolomítica, permeten gaudir de les altes muntanyes i de camins vertiginosos.


Endinsant-se cap a les muntanyes, el Parc Nacional de Lovcen amaga una bons senders per superar grans desnivells des de la costa.
                               Kotor i el seu fiord 
 
I més enllà altes muntanyes,  nevades sobretot en ple hivern, i que poden albirar-se d'arreu.
Destacar el Jezereski Vrh (1657 m) on hi ha situat el mausoleu de Petar II Petrovic-Njegos, considerat el pare de la pàtria.

TERRES BALCÀNIQUES, els Alps Dinàrics (II)

                                             Bosc de faig prop del refugi Zlijeb
La  geografia de la península Balcànica ve definida per la  mar mediterrani, però també per la presència dels Alps Dinàrics, serralada de més de 600 quilòmetres de llargada, des de Eslovènia a Albània, i amb cims que superen els 2000 metres.
                 Congostos de gran verticalitat als Parc Nacional Blidinje, situat prop de Mostar.
Una bona estada en terres balcàniques ve mereix bones caminades per la diversitat de rutes existents.
El nostre viatge va pemetre activitats senderistes al Parc Nacional de Blidinje, a Bòsnia- Herzegovina, i a Parc Nacional de Lovcen, a Montenegro.
A Blidinje, la ruta prop del congost de Diva Grabovica fins al refugi lliure de Zlijeb (1092 m) transcorre per un immens bosc de faig entre cims de parets verticals en un ambient solitari.
Refugi Zlijeb
En honor a la veritat, les grans muntanyes del parc nacional bosnià cal reconèixer-lo com un espai on poder gaudir d'altes muntanyes i paratges naturals. 












Aquestes possibilitats van estar ben paralitzades per la guerra i, sembla que, poc a poc, aniran recuperant-se, tot i que algunes zones encara estan per desminar.

29 d’abr. 2019

TERRES BALCÀNIQUES, renèixer després de la guerra (I)

El pont vell de Mostar (Bòsnia i Herzegovina) a la vora del riu Neretva.
La Península Balcànica ha estat marcada per una complexa i difícil història al llarg dels segles; romans, venecians, turcs, austríacs,.... han dominat, en diversos moments, aquest important enclavament geogràfic de la mediterrània. Acabada la Primera Guerra Mundial es conformava Iugoslàvia, després de la derrota de les potències centrals. La seva gran diversitat política, ètnica i religiosa fou un dels seus trets definidors, durant el període d'entreguerres, l'ocupació nazi i la implantació d'un règim socialista liderat per Josip Broz Tito.
Carrer de Mostar (Herzegovina) on resten vestigis de la guerra.
La mort Tito fou l'inici de la desmembració i l'aparició de processos independentistes esclatant una guerra cruel i devastadora. Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Sèrbia, Montenegro i Kosovo,... foren els nous països resultants de quasi una dècada de conflicte.


Tot sembla indicar la voluntat de la gent de superar aquells anys, però la ferida de la guerra n'és ben present, i al bon observador  ben possible de copsar.
Algunes imatges de la ciutat de Mostar:
Sniper Tower, antic Ljuslanska Bank, utilitzat durant la guerra pels franctiradors .

Bloc de pisos a Mostar on son ben visibles els impactes.

Per saber-ne més
Documental 'Els oblidats de Mostar' de 30 minuts de TV3 emès el 1994
Impressionant!!



Visitant Mostar i Dubrovnik és important entrar en museus, memorials i exposicions que fan memòria dels setges que van patir aquestes ciutats patrimoni de la humanitat; sense pietat les ciutats i els seus habitants foren sotmesos militarment durant mesos per les forces serbocroates.
Panell de Dubrovnic amb els edificis afectats pels atacs de 1991 i 1992
Exposició 'War, The end of Yugoslavia' a Dubrovnic

                                      Memorial a Dubrovnik

Malgrat tot, avui en dia, els joves països renaixen de les cendres després de dues dècades del conflicte. Una terra on la resiliència ha estat una font de vida.

De fet, el seu potencial econòmic i social despunta entorn de l'agricultura, la indústria i el turisme. La construcció ha estat un sector fonamental per la reconstrucció de ciutats i infraestructures, però el turisme massiu n'és ja una realitat.
Ciutats patrimoni de la humanitat com Dubrovnik, Mostar i Kotor en són grans exemples.

7 d’abr. 2019

NEVADA DEL 6 D'ABRIL

Montsent  de Pallars i Montorroio des de Portainé
Diumenge per aprofitar d'un dia d'ambient d'hivern a l'abril al Pic de l'Orri (2440 m)
Nevada d'abril, després de mesos de sequera.
Un luxe de Pirineu

26 de març 2019

COMA DEL FORN (2685 m), des de la Pleta del Prat (Tavascan)

Magnífica innivació al Pallars Sobirà, amb una climatologia immillorable i bona neu.
Una bona tria, tot i que és un cim que hem visitat en diverses ocasions. En aquesta temporada, la Coma del Forn i el seu entorn amb els propers Ventolau i Campirme, ofereix una bona ascensió.
Al fons la carena del Campirme, ja un xic escassa de neu.
Tot i que la neu comença a ser escassa en alguna raconada, des del refugi de la Pleta del Prat, cal superar quasi 1000 metres de desnivell.
Des del cim, vistes al massís de les Maladetes.
La ruta transcorre per una part de les pistes d'esquí, per endinsar-se en un gran espai d'alta muntanya, passant per l'estany de Mascarida, ben gelat.
Vistes cap al massís de la Pica d'Estats
Des del cim, un gran mirador del Pirineu.
Activitat sense grans pretensions, però per gaudir al màxim.

12 de març 2019

VÈRTEX DE L'ANAYET (2555 m),

Collada sud i el cim a la dreta
Potser no resulta un cim amb gran esquiada, però si una completa activitat per assolir els seus 2500 metres, bessó de l'emblemàtic Anayet.
Des del pàrquing de l'Anayet, a l'estació d'esquí del Formigal, cal fer l'ascensió pel barranc de Culibillas, en un gran ambient d'alta muntanya amb els Infiernos de fons.
Superat un petit coll, una gran esplanada amaga  l'Ibon de l'Anayet, per dirigir-nos a la collada sud, a l'esquerra del nostre cim.
Des de la collada en pocs minuts s'assoleix el cim, des d'on la vista allarga des de Bisaurin, a l'oest, i el Massís del Mont Perdut a l'est.
A més, panorama immens cap al volcà extingit de l'Anayet, així com el Midi d'Osseau, el Balaitouse, els Infiernos,....
Activitat compartida amb companys i companyes 'raqueteros', que han realitzat l'ascensió pel Collado Rojo;  un gran dia de març. 
800 metres de desnivell de bona neu, sobretot la pala del coll sud.

11 de març 2019

PIC DE LA MINA (2683 m.), cim de l'Alta Cerdanya

Vistes a la coma d'en Garcia amb el Puigpedrós de Lanós al fons.
Buscant la neu al Pirineu Oriental, el Pic de la Mina, de 2683 metres, és una opció per foquejar prop de la veïna Andorra.
Des del pàrquing de les Vinyoles, a l'estació francesa de Porté-Puymorens, cal remuntar per l'àrea perifèria a la dreta de les pistes d'esquí. El cim és sempre visible en un espai ben innivat, malgrat l'estrany hivern que anem tenint.
                                                 Pala final amb el Pic de Fonfreda de fons.
Fàcil tècnicament i força visitat per muntanyenc de tot nivell, tot i així uns 800 metres de desnivell a superar.
La carena final, curta i sense gaire neu, cal fer-la a peu deixant els esquís al petit coll. Des del cim, gran panoràmica cap a Andorra i cap a les muntanyes de l'Alta Cerdanya, on destaca el proper Pic de Fontfreda i més a l'horitzó el Puigpedrós de Lanós.
Descens per neu prou esquiable, baixant del cim, malgrat que encara no ha transformat, i per pistes amb bona neu.
Una petita descoberta. Aquí teniu el track  només de pujada.



Powered by Wikiloc

4 de març 2019

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (i X): Ushuaia, la fi del món

Serralada dels Andes
Finalment Ushuaia,  1000 quilòmetres al sud l'Antàrtida, 3000 cap al nord Buenos Aires. Ciutat austral, emblemàtica, d'història recent i en gran creixement demogràfic i econòmic, que gaudeix d'un entorn extraordinari.
Far 'Les enclaireurs',(els exploradors) al canal del Beagle
Situada al sud de l'illa gran de Terra de Foc, la serralada dels Andes hi manté una immensa presència on el Canal del Beagle conforma una geografia imponent.
Canal del Beagle
Històricament, Terra de Foc i Ushuaia han viscut episodis extraordinaris; dels viatges en el Beagle amb Charles Darwin, fins a constituir un punt de partida bàsic per les exploracions antàrtiques. 
Memorial Guerra de les Malvines
Realment, és un indret on la història i la geografia es conjuguen amb tota la seva dimensió; una dada més és entendre com l'arribada dels europeus, sobretot a partir del segle XIX suposà un gran impacte per les cultures autòctones en aquesta part del món. Yamanes, Shelk'nam, alacalufes,....un bona diversitat d'ètnies van veure alterades les seves formes de vida fins a la seva desaparició.
Badia Lapataia
Avui en dia, interessant és realitzar una ruta caminant per la Badia Lapataia, formada per fiords, boscos i estrets que combinen en una natura on les ètnies indígenes van viure durant segles. Un espai natural en el Parc nacional de Terra de Foc, cada vegada menys verge.
Estafeta del correu de la fi del món, a la Badia Zaratiegui (Parc Nacional de Terra de Foc)

De fet, difícil és condensar en text i imatges tot una gran oportunitat de viure sensacions i aprendre en una de les terres, en altres temps, inhòspites i aptes per l'aventura i la ciència, avui un racó de món on la civilització humana és omnipresent.