VALL DE SANT MARTÍ (Boí): Tuc des Carants (2791 m)

 

Estanys i el Gran Pic de Pessó des de la carena del Tuc des Carants

La vall del riu St. Martí davalla des del Port de Rus, fronterer de la Vall Fosca. Les seves possibilitats són diverses en totes les èpoques de l'any; tot i així potser la més bella estació és. la primavera entre el desgel i la verdor.

                                   Tuc des Carants des del coll del Muntanyó
Fer la ruta pel Gr 11.20 al port de Rus és una opció, però els cims resulta en prou atractius. Sobretot ascendir pel barranc del Pessó, sempre en camí dret però ben marcat, mena als estany i al circ glacial Pessó que conserva tota seva espectacularitat.

L'ascensió a l'esvelt Tuc de Carants (2791 m) i al Pic Roi (2740 m) ofereixen un bon mirador al límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de St. Maurici.

Cims des del Pic Roi

                                              Capçalera del Pallars des del Tuc de Carants
La visió en circular és espectacular: des del Massís de les Maladetes (avui entre núvols), Bissiberris, Colomers, capçalera del Pallars i vall de Boí, Turbó, Cotiella,...

Panorama cap a Boí- Taüll des del Roi

Una gran activitat per fer, en unes 6 hores, els seus quasi 1200 metres de desnivell i amb parades per badar i gaudir de la dimensió del paisatge. 

                             Panorama fronterer amb la Vall Fosca des del Tuc de Carants

Sense dificultats i fàcil orientació. Des de l'estany superior superar el coll del Muntanyó, més còmode, o bé fer un circular enllaçant els dos cims.

Tornar-hi sempre un goig.

MÉS SOBRE EL KIRGUIZISTAN

 

Difícilment és pot parlar d'un país després d'un viatge i uns bons dies en territori d'alta muntanya. Costa fer-ho i ser capaç de sintetitzar. 

                       Parc Nacional Ala-Archa. Al centre el Corona Peak de 4860 m
Ens hem deixat una gran quantitat d'aspectes, però voldria remarcar la gran diversitat d'espais, de valls, de gran biodiversitat, ...en un país molt muntanyós amb una mitjana altimètrica superior a 2500 metres.

                                      Memorial sota el Petrovsky Peak, prop del Camp base del Lenin

Aquest realitat ha comportat que hi hagi hagut una gran tradició alpinística ara, i durant l'existència de l'URSS.

En totes les serralades del país existeixen memorial per recordar alpinistes  desapareguts.

Un dels memorials està ubicat en un espai ben amagat del Parc  Nacional d'Ala Acha, prop de la capital Bishkek.

                                    Cementiri dels alpinistes a Ala-Acha
Espais que volen deixar memòria i record de moments prou dramàtics en l'alpinisme de l'Àsia Central.

Tot plegat agrair la tasca de Bonviure Trek en la logística del viatge i la coordinadora Anna Moragues. 

Una bona i gran experiència.

Finalment, una vegada més, una memòria a l'expedició del Centre Excursionista de Lleida del 1989 amb el Lluís, el Juanjo, en Feliu i el Jordi.

Per Sempre!!

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (i IV)

                                        Ruta al CBA, Spartak i Lenin Peak a la vista
Des del Traveler's Pass, cal perdre uns 150 metres per encarar un estret senderó al llarg de 8 quilòmetres fins al Camp Base Avançat.

El senderó, força transitat, transcorre a certa alçada paral.lelament a la gelera. Aquesta, molt disminuïda, ha construït un caòtic terreny modelat per la morrena i riu resultat del desgel.

                                                        Vídeo Eva casals
La ruta, que requereix atenció, és una excel.lent mostra del territori del Pamir. 

                             A la dreta el Yukhin Peak

Un gran moment, sobretot transitant en territori de la gran morrena i la força de l'aigua que forma rius amb una força extraordinària.

El CBA, situat a 4400 metres,  és un escenari de gran bellesa; el Lenin Peak n'és el gran protagonista i cims de 6000 i 5000 metres a dojo. En general, les cares nord del cims mantenen geleres extremes, i els cims més assequibles resten quasi sense massa neu en les vessant sud.

                                       https://peakvisor.com/peak/pik-yukhina.html

Així, doncs, el Yukhin Peak, amb els seus 5130 m, ofereix una ascensió prou assequible per experimentar bones sensacions si l'aclimatació és bona.

Així doncs, en unes 6 hores resulta factible l'ascensió al Yukhin, superant l'alçada i la forta pendent. 

L'accés a cim manté neu i una impressionant visió sobre la cara nord i la seva gelera.

Poques paraules i un record en memòria de l'expedició que l'any 1989, companys del Centre Excursionista de Lleida portaren a terme a l'ascensió al Lenin. En Feliu, en Lluís, en Juanjo, en Jordi i l'Ursula en van ser els protagonista, fent-nos viure l'experiència en la distància.

En el descens, fàcilment es por assolir el modest Domashniy  Peak  de 4750 m

I ja per acabant pertoca en una nova jornada retornar al CB, desfent el camí i sempre girant la mirada per mantenir en la ment les més gran quantitat d'imatges i records.

                                 Cara nord del Yukhin Peak

En memòria d'en Jordi, en Juanjo i l'Ursula.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (III)

                                                 Lenin Peak (7128 m)
L'altiplà i serralada del Pamir s'ofereixen magníficament des de la vall d'Alay vertebrada pel riu Kyzyl-Suu oest (Riu vermell), que rep les aigües de cims com el Lenin Peak. Les muntanyes del Pamir en aquest punt són la frontera amb el Tadjikistan.

                                   Llum de capvespre
Un trajecte de 40 quilòmetres, en bus per pista de terra molt malmesa, condueix al còmode Camp Base (CB), a 3600 m, del Lenin Peak; bona cuina, bones tendes, wi-fi,... i millor paisatge. Tot plegat en una àmplia vall vistes als cims més alt.  Tot un luxe, però atenció als primers afectes de l'alçada.

                           Nit de Lluna plena
Cinc dies  per gaudir: acabar l'aclimatació, pujar al Camp Base avançat (CBA), fer cim i retornar. Un gran pla.

Per completar l'aclimatació, en una jornada la llarg carena del Petrovsky Peak (4825 m) ens permet assolir novament la cota 4100 des del CB i retornar-hi davallant per una àmplia i ràpida canal. 

                           Sota la cara nord del Petrovsky Peak

Ruta excel.lent, i emocionant, sota la paret vertical i els serracs penjants  del Petrovsky; un espectacle en tota regla.

                           Camí del CBA
Sense més pausa, en la següent jornada, de 15 quilòmetres i més de 1000 metres de desnivell acumulat, pertoca resseguir la ruta vertiginosa al CBA o Camp 1 de Lenin Peak.  

Un tram de 5 quilòmetres per la plana vall del CB, porta a Puteshestvennikov Pass, més conegut com a Traveler's Pass a 4150 metres.

El panorama encara corprèn més entre formes, textures i colors de l'alta muntanya que ens envolta. L'alçada es fa notar però queda en un segon pla davant la magnitud de l'espai.

 Malgrat la grandesa, no deixa de sobtar com les acumulacions de neu a les vessants dels grans cims mostren la seva debilitat i s'observen com van quedant a la vista parets i roca després que grans seracs, en algun moment o altre, van despenjar-se amb tot el seu pes. 

                  Des del pas el Lenin i l'Spartak

A més a més la gran gelera del Lenin Peak, i altres,  encara molt imponent, mostra com ha disminuït en extensió i amplitud; les morrenes en són testimoni. El camí, de 8 quilòmetres des del pas, resulta exigent i impactant.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (II)

 L'objectiu del viatge ha estat el trek al Camp Base Avançat del Lenine Peak (7134 m), i fer l'ascens al modest Yukhin Peak (5130 m).

Tot i així cal una aclimatació per a garantir una bona estada en alçada.

Un vol domèstic de la capital a Osh ens porta al sud del país, més a prop del Pamir i de la serralada Alay. Aquesta permet un bon terreny d'aclimatació entre muntanyes de 4000 i 5000 metres. 

Dos dies  de trek per la vall de Kohzo Kelen, després d'un llarg desplaçament en bus entre estretes vall per pistes de terra, recorre al llarg de més de 20 quilòmetres paisatges d'alta muntanya i

assentaments de població kirguisa dedicada a la ramaderia (iaks, xais i vaques)

El moment culminant de l'aclimatació és l'ascens al Jiptyk Pass de 4180, porta d'entrada a la vall d'Alay, a l'impressionant panorama de la serralada del Pamir i, sobretot, del Lenina Peak. Moment que corprèn davant la grandesa del paisatge.

                                   Descens des el Jiptik Pass, amb el Lenine Peak de fons

Un gran moment.

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (I)

L'Àsia Central no deixa de sorprendre. Sempre pensant que és una de les zones més muntanyoses del món, així resulta un gran espai per endinsar-se per les seves valls i muntanyes. 

         Bishkek, capital de Kirguizistan. Estàtua  de Manàs, fundador legendari del proble Kirguis
De nou el Kirguizistan  ha estat el país on hem buscat admirar les grans muntanyes del Pamir. Si fa uns anys vam recórrer muntanyes del Tien Shan, ara hem viatjat al sud del país on reconèixer un petit racó del gran altiplà del Pamir.

De fet, Kirguizistan té una geografia i història excepcional  que captiva. 

Tot i ser un petit país, els contrastos són evidents. La vida hi transcorre entre la calma i supervivència de les zones rurals, en paisatges immensos,  i el soroll i mercadeig de les grans ciutats,  com Bishkek i Osh molt poblades.

Osh, segona ciutat més poblada del país, amb un gran trànsit i contaminació.

 Osh (Vall de Fergana), extensa, ha estat una ciutat històricament essencial en la ruta de la seda en el tram entre Samarcanda a Kashgar; considerada una de les ciutats més antigues.

                             Basar de Bishkek

                                     Forja al basar d'Osh

El món modern i el món ancestral conviuen en precari equilibri en aquest petit país

                                           Estàtua de Lenin
Destacar com les ciutats, Bishkek i Osh, mantenen un urbanisme d'herència soviètica, amb grans avingudes i jardins, així com monuments i estàtues del passat soviètic i a la Gran guerra Pàtria, però també de la història pròpia dels Kirguisos i el seu gran mite legendari Manàs (Patrimoni Immaterial de la Unesco).