20 de set. 2021

MEDACORBA (2913 M): a cavall d'Andorra, el Pallars Sobirà i l'Arieja

     Espectre de Broken, des del cim de Medacorba, projectat sobre la vall de Sulcén (Arieja)
La tardor sembla ja feliçment instal.lada, i és un bon moment per aprofitar els dies de bona meteo a alta muntanya.  Ens proposem una llarga ascensió a un cim poc transitat i certament exigent, i que no deixa indiferent: el Medacorba (2913 m).

                               Pla de l'estany (2060 m)
Situat al Parc Natural Comunal del Comapedrosa, a Andorra, però fronterer amb l'Arieja i el Pallars Sobirà, des d'Arinsal (1500 m) es necessita superar quasi 1300 metres de desnivell.

                      Superant el brancal de Vedeller amb visió al Comapedrosa
Accessible, també, des del pallarès refugi de Vall Farrera, el Medacorba ofereix un gran ambient d'alta muntanya amb itineraris de llarg recorregut i bon desnivell.  

                   Massís de la Pica d'Estats amb el Montcalm i el Sotllo sota els núvols

La seva ubicació permet tenir a vista gran part del Pirineu: Maladetes, Peguera, Pica d'Estats, Cadí,.. per esmentar-ne alguns ben visibles.

       Massís de les Maladetes, amb neu nova resultat del front del dia anterior.
La ruta des d'Arinsal segueix el GR11.1 a la collada dels Estanys Forcats. Per bons senderons cal passar per la borda de Coruvilla i el pla de l'Estany (amb un refugi sense guardar i en bones condicions)

                                 Medacorba i des dels estany Forcats
El costerut desnivell que porta als magnífics estanys Forcats  pel brancal de Vedellar requeix bon esforç. I des dels estants ràpidament s'arriba a la collada dels Estanys Forcats (2743 m).

Des de la collada, 160 metres de desnivell per un caos de pedres, però amb senyalització (fites i punts grogs) que no cal perdre. En aquest tram cal fer molta atenció en ser un xic aeri i amb roques soltes; sense dificultat tècnica i fàcil per a qui experiència muntanyenca

L'esforç ens fou recompensat l'espectacle de l'Espectre de Broken projectat en la vall de Solcén (Arieja), així com el gran panorama pirinenc.

                         Estany de Medacorba a la Vall de Solcén (Arieja)
        Estanys de Baiau, Roca Entravessada i Pic de Sanfonts, amb el Salòria de fons

Una activitat complerta per tornar a revisitar, després de més de 20 anys (llavors preparant aquells ral.lis d'alta muntanya del CEL), el Medacorba. 

Ara resulta ser l'ascensió 222 del repte dels 100cims de la FEEC; bona excusa per haver-hi tornat. Un gran dia!

Dedicat a tots els meus companys i companyes amb qui he pogut, i puc, compartir ruta rera ruta. Gràcies a tots i totes!

18 de set. 2021

SOUM DE SALETTES o Pic d'Aguillous (2976 m)

                                                         Al centre, el Soum de Salettes
Aprofitant un setembre calorós ens disposem a descobrir una cim quasi desconegut, però un esplèndid mirador del Pirineu aragonès i francès.


El Soum de Salettes és un cim assolible des de l'estació d'esquí de Piau Engaly (1830 m), prop d'Aragnout, sense dificultats tècniques i de terreny amable, però si exigent pel desnivell, i per tant, amb trams ben costeruts.

                             Pic Long, Estaranha, Nouvielle i Campbiel
La ruta enfila camí cap a les Horquettes d'Has i Chementes, per dirigir-se cap a l'oest al port del Campbiel (2596 m); un tram ample, acanalat i dret. Resta pujar els 300 metres fins al cim per un senderó que cal seguir amb atenció.

En aquesta ocasió les nuvolades sobre el massís del Mont Perdut i Gavernie ens fan la guitza, però s'intueixen Vignemale, Taillon, Bretxa de Roldan, Casco, Astazus,..

Però més l'est, el circ de Tramouse amb la Múnia, ben significada, en són un espectacle. Més al nord el Pic Long, Estaranha, Nouvielle, Campbiel,...


Un cim de quasi tresmil metres envoltat de gegants pirinencs que val una gran jornada muntanyenca. I encara de baixada, visita a petit llac de Badet, amagat en un racó de la Neste de Badet, en la base del camí de porta a l'Horquette de Chementas.

16 de set. 2021

ACAMPADA SOCIAL DEL CEL


En el marc de l'Acampada social del Centre Excursionista de Lleida, a principis de setembre, realitzem l'ascensió al modest Pic Roi (2720 m). 

Resulta interessant l'ascensió pels més de 1000 metres de desnivell a superar, la bellesa de l'espai natural de  l'estany Baix i Dalt de Pessó  i la panoràmica des del cim.

                                          Mirada cap a les Mussoles 
La ruta recorre la vall de Sant Martí, des de la corba que porta a les pistes d'esquí de Boí Taüll. Balisada fins a l'estany gran de Pessó, i sota l'ombra del Pic de Pessó i de Carants, cal enfilar cap a la collada del Montanyó i encarar la pala pedregosa fins al cim.

                                     Tuc de Carants des de la collada de Montanyó
Malgrat la boira de la jornada  hem gaudit d'un gran espai en l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes. 

9 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (i III)

                                           Cubil del Can (2298 m)
 El Parc regional de Riaño i Mampodre està format per diversitat de valls ben espectaculars i cims de més de 2000 metres. A més és fronterer amb territoris muntanyosos de Palència, Cantàbria i Astúries. Per tant, val la pena realitzar ascensions atractives en aquestes províncies.

                                  Peña Prieta (2536 m) i Pico Infierno (2534 m)

En la divisiòria entre Lleó, Palència i Cantàbria es localitza el cim més alt de la serralada Cantàbrica (sense tenir en compte el massís de Picos d'Europa  que té més de 10 cims de 2000 metres); Peña Prieta, amb els seus 2536 metres, ofereix una magnífica ruta des del Port de San Glorio (1609 m), que s'hi arriba des de Boca de Huergano.

                                 Circ glacial del Pico Infierno i Peña Prieta.

La ruta és exigent que enfila des del port cap al Portillo de la Yegua (2005 m) amb vistes magnífiques a Picos d'Europa. Passa pel Cubil del Can (2298 m), amb una fàcil grimpada, i el Mojón de las Tres Províncies (2498 m).

Malgrat ser l'estiu, i la poca puja es fa evident, el panorama és impressionant amb vistes a la Montaña Palentina (Curavaca, Espigüete, Pozos (estanys) de les Fuentes Carrionas,..). La ruta es pot completar fent una circular baixant per la Vall del Naranco i Lechada i el Boqueron de Bovia per retornar al Port de Sant Glorio. Una gran jornada més 1200 metres i quasi 8 hores d'activitat.

                                   Massís del Mampodre des del Pic Yordas
A l'oest de Riaño, se situa l'altra massís interessant del Parc Regional de les muntanyes de Riaño i Mampodre. Aquest últim és un massís calcari amb cims de 2000 metres i un bon exemple de geologia glacial.

                              Peña del Mediodia al Mampodre
El seu cim més emblemàtic és la Cruz del Mampodre (2192 m) que es ben accessible des de la bonica població de Maraña.

                                     Carena final amb una fàcil grimpada
La ruta és força exigent, sense sender evident i xic perdedor si no es coneix bé. Des de Maraña (1274 m) cal superar els 1000 metres de desnivell per un bon terreny d'alta muntanya amb trams ben drets i una carena final un xic aerea.

Una bona ascensió a un massís desconeguts per nosaltres. Es pot completar la ruta pujant a La Uve, molt proper.

                      La Cruz del Mampodre des de La Uve
El descens es pot fer per la Vall de Valverde per realitzar una circular i retornar al Maraña.



El Mampodre resulta un massís ben representatiu de la zona i ofereix un bon indret per conèixer un mica més la Serralada Cantàbrica.

                      La Cruz del Mampodre i La Uve, a la dreta, des del Yordas
Una estada prou profitosa en terres lleoneses amb ascensions a quatre cims i bones rutes. I una bona oportunitat per conèixer més la història i la geografia d'aquestes terres, completant la visita a Picos d'Europa realitzada fa quatre anys.

1 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (II)

                                           Pico Gilbo
 Des del poble de Riaño es gaudeix d'una bona vista sobre les muntanyes que en volten l'embassament. Destaquen dos pics que són, a l'estiu, els més visitats, tot i que segur que a l' hivern, primavera i tardor ha de ser un indret visualment més potent. 

D'alçada modesta el Pico Gilbo (1674 m) i el Pico Yordas (1964 m) resulten prou atractius per les seves bones rutes.

La ruta al  Gilbo comença a l'aparcament del vial que porta al poble, segueix una pista forestal i enfila per una bonica fageda fins a la praderia.
https://lasendadelhayedo.com/pico-gilbo/
Aviat es remunta una canal  per s'enfilar una feixa accessible i fàcil, però un xic aeria i a més força trencada i amb pedra solta.
La vista és impotent sobre l'embassament, les valls i les muntanyes properes ( Picos, Yordas, Mampodre, Espigüete,...).
Uns 650 metres de desnivell i 10 quilòmetres de ruta.

Per altra banda, el Pico Yordas o Burín s'hi accedeix des del poble de Liegos; també és factible llogar una embarcació i enfrontar l'ascensió per la seva cara sud.
                             Vista al Yordas des del Gilbo
Des de Liegos cal recórrer uns quilòmetres de pista forestal, si es pot amb el cotxe, i encaminar-se a la gran fageda del bosc de Tendeña, superar la praderia i encarar els 300 metres des del coll Baguyoso al cim.
                                   Vistes al Mampodre
Uns 11 quilòmetres i 800 metres de desnivell fent-la circular vorejant el cim i baixant per la vall de Don Pelayo.
                       
 Mirada cap a la muntanya palentina amb l'Espigüete
Malgrat ser mitjans d'agost, i el paisatge demana pluja, els itineraris realitzats són  bons exemples de recorreguts pel Parc Regional de les Muntanyes de Riaño. 

31 d’ag. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (I)

                  Vistes a Picos d'Europa des de la Cruz de Mampodre
La serralada Cantàbrica és una de les unitats de relleu peninsular de gran importància. Situada al nord-oest de la península, sovint pensem amb el massís de los Picos de Europa; espectaculars. Però la serralada s'estén al llarg de 480 quilòmetres d'est a oest i 100 de nord a sud. Per tant, és un espai geogràfic a visitar reiteradament.
                                La comarca de Riaño (León)
Una interessant opció és plantejar-se ascensions diverses a cims del Parque Regional de las Montañas de Riaño y Mampodre, al nord de la província de Lleó i espai molt pròxim, porta d'entrada, a Picos i a la Montaña palentina.
 Pico Gilbo des de l'ermita del Rosario, trasllada i reconstruïda per la memòria del nou Riaño
A més de l'interès muntanyenc, cal recordar que Riaño, històricament, va viure un episodi tràgic en els anys 80, durant la construcció de l'embassament. La infraestructura suposà que 7 pobles i 2 pedanies fossin inundats per les aigües al 1987 durant el govern de Felipe González.



Resulta impactant pensar en aquells fets, com (i per què) es va produir la construcció del pantà,  el desallotjament i la destrucció dels pobles. 
Des del Pic Gilgo (1674 m), l'embassament i el nou Riaño.
Avui Riaño sobreviu del turisme i de la ramaderia; tot i així la memòria trista de l'antiga vall es respira malgrat els anys passats.
Un exemple més de les polítiques injustes i incomprensibles realitzades a l'Estat Espanyol. 

28 d’ag. 2021

L'ARTIGA DE LIN : Port de la Picada (2470 m) i Coll de Toro (2241 m)

   Panorama al Massís de Maladetes-Posets des del Turonet del Port de la Picada (2529 m)
 Dies d'onada de calor a mitjans d'agost ideal per buscar un racó de Pirineu on poder, malgrat les condicions extremes de xafagor fins i tot en alçada, revisitar valls i muntanyes conegudes, però sempre sorprents.

                                 Fageda ombrívola de l'Artiga de Lin
Un bon lloc ha estat l'Artiga de Lin, on malgrat certa massificació estiuenca, el nou refugi  garanteix un bon punt de partida de rutes combinables . Refugi amb encant, còmode i amb possibilitats.

                                       El Port de la Picada  des del coll de l'Infern
Podent triar i remenar, optem per dues jornades diferents gaudir dels dies calurosos pujant al Port de la Picada (2470 m) i al Coll de Toro (2242 m).

Els dos port es poden enllaçar en un sol dia i jornada llarga, però ja coneixent l' esplèndida vall de l'Escaleta, optem per fer itineraris lineals i no circulars.

                Port de la Picada amb el Salbaguarda i més lluny Perdiguero i Posets
El Port de la Picada és un clàssic que comunica la vall de Benasc i el seu port al peu del Salbaguarda. És un llarg camí, de 1000 metres de desnivell, que dona un gran premi. Acabar de pujar al Turonet del Port de la Picada (2529 m) la vista és magnífica al Massís de Maladetes.

No decepciona, però fa pensar en veure el gel fóssil que sobreviu en la gelera; en les darreres dècades hem pogut anar veient l'impacte de l'escalfament global en les geleres pirinenques.

  Tot i així, la neu en la base de l' Aneto i el gel fóssil obliga a qui vol ascendir-lo a l'estiu a anar ben equipat si no vol exposar-se en excés. Millor època per fer-ho maig  i juny.
 
Sempre a la vista des de el Pla de l'Artiga, el Coll de Toro (2241 m) es mostra imponent i fa imaginar com devia ser en època glacial. Des de l'Aneto la gelera havia de ser  immensa observant la seva geologia. Avui les aigües del gran massís s'escolen per Aigualluts fins a ressorgir a Uelhs del Joeu, en un fenomen extraordinàriament increïble.

Toca ara recórrer aquest espai, que en quasi 800 metres de desnivell, en camí ben marcat, però dret i en punts rocosos assegurats per cables que sobretot deuen ser molt útil quan hi ha neu. Espectacular i impressionant.

Un petit estany és el senyal que el coll ha estat superat i les vistes als pic de Corones i del Mig són superbes. El Pic de l'Escaleta amaga el gran Aneto que s'intueix en la imaginació. Uns 300 metres de descens porta a la bonica vall de l'Escaleta si és vol fer una circular pel Coll dels Aranesi.

                           Pics de  Corones, Mig i Maladeta occidental
Unes jornades, sense grans expectatives, que resulten una gran vivència per recordar espais coneguts, companys enyorats i reviure intensament la muntanya.