MASSÍS DEL COTIELLA: PUNTA LIERGA O LLERGA ( 2269 m)

                                            Vista al Massís de les Maladetes.
El massís de la Cotiella es pot veure ben clar des de la plana de Lleida en dies de bona visibilitat. El seu cim piramidal n'és un bon sentinella.

                                    Cotiella des de la Punta Lierga
Tot i així, el massís amaga una grapat de cims, més modestos en alçada, però magnífics. Un d'ells és la Punta Lierga o Llerga de 2269 m). 

                                                Massís del Mont Perdut.

La seva ascensió fàcil, però exigent des de Saravillo, passant per la collada de Santa Isabel, és una activitat interessant, obtenint com a premi un gran panorama pirinenc. Espectacular.

                                 Al fons Maladetes i el massís del Cotiella  an ple.

Des del Tendeñera, a l'oest, fins a la propera Peña Montañesa, passant pel Mont Perdut, La Múnia, Punta Suelza, Machimaña, Posets, Maladetes,... Un espectacle.

NEPAL: EL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG ( i IV)

 Nepal és un petit país amb una geografia impressionant: des de les baixes terres de clima subtropical fins a les muntanyes més altres del planeta. Malgrat tenir zones despoblades, degut a la seva geografia, la densitat de població és destacable (180 h/km2).

Les seves principals ciutats (destacar Pokhara) estiguin força massificades. Així Kathmandú resulta ser una ciutat de gran activitat, amb molt trànsit i altament contaminada.

En ple monsó, la vall de Kathmandú s'ha convertit en un espai on la pluja és present de forma constant. Tot i així, la vida no s'atura de cap de les maneres.

                                  Durbar Square
La història del Nepal és complexa i rica, i ha deixat un patrimoni  molt divers, sobretot resultat de la seva pluralitat religiosa (hinduisme, budisme,...). 

                                Braktapur
Si el temps i les incidències ho permeten cal conèixer espais històrics d'interès que permeten  aproximar-se a la seva història i vida.

                                  Braktapur

                                                          Plat de Dal Bhat

Nepal és un petit gran país, on descobrir els seus contrastos com un gran exemple de vida i supervivència. 

Un viatge i trek  realitzat de la mà de Montañas del Mundo (gràcies Juan C. Gòmez) i sobretot de l'agència nepalí Thamserku; sense la seva professionalitat impossible superar les dificultats i incidències.

                               Sempre en la memòria,  Juanjo: Dhaulagiri entre núvols

NEPAL: EL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG (III)

              Carreró de Lo Mantang, capital del regne del Mustang (Foto Rocio)
 El moment culminant de la caminada és la ciutat de Lo Mantang, capital del regne fundat al 1380. Potser alguns coneixereu les exploracions de l'antropòleg francès Michel Piessel en els anys 60.

Peissel obtingué permís per visitar el Mustang l'any 1964 en el seu projecte d'exploració de terres desconegudes (Bhutan, Ladakh, Tibet,..). El llibre és un bon exemple de llibre d'experiències viatgeres en el segle passat. Lectura recomanable per apropar-se també al Mustang, la seva història i vida social d'un regne feudal ancestral.

                        Plaça principal del Lo Mantang i el seu Palau Reial
La ciutat Lo Mantang és un amalgama de carrerons i cases en un laberint fortificat i protegit des de temps immemorials. Tot i que Mustang pertany al Nepal, encara resten  estructures feudals i existeix el poder de les principals famílies feudals. 

Avui en dia, encara amb forces reminiscències de vida tradicional, el regne i la capital poc a poc es veu abocada al turisme; certament les dificultats d'arribar al Mustang i la duresa del seu hivern anirà limitant l'arribada massiva de visitants.

La ciutat està situada en un entorn geogràfic immens, prop del naixement del Khali Gandaki i a pocs quilòmetres de la frontera amb el Tibet. La nova carretera des de la frontera fa més permeable el regne a la influència xinesa.

 Població de Yara

Si en la primera part del trek es camina per la riba dreta del Khali Gandaki, ara toca retornar pel marge esquerra fins a Muntinakh i Jomson. Les principals poblacions són Yara i Tetang, lluny de la recent pista construïda.

                         Un dels molts pont que cal travessar
Aquestes etapes són prou interessants per reveure, a distància, la ruta ja recorreguda al voltant del Khali Gandaki, endinsar-se en poblacions encara més aïllades i observar més la grandiositat de l'espai.

                                       Vistes al Dhaulagiri

Malgrat els núvols i la proximitat del monsó les vistes cap als grans cims en són un bon espectacle.

                                              Nilgiri

                                Dhaulagiri i Tobuche
Arribant a Kagbeni, per iniciar el retorn a Jomson amb vehicle, els efectes del monsó es fan evidents 

Ruta acabada, pertoca ara una breu visita monsònica a Kathmandú

NEPAL: TREK PEL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG (II)

                                         Xortens (estupa en tibetà) a l'entrada de Tetang
 El regne del Mustang està situat en els límits geogràfics de l'altiplà de Tibet i de la gran serralada de l'Himàlaia. L'Annapurna, el Dhaulagiri i el riu Khali Gandaki són ommipresents i vertebren els seus aspectes físics. La seva població és d'ètnia tibetana i de religió budista. 

Visitar el regne i caminar per l'Alt Mustang és penetrar en un espai immens, grandiós,... És traslladar-se a un temps remot on la vida de la població resulta un exemple de supervivència. Els petits llogarets situats arran de rius, aprofitant la terra  fèrtil que permet una forma de vida austera.

Tot i així, l'obertura del regne al turisme (restringida a uns milers se visitants) i la construcció d'una pista de terra des de la frontera xinesa (tibetana) estan transformant la regió. 

                     Nilgiri des de Syanboche, en el massís de l'Annapurna
No farem una descripció del 10 dies de ruta que suposa caminar pel Mustang. Trobareu diversitat d'informació. Ens limitarem a remarcar alguns aspectes que creiem destacable.

Cal arribar a Jomson després de volar a Pokhara, si el temps ho permet; i viatjar per terra, ja que l'aeroport de Jomson enguany no estava obert. El trasllat per terra resulta penós i exigent (degut a les pluges monsòniques), però permet conèixer el Nepal amb tota la seva dimensió; des de les zones baixes de clima subtropical fins a l'alt Mustang. 

                           Tilicho i Annapurna 

El trek es realitza en jornades de 5 a 7 hores, sempre caminant a més de 3000 metres d'alçada, per la qual cosa cal fer una breu però bona aclimatació. 

Malgrat els núvols i la pluja en les terres baixes del Mustang, el panorama és insuperable. Des dels 2000 metres de Jomson als 4200 metres, dels diversos colls a superar, es gaudeix d'un espai extraordinari: les terres àrides, els profunds barrancs, els estiatges del rius, les poblacions i els seus conreus, els vertiginosos ponts tibetans, els monestirs, els cims de 6000 metres de les terres altes, els 7000  com el Nilgiri, els 8000's dels grans l'Annapurna i Dhaulagiri,..

      Lo Mantang,  a 25 quilòmetres de la frontera tibetana, i la Mustang Himal amb cims de 6000 metres
Tot plegat, un mosaic de paisatges i de vida que sorprèn i resulta un espectacle interessant. Potser no és un trek clàssic al Nepal, de grans muntanyes, però sí un espai de contrastos  en un món aïllat i aspre de vida.

NEPAL: TREK PEL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG (I)

                                         Annapurna, Tilicho i Nilgiri

Fins l'any 1992 el Regne del Mustang o de Lo (en tibetà) era una terra prohibida als visitants. Hores d'ara cal un permís especial per entrar-hi, restringit a unes 1000 persones l'any i a un preu considerable.

El Dhaulagiri (8.167 m), 7è cim més alt del la terra

Trescar per les terres del Mustang és viatjar a un dels territoris més remots del Nepal, al nord dels gran massís de l'Annapurna i del Dhaulagiri. 

Khali Gandaki prop de Chele

Geogràficament, vertebrat pel riu Khali Gandaki, afluent del Ganges, ha forjat una terra dura, austera, àrida,... Situada en la plataforma de l'altiplà del Tibet, limita amb els cims més alts de l'Himàlaia. 

La immensitat de l'espai fa de la vall del Khali Gandaki la més profunda de la terra; els 2000 metres per on transita el riu contrasta amb els 8000 metres de l'Annapurna i el Dhaulagiri.

Viatjar al Nepal a l'estiu, es trobar un país en plena estació humida. El monsó dificulta els trasllats amb avió i per terra. De fet, no és una bona època per recórrer els camins. 

Tot i així, si ho hauria de ser, i ho és,  en el regne del Mustang, protegit l'Annapurna i el Dhaulagiri. 

Però, el canvi climàtic està provocant que les pluges superin els seus límits i acabin afectant l'Alt Mustang. Hi ha afectacions però superables per la bona feina dels guies (obligatori contractar-ne), però que endureixen la vida dels seus habitants.

           Terres baixes del Khali Gandaki i un fonamental i vertiginós pont  en un país com el Nepal

Des de Kathmandú, cal viatjar a Pokhara i d'allí a Jomson, població al peu del Dhaulagiri i punt central també del clàssic Trek de l'Annapurna. 

Les pluges acaben afectant els horaris dels vols i el viatge en cotxe s'ha de realitzar per carreteres de terra on les esllavissades, de tota mena, i l'augment de curs dels rius es generalitzen. Una bona experiència en un país de natura desfermada on la supervivència de la població resultà ser una gran lliçó de vida.

RACONS DE L' ARAN: TUC DES ARMÈROS (2534 m)

 No insistirem en la descripció de la ruta, ja que  en tenim bona referència en el blog del company David Sancho. Però no podem deixar de recollir impressions  d'una ascensió que hem gaudit.

Foto D. Sancho

Sempre és un goig retrobar amics i amigues en qui hem compartit muntanya al llarg dels anys. I així ha estat novament en recórrer un ruta isolada i salvatge des del Saut deth Pish, per la vall de Sieso fins al  Tuc des Armèros.

                                Bonica carena final amb el Mauberme de fons
Realment, tot i que és un cim tècnicament fàcil, però exigent en el desnivell i terreny (cal anar buscant el millor recorregut, fora del trams amb sender desdibuixant), el recorregut descobreix grans espais i bons panorames sobre la Vall d'Aran i cims pirinencs ben emblemàtics.

                                     Foto G. Esteve
Les vistes des del cim són magnífiques i omplen la vista sense mesura. 

                                 Malgrat els núvols, el massís de Maladetes al fons
Mai cal deixar de visitar la Val  d'Aran i buscar racons de gran bellesa i gens massificats. Un bon grapat de 100 cims encara ens esperen.

Gran jornada. Gràcies companys i companyes!.

 

                               Suaus praderies en el descens

TRAVESSA DELS HOSPEDATGES PIRINENCS ( i III)

 Des del Llanos del Hospital retornar a l'Artiga de Lin (2475 m) es pot fer pel Port de la Picada o pel Coll de Toro (2241 m). Potser el millor per tenir un gran panorama del massís de les Maladetes és el Port de la Picada, tot i haver de recórrer el descens ja conegut.

                              Panell il.lustratiu de les rutes en el petit Museu de l'Hospital de Benasc

L'ascens al Port es pot realitzar per Peña Blanca o bé prop de la Besurta amb les millors vistes a les Maladetes.

La pujada és sostinguda com un bon camí històric pirinenc. Un luxe per poder observar cada racó del massís, on durant dècades hem caminat i esquiat; emblemàtic.

                              Mulleres, Aneto, Corones, Enmedio, Maladeta Oriental, Maladeta Occidental,...

                                         Cim de l'Aneto en detall

            Detall de la sorprenent l'esllavissada produïda fa poques setmanes sota la Maladeta Occ.
Observar l'estat de la gelera és impactant ara principis de juliol: gel fòssil i esllavissades de neu i pedres fan que la seva ascensió hagi adquirit una punt gran de perillositat.

Necessari fer l'ascensió des del Salterillo.

Ja al Port de la Picada, punt més alt de la ruta, el descens és ja conegut i ràpid, malgrat la seva llargada.

                              Port de la Picada, al fons el ja conegut Coll de l'Escaleta

Jornada similar a les anteriors per gaudir del paratge d'un gran espai pirinenc.

Ja qui en gaudeix en 'non stop', però recordar que cal tenir respecte a la muntanya en tota circumstància i deixar-la com la trobem.

Foto denúncia

Banderes indicatives de la UTMB Val d'Aran abandonades al coll de Montojoia, suposant que ja les han recollit i pensant que les van deixar en el moment que van haver de neutralitzar la cursa. 

Un privilegi poder recórrer uns espais poc massificats, però on la història dels camins en són part essencial.