26 de jul. 2020

HOMENATGE ALS PARES

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari. (..)
                                 Miquel Martí PoI
Inicis de juliol ens ha portat moments difícils. La nostra mare ens deixava amb 92 anys de vida plena, 9 anys des des la mort del pare.
En els seus 50 anys de casats
Els pares en els seus 50 anys de casats
Dos tarragonins que en els anys 60 arribaven a Lleida amb la determinació d'integrar-se a la ciutat de la boira.
Nascuts en plena dictadura de Primo de Rivera, són el reflex d'una generació que van viure la infantesa en una república que aspirava a molt i que fou cruelment derrotada pel feixisme en una guerra civil fatricida. Persecució i exili pels perdedors.
La dictadura franquista queia com una llosa, però refermava els valors republicans i catalanistes de la família, malgrat el trauma que suposà l'empresonament de part de la família i l'exili de deu anys de l'avi Daniel.
Així, la vida esdevenia un repte a superar des de la rebel.lia silenciosa i necessitat de fermar un projecte vital. Treball pel pare i estudis de magisteri de la mare en la Tarragona franquista; "Maria, -remarcava l'avi Daniel-, filla, fes estudis, fes una carrera..." (mai se sap que caldrà). Malgrat la malaurança política i social, els valors de la cultura i l'estudi en foren els fonaments familiars.
La història va fer que l'avi Daniel (metge) tornés de França (camps de refugiats i durs anys d'exili) a finals dels anys 40;  no tanta sort van tenir milers de republicans, que mai van tornar, atrapats en els esdeveniments de la guerra mundial i els camps de concentració. Començava una nova etapa, malgrat els primers anys d'inhabilitació de l'avi per exercir la medicina. 
L'arribada a Lleida de la Maria i Mateu, als inicis dels anys 60, suposà una possibilitat per canalitzar les seves inquituds, coincidint amb lleidatans de lluites compartides, i l'activisme cultural i social els porta a l'Òrfeo Lleidatà i l'Òmnium Cultural, al Grup de Mestres per la Renovació Pedagògica i les Escoles d'Estiu.  Tots dos s'implicaren en la vida cultural, destacant en la realització de classes clandestines de català allí on calia; tot amanit amb la feina del pare a la San Miguel i la mare mestra a l'Acadèmia Giró.


Boca sud del túnel de Vielha, finals dels anys 60

Però Lleida va oferir més a la família, un món fins ara desconegut: el Pirineu. Començava una llarga  i extensa relació amb la muntanya, convertint-la en part essencial de la vida familiar: Espot, Tuixent, Beret, Benasc, Vall Fosca, Cadí, Gavernie....   Indrets d'excursionisme, esquí, viatges, ... sempre sota l'assessorament del gendre Jordi.














































































Hospital de Benasc 1995

La veritat tot un privilegi i un gran llegat familiar.
No hem pogut acomiadar la mare de manera col.lectiva;  ha estat un adéu discret, com ella passà per la vida: sense fer-se notar massa, però sent sempre present, decidida i activa. 
Pare i Mare!! amb immens agraïment.

18 de juny 2020

CIRCULAR PEL MONTSEC DE MEIÀ: Roca Alta (1437 m)

Ja sense franges horaris, però dins els límits de la regió sanitària emprenem la ruta circular pel Montsec de Meià (o de Rúbies).
Dies enrera hem revisitat la zona per fer parcialment trams de la ruta que ara proposem.
Sortint de l'ermita de Meià, en la pista de Rúbies, un senderó fitat, ben arbrat i entre camps de conreu, menas al pas de Nerill.
Una fàcil grimpada dona accés a la feixa de la Roca Alta, ja amb vistes cap al Cadí i l'Alt Urgell.
La feixa, amb grans vistes sobre el plana de Lleida, porta al peu del Graell de la Roca Alta, que amb bon camí, tot i el seu dret pendent accedim al cim de la Roca Alta (1437 m).

En aquest punt la història de la recent guerra civil se'n fa present. Vestigis de la línia de front republicà es mantenen, malgrat l'avenç de la vegetació: dipòsit d'aigua, nius de metralladores, búnker de Durruti,  llargues trinxeres, ...són els testimonis del greus fets del 1938 en el front del Pallars.
Resseguim l'àmplia carena, fent el descens pel pas de les Eugues: breu desgrimpada, molta vegetació i ràpida pedrera cap als camps de tòfones que porten a la pista de Rúbies.
Pel marge dret del barranc, un bonic senderó permet fer ara més història visitant els dòlmens de la Lloella del Llop . Recuperem el cotxe prop de l'ermita.
Bona, i bonica, circular de no massa desnivell (650 m) per reconèixer aquesta zona del Montsec en unes cinc hores de caminada.
                                          Rutes d' JR  / http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/03/montsec-suprem-pels-bunquers-de-la.html

6 de juny 2020

MIRADES A LES PARETS DEL MONTSEC EN 'DESESCALADA'

Montrebei
En franges horàries, petit grup i regió sanitària  bon moment per recuperar rutes pel nostre proper Montsec.
Paret d'Aragó i paret de Catalunya en el gran congost de Montrebei
En dies diferents i amb bones matinades, rutes al Puig de Millà, amb grans panorames a Montrebei i pantà de Canelles.
 Montsec d'Estall i Montsec d'Ares, en tot el seu esplendor, en un racó fantàstic de la Noguera.
 Prop del pas del Nerill
En l'altre extrem, des de Vilanova de Meià, ruta ràpida la pas de Nerill, amb breu i fàcil grimpada, arran de la paret dels Arcs.

Paret dels Arcs
I finalment, ruta a la Roca Alta des de la vessant sud del Montsec de Rúbies o Meià.
Tres dies d'itineraris ràpids recuperant el Montsec, verdós i florit, en una primavera de 'desescalada'.
Sempre ens quedarà el Montsec.

24 de maig 2020

UN ANY MÉS 'IN MEMEMORIAM'

Ja en fa 7 anys que en Juanjo Garra va quedar-se allí; en aquell paratge del planeta on les muntanyes resulten un espai immens i magnífic.

Malgrat la situació actual, en 'desescalada', no hem pogut deixar de recordar-lo i fer, encara que fos individualment, el nostre petit homenatge.

El cim més alt del municipi de Lleida, el Tossal de Moradilla (242 m), ha estat l'indret que ha permès els instants de memòria avui. Sempre en la memòria!!

24 de febr. 2020

FEBRER I NEU PRIMAVERA

Panorama al Massís de la Pica d'Estats.
Poca neu a cotes baixes, però força a cotes altes i en condicions primaverals en darrer cap de setmana de febrer.
Vista cap el coll del Campirme.
Els mil metres de desnivell, des de la Pleta del Prat (Tavascan), a la Coma del Forn (2685 m) en un diumenge espectacular.
Aquest Pirineu nostra mai cansa; sempre és possible gaudir-ne, vivint bones i noves sensacions després de tants anys.
Arribant al cim, i el Ventolau de fons
    Tot un luxe!!

5 de febr. 2020

CIRCULAR PER ARDONÉS (Cerler): Pic de Castanesa (2861 m)

                                              Aneto des del Collado Gordo
Adaptació particular de la ruta Castanesa-Estiba Freda fent una volta circular. Fantàstic diumenge 2 de febrer amb temperatura primaveral en un bon hivern innivat.
                              Encarant el pas clau per superar el franqueig que porta a la Vallverdera (Foto J. Solé)
Sortim per la pista forestal de la vall d'Ardonés, prop de l'Ampriu; en tres quilòmetres, abans del pont, el bosc porta al pas clau per entrar a la Vallverdera.
L'àmplia Vallverdera.
Un llarg ascens, de quasi 1000 metres de desnivell, mena al pic de Castanesa, amb gran panorama sobre les massisos propers.
                                A la nostra esquena el massís dels Posets
                                            Prop del cim
 En Xavi Abella, Jordi Gázquez, Jordi Llaveria, Ramon Vilches i en Jordi Solé han estat una companyia de luxe. No es pot demanar més.
Optem per fer el descens seguint la carena que porta a Roques Trencades i Estiba Freda i per fer un bona esquiada per les pales de neu primavera.
                                Video Xavi Abella
Un dia per recordar, pensant en tornar a Ardonés buscant bones sensacions i experiències.

29 de gen. 2020

LA NEVADA DE FINALS DE GENER

Dissabte 25 de gener 2020
Imatges  d'hivern després  de la bona nevada en el gran episodi de temporal del 'Glòria'.
Una jornada de neu, boira i vent al Pic de l'Orri (2436 m) en unes condicions excepcionals.
 Malgrat la dura climatologia, un gran dia d'esquí de muntanya en bona companyia.

20 de gen. 2020

CAP D'ANY ALS FIORDS DE MUSANDAM, OMAN (i IV)

El fons marí dels fiords  és prou ric, però la visibilitat un xic limitada. La contaminació no perdona.
Tot i així, els corals, les ostres, els enormes eriçons de mar, les estrelles de mar, els dofins,... són un bon atractiu per fer bons banys i passar hores en un mar tranquil i càlid.
                                            Petites meduses acabes de néixer.
Com tot viatge, un bon lloc per aprendre de món, de la història, de la gent,.. i de tot plegat. Un viatge intens en un racó ben desconegut però essencial pel món actual.                                    
Tot gràcies a magnífic Ali, el nostre guia i Bonviure trek.
                     Més Fotos 

CAP D'ANY ALS FIORDS DE MUSANDAM, OMAN (III)

Musandam és un territori muntanyós, amb certes possibilitat pel senderisme i un territori de mar per practicar l'esnórquel.  També resulta prou atractiu algun programa per realitzar rutes amb caiac.
L'àrea de fiords no és molt extensa, però si amb racons impressionants, on la muntanya penetra en el mar de forma sobtada, i per tant amb poques platges.
Els fiords amaguen petits pobles als quals el turisme té vetat la seva presència; preservar la seves formes de vida, vinculada a la pesca, és important. 
Recórrer el  fiord Khawr Sham amb dhow (vaixell tradicional) permet accedir a racons aïllats, on poder fer bons banys, avistar dofins, fer esnórquel i caminar per sender des d'on albirar un bon panorama de tota l'àrea.
                             Ascensió al Jabel Sham
                                  Jabel Sham (890 m)