ESPAIS DE MEMÒRIA: dos exemples

                                   Memorial 'La Barranca'
Passades moltes dècades des de final de la Guerra d'Espanya és ineludible recórrer el país i no obviar els diferents espais de memòria erigits, alguns ja  des de la Transició.        

L'inici de la guerra, el 18 de juliol de 1936, deixà el país dividit en territoris de reraguarda i territoris on el cop d'estat va aconseguir imposar-se. En aquest darrers com La Rioja i Navarra, entre d'altres, els militars es triomfar i van iniciar una gran repressió sobre la població manifestament rapublicana. Aquest fet va deixar un gran trauma en la població que ha arribat fins avui en dia; milers de persones, ja al 1936 on no hi van haver combats, van patir detenció, presó, persecució i afusellaments; milers de represaliats.

                                    Composició artística a la 'Barranca' en memòria de la 'Mujeres de Negro'
No només homes, sinó també moltes dones foren sotmeses a escarni públic. Els esdeveniments no han estat oblidats, arran de la memòria i activisme llavors i ara. 

                                         Cementiri civil de la 'Barranca'
Dos exemples de memorials:

1.  Cementiri Civil de la Barranca, prop de Logroño:   en l'espai on es van produir 400 afusellaments, l'estiu de 1936, les anomenades 'Mujeres de Negro' van preservar l'existència de la fossa visitant i mantenint la memòria al llarg dels anys. El 1980 la Comisión de Familiares y Amigos de los asesinados en la Barranca y en toda La Rioja van impulsar la dignificació de la fossa existent. 

                          Parque de la Memòria a Sartaguda (Navarra)
2. El 'Parque de la Memoria' de Sartaguda és una exemple de dignificació en aquest cas a Navarra, on el cop d'estat desplegà una terrible repressió. En un poble com Sartaguda, d'uns 1000 habitants al 1936, van ser afusellats més d'un centenar d'homes; així es coneix com 'el Pueblo de las viduas' per la qual cosa cal pensar que més de la meitat de al població va patir d'una manera o altre la repressió.

Textos, llistat d'afusellats, escultures,.. en un bell jardí formen part d'un especial indret que mereix una bona visita.

                                      Escultura de Rodrigo Romero Pérez
Un espai que convida a la reflexió i a retre homenatge als represaliats aquí i arreu. 

Visitar 'La Barranca' i el 'Parque de la Memòria' impressiona i ens apropa a la tragèdia de l'inici d'una guerra que va marcar i  marcarà la història de l'Estat Espanyol. Espais que reforcen la necessària cultura de la Pau.

VALL DE SIARB: Tossal del Puial (1913 m)

                                      Tornafort,  Montsent de Pallars i Montorroio
 Prop de Sort es troba la Vall de Siarb que mereix ser coneguda i recorreguda. La seva alçada i paisatge és un exemple de tot allò que té el Pallars Sobirà, més enllà de l'alta muntanya i la seva emblemàtica Pica d'Estats.

                               Bosc camí del Tossal del Puial
Amb l'excusa que el Tossal del Puial (1913 m) consta en el llistat de 100cims de la FEEC, val la pena resseguir la carretera de porta a Tornafort (1297 m) i caminar, en forta pujada, pel camí d'un bosc magnífic i solitari; és la Mata de Gavernet.

Part del camí està ben fressat, però en la seva part final cal estar molt atents per arribar al cim, ja fora del bosc. Hi ha fites i algun senyal més. 

El cim és un bon mirador de Collegats, l'Orri, Boumort i la capcalera de la Vall d'Àssua. Destacar la vista a la Geganta Adormida.

Podeu seguir per arribar-hi https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossal-del-puial-tornafort-100cimsfeec-115885162

I fer la ruta més completa amb https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossal-del-puial-55275132

Però, a més a més, tota la serra de la Feixa està farcida de vestigis de la Guerra Civil: trinxeres ja desdibuixades, però evidents, que  permetre situar-se en la dimensió de la tragèdia del Front de Pallars al llarg del 1938.

En aquest cas, els vestigis corresponen a la línia de defensa republicana, però ben a prop poden localitzar-se restes de la línia franquista.

Recordeu que, des de l'abril fins al desembre del 1938, la guerra va tenir com a escenari dramàtic les terres de Lleida. Recórrer espais com aquest, o Sant Corneli,  o bé les Pedres d'Auló,... permet viatjar en el temps i prendre consciència del va significar i ser aquells anys de la nostra història.

Itinerari recomanable en tots els sentits en un racó del Parc Natural de l'Alt Pirineu

I per saber-ne més

MÉS VALL DE BOÍ: PIC DE L'AÜT (2532 M)

                                      Vall de Comaminyana i l'Aüt
 Sempre ens sorprendran les valls poc transitades i cims visibles però poc visitats. Aquest el cas del Pic de l'Aüt, sempre a la vista des de  Taüll.

                                                
  Des de la planta embotelladora d'aigües de Boí, cal iniciar ruta passant el pontet del conegut camí de l'aigua. Ben aviat, encarar la forta pujada, pel bosc, cap a la vall de la Muntanyeta.

       Des del coll, mirada cap al Massís del Bissiberri, capçalera de Caldes i la vall de St. Nicolau
Prop de la cabana de Muntanyeta cal dirigir-se cap a l'oest a la vall glacial de la Comaminyana. A la vista el cim, on cal buscar el collet factible i encarar la llarga carena.

La carena puja ben dreta per traces de camí que cal anar cercant. En el cim la vista és àmplia i extensa. 

L'ascensió suma quasi 1200 metres de desnivell, per tant, ruta exigent en desnivell, però fàcilment assolible.

Època de llum de tardor, malauradament seca de moment.

BTT per l'Alta Cerdanya en dues etapes

                                 Cadí i Massella
 Setembre, temps de BTT per rodar a l' Alta Cerdanya per la ruta 'Petit Canadà', ara de 'moda'.

La veritat és que les possibilitats de rutes són diverses per recórrer racons del territori. La base pot ser perfectament Llivía des d'on en direcció Mont-Lluís fem via cap Font Romeu i Bolqueres; l'exigència de l'itinerari es fa evident.

Pistes, camins, senderons i, sobretots boscos esplèndits a la vora del riu Tet, que davalla des del Carlit i les Bulloses. 

En un segon dia de ruta,  factible retornar a Llívia passant pel Pic dels Moros (2139 m), un gran mirador de la Cerdanya i la capçalera del Capcir.

En definitiva bones opcions per cercar els itineraris més optimes per cada nivell, tenint en compte que hi ha trams ben tècnics degut als desnivells i els senderons amb força arrels i predegosos.

                                      Pic dels Moros.
 Per triar i remenar http://www.bttpirineus.org/capcir/

VALL DE SANT MARTÍ (Boí): Tuc des Carants (2791 m)

 

Estanys i el Gran Pic de Pessó des de la carena del Tuc des Carants

La vall del riu St. Martí davalla des del Port de Rus, fronterer de la Vall Fosca. Les seves possibilitats són diverses en totes les èpoques de l'any; tot i així potser la més bella estació és. la primavera entre el desgel i la verdor.

                                   Tuc des Carants des del coll del Muntanyó
Fer la ruta pel Gr 11.20 al port de Rus és una opció, però els cims resulta en prou atractius. Sobretot ascendir pel barranc del Pessó, sempre en camí dret però ben marcat, mena als estany i al circ glacial Pessó que conserva tota seva espectacularitat.

L'ascensió a l'esvelt Tuc de Carants (2791 m) i al Pic Roi (2740 m) ofereixen un bon mirador al límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de St. Maurici.

Cims des del Pic Roi

                                              Capçalera del Pallars des del Tuc de Carants
La visió en circular és espectacular: des del Massís de les Maladetes (avui entre núvols), Bissiberris, Colomers, capçalera del Pallars i vall de Boí, Turbó, Cotiella,...

Panorama cap a Boí- Taüll des del Roi

Una gran activitat per fer, en unes 6 hores, els seus quasi 1200 metres de desnivell i amb parades per badar i gaudir de la dimensió del paisatge. 

                             Panorama fronterer amb la Vall Fosca des del Tuc de Carants

Sense dificultats i fàcil orientació. Des de l'estany superior superar el coll del Muntanyó, més còmode, o bé fer un circular enllaçant els dos cims.

Tornar-hi sempre un goig.

MÉS SOBRE EL KIRGUIZISTAN

 

Difícilment és pot parlar d'un país després d'un viatge i uns bons dies en territori d'alta muntanya. Costa fer-ho i ser capaç de sintetitzar. 

                       Parc Nacional Ala-Archa. Al centre el Corona Peak de 4860 m
Ens hem deixat una gran quantitat d'aspectes, però voldria remarcar la gran diversitat d'espais, de valls, de gran biodiversitat, ...en un país molt muntanyós amb una mitjana altimètrica superior a 2500 metres.

                                      Memorial sota el Petrovsky Peak, prop del Camp base del Lenin

Aquest realitat ha comportat que hi hagi hagut una gran tradició alpinística ara, i durant l'existència de l'URSS.

En totes les serralades del país existeixen memorial per recordar alpinistes  desapareguts.

Un dels memorials està ubicat en un espai ben amagat del Parc  Nacional d'Ala Acha, prop de la capital Bishkek.

                                    Cementiri dels alpinistes a Ala-Acha
Espais que volen deixar memòria i record de moments prou dramàtics en l'alpinisme de l'Àsia Central.

Tot plegat agrair la tasca de Bonviure Trek en la logística del viatge i la coordinadora Anna Moragues. 

Una bona i gran experiència.

Finalment, una vegada més, una memòria a l'expedició del Centre Excursionista de Lleida del 1989 amb el Lluís, el Juanjo, en Feliu i el Jordi.

Per Sempre!!

DESCOBRINT LA SERRALADA DEL PAMIR AL KIRGUIZISTAN (i IV)

                                        Ruta al CBA, Spartak i Lenin Peak a la vista
Des del Traveler's Pass, cal perdre uns 150 metres per encarar un estret senderó al llarg de 8 quilòmetres fins al Camp Base Avançat.

El senderó, força transitat, transcorre a certa alçada paral.lelament a la gelera. Aquesta, molt disminuïda, ha construït un caòtic terreny modelat per la morrena i riu resultat del desgel.

                                                        Vídeo Eva casals
La ruta, que requereix atenció, és una excel.lent mostra del territori del Pamir. 

                             A la dreta el Yukhin Peak

Un gran moment, sobretot transitant en territori de la gran morrena i la força de l'aigua que forma rius amb una força extraordinària.

El CBA, situat a 4400 metres,  és un escenari de gran bellesa; el Lenin Peak n'és el gran protagonista i cims de 6000 i 5000 metres a dojo. En general, les cares nord del cims mantenen geleres extremes, i els cims més assequibles resten quasi sense massa neu en les vessant sud.

                                       https://peakvisor.com/peak/pik-yukhina.html

Així, doncs, el Yukhin Peak, amb els seus 5130 m, ofereix una ascensió prou assequible per experimentar bones sensacions si l'aclimatació és bona.

Així doncs, en unes 6 hores resulta factible l'ascensió al Yukhin, superant l'alçada i la forta pendent. 

L'accés a cim manté neu i una impressionant visió sobre la cara nord i la seva gelera.

Poques paraules i un record en memòria de l'expedició que l'any 1989, companys del Centre Excursionista de Lleida portaren a terme a l'ascensió al Lenin. En Feliu, en Lluís, en Juanjo, en Jordi i l'Ursula en van ser els protagonista, fent-nos viure l'experiència en la distància.

En el descens, fàcilment es por assolir el modest Domashniy  Peak  de 4750 m

I ja per acabant pertoca en una nova jornada retornar al CB, desfent el camí i sempre girant la mirada per mantenir en la ment les més gran quantitat d'imatges i records.

                                 Cara nord del Yukhin Peak

En memòria d'en Jordi, en Juanjo i l'Ursula.