14 de març 2021

ALMATRET, tossals i història

                                           Mirador David Duaigües
 Ara que sembla que el confinament comarcal pot anat acabant, és el moment de parlar d'un racó del Segrià que ofereix un coneixement geogràfic i històric. 

                                                 Vestigis de l'explotació minera

Visitar Almatret no és només poder caminar vora el gran Ebre, sinó que permet aproximar-se a l'explotació històrica de les mines de la zona i, per altra banda, a la Batalla de l'Ebre de 1938.

                                  Entrada de la Mina l'Española
Realment sorprenent la quantitat de mines, sobretot de carbó, que van estar actives en la primera meitat del segle XX. Impressionen les estructures que resten en el territori, que donen la dimensió de l'esforç que suposava. Imprescindible caminar vora del gran 'malacate' (argue) de la mina del Tormo.

                                          ' Lo Malacate'
                                        Sender des del Tossal Gros cap a l'embarcador.

Val la pena recórrer la ruta de 20 quilòmetres al  Tossal Gros, la mina del Tormo, el Malacate, l'embarcador, pujar cap al mina de Ricard arribant al mirador del malaguanyat David Duaigües fins Almatret.
Més de 770 metres de desnivell per tenir la gran visió de conjunt de la zona.
Sempre amb grans vistes sobre l'Ebre.

També imprescindible la visita als vestigis de la Guerra Civil situats als cingles de la Pena. Una llarga línia de trinxeres i un niu de metralladores formen un conjunt  memorialístic d'interès.

Un bon moment per a la memòria històrica, identificant posicions republicanes en la batalla de l'Ebre.





 




I sempre amb la propera mirada del Montmaneu, ja símbol emblemàtic del Segrià.

Podríem dir que sempre ens quedarà Almatret, el poble més alt de la comarca. Fantàstic espai, malgrat els aerogeneradors majestuosos en un paisatge encara més immens.

3 de gen. 2021

MIRADOR del Segrià: els plans de la Unilla.

                                          Serra de Sant Gervàs i Massís de les Maladetes
 A vegades no esperes gaire noves sensacions, però sempre hi ha possibles sorpreses.

                               Massís del Mont Perdut

Resulta temptador no fer fotografies llunyanes davant un gran espectacle pirinenc en un diumenge de gran visibilitat.

Des del Plans de la Unilla, entre Alguaire i Almenar, el panorama és immens i magnífic.

                                        Cotiella
Una bona manera de sentir-se més a prop de les muntanyes.

31 de des. 2020

MEMÒRIA PER UN ANY DIFÍCIL, i els millors dels desitjos pel 2021.

La bellesa i la magnitud de la natura: Els Encantats

Els millors del desitjos pel nou 2021, recordant: 

Un 2020  per enyorar muntanyes i valls.
Un 2020 per aprendre tot allò que hauríem de ser capaços.

Un 2020 per les pèrdues de sensacions vitals.
Un 2020 per prendre més consciència del món en què vivim.
Un 2020 per qüestionar el món que hem construït.

Un 2020 per recordar els moments més preciosos de les nostres vides.
Un 2020 per recordar els nostres ancestres i tot allò que ens han llegat.
Un 2020 per retre homenatges i fer memòria.

Un 2020 per entendre més qui som i com en som de vulnerables.
Un 2020 per comprendre que vivim en un planeta finit.

Sí, un any difícil, però l'hem viscut. 

Ara, en el 2021 no l'hem d'oblidar per ser capaços de continuar sent sensibles i conscients.
Ho devem als que ja no hi són.  

Sempre reconeixent, en la bellesa de la natura, la saviesa del nostre planeta.

                           Cercant la  calma, la bellesa, el silenci, les sensacions, la vida,......
 

19 d’oct. 2020

TARDOR AL COMODOTO (2361 m), per Espierba

  Carena del Comodoto, immens mirador del massís del Mont Perdut (esquerra) i el Robiñera (dreta)
Ruta espectacular, i lliçó de geografia pirinenca, a la serra de Espierba. El modest, però encantador, cim del Comodoto (2361 m) resulta un especial mirador a un dels espais més espectaculars del Pirineu.

  A l'esquerra, el Comodoto, amb la seva esvelta carena des de les praderies de Dué
Espectacular és caminar a cavall de la vall de Pineta i la vall de Chisagües, amb la mirada als alts cims  de la zona. 

                     Comodoto, a la dreta, amb el Robiñera
Sortint de l'altiu poble de Espierba, un senderó enfila cap a la carena de la serra; un ampli camí aeri, però molt còmode, enfila cap a les praderies de Dué; la mirada no deixa de sorprendre on el paisatge esdevé immens i superb.

      Punta de las Olas, Soum de Ramond, Monts Perdut, Dit del Perdut i Cilindre de Marboré.
La carena dona al cim, dreta i en terreny inestable, però sense risc, ofereix el millor espectacle. Llavors captar imatges n'és l'exercici a realitzar: fotos, fotos,... i gravar en la ment tot el panorama.
Un regal de la natura i, arribant al cim, una carena somital, havent superat els més de 900 metres de desnivell.
Però no val a badar, i cap a l'est més  Pirineu.
                                     Cotiella, llunyà, i poc visible les seves agulles de Lavasar.
                                  Punta Suelza i Punta Fulsa
                                   El Perdut des del Plana Fonda
Una  jornada per gaudir en una tardor  a la Vall de Pineta amb neu primerenca a les alçades.
Ruta circular al Wikiloc.

10 d’oct. 2020

CICLANT AL VOLTANT DE L'EMBASSAMENT DE SANTA ANNA


 Avui en dia que s'està posant de moda la bicicleta elèctrica i en trobes, fins i tot, en muntanyes altes poc rodadores (aviat trobarem cims trillats de roderes d'ebike?), és tot un plaer plantejar-se una bona ruta adequada a bicicletes clàssiques; a ritme propi i amb la teva pròpia capacitat física. Dec ser 'old school', ja m'ho diuen.

Sigui com sigui, hem gaudit al màxim  sortint d'Ivars de Noguera, per pista rodadora, passant pel despoblat de Boix, el monestir de Santa Maria de Vallverd, prop de Tragó de Noguera



Indret per recordar com aquest territori en fou de poblat, amb molta vida. La història es fa present de forma intensa.
Seguim l'itinerari cap Alberola, pel pas de Llop, en ascens.

                                          Pas del Llop amb vista a les Picones
Arribats Alberola, retornem per la pista sota Les Picones, en un puja-baixa, per apropar-nos de nou cap a l'embassament de Santa Anna, amb un aigua color turquesa que recorda a llac de món enllà.
Indrets amb encant, vora 900 metres de desnivell en 42 quilòmetres a cop de pedal, i amb el bon guiatge del Ramon.

19 de set. 2020

CADÍ INTENS: Vulturó (2651 m) i Torreta del Cadí ( 2562 m)

                                              Sempre amb vista al Pedraforca
Parella de cims en una serra, que tot i ser d'alçada modesta, resulta sempre una experiència immensa. Junt a Costa Cabirolera (2446 m) i el Comabona (2547 m), el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (cim culminant del Cadí) i la Torreta del Cadí són els cims sorprenents per la seva immensa geologia.

                                                El Vulturó o Puig de la Canal Baridana
Els gran plecs geològics de la llarga serra del Cadí ( 2 desenes de quilòmetres de llargada) amaguen tot un seguit de canals i de valletes de gran magnitud.

                            Carenes prop de la Canal Baridana i mirador al Pirineu
L'ascenció per la seva cara sud és una bona possibilitat sortint del coll del Jovell (1792 m), accedint-hi des de Josa del Cadí per una pista acceptable ( 5 quilòmetres).


Des del coll, pocs metres pujant pel GR 150 val la pena dirigir-se, franquejant guanyant desnivell, direcció est. El terreny no resulta còmode, però si rapidament es guanya alçada arribant a la immensa carena.
Lluny el Vulturó, però un cop s'hi arriba el panorama n'és encara més magnífic.
Torreta del Cadí
Tocarà retornar, en part, el camí caminat per arribar-se a la Torreta del Cadí, llunyana, però amb bon terreny per trescar. Si tota la serra té gran panorama, la Torreta resultà una gran talaia pirinenca i al peus la Seu d'Urgell.
Llunyà Carlit
Ja només queda el descens pel GR 150, gran pendent i mal camí, els més de 1000 metres de desnivell.
Una gran jornada de muntanya, i ja 211 100cimsfeec a la motxilla.
A la dreta Josa de Cadí i el Pedraforca al fons





1 de set. 2020

SOTA L'OMBRA DEL BALAITOUSE, travessa circular (i II)

                                 Ibon d'Arriel Alto i Balaitouse
Quarta etapa: dia d'alta muntanya esplèndida a la vall de los Arrieles. Un camí fantàstic camí molt aeri mena a los ibones de los Arrieles, que malgrat la seva presa ofereix un paisatge immens.

L'objectiu és en la jornada superar el coll d'Arremoulit (2450 m), amb vistes immillorables al Balaitouse, per la seva cara oest i la seva Gran Diagonal, i les Frondielles.

Ràpid descens del coll al refugi d'Arremoulit (2274 m), situat en un indret insuperable amb el Gran Palas, l'ibon i els pics de los Arrieles. 

Impressionant racó del massís, on observar com la gelera del Gran Arriel ha desaparegut ja definitivament, com el 50% de les geleres pirinenques.

Finalment descens, en un dia ennuvolat, cap al cap al Caillou de Soques i retorn a Fabrèges, passant pel coll (2320 m) i la vall d'Arrius, amb el seu magnífic bosc de faig.

Una gran travessa que completa la realitzada l'any passat al Vignemala, i un luxe poder recordar ascensions al gran Balaitouse en dècades passades.

SEMPRE PIRINEU!!