DOLOMITI novament (i II)

Madonna de Campiglio i la seva àrea d'esquí permeten conèixer el Parc Natural de Brenta Adamello.

El funivia Glosté (des del Campo Carlo Magno) facilita l'accès a rutes d'alçada en el grup Brenta, tenint en compte que la Vall Radena és profunda i cal superar bons desnivell.

Des del funivia un sender còmode porta al refugi Tuckett, amb panorama magnífic a la Cima Sella i Cima Brenta.

El retorn es pot realitzar per la Vallesinella, passant pel refugi Casinei i el seu gran bosc.

                             LLac Varcarsa
Brenta Adamello amaga multitud de boscos i llacs. Malgrat la meteo val la pena cercar racons, poc transitats per identificar-ne alguns.

                    Boca de l'aqua freda i llacs Garzoné i  St. Guiliano

Amb els permís del núvols i la pluja es pot arribar a albirar el gran Adamello i el grup Brenta.

Unes Dolomites diverses on la natura mostra la seva magnificiència.
 

DOLOMITI novament (I)

                           Monte Paterno i Tre Cimes de Lavaredo
Passats 10 anys, i de nou revisitem a les grans i fantàstiques Dolomiti; breu nova ocasió per resseguir rutes emblemàtiques amb permís de la meteorologia.

Des de Cortina d'Ampezzo, el llac de Misurina, la carretera de peatge (30 euros i aparcament limitat) i el refugi Auronzo  és factible i popular realitzar el 'giro' a les Tri Cime. 

A més imprescindible per muntanyencs l'ascensió al Monte Paterno (2722 m) pel seu camí-ferrada de Luca i Innerkofler  a través dels vestigis de la dramàtica Gran Guerra de fa 100 anys.

Un altre espai especial per conèixer la duresa de la Gran Guerra  és des del Pas Falzarego (2105 m) per recórrer el camí dels Austríacs, Cima Lagazuoi (2774 m) i descens pels túnels excavats per les tropes italianes.

L'any 1915 italians i austríacs van ser protagonistes de dramàtics fets bèl·lics en plena Guerra Mundial. Les restes actualment en són testimoni decidit. 

                          Camí dels Austríacs

Resulta interessant fer la ruta, poc complicada, i a més poder albirar el gran panorama des del cim cap a la multitud de muntanyes: Pic Boé, Marmolada, Tofana de Rozes, Monte Pelmo, Cinque Torre, Cima Antalao, .....

                                           Camí dels Austríacs

                                 Lagazuoi, al fons Tofana de Rozes

                      Marmolada i grupo Sella

                        Sender als túnels

                      Túnel vestigi de la  Gran Guerra
                      

Un tastet més a les Dolomites de Cortina d'Ampezzo.

Altres estades a Dolomites

Vestigis de la 'Guerra Blanca'

https://lululaavuisempre.blogspot.com/2014/07/dolomiti-muntanyes-imponents-i-ii.html

Més info

https://lagazuoi.it/index_en.php

En la noche entre el 18 y el 19 de octubre de 1915, después de meses de reconocimiento, los batallones Alpines de Val Chisone y Belluno tuvieron éxito en la más improbable de las acciones, la de escalar por sorpresa en el tramo oriental de la cornisa de Lagazuoi. Así describe la estación del comandante Ettore Martini, quien inmediatamente tuvo derecho, también con fines propagandísticos, a la repisa que todavía lleva su nombre: «La posición de la Cengia Martini, que consiste en una especie de plataforma ubicada a 250 m al sur de q . 2779 de P.lo Lagazuoi y a 2.500 m de altitud media, estirada fuertemente inclinada hacia el sur en el borde del abismo, por una longitud de más de 200 m "

(cit. En M. Vianelli, G. Cenacchi, Teatros de guerra en los Dolomitas , Mondadori, Milán 2006)

                                           Font Bona ressenya

HISTÒRIA I ALPINISME: A propòsit de 'Los Alpinistas de Stalin'

Durant la primera meitat del segle XX l'alpinisme va assolir fites magnífiques, convertint les grans serralades del planeta en espais d'exploració geogràfica, però també en escenaris on la política va jugar el seu paper.

Ja en els anys 20 i 30, conegut com període d'entreguerres,  britànics, alemanys, francesos, i també soviètics emprengueren la conquesta dels cims més alts en un afany més enllà de l'esportiu: el patriotisme i el nacionalisme va moure els fils d'expedicions a l'Himàlaia, al Caucàs i al Pamir.  Ser el primer en assolir un cim de 8000 metres o 7000 havia de contribuir a enfortir la moral nacional i els valors patriòtic.  Ben conegut és en cas Heinrich Harrer en l'Alemanya de Hitler. I sempre hem admirat les epopeia de Mallory i Irving o els primer ascens de l'Everest de Hilary i Norgay. I hem sentit a parlar de les grans ascensions al Pirineu i als Alps.

És interessant pensar en com l'alpinisme i les seves expedicions, al llarg del temps,  ens poden permetre aproximar-nos a la història dels seus grans esdeveniments.

Així, molt desconeguda és la història de l'alpinisme en el temps de la Unió Soviètica. Aquesta és l'aportació del llibre de geògraf Cedric Gras 'Los alpinistas de Stalin' publicat l'any 2023 per l'Editorial Cátedra. 

El llibre és recomanable  per a muntanyencs i interessats en la Història del segle XX. Gras reconstrueix la vida dels germans Vitali i Eugeni Abalàkov que es convertiren, des de la Revolució Russa del 1917 fins a la desaparició de l'URSS al 1989, en els més famosos alpinistes soviètics. Les seves expedicions, a les grans i exigents muntanyes de 7000 metres a l'Àsia Central en les serrades del Caucas, Pamir i el Tian Shan, poc van transcendir a nivell internacional, en el seu moment, però son mereixedores passar a la història de l'alpinisme mundial. 

Les tècniques que van desenvolupar per assolir pics com Stalin (avui Ismail Samani),  Lenin,  Khan Tengri,  Pobeda (Jengish Chokum),... s'han convertit en mitjans utilitzats en els nostres dies. La formació de Vitali, com a  enginyer, li va permetre dissenyar tot tipus de material propi d'ancoratge i progressió; fonamental és l'ancoratge conegut com el pont Abalàkov  útil en alpinisme i en escalada en gel.

El llibre ens permet recórrer la història de la Unió Soviètica a través de la vida dels germans Abalàkov.  Les possibilitats, però també les dificultats en un sistema polític que determinava absolutament els seus ciutadans. La pràctica alpinística dels Abalàkov els dona un certa llibertat per emprendre expedicions que sempre havien d'estar al servei del règim, tot buscant la vessant científica per respondre als valors col·lectius del règim soviètic i no els burgesos de l'alpinisme occidental.

Viuen en la revolució, en guerra civil russa, en la formació del nou règim, l'estalinisme, la Gran Guerra Pàtria i el procés de desestalinització, tot i que Eugeni morí en estranyes circumstàncies, mai aclarides, el 1948. Eren herois soviètics, exemple de la la nova societat socialista, fet que no els va evitar  patir la repressió estalinista. Vitali fou detingut i va patir la repressió sota l'acusació d'haver conspirat contra el règim participant en expedicions amb alpinistes occidentals; va sobreviure, i quasi rehabilitat  en temps de  Nikita Khrusxov, va mantenir la seva activitat alpinista dirigint expedicions. Morí el 1986 sense grans honors i sense haver pogut realitzar una desitjada expedició a l'Everest, tot i la que havien de portar a terme el 1959 i anul·lada per la situació d'estat excepció arran de la rebel·lió tibetana.

El llibre repassa gran part de la història de l'alpinisme soviètic a través dels protagonistes, sense oblidar fets luctuosos. És el cas de l'expedició femenina al Pic Lenin el 1974 liderada per Elvira Shataeva.

   Memorial en el Camp base del Lenin a l'expedició d'Elvira Shataeva(estiu 2022)

Vides intenses i excepcionals, marcades pels esdeveniments històrics. Personatges interessants que ens permeten endinsar-vos en la Història i treure'ls de l'anonimat. 

Cedric Gras ofereix un narració fonamentada en la consulta de fonts originals en arxius i biblioteques que el converteixen en una aportació ben documentada. Ens presenta els personatges i els fets històrics, amb totes les llums i ombres, mostrant-se com un bon coneixedors dels espais geogràfics escenari de les expedicions dels Abalàkov.

   Llibre que ha merescut el premi Albert Londres.

CIMS DESCONEGUTS DEL PALLARS SOBIRÀ: Pui de Cassibrós i Montarenyo de Boldís

                           Pic de la Màniga des del Pla de Nequa
 Avui en dia tothom aspira a fer l'ascensió a la Pica d'Estats o l'Aneto o bé recórrer Carros de Foc. Però sempre quedaran racons amagats i desconeguts on la natura manté la seva força.

El Pallars Sobirà  és un territori on trobar-ne de tot tipus i dificultat. En aquest cas us oferim dos cims de 2000 metres ben exigents pel desnivell a superar.

                                     Pui de Cassibrós

 El Pui de Cassibrós (2083 m)  és un modest cim que s'ascendeix des d'Esterri de Cardós per un bosc fantàstic (en primavera ben frondós) passant pel Pla de Negua. El recorregut, abalisat en part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té diverses possibilitats per conèixer ben bé l'àrea, sempre buscant l'itinerari més complet. Ruta realitzada a finals de mes de maig.

                                   Monteixo des del cim

Les vistes resulten ben magnífiques albirant des del Monteixo al Montsent de Pallars. Uns 800 metres de desnivell resulten ben gratificants per reconèixer un racó de la geografia pallaresa. Destacar que l'accés motoritzat al Pla de Negua està restringit, fet que celebrem per procurar la preservació d'aquest espai natural, del Gall Fer i altres espècies.

                                  Encantats i Peguera destacant 

Uns quilòmetres més enllà, des de Lladorre, cal remuntar la carretera  a Boldís Sobirà (1488 m) per emprendre la llarga ruta al Montarenyo de Boldís (2593 m), ben aïllat i desconegut.

                           Montsent de Pallars, Montoroio i Mainera

La ruta remuntà per un itinerari, a vegades perdedor per la manca de camí clar sobretot en la part alta. Les referències són poques però evidents: Bordes de Foguero, Pla de Estanyilles, estany de Montarenyo,..

                               Estany de Montarenyo

El primer tram de camí  manté un bon sender, per després haver de cercar l'accés a l'estany i la collada proper al Raco Roi (2477 m), restà, direcció nord cap al cim per una llarga i gran planura.

                           Collada

Les vistes són àmplies, tot i les grans nuvolades del dia. Llàstima, tot i així el Monteixo i el Salòria propers són ben presents. Prop es té la Roca Cigalera per on transcorre l'emblemàtica travessa La Porta del Cel.

                                  Monteixo

Un inici de juny on la neu en alçada es resisteix a desaparèixer,  en aquesta primavera plujosa,  i en les valls la verdor es va imposant amb força. 1100 metres de desnivell de pura muntanya.

                             Bordes de Foguero

Racons que valen ser coneguts, però preservats, on la vida hi ha estat present sempre i perviuen més enllà de la modernitat i la immediatesa.

                  Orquídia maculada o socarrat

UN CLÀSSIC: EL BASENDER (Guara)

                  Cotiella i Massís de les Maladetes al fons des del camí al Basender

Anys sense fer barrancs a Guara i recuperem l'activitat amb un fàcil, estètic i assequible Basender. 

Prop de Lecina, un  gran pàrquing n'és l'inici amb grans vistes al Pirineu. Uns 20 minuts a l'inici del barranc, passant el pont sobre el riu Vero que enguany baixa eixerit.

Sempre és un barranc sec, que mostra el seu interior la força d'anys d'erosió ja molt llunyans.

Uns 8 ràpels, el més llarg de 13 metres, permet gaudir de l'activitat en unes dues hores.

Descens espectacular  per recuperar sensacions o bé iniciar-se, sempre acompanyats per un guia o una persona ben experimentada.

L'activitat es pot combinar amb el camí equipat de Las escaleras, vertical i aèria, on cal no tenir vèrtic però sí seguretat.

  

El camí equipat dona accés a diversos abrics rocosos amb restes de pintures rupestres.

Cal superar uns 500 metres de desnivell i retornar al pàrquing anant a buscar l'entrada del barranc i el camí d'inici.

https://es.wikiloc.com/rutas-descenso-de-barrancos/barranco-de-basender-y-camino-de-las-escaleretas-desde-el-aparcamiento-del-rio-vero-13155306

I si hi ha ganes de fer el turisme, a Alquézar las pasarelas del Vero completen un bon cap de setmana a la Serra de Guara, sempre imprescindible. 

I aquesta primavera amb un Vero preciós.