18 de juny 2024

HISTÒRIA I ALPINISME: A propòsit de 'Los Alpinistas de Stalin'

Durant la primera meitat del segle XX l'alpinisme va assolir fites magnífiques, convertint les grans serralades del planeta en espais d'exploració geogràfica, però també en escenaris on la política va jugar el seu paper.

Ja en els anys 20 i 30, conegut com període d'entreguerres,  britànics, alemanys, francesos, i també soviètics emprengueren la conquesta dels cims més alts en un afany més enllà de l'esportiu: el patriotisme i el nacionalisme va moure els fils d'expedicions a l'Himàlaia, al Caucàs i al Pamir.  Ser el primer en assolir un cim de 8000 metres o 7000 havia de contribuir a enfortir la moral nacional i els valors patriòtic.  Ben conegut és en cas Heinrich Harrer en l'Alemanya de Hitler. I sempre hem admirat les epopeia de Mallory i Irving o els primer ascens de l'Everest de Hilary i Norgay. I hem sentit a parlar de les grans ascensions al Pirineu i als Alps.

És interessant pensar en com l'alpinisme i les seves expedicions, al llarg del temps,  ens poden permetre aproximar-nos a la història dels seus grans esdeveniments.

Així, molt desconeguda és la història de l'alpinisme en el temps de la Unió Soviètica. Aquesta és l'aportació del llibre de geògraf Cedric Gras 'Los alpinistas de Stalin' publicat l'any 2023 per l'Editorial Cátedra. 

El llibre és recomanable  per a muntanyencs i interessats en la Història del segle XX. Gras reconstrueix la vida dels germans Vitali i Eugeni Abalàkov que es convertiren, des de la Revolució Russa del 1917 fins a la desaparició de l'URSS al 1989, en els més famosos alpinistes soviètics. Les seves expedicions, a les grans i exigents muntanyes de 7000 metres a l'Àsia Central en les serrades del Caucas, Pamir i el Tian Shan, poc van transcendir a nivell internacional, en el seu moment, però son mereixedores passar a la història de l'alpinisme mundial. 

Les tècniques que van desenvolupar per assolir pics com Stalin (avui Ismail Samani)LeninKhan TengriPobeda (Jengish Chokum),... s'han convertit en mitjans utilitzats en els nostres dies. La formació de Vitali, com a  enginyer, li va permetre dissenyar tot tipus de material propi d'ancoratge i progressió; fonamental és l'ancoratge conegut com el pont Abalàkov  útil en alpinisme i en escalada en gel.

El llibre ens permet recórrer la història de la Unió Soviètica a través de la vida dels germans Abalàkov.  Les possibilitats, però també les dificultats en un sistema polític que determinava absolutament els seus ciutadans. La pràctica alpinística dels Abalàkov els dona un certa llibertat per emprendre expedicions que sempre havien d'estar al servei del règim, tot buscant la vessant científica per respondre als valors col·lectius del règim soviètic i no els burgesos de l'alpinisme occidental.

Viuen en la revolució, en guerra civil russa, en la formació del nou règim, l'estalinisme, la Gran Guerra Pàtria i el procés de desestalinització, tot i que Eugeni morí en estranyes circumstàncies, mai aclarides, el 1948. Eren herois soviètics, exemple de la la nova societat socialista, fet que no els va evitar  patir la repressió estalinista. Vitali fou detingut i va patir la repressió sota l'acusació d'haver conspirat contra el règim participant en expedicions amb alpinistes occidentals; va sobreviure, i quasi rehabilitat  en temps de  Nikita Khrusxov, va mantenir la seva activitat alpinista dirigint expedicions. Morí el 1986 sense grans honors i sense haver pogut realitzar una desitjada expedició a l'Everest, tot i la que havien de portar a terme el 1959 i anul·lada per la situació d'estat excepció arran de la rebel·lió tibetana.

El llibre repassa gran part de la història de l'alpinisme soviètic a través dels protagonistes, sense oblidar fets luctuosos. És el cas de l'expedició femenina al Pic Lenin el 1974 liderada per Elvira Shataeva.

   Memorial en el Camp base del Lenin a l'expedició d'Elvira Shataeva(estiu 2022)

Vides intenses i excepcionals, marcades pels esdeveniments històrics. Personatges interessants que ens permeten endinsar-vos en la Història i treure'ls de l'anonimat. 

Cedric Gras ofereix un narració fonamentada en la consulta de fonts originals en arxius i biblioteques que el converteixen en una aportació ben documentada. Ens presenta els personatges i els fets històrics, amb totes les llums i ombres, mostrant-se com un bon coneixedors dels espais geogràfics escenari de les expedicions dels Abalàkov.

   Llibre que ha merescut el premi Albert Londres.

3 de juny 2024

CIMS DESCONEGUTS DEL PALLARS SOBIRÀ: Pui de Cassibrós i Montarenyo de Boldís

                           Pic de la Màniga des del Pla de Nequa
 Avui en dia tothom aspira a fer l'ascensió a la Pica d'Estats o l'Aneto o bé recórrer Carros de Foc. Però sempre quedaran racons amagats i desconeguts on la natura manté la seva força.

El Pallars Sobirà  és un territori on trobar-ne de tot tipus i dificultat. En aquest cas us oferim dos cims de 2000 metres ben exigents pel desnivell a superar.
                                     Pui de Cassibrós
 El Pui de Cassibrós (2083 m)  és un modest cim que s'ascendeix des d'Esterri de Cardós per un bosc fantàstic (en primavera ben frondós) passant pel Pla de Negua. El recorregut, abalisat en part pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, té diverses possibilitats per conèixer ben bé l'àrea, sempre buscant l'itinerari més complet. Ruta realitzada a finals de mes de maig.
                                   Monteixo des del cim
Les vistes resulten ben magnífiques albirant des del Monteixo al Montsent de Pallars. Uns 800 metres de desnivell resulten ben gratificants per reconèixer un racó de la geografia pallaresa. Destacar que l'accés motoritzat al Pla de Negua està restringit, fet que celebrem per procurar la preservació d'aquest espai natural, del Gall Fer i altres espècies.
                                  Encantats i Peguera destacant 
Uns quilòmetres més enllà, des de Lladorre, cal remuntar la carretera  a Boldís Sobirà (1488 m) per emprendre la llarga ruta al Montarenyo de Boldís (2593 m), ben aïllat i desconegut.
                           Montsent de Pallars, Montoroio i Mainera
La ruta remuntà per un itinerari, a vegades perdedor per la manca de camí clar sobretot en la part alta. Les referències són poques però evidents: Bordes de Foguero, Pla de Estanyilles, estany de Montarenyo,..
                               Estany de Montarenyo
El primer tram de camí  manté un bon sender, per després haver de cercar l'accés a l'estany i la collada proper al Raco Roi (2477 m), restà, direcció nord cap al cim per una llarga i gran planura.
                           Collada
Les vistes són àmplies, tot i les grans nuvolades del dia. Llàstima, tot i així el Monteixo i el Salòria propers són ben presents. Prop es té la Roca Cigalera per on transcorre l'emblemàtica travessa La Porta del Cel.
                                  Monteixo
Un inici de juny on la neu en alçada es resisteix a desaparèixer,  en aquesta primavera plujosa,  i en les valls la verdor es va imposant amb força. 1100 metres de desnivell de pura muntanya.
                             Bordes de Foguero
Racons que valen ser coneguts, però preservats, on la vida hi ha estat present sempre i perviuen més enllà de la modernitat i la immediatesa.
                  Orquídia maculada o socarrat

15 d’abr. 2024

UN CLÀSSIC: EL BASENDER (Guara)

                  Cotiella i Massís de les Maladetes al fons des del camí al Basender
Anys sense fer barrancs a Guara i recuperem l'activitat amb un fàcil, estètic i assequible Basender
Prop de Lecina, un  gran pàrquing n'és l'inici amb grans vistes al Pirineu. Uns 20 minuts a l'inici del barranc, passant el pont sobre el riu Vero que enguany baixa eixerit.

Sempre és un barranc sec, que mostra el seu interior la força d'anys d'erosió ja molt llunyans.

Uns 8 ràpels, el més llarg de 13 metres, permet gaudir de l'activitat en unes dues hores.

Descens espectacular  per recuperar sensacions o bé iniciar-se, sempre acompanyats per un guia o una persona ben experimentada.

L'activitat es pot combinar amb el camí equipat de Las escaleras, vertical i aèria, on cal no tenir vèrtic però sí seguretat.
  

El camí equipat dona accés a diversos abrics rocosos amb restes de pintures rupestres.

Cal superar uns 500 metres de desnivell i retornar al pàrquing anant a buscar l'entrada del barranc i el camí d'inici.




I si hi ha ganes de fer el turisme, a Alquézar las pasarelas del Vero completen un bon cap de setmana a la Serra de Guara, sempre imprescindible. 
I aquesta primavera amb un Vero preciós.


31 de març 2024

LA COMARCA DEL BAGES A COP DE PEDAL

                    Pont medieval a Manresa
Primavera poc estable que ha permès, malgrat tot,  rodar per la comarca del Bages, entre el riu Llobregat i el Cardener.

                 Mirador de Manresa cap a Montserrat
Tres etapes per ciclar  entre vinyes i camps per pistes i senderons de tota mena. Una primera etapa des del Mas de la Sala (Sallent), cap Artés i Navarcles  a Manresa.

                            Església i cementiri a Castellnou del Bages 

Una segona des de Manresa a Castellnou del Bages rodant al llarg de la riera de Rajadell cap a Sant Joan de Vilatorrada i Sampedor.


Interessant estada a  Castellnou del Bages on un petit museu és dedicat als Maquis

En seu cementiri hi reposen les restes de Ramon Vila Capdevila 'Caracremada', darrrer maquis assassinat al 1963.
                           Mirador a la Torre de Castellnou

I finalment retorn al Mas de la Sala passant pel mirador de la Torre de Castellnou, prop de la 'muntanya blanca' i un tram de la bonica Sèquia de Manresa.

Un centenar de quilòmetres aproximadament i uns  1200 metres de desnivell en total en un territori divers, del pla de  Bages a l'espai més muntanyós de Castellnou.

                                     Sèquia de Manresa

Una bona forma de conèixer de forma extensa la comarca propera del Bages de la mà de https://tracksbikefriendly.com/tracks-bacus-100/

25 de març 2024

GEOGRAFIA I MEMÒRIA A L'EBRE

                                   Serra de Cavalls des de la Mola d'Irto

Les comarques de la Terra Alta i Ribera d'Ebre tenen una geografia immensa que no deixa indiferent.  El riu Ebre vertebra aquestes terres i ofereix un bon espais per resseguir el seu relleu ben escarpat. Recercant més 100 cims per conèixer remarquem avui 4 d'ells prou interessants per donen una bona visió de les terres de l'Ebre , i on també conserven vestigis i memòria de la dolorosa Batalla de l'Ebre.

                                  Serra de Cavalls i ermita de Sant Marc
Immensa resulta la Mola d'Irto (538 m) en les estivacions de la Serra de Cavalls. Abans d'assolir el cim les restes de l'ermita de Sant Març es mantenen des dels combats de fa quasi 90 anys. La  Mola, amb Gandesa al sues peus,  fou un punt destacat en la batalla de l'Ebre prop de la Punta Rodona i el Puig Cavaller.

                                            l'Aliga
A la riba de l'Ebre podem buscar dos cims de tiponimia similar que no podem confondre: prop de Miravet l'Àliga (380 m) i  prop d'Ascó l'Àguila (496 m).

El seu interès és la possibilitat d'obtenir un gran panorama del territori i entendre  una mica més el que significa la batalla de l'Ebre.

   I una mica més enllà, des de Rasquera, la Serra de Cardó amaga les Picòssies (772 m). Un cim rocós, on cal anar en la seva part final fent atenció, és una gran talaia de les terres de l'Ebre.

 Prop s'albira la Creu de Santos, el Caro, les serres  de Cavalls i Pandols, la de Llaberia,... i el mar.
 Un pòquer de cims que cal planificar per fer una visita completa a les terres de l'Ebre  en diverses vegades. 

9 de nov. 2023

LA DESCONEGUDA VALL DE BAIASCA ( Pallars Sobirà)

                                 Antiga serradora d'Arestui
 La vall de Baiasca està situada en el terme municipal de Llavorsi, al Pallars Sobirà. Una vall, en un espai d'alta muntanya, on els pobles de Baiasca i Arestui destaquen en un paisatge de gran bellesa i històricament de gran activitat humana.


Una ruta, que forma part de la xarxa del Parc de l'Alt Pirineu, permet trescar per camins històrics de la vall ben marcat, però exigents i vertiginosos. El camí transcorre per la serradora antiga d'Arestiu, el magnífic bosc d'Auressi, restes de masies i ermites aïllades i ermites, vestigis de feixes de conreu,.... que mostren la força del territori i la seva població al llarg de la història. 

                                            Bosc d'Auressi

Es pot fer la ruta gràcies a la recuperació i conservació realitzada des del Parc Natural de l'Alt Pirineu i fer-lo en sentit contrari a les agulles del rellotge. El desnivell és destacable, però factible i per conèixer aquest racó de país que amaga gran sorpreses.

Sobretot la sorpresa està en  arribar-se a les restes de l'ermita de Sant Bertomeu i la visita a l'església de St. Serni a Baiasca, per contemplar les seves pintures romàniques, les úniques originals que no van ser expoliar.

                             Restes ermita de St. Bertomeu

                         Pintures de St. Serni
 Realment, un indret de gran interès geogràfic, històric i patrimonial que cal visitar, recórrer i conèixer. 

                                     Vestigi de feixes de conreu

                          Font cortesia de Joan Nadal