TRAVESSA CIRCULAR: llacs, collades i tresmils pirinencs (i II)

                                                    Ibon de Facha, prop de coll
   Des de Respumoso les possibilitats són diverses; enguany, en la tercera etapa, ens dirigim al coll de la Facha (2668 m), fronterer i accedint a la vall francesa de Marcadau. Una altra gran collada.

                          Baixant de coll, amb la boira per companyia i el Vignemala
Un ràpid descens porta al refugi Wallon, encara en obres, que ens dona l'opció de baixar fins el Pont d'Espanya al refugi del Chalet du Clot (1522 m).

                                          Walon
L'etapa resulta un total de 17 quilòmetres per la magnífica vall de Marcadau, un indret amb encant.

                                          Collada de Marcadau
Darrera etapa exigent acompanyada per la pluja i la boira que ens retorna a Bachimaña, després de remuntar la vall i ascendir el llarg coll de Marcadau (2510 m).

                                 Ibon de Pecico
De baixada el regal dels ibones de Pecico i, de nou, els de Bachimaña.

                        Ibon alto de Bachimaña
Ja només resta la baixada a Panticosa.

Quasi 50 quilòmetres de ruta i uns 4000 metres de desnivell per un terreny d'alta muntanya immens i esplèndit a inicis de juliol.

Tanquem un cicle que ens ha portat, en els darrers tres anys, caminar al voltant del Vignemala, el Balatouse i la Gran Facha.

Avui, sempre Pirineu!!!

TRAVESSA CIRCULAR: llacs, collades i tresmils pirinencs (I)

                                             Infiernos i Ibones Azules
La travessa d'estiu enguany ha estat protagonitzada pels llacs que acompanyen els grans cims dels massisos del Garmo Negro, Infiernos, Balaitaouse i Gran Facha.

                                           Collada dels Infiernos.
Tornem al Pirineu aragonés, ara tancant un cicle iniciat fa dos anys: Tour del Vignemale i Volta al Balaitouse.

                           Pujant al coll dels Infiernos amb el Vignemale de fons
Llacs, collades i tresmils emblemàtics han estat la companyia de cinc dies de travessa. El balneari de Panticosa (1630 m) és un bon punt de partida per l'activitat muntanyera de tota mena. Dues hores es necessiten per remuntar els 650 metres de desnivell fins al refugi de Bachimaña (2200 m).

                                   Collada dels Infiernos amb el pic i llac de Tebarray.
Durant 4 dies superarem quatre colls magnífics. Una primera etapa, recorregut pel sender del GR11, als colls dels Infiernos (2721 m) i de Tebarray (2771 m), i per fer el descens al refugi de Respumoso (2200 m).

                              Des del coll de Tebarray, els imponents pics dels Infiernos
La ruta voreja els ibones de Bachimaña, los  Azules i el de Tebarray; important fer atenció a la baixada del delicat pas de Tebarray cap a Liena del Cantal i el refugi, sobretot si hi ha neu.

Des del coll la visió del massís del Balaitouse i Frondielles és magnífica amb la seva cresta de Costerillou, de bons i grans records.

Ibon de Liena del Cantal i el massís

Un dels indrets de Pirineu, potser, més emblemàtics i màgics. Mai et pots cansar de revisitar aquests magnífics paratges.

IN MEMORIAM, un any després

La vida passa, i l’ull no es cansa d’abocar

imatges clares dintre del cor.

.... Tot en mi torna somni: nuvolet d’ombra i d’or

que flota i fina lluny de la mà.

Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,

qui de recança ulls clucs es peix,

tenen més que no jo, que, estrany a mi mateix

i alt  sobre altres, guaito l’ona incessant com creix  i minva cap al mar.

  Carles Riba,       Estances (1930)

            

           Un any sense la mare, i 10 sense el pare.

Recordant-los des de la seva estima Vall Fosca.

Montcortés 3 de juliol 2021

                                 Canal del Pigolo i carrilet de Capdella, 4 de juliol 2021

Pobleta de Bellveí, 3-4 de juliol 2021    

ASCENSIONS A LA SELVA DE OZA ( Jacetania)

                            Peña Forca i el Rincón de Alano des del refugi del Castillo de Acher
 Fa dos anys recorríem el GR11 des de Lizara (Hecho) a Isaba (Roncal). Ara hem tornat a la Vall de Hecho per realitzar l'ascensió a l'espectacular Castillo de Acher (2390 m).

Malgrat la seva modesta alçada, la seva majestuositat és inqüestionable, sobretot a la primavera. La verdor, la flora, els colors, la geologia,... en els seus trets definidors. 

La ruta comença al pont de Oza, per un bosc ben frondós fins arribar a la base rocosa entre prats. 

No hi ha gran dificultat, més que el seu gran desnivell (1190 m) i superar el dret accès a la canal fàcil fins arribar al cim.

Abans del cim una vallada de formacions curioses poblada d'izards i... excursionistes.

El panorama és excepcional des de Rincón de Alano, a l'oest,  fins al proper Bisaurin, cap a l'est. En la imatge l'Anie, la Mesa de los Tres Reyes, Petrechema (i les Agulles d'Ansabere), Acherito, Gamueta,...

Arribant al cim, el magnífic Bisaurin.

                 Un gran espectacle de la natura.

Per complementar una bona opció és, en una altra jornada, la ruta al Bisaurin 2670 m), més exigent, o La Cuta (2125 m.) des del refugi de Gabardito.

                                                   Bisaurin
Com sempre hi tornarem, potser a la tardor. Un espai amb  gran encant.

EL GRAN TRISTAINA (2879 m)

 Andorra, sens dubte, és un territori fantàstic  amb paisatges immensos, que permeten perdre's en espais sorprenents.

Des de l'estació superior d'Ordino-Arcalis, s'accedeix ràpidament als bells llacs de Tristaina, sempre ben concorreguts. Però en poc temps, la solitud i la grandesa de la muntanya s'imposen.

Des dels primers estanys, el Pic de Tristaina s'eleva ben esvelt. Des de la cota 2400 l'accés al cim es converteix en un terreny costerut, on cal anar alerta, tot i el sender i les marques grogues que indiquen la ruta més factible.

Des del cim el panorama és insuperable. A la banda francesa, els llacs i refugi del Forcat en primavera encara una gran reserva de neu. A més a més, gran vista cap a la Pica d'Estats, els grans cims andorrans com el Comapedrosa, Fontblanca, Sarraera,....

                                       La Pica d'Estats, difícil de confrondre.
I una sorpresa: cap a l'oest la gelera de les Maladetes, i possiblement més...

Una ascensió amb certa dificultat, poc difícil, però on cal fer gran atenció en un terreny d'alta muntanya.

Uns 700 metres de desnivell d'un cim de la llista dels 100cims de la FEEC, en aquest cas un essencial. 
Una bona activitat, molt recomanable pels bons muntanyencs.

Dia Mundial del Medi Ambient

La música al Montsuar: Dia Mundial del Medi Ambient: El divendres 4 de juny vam celebrar a @INSMontsuar el Dia Mundial del Medi Ambient! Conjuntament amb l'Area de Ciències, coordinat per ...

INTENT AL COTIELLA EN DESCONFINAMENT

                          Mirador a la Punta Suelza, Punta Fulsa i Machimaña
 El Cotiella (2912 m) amaga racons ben majestuosos. La Bassa de la Mora n`és un. I plantejar-se l'ascensió és sempre exigent des de les diverses rutes. Malgrat una primavera ben inestable hi hem tornat pel collado de Santa Isabel (1540 m), des de Saravillo.

                            Massís de la Múnia
Fa 5 anys la ruta triada fou per les Agulles de Lavasar i la vall de la Ribereta, potser la  més complerta. Tot i així l'ascensió, des de la collada de Santa Isabel, ofereix unes gran vistes als massíssos del Mont Perdut i La Múnia. 

                                              Amenaça de tempesta?
L'altra atractiu és, en primavera verda i florida, caminar per la immensa plana d'Entremón i l' 'Era de la Brujas'. Una meravella geològica. 

Hi hem pogut caminar fins que una bona tempesta ens ha obligat a desistir. El desconfinament i les ganes d'alta muntanya ens han portat a intentar-ho, tot i la previsió metereologia. 

                                       'Era de la Brujas' i el cim encara llunyà.
Malgrat la mulleda i el soroll dels llamps i trons, ha estat un gran dia de muntanya.

Gràcies a un bon track que permet enllaçar la ruta més pertinent.