14 de set. 2019

TUC GRAN DERA SENDROSA (2703 m)

                                             Bissiberris, Maladetes i Montardo
Inicis de setembre per continuar coneixent racons i cims del nostre Pirineu. 
Tuc de la Salana i Montardo.
Des dels Banhs de Tredòs (Val d'Aran), el Tuc gran dera Sendrosa exigeix un recorregut de 1000 metres de desnivell, per un terreny d'alta muntanya sense massa dificultat.
El seu gran atractiu són les grans vistes que ofereix de la val d'Aran, el circ de Colomers, la capçalera del Pallars Sobirà, el massís dels Bissiberris i de les Maladetes. Absolutament brutal.
Tot i no ser un cim de dificultat, cal fer atenció a la cresta cimera, llarga i entretinguda, poc exposada, però dreta on cal grimpar amb atenció.
Cresta amb vistes al coll de Sendrosa, la Val i el Mauberme ben destacat
Aquesta part del recorregut està ben marcat amb fites que permeten trescar pels blocs de pedra, sense despistar-se.
Cim  i cresta des del coll de Sendrosa
El  meu 180 de la llista 100Cims de la Feec; jornada de gran ambient pirinenc.

MEMÒRIA DE 'La Retirada'



27 d’ag. 2019

PIC ASPE DES DE CANDANCHU

Pla de Tortiellas, vistes a l'Aspe  (Foto JR)
Col.lectiva del Centre Excursionista de Lleida al Pic Aspe (2645 m) des de l'estació d'esquí de Candanchu (1585 m).
Foto Jordi Gàzquez.
Tècnicament fàcil, però amb gran desnivell a superar en un terreny complex, fent atenció a l'orientació per encarar la ruta correcte. 
                                                        Midi d'Osseau des de la canal final al cim.
Vistes magnífiques de Pirineu occidental des d'Anie al Balaitous.
                                                           Massís dels Infiernos i Garmo Negro
Un bon dia en una gran companyia.


Vistes a la Llena de la Garganta i Bisaurin

CIMS DEL BAIX ARAN: Tucs dera Entecada i Vacanera


Tuc dera Entecada (2267 m)
Els grans cims pirinencs van acompanyats de cims més modestos que mereixen ser visitats i ofereixen panorames increïbles i majestuosos.
Des de l'Entecada, el gran massís de les Maladetes.
                       Aneto i la seva migrada gelera de finals d'agost.
Fer el projecte de 100cims, si una cosa permet és descobrir territori que potser no hauríem pensat en recórrer, així com buscar la millor ruta al gust de consumidor. 
Aquests dos cims es poden fer des de l'Aran, amb llarg desnivells.

Port de Benàs des de l'Hospice de France.
En aquesta ocasió, decidim passar la frontera pel coll del Portillon, i des de Luchon fer estada a l'Hospice de France, per gaudir d'aquest gran indret, amb història i de gran bellesa.

                                                          Maladetes i Port de la Picada baixant de l'Entecada.
El Tuc dera l'Entecada des de l'Hospice és un ascensió senzilla, de 800 metres de desnivell, en un espai immens.
Coll de Vacanera
D'altra banda, el Tuc de Vacanera pot fer-se del cantó aranés des de Bausen, però des del poble occità de l'Artigue, en 950 metres de desnivell, l'ascensió és un passeig, amb panorama, sobre les Maladetes, Malpàs, Cabrioles, la Múnia, i fins al massís del Nouvielle. 
Panorama cap al Malpaàs, Cabrioles, Lezat, Qauyrat,..
Si el Tuc dera Entecada té vistes impressionants, la ruta al Vacanera resulta una gran finestra panoràmica als alts massissos del Pirineu axial.
El Malpàs i el Boum
Una maravella, malgrat l'escassa neu que és manté a finals d'agost i la sequera pirinenca.
A l'esquerra, La Múnia.
Una bon racó de Pirineu per gaudir-lo i una llicó de geografia de proximitat.


24 d’ag. 2019

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (i VI): Erevan


La capital Erevan és una ciutat moderna i cosmopilita, prop de la frontera amb Turquia i amb gran panorama a Ararat.
El seu desenvolupament econòmic i social està sent ràpid, i el  trànsit ben complicat a certes hores del dia.
Ineludible la visita al memorial del Genocidi, però també espais urbans com Centre d'art Gerard Cafesjian a la zona anomenda la Cascada.
La seva cultural i social és destacada, tot tenint en compte que, al llarg de la història, Armènia ha estat una nació amb personatges destacats.
Mamorial a la participació armènia en la Segona Guerra Mundial en l'exèrcit soviètic.
Difícil és fer un bon compendi de tot allò que Armènia representa i ha representat a la seva àrea geogràfica i al món.
Dir només que la població actual a Armènia és d'un tres milions de persones, però que el genocidi i  diàspora ha fet que 10 milions d'armenis hagin creat comunitats arreu del món amb gran vinculació amb seu país d'origen.









Hi vam ser amb Bonviuretrek.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYA A ARMÈNIA (V): el massís dels Aragats (4092 m)

Cim de l'Aragats sud (3879 m) amb l'Aragats nord al fons.
La jornada més destacada s'ha de deixar per conèixer el massís dels Aragats, visible des de ben lluny, i amb l'Ararat ben proper, però enterbolit per la calitja de l'altiplà armeni.
Una llarga carretera, on hi va haver ubicat un antic laboratori de l'època soviètica, ens deixa a 3200 metres al llac Kari. Un desnivell d'uns 600 metres porten al visitat Aragats sud (3879 m).
Coll de l'Aragats entre el cim sud i l'oest.
Una ràpida davallada, per terreny descompost, mena a  la collada per poder ascendir a l'Aragats oest de 4008 metres.
Uns 200 metres de desnivell, també per terreny descompost on cal estar atent per evitar caigudes de pedres. 
Des de l'Aragats oest el panorama a la punta nord és magnífica. 
                                        Descens de l'Aragats oest amb el sud a la vista i el llac Kari al fons.
Un massís volcànic format per quatre cims ben diferenciats que impressiona. Un bon indret del món per conèixer.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (IV): Ascensions en el Petit Caucas

Llac Sevan des de l'Artanish (2460 m)
Imatges de les ascensions realitzades des d'on poder albirar el territori armeni amb tota la seva grandiositat.
Llac Akna (3032 m) a la serralada de Geghama 
Sobretot destacar el volcà extint Azdahak, de 3597 metres, a la serralada Geghama; cal fer l'aproximació en cotxe 4x4 fins als 3000 metres (des de la vila de Sebard) per realitzar una fàcil, però llarga ascensió, en un terreny volcànic  i un espai immens.
El cràter del volcà prop de cim forma un llac resultat del desgel en època estiuenca.
Una bona jornada de descoberta muntanyera.

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (III): El petit Caucas

Ascendint a l'Azdahak (3597 m)
Una de les caractetístiques d'Armènia és la seva geografia marcada per formar part del Caucas, més concretament l'anomenat Transcaucas o Petit Caucas.
Llac Sevan baixant de l'Artanish (2460 m)
De fet, la serralada del Caucas s'estén des de la frontera entre Rússia i Geòrgia, amb alçades superiors als 3000 metres, fins a Armènia i Azerbaijan.
                                                             Parc Natural de Dilijan
Armènia és un país amb una alçada mitjana alta, al voltant de 1800 metres, formant un altiplà, d'estiu àrid i sec, però de tardor i hivern fred amb destacades nevades.
Mont Armaghan (2829 m)

És sorprenent la diversitat d'indrets de gran bellesa natural, interessants de recórrer en el petit caucas armeni. Existeixen zones boscoses, com el Parc Natural de Dilijan, serralades extenses, com la de Geghama, o bé el gran massís dels Aragats, amb la seva cota màxima de 4092 metres d'alçada, cim més alt de país. 
Massís del Aragats, 
Són cims volcànics, sense activitat actualment, de gran alçada on la neu encara resta en ple estiu i la verdor de les terres altes contrasten amb l'aridesa de la cotes més baixes. 
                                         Ararat des de Khor Virap (5137 m)
Recordar el gran Ararat, símbol nacional armeni, que està en territori turc, però que té una presència  majestuosa des de cada racó, cada vila, cada muntanya,.. del sud d'Armènia.  La seva ascensió tot i no ser tècnicament difícil, és complicada políticament degut a la limitació de les autoritats turques a donar permisos. En aquest punt la frontera entre Turquia i Armènia resta totalment tancada.

21 d’ag. 2019

HISTÒRIA, CULTURA I MUNTANYES D'ARMÈNIA (II): Monestirs i 'Khachkars'


Khaschkars al monestir de Geghard
Un dels símbol culturals d'Armènia són les creus de pedra o khachkars; aquestes magnífiques esteles es troben arreu del país, sovint en els monestirs, capelles o cementiris, inicialment eren creus funeràries, però amb el temps es van convertir en un símbols culturals del poble armeni.
Fortalesa i monestir  Havuts Tar, prop de Garni (Reserva natural de Khosrov)

Armènia és una republicà laica, però manté un fort vincle religiós d'un cristianisme apostòlic i amb església nacional pròpia, essent un dels aspectes significatius del país.
                                                        Monestir de Sevan 
De fet, avui en dia el turisme ha començat a ser una activitats econòmica destacada, i la vessant cultural i monumental és el principal atractiu.

Temple de Garni
La visita als monestirs de Goshavank, Hayvavank, Geghard,.. són bons exemples de la riquesa de l'arquitectura i religiositat armènia.
Esglésies petites, amb cúpules, decorades amb creus de pedra i imatges de la verge són magnífics edificis capaços de suportar l'activitat sísmica del país.
Imprescindible la visita al Khor Virap (Pou Profund) on diu va estar empresonat Gregori l'Il.luminador o l'armeni evangelitzador i patriarca que aconseguí convencer al rei Tiridates, l'any 301, per convertir Armènia al cristianisme.

Però Khor Virap és un indret impressionant sota el gran volcà Ararat (5137 m), símbol nacional armeni, però des de 1921 en territori turc. Cal esmentar que la frontera entre Turquia i Armènia resta tancada des de dècades, reforçant la mala relació entre veïns; recordar que Turquia no ha reconegut el genocidi de fa 100 anys.