CIMS DELS PALLARS

Sempre val la pena retrobar el Pallars buscant cims sovint poc visitats.  El repte dels 100cims de la FEEC ofereix un gran llistat que garanteix poder triar racons poc coneguts més enllà dels cims emblemàtics. De les poques activitats que la Federació dinamitza fora de les competicions en diverses modalitats.

Al Pallars s'hi localitzen un bon grapat d'ascensions algunes ben significatives i exigents. 

En el cor de la Vall Fosca podem localitzar el Pic del Mariolo (2857 m), al peu de l'estany de Tort. L'ascensió resulta llarga i inhòspita per obtenir una panorama excepcional de Pirineu.

El cim a l'esquerra.

La primera part per sender deixa pas a un terreny obert per on accedir a la collada que porta al cim.

        Canviant d'espai,

al Pallars Sobirà, a la Vall de Cardós, s'ubica un cim modest, però aquest emblemàtic per la seva situació i forma El Pui Tabaca (1719 m).

Des de Lladrós, per pista i després per sender s'accedeix al cim on hi ha un mirador del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Una breu grimpada, un xic aèria,  ofereix un altre gran panorama pallarès.

Pas a pas hem arribat als 300 cims del repte de la FEEC. Una bona activitat per triar i remenar.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ: La natura (i V)

                 Bul Bul Fumat
 La natura de la Reunió està detrminada per la seva ubicació geogràfica,  en ple l'Índic, i el seu clima tropical amb dues estacions, una seca i una humida. Així la producció de canya de sucre n'és predominant. Els boscos de vegetació tropical es presenta en totes les cotes, excepte en les àrees volcàniques.

                Tec Tec o Bitxac de la Reunió
La fauna no és massa visible, però si resulten molt present els ocells fàcils d'observar. L'illa fou deshabitada, però  la seva colonització suposà la desaparició d'espècies endèmiques o bé per l'activitat volcànica.

                                         Fordí Boscà

                      Teixidor (Bellier o Tisserin gendarme)

                 Orquidia

Però realment és extraordinari, junt als seus massissos volcànics, la seva línia de costa amb escassos quilòmetres de platja. Una costa retallada i abrupte on l'oceà mostra la seva força.

                           Observació de balenes
Prop de Sant Gilles existeix un dels pocs espais on poder gaudir de platja i sobretot per fer esnórquel. Una franja d'uns 300 metres d'amplada limitada per l'escull de corals(força malmès), i protegida dels taurons, permet aquesta activitat.

Uns bons moments.

Hem viatjat amb Montañas del Mundo, a qui donem les gràcies per la seva professionalitat.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (IV): PITON DES NEIGES (3070 m)

 

                  Refugi Caverne de Dufour (2490 m)

Prop de Cilaos comença la ruta d'ascensió al gran Piton de Neiges, volcà extingit amb un diàmetre majestuós que configura els tres circs recorreguts.  N´és l'activitat emblemàtica, fent-la de bona matinada, per viure la sortida del sol a ple Índic.

En general, es realitza l'ascensió en el dia, ja que el refugi té una capacitat limitada. Sigui com sigui, el desnivell és considerable per un sender vertical entre un bosc frondós; fins el refugi són 1000 metres i uns 600 fins el cim, en uns 8 quilòmetres.

                       El cim
L'esforç, més còmode en dos dies,  té el premi de l'alta muntanya i del gran panorama que ofereix el Piton sobre l'illa: les boires i crestes del gran volcà resulten un espectacle.

El fred, en plena matinada, es fa sentir contrastant amb les temperatures més agradables de les cotes baixes de l'illa.

Foto Ivan A.

Qualifiquen el cim com el més alt de l'oceà Índic, però hi ha qui ho qüestiona tenint en compte altres l'àrea d'Indonèsia.

                   Projecció del volcà i el col Taïbit en la boira

                L'oceà a la vista
El certament l'ascensió és una bona manera de completar l'estada, captant la dimensió de l'illa i la seva grandesa geològica i geogràfica.

Per saber-ne més de tot plegat podeu consultar el Blog del company David Sancho la-grande-traversee-de-la-reunion.html, així com el seu article al Vértex, núm 311

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (III): Circs volcànics de Salazie, Malafe i Cilaos

Fr

                           Casacades i barranc  del Trou de Fer

Un aspecte rellevant de l'illa és la seva geologia determinada pel Piton de les Neiges, volcà que ha configurat tres circs ben marcats després de processos antics d'enfosament i erosió: Salazie, Malafate i Cilaos.

Ocupant gran part de l'illa i amb un cim de 3000 metres, el Piton  des Neiges és l'epicentre dels circs volcànics que amaguen un entramat de camins i senders cadascun amb trets específics. Destacar el circ de Malafate que només s'hi pot accedir a peu i on l'abastiment es realitza amb helicòpter.

El circ de Salazie té en Hell Bourg el punt de partida per bons senders a vegades perjudicats per la seva verticalitat i l'estació humida. Bona opció és apropar-se al gran Trou de Fer. Aquest gran barranc, de més 300 metres  dominat per l'aigua, la vegetació i la verticalitat, és un espectacle enmig de la boira. Pels grans barranquistes n'és un repte excepcional.

Per recórrer el circ de Mafate i fer la travessa cap a Cilaos val la pena encarar, des de Hell Bourg, la vertiginosa carretera al Petit Col (1850 m) i des del Col de Boeufs caminar cap a La Nouvelle i Marla, poblacions ubicades a l'interior del circ amb allotjaments per planificar l'estada a  gust del consumidor. 

Senders ben marcats i per triar fer la travessa en un dia o més. De fet val la pena fer estada a una de les poblacions per copsar la dimensió del paisatge i la seva diversitat, on cada raconada és diferent. 

Vegetació bàsicament tropical i amb boscos determinats per l'orientació del territori. Crestes llargues, muralles rocoses, barrancs profunds, esveltes agulles,... a la vista per des de Marla remuntar el col du Taïbit (2142 m)

                  Prop de Marla, col du Taïbit

                              Col du Taïbit
Des del col un descens llarg i vertiginós, per bon sender, porta al circ de Cilaos i la població (1214 m) del mateix nom; lloc imprescindible per emprendre l'ascensió al Piton des Neiges.

Itineraris sense dificultat, excepte, en molts moments, amb grana desnivells i pendents; exigents sempre fent atenció al camí amb passeres, escales, arrels i pedres per no tenir un bon ensurt.

                      Cilaos 

Històricament els circs han jugat una paper determinant ja que, en època de la colonització, els esclaus rebels podien amagar-se en un territori de difícil excés per camins vertiginosos que avui en dia podem recórrer.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (II): Piton de la Fournaise (2632 m)

                    Ruta costanera al sud de l'illa sota el Piton de la Fournaise

L'essència de l'illa, geològicament, és el seu vulcanisme. El Piton de la Fournaise (2632 m) és un dels punts emblemàtics. La seva ascensió no representa cap dificultat i és molt popular entre els visitants. Enguany, contràriament a l'any passat que en el mes d'agost mantenia activitat eruptiva, ha estat possible ascendir-hi.

                          Fournaise amb  caldera de l'Enclós Fouqué des  pas Bellecombe-Jacob
L'itinerari cal resseguir-lo amb atenció sobretot si la boira i els núvols en són presents. Uns marcats punts blancs són determinants. 

                       Petit con  Formica Leo
La immensitat de l'espai no deixa indiferent: grandiós paisatge, testimonis de constants erupcions, relleu arran de les colades de lava,...

                       Testimoni de lava de corda

L'immens cràter Dolomieu resulta difícil de visualitzar per la boira present que sovint és 'ploranera'.

Tot i així una gran moment després de quasi 3 hores d'ascensió des de Gité des Volcans.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (I): Situació i dades

                         L'Índic prop d' Anso des Cascades
La ubicació i característiques geogràfiques de l'Illa de la Reunió, en ple Oceà Índic, la converteixen en un espai singular per la seva formació geològica i relleu. És una illa de dimensions petites (2 512 km² ), però molt poblada (296 hab/Km²). El seu origen volcànic, emergida fa 360.00 anys, la configura com un territori ric i divers. 

Deshabitada, però colonitzada pels francesos en el segle XVII, tot i que els portuguesos i anglesos ja hi havien recalat, fou denominada com a Ille Bourbon, fins a la Revolució quan, sembla, es batejà com a Reunión. Geogràficament africana, a 600 quilòmetres a l'est de Madagascar, forma part de les Illes Macarenyes (Reunió, Maurici, Rodrigues). Tot i així es manté com Departament francès d'ultramar.

De climatologia tropical, amb una estació seca i una d'humida, el seu relleu extrem ofereix senders amb gran desnivells a superar. Destaca la gran vegetació que cobreix l'illa, excepte els alts espais dels dos gran volcans: Piton de Neiges (3070 m.), extingit, i el Piton de la Fournaise (2632 m), que quasi cada any mostra episodis d'activitat; el darrer el 10 d'agost del 2023. Sense oblidar la impressionant costa on observar la força i la bellesa de l'Índic. 

                          Sender Gran Bois

'RUTA DE LAS GOLONDRINAS': Refugis Belagua, Linza, l'Abeurouat i Jeandel

                                           Mata de Belagua

Els Pirineus Occidentals són un espai grandiós, entre Aragó i Navarra, on la serralada manté una gran altimetria amb cims esvelts de més de 2000 metres.

Diversitat de rutes que encadenen valls i cims  donen grans opcions de caminades i ascensions. Les travesses de 'Les Golondrinas' i 'la Senda de Camille'  també són una oportunitat de recórrer el territori entre la geografia i la història.

                         Collada de Petretxema i les agulles d'Ansabere
Així, enllaçar Belagua, un lloc magnífic a 1428 m, amb Linza, amb el refugi francès a Lescun, l'Abeurouat, i a la Pierre de Saint Martitn (Bearn), el refugi Jaendel resulten una ruta circular que permet reconèixer una bona raconada del Pirineu.

                          Refugi l'Abeurouat, Lescun (1442 m)

Uns llarg 60 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell en les etapes triades, que poden combinar-se amb ascensions a la Mesa de los tres Reyes, Petetxema, Anie, Arlas,..

                         Panorama a Lescun des  de L'Aberouat amb el Midi d'Osseu de fons
La situació dels refugis donen una la visió a paisatges espectaculars a cims i valls d'un Pirineu que no deixa indiferent.

                 Camí al Coll d' Azuns, entre Lescun i la Pierre

               Prop del coll d' Azuns (1873 m), pic de la Countendé i el gran Anie
Destacar l'etapa entre L'Aberaout i Jaendal per un tram del GR10 francès, superant el pas de Rocher de l'Osque, fàcil però amb atenció, i transitar per un terreny càrstic ben característic.

                                    Pas d'Osque

                                   Desgrimpada protegida del Pas d'Osque
No tan fantàstic és arribar a l'estació d'esquí La Pierre de St. Martin, però sota la presència de l'imponent Pic d'Anie.

En totes les estacions de l'any els Pirineus Occidental (Vall de Hecho,  Ansó i Roncal) mereixen la visita.

A l'hivern el blanc domina i la tardor les fagedes i els bolets en són els elements dominants. Ara a l'estiu la verdor i boscos  la fauna, les flors i els boscos en són grans protagonistes.

                      Orquídia Blanca

                               Visnaga

Una bona activitat, tot i la gran calorada.

https://www.rutadelasgolondrinas.com/