26 de jul. 2022

CIRCULAR PER LA VALL DEL MADRIU ( Andorra)

                                              Nou refugi de l'Illa (2488 m)
 Fa 10 anys la travessa dels Estanys Amagats fou una bona manera de recórrer territori fronterer entre la Cerdanya i Andorra. En aquell moment, el refugi de l'Illa encara no s'havia convertit en guardat.


Original plafó interpretatiu al parc Natural del  Madriu


Ara, malgrat l'onada de calor, hem volgut reconèixer de nou aquest racó de Pirineu. 

Una ruta circular des d'Engolasters (1504 m), remuntant la vall del riu Madriu, sempre magnífica i seguint el GR11, mena al reformat refugi de l'Illa, a 2488 metres d'alçada, al peu de l'estany de l'Illa. 

                               Refugi lliure de Fontverd, en la ruta cap al Refugi de l'Illa.
Caminar per la vall del Madriu és una bona experiència observant la riquesa natural de l'indret; un riu ple de vida, que porta al peu de cims com la Tossa Plana de Lles, i la cresta de la serra de Setut, assolits en la travessa dels Estanys Amagats

El refugi ha estat modernitzat i ofereix serveis prou acurats; resultat un bon punt per fer una estada o plantejar-se rutes diverses.

Bona manera de conèixer més ampliament  el  Parc Natural del Madriu Perafita i Claror és retornar pel Cap de les Àgols (2680 m), tot passant pels Estanys Forcats.

                       
Estany Forcat, i vista cap ala Tosa Plana i la serra de Setut             Sortint del refugi, per un camí menys marcat però força evident, porta a la zona lacustre dels Forcats i remunta fins al Cap. Des d'aquí la vista és molt àmplia cap els cims fronterers amb la Cerdanya i la capçalera andorrana i pallaresa.

 Cap de les Àgols
Absolutament increïble visionar des del Cap la vall glacial de l'Estany Blau, penjada i encaixada entre cims. Pura bellesa.
                                   
 Estany Blau

Resta ja baixar els 1000 metres de desnivell per la vall de les Àgols fins a Engolasters.


Una vall penjada, però per camí entretingut, però novament ple de vida natural; racons que semblen que no estem a l'Andorra massificada i turística.

                                   Bosc i prats amb Tora Blava, planta tòxica pirinenca

Hem seguit, més o menys,  aquest track
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-madriu-andorra-5541526, sobretot més útil pel tram del refugi al Cap de les Àgols.

Ruta complerta i recomanable per gaudir d'escenes de vida natural i senderista que requereix bon caminar.

Gràcies a la companyonia de la Dolors, el Jordi, la Lluïsa i la Gemma.  SEMPRE!!

 Proposta de 100cims a la vall del Madriu Tossal de Braibal (2657 m)


21 de jul. 2022

PIRINEU EN ESTAT PUR: Circ de Gavarnie (i II)

                                       Taillon, Bretxa , Casco i Torre de Marboré des del Pla de Pailha
 Però no tot són cims de tres mil metres; tot i ser coneguda la Cascada del circ de Gavarnie, la segona més alta d'Europa amb 423 metres, mereix una ruta circular per aproximar-s'hi.

Una de les millors opcions és pujar al refugi d'Espuguettes (2027 m) des de Gavarnie i, si es vol al Pimené (2801 m). Llocs que corprenen; miradors extraordinaris del circ i tots els cims. Pirineu en la seva màxima expressió.

                   Els Astazus i el corredor Swan des del pla de Pailha
I des del Xalet de Pailha un senderó ben aeri, però fàcil, porta a l'Hotellerie du Cirque (1576 m) i, en mitja hora més, a la base de la cascada, ara sí força, o molt, massificada a l'estiu.
Existen altres rutes panoràmiques en la zona com el Plateau de Bellevue o el camí que  ascendeix al refugi de Serradets des de l'Hostellerie.


Mapa de rutes a Gavarnie.


                        Hostellerie de  Cirque, Cascada, Picos de la Cascada, Torre de Marboré i Casco

Hem recorregut, des de finals del anys 70 del segle passat, aquestes muntanyes i mai deixen de sorprendre la seva bellesa i la seva extraordinària presència. Però tot sembla que va canviant, i ho estem poden observar. Fa quasi 11 anys l'ascensió al Vignemale en fou l'objectiu encara amb una gelera vigorosa. 

Imatges com aquesta de l'agost del 2008 mostrava un bon estat de la gelera del Vignemale, però enguany impacte la manca de neu en tot el massís del Mt. Perdut i en tot el Pirineu. 

Així es presenta la gelera del Vignemale,  a principis de juliol, amb el seu gel fòssil després de les grans calorades i l'accelerat desgel del mes de maig. 

Potser no ens adonem prou de la implicació de tot plegat!! En som testimonis passius.

18 de jul. 2022

PIRINEU EN ESTAT PUR: Circ de Gavarnie (I)

                                   Gabietos, Taillon, Casco, Marboré,.. des del coll de Tentes (2208 m)
No hi ha dubte que el Pirineu és una serralada que reserva magnífics indrets en tota la seva gran extensió. Tot i patir els efectes del canvi climàtic, mai deixa de sorprendre i gaudir de la seva diversitat imponent.

                           Imatge gentilesa d'en Xavi
Ara bé, un dels grans espais és el massís del Mont Perdut i excepcional la seva vessant francesa a Gavarnie i el Parc Natural du Pyrénées Tot i haver estat a la vall diverses vegades sempre és una gran experiència i lliçó de geografia. Sempre val la pena tornar-hi.

                                            Bretxa de Roldan l'agost de 2008

Enguany la lliçó impactant és com, a inicis de juliol, la persistència de la neu ha estat difícil i les grans calorades han produït un gran desglaç amb la implicació que això ha de tenir de cara a les reserves d'aigua.

                                   El Circ de Gavarnie i el refugi de Serradets (2587 m)
L'estada al refugi de Serradets, a 2587 metres d'alçada, possibilita travesses i ascensions inoblidables, en un escenari impresionant, tot i que ja ho coneguis. 




Pujar el Taillon (3147 m) és imprescindible, després de gaudir de la Bretxa de Roldan i passar falsa Bretxa.  Àmplies vistes en totes direccions; sobretot el gran Vignamale.

                                    Bretxa de Roldan, baixant a Serradets per l'escassa neu que queda.
L'ascensió al Casco de Marboré o Corral Ciego (3011 m) n'és un altre de les activitat clàssiques superant el Paso de los Sarrios per les seves cadenes.
                               La Torre de Marboré, camí del Casco

                              Paso de los Sarrios
Recordant altres èpoques de tres mils i tres mils, tot observant, avui en dia, com  van canviant les condicions al Pirineu.
               
  Torre de Marboré l'agost del 2008, amb vistes al Casco, Taillon i Vignemale

8 de jul. 2022

EL DESCONEGUT ROC MELÉ (2811 m)

                                               Orquídies    pirinenques                   
 Andorra és realment un país magnífic per la pràctica de la muntanya. Tot i la seva massificació i els projectes 'parcs temàtics' que dominen, no és difícil  endinsar-se en la seva natura per gaudir-ne.

                                      Estany inferior de Siscaró
La vall de Ransol, d'Incles,  el Madriu,... junt als seus alts cims en són un ampli ventall d'espais esplèndits:  Comapedrosa, Medacorba, Tristaina, Serraera,...

                              Estany superior de Siscaró
  A la vall d'Incles, la popular zona de l'estany de Jutglar n'és una racó ben conegut, però menys transitada és l'àrea lacustre del Siscaró. Una bona descoberta on domina la natura  en un inici d'estiu sec, però que manté la seva esplendor amb bons rierols, estanys i sobretot una gran varietat de flora, que no deixa indiferent.

                                          Cota 2000 amb els nerets ben florits.
A més a més, gens coneguts, amb més 1000 metres de desnivells es pot assolir cims com el Siscaró, la  Campaneta i sobretot, el Roc Melé (2811 m) de la llista de 100 cims de la FEEC.

                               Pic de la Campaneta, retornant des del Roc Melé
Estarem en el límit fronterer amb França; la vista allarga des del  Carlit a la Pica d'Estats, i tota la capçalera andorrana i Capcir, amb el Pas de la Casa i Porté-Puymorens a prop.

                                   Panorama als estanys de Siscaró.
Un bon recorregut ben variat que dona una perspectiva diferent de d'Andorra i del Pirineu. 

I un regal n'és la diversitat de la flora, significada per les orquídies, els nerets i el marcòlic groc, una espècie ben difícil de veure.

Marcòlic groc
Existeixen diversitats de recorreguts  per la zona, però un possible track: Wikiloc Roc Melé.

4 de jul. 2022

LA VALL D' AISA (Jacetània)

                                    Valle de Aisa, amb  Lecherines, Aspe, Bernera,..
 Situat entre Canfranc i Hecho, el valle de Aisa  resulta amagar una seguit de cims en un paratge d'alta muntanya. El cim més conegut és l'Aspe (2645 m) però de similar alçada el Pic de Lecherines o els cims del massís de Bernera en són prou bones opcions.

                                              Collada d'o Bozo, Punta Napazal i Ruabe de Bernera.

Aprofitant un Sant Joan de meteo canviant, a instants amenaçant, i amb estada al poble d'Aisa, hem descobert uns racons impressionants amb grans parets verticals de roca i vallades profundes. 

                                                     Carena del Ruabe de Bernera
Una carretera ben estreta, en u bosc frondós condueix a Rigüelo  entrant a la base de la serra d'Aisa. Seguint la variant 1 del GR 11 ens dirigeix al collado d'o Bozo (2415 m). Al peu del coll el refugi de Lizara i el Bisaurin. En el trajecte es passa per la vall de Igüer i el dòlmen de Izagra.        Pico o l'Ibon, Midi d'Osseau, lluny, i valle de los Sarrios des de Pic de la Raube de Bernera

Des de la collada, en direcció nord-est el GR segueix cap a la coll d'Esper per la vall d'O Bozo. Sense arribar a la collada, direcció oest, porta al ben dret pic d'O Ibon (2475 m) i a l'esquerra a la Ruabe de Bernera (2455 m)

   Descens de Ruabe de Bernara amb vistes al pic de Llena d'o Bozo i al fons Pala d'Ip.

Des del cim de Ruaba de Bernera, bones vistes malgrat el núvols, dels Pirineus Occidentals. Un indret ben màgic i imponent.

                                   Sota el Pic d'Aspe, Garganta de Aisa

Però, el valle d'Aisa guarda més maravelles. En direcció al refugi de Rigüelo i seguint el GR 11.1, s'obre una ampla vall que porten el Pic i los Mallos de Lecherines. 


                    

Ambient dolomític sota les parets del gran pic d' Aspe. 


Vallada de roca, parets, flors, ocells, izards i marmotes.

Destacant, tot i no massa abundants, la flor de neu i genciana groga

El desnivell és semblant a l'ascensió anterior; 1000 metres sense sender.


                                                Pico Lecherines
Un coll evident entre el pic  i los Mallos de Lecherines permet l'ascens al pic amb alguns passos on cal fer atenció.

Tot plegat una gran indret on recórrer un racó del Parc Natural de los Valles Occidentales del Pirineu

Pico Lecherines o Garganta de Borau (2466 m)
Un lloc per revisitar.

8 de juny 2022

PER L'OLLA DE NÚRIA: Noufonts (2821 m) i Torreneules (2710 m)

                                       Arribant al coll d'Eina
 La vall de Núria és un gran indret de muntanya on poder encadenar tot el cordal de cims. A més el Puigmal, el Noufonts i el Torreneules són inclosos a la llista de 100 cims de la Feec.

Pinsà Comú
 Aquesta primavera, càlida, ha vist desaparèixer ràpidament la neu i una catifa verda ha donat lloc a un paisatge prou magnífic per fer un bon  recorregut.

 Les possibilitats són grans i hem optat per pujar per l'exigent coll d'Eina cap al cim d'Eina i el Noufonts (2821  m).

Nerets florits a principis de juny


Un recorregut per gaudir del medi amb flora i fauna en un  gran moment.


Un cop al Noufonts, ja es pot baixar, però caminar fins el Noucreus i el Pic de la Fossa del Gegant, al coll del Noucreus, és un goig.
                                       
Noufonts, camí del Noucreus
                                         Coll del Noucreus amb el Puigmal de fons
                        Panorama cap a la Cerdanya i el Cambradase

És possible seguir la  llarga carena fins el Torreneules, però disposant de dies, davallem pel GR cap a Núria.
                                                  Coll del Torreneules i el cim
                                           Part cimera del Torreneules
Així des de l'alberg, el dia següent, en una hora i tres quarts ascendim al Torreneules, sense trobar-nos ningú. Un plaer.
De nou el Puigmal a l'horitzó.
Una visita a Núria ben aprofitada per completar un bon coneixement de la la vall i el Ripollès.