PICO BAZÍAS (2760 m), Panticosa

               Gran vista al Garmo Nagro, Argualas, Algas i més enllà Collarada i Bisaurin
 Ascensió al Pic Bazías  des dels Baños de Panticosa. 

Uns exigents 1100 metres de desnivell resseguint el GR11 passant pels ivons de Brazato fins el  Collado Viejo.

Des de la collada, una bona pedrera i una accessible cresta porta al cim.

                     Vistes al Garmo  Negro

El cim ofereix un panorama immens, primerament de gran Vignamala, lluny el circ de Tremouse, 

i el massís del Perdut amb la cara nord el  Taillon.

 Cap a l'oest el massís del Garmo Negro, Peña Telera,  Collarada,...

Fins i tot el Balaitouse, enfarinat, amb la Cresta de Costerillou.

Territori excepcional i fantàstic per recuperar anys d'alts cims.

DESCOBERTA DE 4 CIMS PIRINENCS (100cimsfeec)

                             Montroig des del Pic de Flamisella a finals de juny

Estiu molt calorós per fer bones ascensions a cims poc visitats ben repartits pel territori pirinenc: Pic de Flamisella (Pallars Sobirà), Roca Colom (Ripollés), Pic de la Collada Verda (Conflent) i Pic Roi (Alta Ribagorça).

                                  Estany del Flamisella

1. El Pic de Flamisella (2782 m)  és un gran mirador el Pallars Sobirà amb vistes al Pic de Certascans i Montroig. Una bona manera de recordar la travessa de la Porta del Cel.

                             Certascans i Pica d'Estats al fons

2. Roca Colom (2506 m) és un modest cim veí del bon Costabona

Una bona excusa per revisitar els cims de Ripollès, enguany en el mes de juliol ben rostits per la colorada.

                     

3. I entre el Costabona i el Canigó una llarga carena  ens apropa al desconegut Pic de la Collada Verda (2403 m).

Interessant la ruta des del tranquil Xalet de les Conques, prop de Prats de Motlló.

Massís de Maladetes, des del Pic Roi. S'observa el bosc cremat resultat de l'incendi d'aquest agost
4. Finalment, ja en ple setembre, el Pic Roi (2585 m) al centre de la mirada entre el Bisiberris, l'Aneto i el Parc Nacional d'Aigüestortes.

                 Pic Roi i Pic de l'estany Roi

Ruta exigent, de 1200 metres de desnivell, des del balneari de Caldes de Boí pel pla de Llobriqueto.

Racons de Pirineu que potser no hauríem recorregut si no fos pels 100cimsfeec.

Ja en són 331.

TRAVESSA DEL PARC NACIONAL DEL TRIGLAV, Eslovènia

 

Dies de calor a Europa que endureixen les rutes d'alta muntanya. 

Tot i així, la travessa pel Triglav, en 6 etapes i ascensió al cim (2849 m), permet recórrer el seu frondosos boscos i collades d'alçada.

Els Alps Julians és una de les serralades amb bons, i llargs, traçats de  senders, sovint vertiginosos, que obliguen a etapes sovint de 1000 metres de desnivell diaris.

La verdor del boscos i praderies mantenen una flora i fauna destacables.

En alçada l'aridesa de la seva geologia càrstica en són protagonistes.

L'ascensió al cim  és factible per l'existència d'ancoratges per una cresta aèria, força massificada per muntanyencs del país.

Els refugis del massís permeten la travessa, tot i cal tenir present  l'escassetat d'aigua en un massís pedregós amb estanys molt perjudicats per la sequera.

Agrair la gran tasca del guia David Gòmez Alandí (https://colormountainart.com/)

MONGÒLIA: TRADICIÓ, MODERNITAT, DESERT I MUNTANYA (i III)

La serralada de l'Altai (muntanyes daurades) és un conjunt muntanyós ubicat al cor de l'Àsia; la comparteixen  Mongòlia, Rússia i Xina. 

Altai no destaca per cims de gran alçada, però sí per la seva situació i la presència de grans geleres de gran extensió amb pics vertiginosos de 4000 metres. 

En l'extrem oest de Mongòlia, a la província de Bayan- Olgii,  se situa el Parc Nacional Tavan Bogd que conté una gran extensió muntanyosa de l'Altai. Aquesta província contrasta en el país per ser de majoria ètnia kazakh i, per tant, musulmana, amb bona convivència amb la resta de població.

                                             Aeroport d'Olgii

Accedir algun punt factible del Parc no és fàcil. Des de Olgii cal recórrer, en 6 a 8 hores, uns 180 quilòmetres per  valls grandioses que semblen difícils de transitar.

Un llarg  viatge amb  furgones soviètiques UAZ-452  que es mouen, sense dificultat, per  pistes sinuoses, en un terreny hostil, terrós i polsos.

Algunes de les rutes de trek  i ascensions en la zona són llargues i exigents. 

                           Gelera Potanin i el Malquin a dreta

Però prou factible és plantejar-se un itinerari circular, en 4 dies, que porta al Camp Base per admirar les extenses geleres que envolten els cims,  fer l'ascensió al Malchin Peak (4037 m), l'únic que no requereix material tècnic, i retornar resseguint el naixement del riu Tsagan fins a punt d'inici de la caminada.

Sempre cal pensar en la meteorologia, que en el nostre cas va fer impossible ascendir al Malchin. De fet el temps a la zona és canviant, gaudint de dies esplèndids i freds a patir dies ventosos i nevant que impedeix l'activitat en alçada.

Tot i així, impressionant caminar prop de l'espai de les grans geleres Potanin i Alexander, del cim més alt anomenat Pic Fred, el Khuiten (4374 m) i el Malquin, tot en un conjunt de grans muntanyes en la frontera remota.

Una bona jornada és la caminada resseguint el riu Tsagan, o riu Blanc o de la Llet, que neix amb força de les grans geleres. 

La llarga vall transita de nou vora grans cims i muntanyes de relleu indescriptible.

Per arrodonir l'estada, l'ascensió al Shiweet Khairkhan,  de 3450 m., és una bona altivitat per recórrer prop 18 quilòmetres i 1000 metres de desnivell. 

                            la vall del riu Tsagan

Un dia rúfol aprofitat per conèixer aquest magnífic indret del món. Remarcar la importància històrica del cim que en el seu entorn existeixen vestigis arqueològics rellevants.

                                    El cim

Si un aspecte no podem deixar de repetir és la immensa dimensió de l'Altai. La sensació de grandiositat i majestuositat n'és un valor significatiu.

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (II)

                                   Gobi, dunes de Khogonriin Els
 Tres vegades més gran que la Península Ibèrica,  Mongòlia té una diversitat geogràfica de grans espais esteparis, mesetes, pastures,  desert i muntanyes. Amb una altimetria mitjana de 1500 metres i de climatologia extrema, al llarg de la història la població s'ha adaptat al nomadisme.

 Avui en dia, es calcula que només el 30 % de la població manté el nomadisme a l'estiu, havent canviat el camells i els cavalls per cotxes i motos. L'ús de ger (Iurta) es manté d'una forma molt significativa.

El desert de Gobi resulta sorprenent per estar format per diversitat de formes i habitats: gorges, muntanyes, dunes, estepa,.. 

Un dels deserts més grans de planeta, el sud de Mongòlia conté una part significativa i guarda bona història geològica amb vestigis de vida de diverses èpoques: petroglifs, jaciments paleontològics, jaciments de dinosaures,...

Generalment és un espai situat per damunt dels 1500 metres sobre el nivell del mar.

Gorja de les Àguiles

Petroglifs Khavstgait

Un immens espai a recórrer  per pistes de terra, on fer 100 quilòmetres costa unes tres hores de cotxe. 

                     Gasela

 Un territori de gran aridesa, però de vida natural extraordinària.

 

MONGÒLIA: MODERNITAT, TRADICIÓ, DESERT I MUNTANYES (I)

                  Palau de Bogd Kan a Ulaaanbaatar

Mongòlia, país situat a Àsia Oriental, amaga part de  dues referències geogràfiques emblemàtiques: el Desert de Gobi i la Serralada de l'Altai. A més la seva història resulta complicada però de gran interès en un espai del món que poc coneixem.

                         Ulaanbaatar
Encaixada entre Rússia i Xina, Mongòlia està vivint una gran transformació social, econòmica i política. La modernitat s'imposa a la tradició nòmada, transformant el país, en poc més de dues dècades a velocitat vertiginosa.

                    Memorial Zaisan, relat sobre la relació Mongòlia- URSS

País d'història complexa, entre l'Imperi de Gengis Khan (segle XIII) al domini xinès (segles XVI a XIX) fins a la República Popular (1921-1992), avui en dia és una democràcia laica, tot i  que el budisme lamaista (estès des del segle XVI) n'és la religió majoritària.

La capital Ulaanbaatar (heroi roig) està vivint un gran creixement demogràfic arribant a 1,3 milions d'habitants i de trànsit extremadament intens. 

Ciutat de comerç i serveis de tota mena, contrasta amb una immensa geografia erma i deshabitada  de l'estat sobirà menys poblat del món (3 milions d'habitants).

Destaquen espais patrimonials que es mantenen entre la història i el present: el Memorial Zaisan, el palau d'hivern de Bogd Kan,  Temple Gandantegtxinlin i el Museu Nacional d'Història.

                     Temple Gandantegtxinlin

La permanència del budisme contrasta amb una societat urbana moderna transformadora, que ha sobreviscut malgrat la forta persecució durant el període de domini comunista. 

Grans reptes té el país, per controlar el gran creixement de la capital, on s'imposa sense remei la construcció en vertical.

Destacar l'immens Narantuul Market ben característic dels espais comercials asiàtics. Res hi sembla faltar en un espai caòtic però on ordre persisteix

              Vestigis del passat a la venda