UNA DÈCADA SENSE EL JUANJO

 

EN LA MEMÒRIA SEMPRE!

PEDALS DE L'EBRE: Baix Martín, Baix Aragó, Matarranya, Terra Alta i Baix Ebre (i II)

                                          Via Verda de la Terra Alta
 2a. Etapa: De Torre del Compte a Tortosa s'entra a la comarca de la Terra Alta i el paisatge allarga la vista cap als característics dels Ports de Beseit. En aquest llarg tram la via verda està més condicionada, i un xic més massificada entre Horta de St. Joan i Xerta. 

Les diferents estacions estan molt abandonades, excepte la de Bot, Benifallet i Xerta; aquestes comptem amb serveis de restauració segons l'època de l'any.

Especialment destacar la bellesa del paisatge que travessa espais naturals arran del riu Canaletes i els seus quasi 40 túnels, la majoria il·luminats (si és que les plaques solars encara hi són), que resulten un valor afegit a la ruta. Una gran etapa.

L'arribada a a Tortosa permet visitar la ciutat a la riba de l'Ebre amb una gran història, sobretot arran de la Guerra Civil.

3a. Etapa: De Tortosa a La Ràpita permet completar el viatge arribant al Delta de l'Ebre. 

Sortint pel pont ferroviari tortosí, que es manté en el temps, cap a Amposta pel camí arranjat i tranquil  farem els 10 quilòmetres de camí natural.

Des d'Amposta resseguir el Camí de Sirga pel marge dret del riu fins a l'Illa de Buda és un plaer pels sentits fins arribar al mar.

Tranquil·lament els camins vora les llacunes de la Tancada i l'Encanyissada (sempre plena de visitants) permeten l'observació d'aus, en aquesta època poc presents i camps d'arròs encara sense plantar. 

Resta  pedalar fins a La Ràpita, amb la serra del Montsià a la vista.

Com dèiem viatge tranquil que obliga a pedalar de forma continuada, i sovint còmode. Per  gaudir des de terres d'interior al mar per espais propers i coneguts, però sempre on descobrir-ne bon detalls i racons.

Gràcies a Pedals de l'Ebre.

Junt a la travessa dels Estels del Sud una gran opció per conèixer les terres de l'Ebre en tota la seva dimensió.

PEDALS DE L'EBRE: Baix Martín, Baix Aragó, Matarranya, Terra Alta i Baix Ebre (I)

                                          Etapa Puebla de Hijar- Torre del Compte
 Avui en dia recórrer la Via Verda de la Vall del Zafán és una activitat lúdica, però plena d'història, per tant referent necessari per entendre l'evolució econòmica i social de les terres  aragoneses i catalanes que envolten l'Ebre i els seus afluents: el Martín, el Matarranya, l'Algás i el Canaletes. 

                                                  Terrritori prop d'Alcanyís

Cal remuntar-se  a la segona meitat del segle XIX per conèixer l'origen del Ferrocarril de la Vall del Zafán que hauria d'unir la Puebla de Hijar a Sant Carles de la Ràpita.  L'objectiu en principi era comunicar el territori i donar sortida als productes agraris i miners de les terres interiors. La seva construcció fou complicada i difícil d'implementar per la pròpia geografia i els esdeveniments polítics des de 1882.

                               Prop d'Alcanyís
La construcció de la línia ferroviària mai fou completada en la seva totalitat.  Destacar que durant la Guerra Civil, els trams construïts van jugar un paper destacat durant la Batalla de l'Ebre. I remarcar, també, que un bon tram, entorn de la  Terra Alta, fou construïda després de la Guerra (Civil) Espanyola amb Batallons de Treballadors republicans. Un panell memorialista el trobem a l'estació de Xerta rememorant el fet i dignificant el patiment i treball del protagonistes el treball forçat.

En síntesi la línia fou activa durant 31 anys, i abandonada arran dels avenços d'altres mitjans de transport i diversos fets que anaven malmeten alguns trams.

En els darrers anys s'ha anat implementant el fenomen de les Vies Verdes com espais de lleure i turisme actiu, recuperant els trams i camins naturals. Així la bicicleta és un bon mitjà per realitzar viatge dels Pedals de l'Ebre de 200 quilòmetres que van de la Puebla de Hijar a la Ràpita; un desnivell total de 1000 metres aproximadament. Un viatge del present però també al passat per un territori magnífic i proper.

                                  Llarg viaducte sobre el riu Matarranya prop de la Torre del Compte
En tres etapes d'uns 70 quilòmetres diaris són prou assequible. 

1a. Etapa: De Puebla de Hijar a Torre de Compte és la jornada amb més desnivell, uns 500 metres, per camins de terra i menys condicionada entre camps de conreu (oliveres, cereal i ametllers) passant per Alcanyís.

En  l'etapa destaquen les diverses estacions, la majoria abandonades i en mal estat de conservació (llàstima de patrimoni), i el Túnel de l'Equinocci a Valdealgorfa.

La remodelació de l'estació de Torre del Compte en hotel, tranquil i bon servei, permet una bona estada per continuar la jornada següent.

VOLTA AL TUC DE LA CIGALERA (2502 m)

                                                 Vistes al Montardo
 Buscant espais esquiables, la Bonaigua ofereix diverses opcions. Sense massa pretensions el Tuc de la Cigalera (2502 m) permet esquiar per la vall del Muntanyó i remuntar diversos colls segons les condicions de la neu.

L'ambient espectacular cap al Pallars i la Vall d'Aran. 

                         Pala nord-est sota el Tuc de la Cigalera; lluny el  Basiero
Un març que manté neu a cotes altres en molt bones condicions segons l'orientació.

Neu força estabilitzada, fàcil d'esquiar i una meteo molt benèvola.

RUTA PEL DESERT DE TABERNAS ( Almeria)

A uns 30 quilòmetres d'Almeria es localitza el desert de Tabernas. Una ruta d'un parell d'hores  es recomanable per conèixer un espai natural únic, famós per ser gran escenari cinematogràfic de grans produccions.

Però el seu més important valor és el geològic. Les seves formacions resulten inquietants i magnífiques. Estrets, barrancades, turons,.. són exemple del que s'ha denominat com a badlands o males terres.

Destacatar l'espai nomenat  cua de Dragó, afloraments de roques ben especials d'admirar.

L'espai mereix una caminada tranquil.la i serena més enllà del reclam turístic dels escenaris cinematogràfics.

Paradís per mirades inquietes.

SENDERS, VOLCANS I CALES DEL CABO DE GATA (Almeria)

                               Cerro del Fraile (493 m) des de San José

Situat en el golf d'Almeria, el Parc Natural del Cabo de Gata-Nijar resulta ser un espai de gran interès i en gran mesura preservat des del 1987; la seva geografia muntanyosa, formada per vells volcans de la serra del Cabo de Gata, fa possible una bona estada, fora de l'època estival, per recórrer els seus racons més emblemàtics.

                               San José des del Cerro del Fraile (493 m)
La solitud dels seus indrets més amagats no deixen indiferent. La població de San José és un bon camp base per caminar i buscar rutes sorprenents, on la vegetació estepària i els 'cerros' en seran una bona companyia entre platges de gran bellesa.

                                             Colada andesítica del Cerro del Fraile
La seva morfologia fa admirar racons geològicament molt antics. L'ascensió al Cerro de Fraile (493 m), cim més alt de la Serra del Cabo de Gata, és una bona activitat a realitzar, amb un recorregut entre vestigis de l'acció volcànica de fa 14 milions d'anys.

                                                      Cala Mónsul
En general les cales són accessibles amb cotxe, però la millor manera de conèixer-les és resseguir els senders, a vegades ben marcats i a vegades menys, per aventurar-se a entrar a cales per indrets sorprenents. Les rutes poden ser linials o circulars més llargues o més curtes, només cal consultar Wikiloc o Mapa de l'Alpina per tiar i remenar.

                                             Vistes a la Cala Media Luna i Mónsul
Una costa retallada, i en punts abrupte, té desenes de platges, algunes ben conegudes per haver estat escenari de pel.lícules ben populars, com Indiana Jones.  En destaquem pels senders:

* Des de San José: Cala de los Genoveses, Cala Mónsul,Cala de la Media Luna i Cala Carbón

                           Las Sirenas al peu del Far de Cabo de Gata
* Des de Agua Amarga: Cala de Enmedio i Cala del Plomo.

                                 Magnífica  Cala de Enmedio

* Des de Los Escullos: Cala de los Toros i el seu petit oasi

                             Las Negras
Innumerables racons a la vora de la Mediterrània on badar  i gaudir en tot moment.

                                Cerro de los Frailes prop de Los Escullos.

                                                        Búnker a la Cala de los Genoveses

Més sobre Cabo de Gata:

Guerra Civil i Cabo de Gata

Cine i Cabo de Gata

ESPAIS DE MEMÒRIA: dos exemples

                                   Memorial 'La Barranca'
Passades moltes dècades des de final de la Guerra d'Espanya és ineludible recórrer el país i no obviar els diferents espais de memòria erigits, alguns ja  des de la Transició.        

L'inici de la guerra, el 18 de juliol de 1936, deixà el país dividit en territoris de reraguarda i territoris on el cop d'estat va aconseguir imposar-se. En aquest darrers com La Rioja i Navarra, entre d'altres, els militars es triomfar i van iniciar una gran repressió sobre la població manifestament rapublicana. Aquest fet va deixar un gran trauma en la població que ha arribat fins avui en dia; milers de persones, ja al 1936 on no hi van haver combats, van patir detenció, presó, persecució i afusellaments; milers de represaliats.

                                    Composició artística a la 'Barranca' en memòria de la 'Mujeres de Negro'
No només homes, sinó també moltes dones foren sotmeses a escarni públic. Els esdeveniments no han estat oblidats, arran de la memòria i activisme llavors i ara. 

                                         Cementiri civil de la 'Barranca'
Dos exemples de memorials:

1.  Cementiri Civil de la Barranca, prop de Logroño:   en l'espai on es van produir 400 afusellaments, l'estiu de 1936, les anomenades 'Mujeres de Negro' van preservar l'existència de la fossa visitant i mantenint la memòria al llarg dels anys. El 1980 la Comisión de Familiares y Amigos de los asesinados en la Barranca y en toda La Rioja van impulsar la dignificació de la fossa existent. 

                          Parque de la Memòria a Sartaguda (Navarra)
2. El 'Parque de la Memoria' de Sartaguda és una exemple de dignificació en aquest cas a Navarra, on el cop d'estat desplegà una terrible repressió. En un poble com Sartaguda, d'uns 1000 habitants al 1936, van ser afusellats més d'un centenar d'homes; així es coneix com 'el Pueblo de las viduas' per la qual cosa cal pensar que més de la meitat de al població va patir d'una manera o altre la repressió.

Textos, llistat d'afusellats, escultures,.. en un bell jardí formen part d'un especial indret que mereix una bona visita.

                                      Escultura de Rodrigo Romero Pérez
Un espai que convida a la reflexió i a retre homenatge als represaliats aquí i arreu. 

Visitar 'La Barranca' i el 'Parque de la Memòria' impressiona i ens apropa a la tragèdia de l'inici d'una guerra que va marcar i  marcarà la història de l'Estat Espanyol. Espais que reforcen la necessària cultura de la Pau.