1 de set. 2020

SOTA L'OMBRA DEL BALAITOUSE, travessa circular (i II)

                                 Ibon d'Arriel Alto i Balaitouse
Quarta etapa: dia d'alta muntanya esplèndida a la vall de los Arrieles. Un camí fantàstic camí molt aeri mena a los ibones de los Arrieles, que malgrat la seva presa ofereix un paisatge immens.

L'objectiu és en la jornada superar el coll d'Arremoulit (2450 m), amb vistes immillorables al Balaitouse, per la seva cara oest i la seva Gran Diagonal, i les Frondielles.

Ràpid descens del coll al refugi d'Arremoulit (2274 m), situat en un indret insuperable amb el Gran Palas, l'ibon i els pics de los Arrieles. 

Impressionant racó del massís, on observar com la gelera del Gran Arriel ha desaparegut ja definitivament, com el 50% de les geleres pirinenques.

Finalment descens, en un dia ennuvolat, cap al cap al Caillou de Soques i retorn a Fabrèges, passant pel coll (2320 m) i la vall d'Arrius, amb el seu magnífic bosc de faig.

Una gran travessa que completa la realitzada l'any passat al Vignemala, i un luxe poder recordar ascensions al gran Balaitouse en dècades passades.

SEMPRE PIRINEU!!


29 d’ag. 2020

SOTA L'OMBRA DEL BALAITOUSE, travessa circular (I)

                                       Tren groc d'Artouste (Fabrèges)
Més enllà del confinament, ha arribat l'agost. Tots els plans d'estiu han estat alterats per la pandèmia, però finalment podem realitzar la ruta circular al gran massís del Balaitouse o Gran Marmure, el darrer cim de tresmil metres del Pirineu occidental.

              Ibones de Carnau, amb el Midi d'Ossau de fons, prop del trenet d'Artouste
Fronterer amb França, ofereix diversitat de rutes per enllaçar valls i massissos (Vignemale, Infiernos,..). La nostra opció ha estat trescar en 5 etapes prou efectives per realitzar una circular al voltant del Balaitouse, de la mà de 3000ibones, per assegurar l'allotjament en els refugis. Com diria un bon amic 'pura maravella'.

                                                Coll d'Artouste i llac Migouélou
Primera etapa: Des del port del Portalet, l'estació d'esquí de Fabrèges permet l'accès, amb mitjans mecànics (telefèric i tren groc) a la cota 1900. A la gran presa del llac d'Artouste, comença la ruta cap als bells ibons de Carnau i superar el coll d'Artouste (2482 m). En territori francès ens espera el llac de Migouélou i el seu bon refugi (2289 m).  

Segona etapa: Des del Migouélou toca baixar 1000 metres al Pla d'Aste (1389 m); el Balaitouse apareix amb tota la seva grandiositat. 

Un bon ascens al mític refugi de Larribet (2060 m) transita per un terreny d'alta muntanya de roques i aigua.

Un bon indret per la contemplació, i observar en les roques la força de les ja desaparegudes geleres.
Tercera etapa: Retorn a la frontera, pujant al Port de la Peyre de Saint-Martin (2293 m). Desfem la ruta fins al camí del port i remuntem els 800 metres de desnivell, passant pels llacs de Remoulis.
Molt ràpidament descens cap al llac de Campoplano i al refugi de Respomuso (2200 m), a la vessant sud del massís.
                            Tebarray i Infiernos
Gran panorama al massís i als propers cims Tebarray, Infiernos, Mussales, Sanchacollons, Gran Facha...
                     Fantàstica mostra de material antic d'escalada i alpinisme a Respomuso

21 d’ag. 2020

PUIG PEDRÓS DE LANÓS (2842 m), cim de la Catalunya nord

Inicis d'agost post-confinament i ganes de trescar en racons allunyats, però propers. A la Cerdanya nord,  prop Porté-Puimorent, comença una carretera estreta que porta a l'estany de Font Viva, on seguir un bon tram del GR7 i per ascendir el desconegut Puig Pedrós de Lanós.

La presa de l'estany de Lanós, al peu del gran Carlit, es la referència per encarar la ruta cal a nord-oest. Quasi sense sender, cal resseguir el torrent de la Fada.

Un immens plató d'aspecte lunar mena al cim, sempre sota la mirada del Carlit. 1150 metres de desnivell per finalment, per una gran pala rocosa, arribar al cim.

Immensa vista al massís de Pica d'Estats, Andorra, l'Arieja i el Capcir com a regal.

Una ascensió sense complicacions, però exigent pel gran desnivell i la longitud.

Espectacular per la seva grandesa i sorprenent per l'abundància d'aigua en torrents i estanys.

17 d’ag. 2020

LO TÉSOL DE SON(2700 m), CIM DE LES VALLS D'ANEU


Entre el poble de Son del Pi, el Bosc del Gerdar i la vall d'Espot trobem un indret amagat, però amb gran encant. 
                               Pics de Quanca, Clavera, Mont Valier,...prop del refugi al coll de Fogueruix
Els cims de Lo Tésol, el Roca Blanca, el Pinetó ,.. en som puntals de l'indret que disposa del refugi del Pla de la Font amb un panorama que visualitza la gran capçalera de l'Aran i el Sobirà.
Els cims esmentats es poden encadenar o bé pujar al més emblemàtic i 100cimfeec: LoTésol de Son 

                                                                  Vall de Cabanes
Una bona passejada pels seus prats i una dreta pala , d'uns 600 metres de desnivell, permet una exigent ascenció per gaudir d'un gran espectacle del nostre Pirineu. 

    Impossible no perdre detall, i avistar l'Aneto i la seva gelera més enllà del coll del gran Basiero.                                        

                                          Memorial al Just i Quique, morts en una allau l'hivern del 2008
Una activitat ben agradable, exigent, però amb gran atractiu. Molt recomanable l'estada al refugi, ben aïllat però comfortable; gràcies Tom.

26 de jul. 2020

HOMENATGE ALS PARES

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari. (..)
                                 Miquel Martí PoI
Inicis de juliol ens ha portat moments difícils. La nostra mare ens deixava amb 92 anys de vida plena, 9 anys des des la mort del pare.
En els seus 50 anys de casats
Els pares en els seus 50 anys de casats
Dos tarragonins que en els anys 60 arribaven a Lleida amb la determinació d'integrar-se a la ciutat de la boira.
Nascuts en plena dictadura de Primo de Rivera, són el reflex d'una generació que van viure la infantesa en una república que aspirava a molt i que fou cruelment derrotada pel feixisme en una guerra civil fatricida. Persecució i exili pels perdedors.
La dictadura franquista queia com una llosa, però refermava els valors republicans i catalanistes de la família, malgrat el trauma que suposà l'empresonament de part de la família i l'exili de deu anys de l'avi Daniel.
Així, la vida esdevenia un repte a superar des de la rebel.lia silenciosa i necessitat de fermar un projecte vital. Treball pel pare i estudis de magisteri de la mare en la Tarragona franquista; "Maria, -remarcava l'avi Daniel-, filla, fes estudis, fes una carrera..." (mai se sap que caldrà). Malgrat la malaurança política i social, els valors de la cultura i l'estudi en foren els fonaments familiars.
La història va fer que l'avi Daniel (metge) tornés de França (camps de refugiats i durs anys d'exili) a finals dels anys 40;  no tanta sort van tenir milers de republicans, que mai van tornar, atrapats en els esdeveniments de la guerra mundial i els camps de concentració. Començava una nova etapa, malgrat els primers anys d'inhabilitació de l'avi per exercir la medicina. 
L'arribada a Lleida de la Maria i Mateu, als inicis dels anys 60, suposà una possibilitat per canalitzar les seves inquituds, coincidint amb lleidatans de lluites compartides, i l'activisme cultural i social els porta a l'Òrfeo Lleidatà i l'Òmnium Cultural, al Grup de Mestres per la Renovació Pedagògica i les Escoles d'Estiu.  Tots dos s'implicaren en la vida cultural, destacant en la realització de classes clandestines de català allí on calia; tot amanit amb la feina del pare a la San Miguel i la mare mestra a l'Acadèmia Giró.


Boca sud del túnel de Vielha, finals dels anys 60

Però Lleida va oferir més a la família, un món fins ara desconegut: el Pirineu. Començava una llarga  i extensa relació amb la muntanya, convertint-la en part essencial de la vida familiar: Espot, Tuixent, Beret, Benasc, Vall Fosca, Cadí, Gavernie....   Indrets d'excursionisme, esquí, viatges, ... sempre sota l'assessorament del gendre Jordi.














































































Hospital de Benasc 1995

La veritat tot un privilegi i un gran llegat familiar.
No hem pogut acomiadar la mare de manera col.lectiva;  ha estat un adéu discret, com ella passà per la vida: sense fer-se notar massa, però sent sempre present, decidida i activa. 
Pare i Mare!! amb immens agraïment.

18 de juny 2020

CIRCULAR PEL MONTSEC DE MEIÀ: Roca Alta (1437 m)

Ja sense franges horaris, però dins els límits de la regió sanitària emprenem la ruta circular pel Montsec de Meià (o de Rúbies).
Dies enrera hem revisitat la zona per fer parcialment trams de la ruta que ara proposem.
Sortint de l'ermita de Meià, en la pista de Rúbies, un senderó fitat, ben arbrat i entre camps de conreu, menas al pas de Nerill.
Una fàcil grimpada dona accés a la feixa de la Roca Alta, ja amb vistes cap al Cadí i l'Alt Urgell.
La feixa, amb grans vistes sobre el plana de Lleida, porta al peu del Graell de la Roca Alta, que amb bon camí, tot i el seu dret pendent accedim al cim de la Roca Alta (1437 m).

En aquest punt la història de la recent guerra civil se'n fa present. Vestigis de la línia de front republicà es mantenen, malgrat l'avenç de la vegetació: dipòsit d'aigua, nius de metralladores, búnker de Durruti,  llargues trinxeres, ...són els testimonis del greus fets del 1938 en el front del Pallars.
Resseguim l'àmplia carena, fent el descens pel pas de les Eugues: breu desgrimpada, molta vegetació i ràpida pedrera cap als camps de tòfones que porten a la pista de Rúbies.
Pel marge dret del barranc, un bonic senderó permet fer ara més història visitant els dòlmens de la Lloella del Llop . Recuperem el cotxe prop de l'ermita.
Bona, i bonica, circular de no massa desnivell (650 m) per reconèixer aquesta zona del Montsec en unes cinc hores de caminada.
                                          Rutes d' JR  / http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2019/03/montsec-suprem-pels-bunquers-de-la.html

6 de juny 2020

MIRADES A LES PARETS DEL MONTSEC EN 'DESESCALADA'

Montrebei
En franges horàries, petit grup i regió sanitària  bon moment per recuperar rutes pel nostre proper Montsec.
Paret d'Aragó i paret de Catalunya en el gran congost de Montrebei
En dies diferents i amb bones matinades, rutes al Puig de Millà, amb grans panorames a Montrebei i pantà de Canelles.
 Montsec d'Estall i Montsec d'Ares, en tot el seu esplendor, en un racó fantàstic de la Noguera.
 Prop del pas del Nerill
En l'altre extrem, des de Vilanova de Meià, ruta ràpida la pas de Nerill, amb breu i fàcil grimpada, arran de la paret dels Arcs.

Paret dels Arcs
I finalment, ruta a la Roca Alta des de la vessant sud del Montsec de Rúbies o Meià.
Tres dies d'itineraris ràpids recuperant el Montsec, verdós i florit, en una primavera de 'desescalada'.
Sempre ens quedarà el Montsec.

24 de maig 2020

UN ANY MÉS 'IN MEMEMORIAM'

Ja en fa 7 anys que en Juanjo Garra va quedar-se allí; en aquell paratge del planeta on les muntanyes resulten un espai immens i magnífic.

Malgrat la situació actual, en 'desescalada', no hem pogut deixar de recordar-lo i fer, encara que fos individualment, el nostre petit homenatge.

El cim més alt del municipi de Lleida, el Tossal de Moradilla (242 m), ha estat l'indret que ha permès els instants de memòria avui. Sempre en la memòria!!

24 de febr. 2020

FEBRER I NEU PRIMAVERA

Panorama al Massís de la Pica d'Estats.
Poca neu a cotes baixes, però força a cotes altes i en condicions primaverals en darrer cap de setmana de febrer.
Vista cap el coll del Campirme.
Els mil metres de desnivell, des de la Pleta del Prat (Tavascan), a la Coma del Forn (2685 m) en un diumenge espectacular.
Aquest Pirineu nostra mai cansa; sempre és possible gaudir-ne, vivint bones i noves sensacions després de tants anys.
Arribant al cim, i el Ventolau de fons
    Tot un luxe!!