CIRC, ESTANYS I PIC DELS PESSONS (2862 m)

                      Foto Blanca Manuel
Racó d'Andorra on la presència d'estanys n'és el tret característic. Als inicis de juliol la verdor converteix la ruta en ben agradable, tot i la seva exigència.

Des de l'aparcament de  Grau- Roig cal seguir en GR 7 que porta a la Collada dels Pessons i al refugi de l'Illa. Estany rera estany porta al costerut, però fàcil coll i d'allí un quart d'hora al cim.

                                                      Camí marcat  al coll.

Tot plegat 800 metres de desnivell i 12 quilòmetres d'un bon paratge allunyat dels espais massificats del Principat.

                                      Estany de l'Illa des de la Collada, amb la Tossa Plana de Les al fons

                                   Camí al cim

                        Vista al recorregut realitzat des del cim.
Un nou cim de la llista dels 100cims de la Feec.

CIRCULAR PER LA VALL DEL MADRIU ( Andorra)

                                              Nou refugi de l'Illa (2488 m)
 Fa 10 anys la travessa dels Estanys Amagats fou una bona manera de recórrer territori fronterer entre la Cerdanya i Andorra. En aquell moment, el refugi de l'Illa encara no s'havia convertit en guardat.

Original plafó interpretatiu al parc Natural del  Madriu

Ara, malgrat l'onada de calor, hem volgut reconèixer de nou aquest racó de Pirineu. 

Una ruta circular des d'Engolasters (1504 m), remuntant la vall del riu Madriu, sempre magnífica i seguint el GR11, mena al reformat refugi de l'Illa, a 2488 metres d'alçada, al peu de l'estany de l'Illa. 

                               Refugi lliure de Fontverd, en la ruta cap al Refugi de l'Illa.
Caminar per la vall del Madriu és una bona experiència observant la riquesa natural de l'indret; un riu ple de vida, que porta al peu de cims com la Tossa Plana de Lles, i la cresta de la serra de Setut, assolits en la travessa dels Estanys Amagats

El refugi ha estat modernitzat i ofereix serveis prou acurats; resultat un bon punt per fer una estada o plantejar-se rutes diverses.

Bona manera de conèixer més ampliament  el  Parc Natural del Madriu Perafita i Claror és retornar pel Cap de les Àgols (2680 m), tot passant pels Estanys Forcats.

                       Estany Forcat, i vista cap ala Tosa Plana i la serra de Setut             Sortint del refugi, per un camí menys marcat però força evident, porta a la zona lacustre dels Forcats i remunta fins al Cap. Des d'aquí la vista és molt àmplia cap els cims fronterers amb la Cerdanya i la capçalera andorrana i pallaresa.

 Cap de les Àgols

Absolutament increïble visionar des del Cap la vall glacial de l'Estany Blau, penjada i encaixada entre cims. Pura bellesa.

                                     Estany Blau

Resta ja baixar els 1000 metres de desnivell per la vall de les Àgols fins a Engolasters.

Una vall penjada, però per camí entretingut, però novament ple de vida natural; racons que semblen que no estem a l'Andorra massificada i turística.

                                   Bosc i prats amb Tora Blava, planta tòxica pirinenca

Hem seguit, més o menys,  aquest track
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-madriu-andorra-5541526, sobretot més útil pel tram del refugi al Cap de les Àgols.

Ruta complerta i recomanable per gaudir d'escenes de vida natural i senderista que requereix bon caminar.

Gràcies a la companyonia de la Dolors, el Jordi, la Lluïsa i la Gemma.  SEMPRE!!

 Proposta de 100cims a la vall del Madriu Tossal de Braibal (2657 m)

EL DESCONEGUT ROC MELÉ (2811 m)

                                               Orquídies    pirinenques                   
 Andorra és realment un país magnífic per la pràctica de la muntanya. Tot i la seva massificació i els projectes 'parcs temàtics' que dominen, no és difícil  endinsar-se en la seva natura per gaudir-ne.

                                      Estany inferior de Siscaró
La vall de Ransol, d'Incles,  el Madriu,... junt als seus alts cims en són un ampli ventall d'espais esplèndits:  Comapedrosa, Medacorba, Tristaina, Serraera,...

                              Estany superior de Siscaró
  A la vall d'Incles, la popular zona de l'estany de Jutglar n'és una racó ben conegut, però menys transitada és l'àrea lacustre del Siscaró. Una bona descoberta on domina la natura  en un inici d'estiu sec, però que manté la seva esplendor amb bons rierols, estanys i sobretot una gran varietat de flora, que no deixa indiferent.

                                          Cota 2000 amb els nerets ben florits.
A més a més, gens coneguts, amb més 1000 metres de desnivells es pot assolir cims com el Siscaró, la  Campaneta i sobretot, el Roc Melé (2811 m) de la llista de 100 cims de la FEEC.

                               Pic de la Campaneta, retornant des del Roc Melé
Estarem en el límit fronterer amb França; la vista allarga des del  Carlit a la Pica d'Estats, i tota la capçalera andorrana i Capcir, amb el Pas de la Casa i Porté-Puymorens a prop.

                                   Panorama als estanys de Siscaró.
Un bon recorregut ben variat que dona una perspectiva diferent de d'Andorra i del Pirineu. 

I un regal n'és la diversitat de la flora, significada per les orquídies, els nerets i el marcòlic groc, una espècie ben difícil de veure.

Marcòlic groc

Existeixen diversitats de recorreguts  per la zona, però un possible track: Wikiloc Roc Melé.

MEDACORBA (2913 M): a cavall d'Andorra, el Pallars Sobirà i l'Arieja

     Espectre de Broken, des del cim de Medacorba, projectat sobre la vall de Sulcén (Arieja)
La tardor sembla ja feliçment instal.lada, i és un bon moment per aprofitar els dies de bona meteo a alta muntanya.  Ens proposem una llarga ascensió a un cim poc transitat i certament exigent, i que no deixa indiferent: el Medacorba (2913 m).

                               Pla de l'estany (2060 m)
Situat al Parc Natural Comunal del Comapedrosa, a Andorra, però fronterer amb l'Arieja i el Pallars Sobirà, des d'Arinsal (1500 m) es necessita superar quasi 1300 metres de desnivell.

                      Superant el brancal de Vedeller amb visió al Comapedrosa
Accessible, també, des del pallarès refugi de Vall Farrera, el Medacorba ofereix un gran ambient d'alta muntanya amb itineraris de llarg recorregut i bon desnivell.  

                   Massís de la Pica d'Estats amb el Montcalm i el Sotllo sota els núvols

La seva ubicació permet tenir a vista gran part del Pirineu: Maladetes, Peguera, Pica d'Estats, Cadí,.. per esmentar-ne alguns ben visibles.

       Massís de les Maladetes, amb neu nova resultat del front del dia anterior.
La ruta des d'Arinsal segueix el GR11.1 a la collada dels Estanys Forcats. Per bons senderons cal passar per la borda de Coruvilla i el pla de l'Estany (amb un refugi sense guardar i en bones condicions)

                                 Medacorba i des dels estany Forcats
El costerut desnivell que porta als magnífics estanys Forcats  pel brancal de Vedellar requeix bon esforç. I des dels estants ràpidament s'arriba a la collada dels Estanys Forcats (2743 m).

Des de la collada, 160 metres de desnivell per un caos de pedres, però amb senyalització (fites i punts grogs) que no cal perdre. En aquest tram cal fer molta atenció en ser un xic aeri i amb roques soltes; sense dificultat tècnica i fàcil per a qui experiència muntanyenca

L'esforç ens fou recompensat l'espectacle de l'Espectre de Broken projectat en la vall de Solcén (Arieja), així com el gran panorama pirinenc.

                         Estany de Medacorba a la Vall de Solcén (Arieja)

        Estanys de Baiau, Roca Entravessada i Pic de Sanfonts, amb el Salòria de fons

Una activitat complerta per tornar a revisitar, després de més de 20 anys (llavors preparant aquells ral.lis d'alta muntanya del CEL), el Medacorba. 

Ara resulta ser l'ascensió 222 del repte dels 100cims de la FEEC; bona excusa per haver-hi tornat. Un gran dia!

Dedicat a tots els meus companys i companyes amb qui he pogut, i puc, compartir ruta rera ruta. Gràcies a tots i totes!

EL GRAN TRISTAINA (2879 m)

 Andorra, sens dubte, és un territori fantàstic  amb paisatges immensos, que permeten perdre's en espais sorprenents.

Des de l'estació superior d'Ordino-Arcalis, s'accedeix ràpidament als bells llacs de Tristaina, sempre ben concorreguts. Però en poc temps, la solitud i la grandesa de la muntanya s'imposen.

Des dels primers estanys, el Pic de Tristaina s'eleva ben esvelt. Des de la cota 2400 l'accés al cim es converteix en un terreny costerut, on cal anar alerta, tot i el sender i les marques grogues que indiquen la ruta més factible.

Des del cim el panorama és insuperable. A la banda francesa, els llacs i refugi del Forcat en primavera encara una gran reserva de neu. A més a més, gran vista cap a la Pica d'Estats, els grans cims andorrans com el Comapedrosa, Fontblanca, Sarraera,....

                                       La Pica d'Estats, difícil de confrondre.
I una sorpresa: cap a l'oest la gelera de les Maladetes, i possiblement més...

Una ascensió amb certa dificultat, poc difícil, però on cal fer gran atenció en un terreny d'alta muntanya.

Uns 700 metres de desnivell d'un cim de la llista dels 100cims de la FEEC, en aquest cas un essencial. 
Una bona activitat, molt recomanable pels bons muntanyencs.

MIRADOR PIRINENC: Bony de la Pica o d'Os (2406 m)

Arribant al cim amb mirada cap al Monteixo i Comapedrosa

Bona ruta fronterera entre Andorra i l'Alt Urgell amb gran panoràmica del Pirineu. 

                                                   Des del Salòria a la Fontblanca 

Des d'Os de Civis (1480 m), pel camí de la solana cap a la Borda Cremada i el coll de Montaner (2080 m).

Un desnivell de 950 metres per recórrer la magnífica carena des de la Pica d'Enclar (2382 m), en territori andorrà, al Bony de la Pica o d'Os (2406 m), a l'Alt Urgell.

La mirada des del cim i la carena resultà completa sobre els cims andorrans, pallaresos i urgellencs: Sarrarera, Fontblanca, Comapedrosa, Monteixo, Salòria, Cadí, Tossa Plana de Les,...

El retorn es pot realitzar, des de la Borda Cremada, pel camí de l'obaga pel bocs, encara amb pocs colors de tardor i forta sequera.

Un nou 100 cim de la Feec en l'entorn del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

LA MUGA (2861 m), un solitari cim cerdà

Estanys de la Muga i la Tossa Plana

Veïna de la coneguda Tossa Plana de Lles, La Muga, amb els seus 2861 metres d'alçada,  és un 100 cim aïllat, solitari i fronterer. Ascendir-lo pot fer-se combinant-lo amb la Tossa i La Mugueta, i d'altres,  des de l'estació d'esquí de fons de Lles o bé des de la Vall de la Llosa.

En un diumenge que començà plujós, decidim iniciar l'ascenció mirant de reull el cel. Des del refugi de Cap de Rec remuntem la zona més boscosa, entremaliada, en direcció nord-est. 

 Un cop superat el bosc i passant diverses torrenteres la direcció és evident sota el cim cap al gran estany de la Muga i un xic més enllà gelat l'estany petit. 

Genciana

                               Anemone vernalis 

Els cabirols, els prats i les flors són una gran companyia, tot veient que el dia està força assoleiat. 
Ja només toca pujar la llarga i pendent pala d'herba fins al cim. 1200 metres de desnivell en unes tres hores d'activitat.

Montmalús i circ de Pessons amb l'estany de l'Illa, encara mig gelat

Gran panorama cap a Andorra i la Cerdanya, avui més ennuvolada: Cadí, Tossa d'Alp, Puigmal, Puigpedrós, Carabassa,...
Ruta magnífica, per fer-la amb atenció dins els bosc, desbrossat, ple de camins i fites que cal rebuscar.

Un track possible
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/tossa-plana-de-lles-muga-mugueta-tosseta-de-vallcivera-i-pic-de-setut-pels-estanys-de-la-muga-i-set-14091300