Andorra, sens dubte, és un territori fantàstic amb paisatges immensos, que permeten perdre's en espais sorprenents.
Des de l'estació superior d'Ordino-Arcalis, s'accedeix ràpidament als bells llacs de Tristaina, sempre ben concorreguts. Però en poc temps, la solitud i la grandesa de la muntanya s'imposen.
Des dels primers estanys, el Pic de Tristaina s'eleva ben esvelt. Des de la cota 2400 l'accés al cim es converteix en un terreny costerut, on cal anar alerta, tot i el sender i les marques grogues que indiquen la ruta més factible.Des del cim el panorama és insuperable. A la banda francesa, els llacs i refugi del Forcat en primavera encara una gran reserva de neu. A més a més, gran vista cap a la Pica d'Estats, els grans cims andorrans com el Comapedrosa, Fontblanca, Sarraera,.... La Pica d'Estats, difícil de confrondre.
I una sorpresa: cap a l'oest la gelera de les Maladetes, i possiblement més...Una ascensió amb certa dificultat, poc difícil, però on cal fer gran atenció en un terreny d'alta muntanya.Uns 700 metres de desnivell d'un cim de la llista dels 100cims de la FEEC, en aquest cas un essencial.
Una bona activitat, molt recomanable pels bons muntanyencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada