TERRES BALCÀNIQUES, els Alps Dinàrics (III)

Fiord de Kotor, Montenegro

La serralada dinàrica s'entén  fins a costa del mar Adriàtic on devalla des d' una alçada de més de 1000 metres; és així com a Montenegro, l'immens fiord de Kotor resultà un indret espectacular. Tot i que Kotor és una ciutat històrica i per tant, avui en dia, molt turística, val la pena fer-ne punt de partida per descobrir caminant alguns dels seus racons més propers.

Fortalesa St. Andrija, panorama del fiord.

Una ruta interessant és fer el descens cap a Kotor per una part de la xarxa de sender que foren traçats al segle XIX durant l'ocupació austrohongaresa. Ben senyalitzats, per franges vermelles i blanques d'influència dolomítica, permeten gaudir de les altes muntanyes i de camins vertiginosos.

Endinsant-se cap a les muntanyes, el Parc Nacional de Lovcen amaga una bons senders per superar grans desnivells des de la costa.

                               Kotor i el seu fiord 

 

I més enllà altes muntanyes,  nevades sobretot en ple hivern, i que poden albirar-se d'arreu.

Destacar el Jezereski Vrh (1657 m) on hi ha situat el mausoleu de Petar II Petrovic-Njegos, considerat el pare de la pàtria.

TERRES BALCÀNIQUES, els Alps Dinàrics (II)

                                             Bosc de faig prop del refugi Zlijeb
La  geografia de la península Balcànica ve definida per la  mar mediterrani, però també per la presència dels Alps Dinàrics, serralada de més de 600 quilòmetres de llargada, des de Eslovènia a Albània, i amb cims que superen els 2000 metres.

                 Congostos de gran verticalitat als Parc Nacional Blidinje, situat prop de Mostar.
Una bona estada en terres balcàniques ve mereix bones caminades per la diversitat de rutes existents.
El nostre viatge va pemetre activitats senderistes al Parc Nacional de Blidinje, a Bòsnia- Herzegovina, i a Parc Nacional de Lovcen, a Montenegro.

A Blidinje, la ruta prop del congost de Diva Grabovica fins al refugi lliure de Zlijeb (1092 m) transcorre per un immens bosc de faig entre cims de parets verticals en un ambient solitari.

Refugi Zlijeb

En honor a la veritat, les grans muntanyes del parc nacional bosnià cal reconèixer-lo com un espai on poder gaudir d'altes muntanyes i paratges naturals. 

Aquestes possibilitats van estar ben paralitzades per la guerra i, sembla que, poc a poc, aniran recuperant-se, tot i que algunes zones encara estan per desminar.

TERRES BALCÀNIQUES, renèixer després de la guerra (I)

El pont vell de Mostar (Bòsnia i Herzegovina) a la vora del riu Neretva.

La Península Balcànica ha estat marcada per una complexa i difícil història al llarg dels segles; romans, venecians, turcs, austríacs,.... han dominat, en diversos moments, aquest important enclavament geogràfic de la mediterrània. Acabada la Primera Guerra Mundial es conformava Iugoslàvia, després de la derrota de les potències centrals. La seva gran diversitat política, ètnica i religiosa fou un dels seus trets definidors, durant el període d'entreguerres, l'ocupació nazi i la implantació d'un règim socialista liderat per Josip Broz Tito.

Carrer de Mostar (Herzegovina) on resten vestigis de la guerra.

La mort Tito fou l'inici de la desmembració i l'aparició de processos independentistes esclatant una guerra cruel i devastadora. Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Sèrbia, Montenegro i Kosovo,... foren els nous països resultants de quasi una dècada de conflicte.

Tot sembla indicar la voluntat de la gent de superar aquells anys, però la ferida de la guerra n'és ben present, i al bon observador  ben possible de copsar.
Algunes imatges de la ciutat de Mostar:

Sniper Tower, antic Ljuslanska Bank, utilitzat durant la guerra pels franctiradors .

Bloc de pisos a Mostar on son ben visibles els impactes.

Per saber-ne més
Documental 'Els oblidats de Mostar' de 30 minuts de TV3 emès el 1994
Impressionant!!

Visitant Mostar i Dubrovnik és important entrar en museus, memorials i exposicions que fan memòria dels setges que van patir aquestes ciutats patrimoni de la humanitat; sense pietat les ciutats i els seus habitants foren sotmesos militarment durant mesos per les forces serbocroates.

Panell de Dubrovnic amb els edificis afectats pels atacs de 1991 i 1992

Exposició 'War, The end of Yugoslavia' a Dubrovnic

                                      Memorial a Dubrovnik

Museu de la Guerra i el Genocidi a Mostar

Malgrat tot, avui en dia, els joves països renaixen de les cendres després de dues dècades del conflicte. Una terra on la resiliència ha estat una font de vida.

De fet, el seu potencial econòmic i social despunta entorn de l'agricultura, la indústria i el turisme. La construcció ha estat un sector fonamental per la reconstrucció de ciutats i infraestructures, però el turisme massiu n'és ja una realitat.
Ciutats patrimoni de la humanitat com Dubrovnik, Mostar i Kotor en són grans exemples.