VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (i X): Ushuaia, la fi del món

Serralada dels Andes

Finalment Ushuaia,  1000 quilòmetres al sud l'Antàrtida, 3000 cap al nord Buenos Aires. Ciutat austral, emblemàtica, d'història recent i en gran creixement demogràfic i econòmic, que gaudeix d'un entorn extraordinari.

Far 'Les enclaireurs',(els exploradors) al canal del Beagle

Situada al sud de l'illa gran de Terra de Foc, la serralada dels Andes hi manté una immensa presència on el Canal del Beagle conforma una geografia imponent.

Canal del Beagle

Històricament, Terra de Foc i Ushuaia han viscut episodis extraordinaris; dels viatges en el Beagle amb Charles Darwin, fins a constituir un punt de partida bàsic per les exploracions antàrtiques. 

Memorial Guerra de les Malvines

Realment, és un indret on la història i la geografia es conjuguen amb tota la seva dimensió; una dada més és entendre com l'arribada dels europeus, sobretot a partir del segle XIX suposà un gran impacte per les cultures autòctones en aquesta part del món. Yamanes, Shelk'nam, alacalufes,....un bona diversitat d'ètnies van veure alterades les seves formes de vida fins a la seva desaparició.

Badia Lapataia

Avui en dia, interessant és realitzar una ruta caminant per la Badia Lapataia, formada per fiords, boscos i estrets que combinen en una natura on les ètnies indígenes van viure durant segles. Un espai natural en el Parc nacional de Terra de Foc, cada vegada menys verge.

Estafeta del correu de la fi del món, a la Badia Zaratiegui (Parc Nacional de Terra de Foc)

De fet, difícil és condensar en text i imatges tot una gran oportunitat de viure sensacions i aprendre en una de les terres, en altres temps, inhòspites i aptes per l'aventura i la ciència, avui un racó de món on la civilització humana és omnipresent.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (IX): Camí a la fi del món

Estret de Magallanes

Des de la xilena Puerto Natales, en una llarga jornada de quasi 500 quilòmetres, retornem a Argentina per la ruta de Punta Delgada de l'Estret de Magallanes. L'objectiu és Ushuaia, capital de Terra de Foc, Antàrtida i Illes del sud.

Estancia Las Hijas

Però abans, bé s'ho val una estada en una 'estancia' on poder submergir-se, encara que de forma breu, en l'ambient de la pampa en una terra tant apte com dura per la vida.

A uns 150 quilòmetres d'Ushuaia, una llarga pista condueix a la Estancia Las Hijas, convertida en una indret de turisme rural, on els seus propietaris ofereixen una pinzella de l'essència patagònica.

Un bon 'asado' en un ambient rural, on destaquen la presència del gran i bell bosc de lengas,
fantasmagòric!!. 


Una bona oportunitat per conèixer, poc però intensament, les tradicionals formes de vida de la pampa argentina.

Paso Garibaldi i llac Fangano

Abans d'arribar a la capital, els 150 quilòmetres de natura en estat pur, combina amb poblacions de nova fundació, que en les darreres dècades ha impulsat el govern argentí per poblar aquesta part remota del país.
Impressiona, de camí, el gran llac Fagnano i Paso Garibaldi, a la ruta nacional 3, que travessa la serralada dels Andes, a 450 metres d'alçada, excepcionalment, en aquest punt, en orientació nord-sud

Ja només resta davallar ja cap a Ushuaia, tot vorejant  l'estació d'esquí  del Cerro Castor, a l'estiu austral ben solitària.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (VIII): terra de biodiversitat

Bosc de Lengas, prop del campament Poincenot (Chaltén)

Si la fauna resulta sorprenent, la flora no deixa de cap de les maneres indiferent. En una climatologia i geografia extrema, fins i tot a l'estiu austral, la vegetació i les flors són un gran espectacle de la natura patagònica.

Arbust Calafate

Destacar els grans boscos de lengas, un arbre de fulla caduca endèmic d'aquestes latitud, així com arbustos com el calafate, de fulla perenne i de fruits molt apreciats per fer gelats i pastissos. 

Barba de Viejo en el bosc de la Estancia Las Hijas (Terra de Foc)

Ben sovint els boscos mantenen gran presència de llíquen coneguts com Barba de Viejo, o d'un fong comestible denominat Pan de indio.

Pan de indio en un bosc prop d'Ushuaia (Terra de Foc)

Caminant prop de les altes muntanyes, lagunas i pastures és increïble admirar la gran diversitat floral. Fàcil, doncs, pensar que es passeja per un magnífic jardí natural de gran bellesa.

Notro (Embothrium coccineum)

Siete camisas (Escalloniaceae)

Chilco (Fuchsia Magallanica)
Caprichito (Calceolaria uniflora)


Topa Topa (Calceolaria biflora)
Yareta en les illes al Canal de Beagle (Terra  de Foc)

Heus aquí una petita mostra de la gran riquesa natural de la Patagònia; exemple de la poderosa i magnífica terra austral.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (VII): terra de biodiversitat

Flamencs australs  a  la Laguna Nímez, a Calafate.

Si ja sorprèn, i meravella, el paisatge i les muntanyes patagòniques, no és menys increïble la seva biodiversitat. La geografia i climatòlogia fa de la Patagònia un indret de gran riquesa faunística i vegetal.

La vicunya és potser l'animal més emblemàtic; aquest camèlit andí, especialment present en terres patagòniques, es poden observar amb gran facilitat. D'altra banda, pumes i huemuls són també mamífers ben presents, però que difícilment es poden arribar avistar.

Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo.

Més possible és poder arribar a observar gran quantitat d'aus, començant Picot negre magallànic.

I diversitat d'aus com el Carararà o carancho, entre moltes altres.

I el magnífic còndor andí, volant majestuosament arran dels cims i serralades, així com el característic Nandú, força abundant, però difícil de fotografiar.

Finalment, ja a Terra de Foc, excepcional és poder avistar lleons marins i foques en el canal del Beagle, ben a prop dels cormorans i albatros.

Fins i tot és possible visitar pingüineres com si fos quasi un parc temàtic.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (VI): Parque Nacional de les Torres del Paine (Xile)

Formacions i colors a  'Los Cuernos'

 El massís del Paine, així com també el de Chaltén, estan patint els efectes del canvi climàtic; la recessió de les seves geleres és evident i observable en cada racó. Tot i que, la seva geografia marcada per la proximitat dels oceans, junt als seus 2000-3000 metres d'alçada, en són elements a tenir en consideració en aquest fenomen.   

Campament del Paine 'Grande', després de la pluja.

Impactant els efectes dels  incendis del 2011 i 2012 provocats per turistes negligents. 

Deixant ja la muntanya, el viatge obliga a fer ruta cap al sud.

Primer, la ciutat xilena més propera al Paine: Puerto Natales, situada en un bell fiord, a la vora del Pacífic, i vorejada per la serralada dels Andes. 

600 quilòmetres, cap al sud, la fi del món: Terra de Foc i els Andes australs.

Abans, però, pas del mític Estret de Magallanes, amb el ferry de Punta Delgada, i novament Argentina. Lliçó de geografia i història a l'hora.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (V): Parque Nacional de las Torres del Paine (Xile)

En el cor de la Regió de Magallanes i l'Antàrtida xilena, a 250 quilòmetres de Calafate, i fets els tràmits corresponents a la frontera, s'arriba a la base de l' immens massís de les Torres del Paine.

Banderes xilena i de la regió magallanica

Aquest massís, geogràficament essència patagònica, és Parc Nacional des de 1959 i Reserva de la Biosfera des de 1978. La seva bellesa i grandesa porta a milers de visitants per recórrer els seus racons més amagats.

Indret privilegiat per l'activitat senderista, però d'extrema i dura climatologia, ofereix rutes per tots nivells.

Valle Ascencio en la ruta a la base de les Torres del Paine.

Disposar de dies i temps, és obligat realitzar l'exigent ruta doble W en 5 dies; però si no és així l'opció ha de ser, en tres dies diferents, primer ascens al mirador de les Torres del Paine des de del campament de les Torres, segon vorejar el llac Scottsberg fins al valle Francés, i finalment al mirador de la gelera Grey, des del campament del Paine Grande.

Morrena final al mirador de les Torres.

El mirador de les Torres resulta una jornada de bona alta muntanya; la ruta transita per un sender, ben fresat i concorregut, fins a la base de les Torres del Paine; mil metres de desnivell superant la morrena  que porta a un bell llacals peus de les tres grans torres de més de 2000 metres d'alçada.

Una característica de la serralada és l'extrema climatologia, marcada per un vent fort i constant, i moments de sol, pluja calamarsa i neu en un sol dia.

Caminar en aquestes condicions requereixen una bona actitud per soportar-ho, i malgrat les inclemències gaudir de la força de la natura.

Llac Scottsberg i els 'Cuernos' del Paine, camí del Valle del Francés

És així com el dia pot començar amb bones condicions per canviar radicalment i caminar sota pluja i vent poderós.

Llac Pehoe amb gran panorama als 'Cuernos' del Paine i el cim Almirante Nieto.

Lliçó de geologia n'és l'altre aspecte a tenir en compte, sobretot en els anomenats 'Cuernos del Paine' amb les seves formacions de roca sedimentària i el grànit.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (IV): Gelera del Perito Moreno

A 80 quilòmetres de la població de Calafate, i dins el Parque Nacional de los Glaciares, està situada la immensa i famosa gelera del Perito Moreno, potser un dels punts més turístic de la Patagònia. 

Tot i ser un lloc molt concorregut, impressiona la seva majestuositat en veure com la gelera davalla del Camp de gel patagònic sud, presentant un front de 5 quilòmetres d'amplada i, en alguna part, 80 metres d'alçada. 

Unes còmodes passarel.les permeten passejar-se, a banda i banda, escoltar i observar embaladit com la gelera es va movent i desprén, de tant en tant, blocs  de gel. Un espectacle total de la natura.

La gelera i panorama al gran Camp de gel patagònic.

La gelera porta el nom de Francisco Pascasio Moreno, personatge destacadíssim de la història argentina com a naturalista, botànic i geògraf. Va jugar un paper destacat, a finals de segle XIX, en el procés delimitar les línies fronteres entre Argentina i Xile, en una geografia de natura implacable.
Moreno va explorar grans àrees de la Patagònia i dels Andes, batejant  rius, valls i muntanyes. Destacar que va determinar que que el Cerro Chaltén, es conegués com a Fitz Roy en reconeixement del capità del  Beagle.

VIATGE AL SUD PATAGÒNIC (II): Parque Nacional de los Glaciares (Argentina)

Situada a més de 2000 quilòmetres de la capital argentina, Buenos Aires, es localitza el Parc nacional de los Glaciares, a la província de Santa Cruz. De gran importància mediambiental, fronterera amb la veïna Xile, és d'obligada visita, fent estada a les poblacions de Calafate i el Chaltén. 

Lago Argentino, gran massa d'aigua subsidiari del Perito Moreno.

Des de la Calafate, centre turístic de la regió, i recorrent les grans planures de pampa, de sobte comencem a reconèixer, en l'horitzó, la gran serralada granítica, d'on davallen les grans geleres que configuren el camp de gel patagònic.  Sorprén la presència dels llacs Argentino i Viedma subsidiaris de les geleres Perito Moreno i Viedma respectivament.

El cerro Chaltén (muntanya fumejant en llengua Tehuelche) o Fitz Roy (3405 m), així com l'esvelt i bellíssim Cerro Torre (31  ) en són els cims més emblemàtics que ja es poden albirar, amb permís de la metereologia, des del poble més jove del país: El Chalten, fundat  al 1985 per impulsar el poblament d'aquest indret davant el conflicte fronterer amb Xile.

                                                                  Gelera de Piedras Blanques

Avui en dia, el Chaltén és el punt de partida per realitzar bones caminades cap a la base dels cims i geleres. No en va es coneix com la capital nacional del 'trekking'.

Agulla Ponicenot i la gran paret granítica del Fitz Roy

Sense dubte caminar entre els boscos de lengas i prop dels cims és una gran experiència. Acampar al campament Poincenot, resguardat del vent, permet, en un  dia, apropar-se a la gelera de Piedras Blancas i a la Laguna de los tres.

Laguna Sucia, des de la Laguna de los Tres.