SERRALADA CANTÀBRICA: Rutes asturianes

                               Ojo de Buey prop de Peña Mea

La Serralada Cantàbrica a Astúries és sorprenent i més en una primavera extraordinària com l'actual.

El Parc Natural de las Ubiñas - La Mesa i el de Somiedo en són exemples on poder triar rutes diverses. 

La natura és manté viva malgrat l'alt grau d'humanització i l'explotació minera en els segles passats.

                  Picos d'Europa baixant de la Peña Mea (1557 m)
En aquesta ocasió hem recorregut 5 itineraris amb una bona colla del CELleida.

1. Ojo de Buey i Peña Mea (1557 m)

2. Peña Ubiña des de Casa Mieres (2411 m), exigent en la seva part final no apte per a tothom.

              Vista a  Peña Ubiña 

    

3.  Llacs de Siliencia i Picos Albo (2103 m) al Parc Natural de Somiedo

Pico Albo amb Peña Ubiña de fons

                         Pico Albo

4. Desfiladero de las Xanas des de Villanueva

5. Foces del Pino a Aller

Destacar la possibilitat de fer història recent visitant el Museu de la Siderúrgia i Mineria i la Colònia Minera de Bustiello.  

Molt interessant.

Per més rutes a la Serralada Cantàbrica al blog, cliqueu a                        Riaño Mompodre

              Anillo Central Picos de Europa

CAMPIRME (2633 m): Tardor i hivern

                                          Pic de Certascans
El pic del Campirme, 2633 m, és un gran mirador del Pirineu. Pujar-hi sempre deixa bones sensacions, i més a l'hivern amb esquís. 

                      Massís de la Pica d'Estats

Malgrat que la neu no és la millor, ni tampoc neva com nevada fa dècades, resulta una bona activitat, i poder comparar l'ascensió que vam fer el passat novembre o en altres ocasions.

                          La Pica a la tardor

                      El Certascans a la tardor
L'ascensió supera els 1000 metres de desnivell en un insuperable ambient d'alta muntanya.

Les darreres nevades han deixat el Campirme prou innivat per gaudir de bons moments.

            El grup del CEL  al Campirme el novembre passat col·laborant amb la Marató. També  un gran dia.

No és la primera ni la darrera vegada que revisitarem el cim.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (III): Circs volcànics de Salazie, Malafe i Cilaos

Fr

                           Casacades i barranc  del Trou de Fer

Un aspecte rellevant de l'illa és la seva geologia determinada pel Piton de les Neiges, volcà que ha configurat tres circs ben marcats després de processos antics d'enfosament i erosió: Salazie, Malafate i Cilaos.

Ocupant gran part de l'illa i amb un cim de 3000 metres, el Piton  des Neiges és l'epicentre dels circs volcànics que amaguen un entramat de camins i senders cadascun amb trets específics. Destacar el circ de Malafate que només s'hi pot accedir a peu i on l'abastiment es realitza amb helicòpter.

El circ de Salazie té en Hell Bourg el punt de partida per bons senders a vegades perjudicats per la seva verticalitat i l'estació humida. Bona opció és apropar-se al gran Trou de Fer. Aquest gran barranc, de més 300 metres  dominat per l'aigua, la vegetació i la verticalitat, és un espectacle enmig de la boira. Pels grans barranquistes n'és un repte excepcional.

Per recórrer el circ de Mafate i fer la travessa cap a Cilaos val la pena encarar, des de Hell Bourg, la vertiginosa carretera al Petit Col (1850 m) i des del Col de Boeufs caminar cap a La Nouvelle i Marla, poblacions ubicades a l'interior del circ amb allotjaments per planificar l'estada a  gust del consumidor. 

Senders ben marcats i per triar fer la travessa en un dia o més. De fet val la pena fer estada a una de les poblacions per copsar la dimensió del paisatge i la seva diversitat, on cada raconada és diferent. 

Vegetació bàsicament tropical i amb boscos determinats per l'orientació del territori. Crestes llargues, muralles rocoses, barrancs profunds, esveltes agulles,... a la vista per des de Marla remuntar el col du Taïbit (2142 m)

                  Prop de Marla, col du Taïbit

                              Col du Taïbit
Des del col un descens llarg i vertiginós, per bon sender, porta al circ de Cilaos i la població (1214 m) del mateix nom; lloc imprescindible per emprendre l'ascensió al Piton des Neiges.

Itineraris sense dificultat, excepte, en molts moments, amb grana desnivells i pendents; exigents sempre fent atenció al camí amb passeres, escales, arrels i pedres per no tenir un bon ensurt.

                      Cilaos 

Històricament els circs han jugat una paper determinant ja que, en època de la colonització, els esclaus rebels podien amagar-se en un territori de difícil excés per camins vertiginosos que avui en dia podem recórrer.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (II): Piton de la Fournaise (2632 m)

                    Ruta costanera al sud de l'illa sota el Piton de la Fournaise

L'essència de l'illa, geològicament, és el seu vulcanisme. El Piton de la Fournaise (2632 m) és un dels punts emblemàtics. La seva ascensió no representa cap dificultat i és molt popular entre els visitants. Enguany, contràriament a l'any passat que en el mes d'agost mantenia activitat eruptiva, ha estat possible ascendir-hi.

                          Fournaise amb  caldera de l'Enclós Fouqué des  pas Bellecombe-Jacob
L'itinerari cal resseguir-lo amb atenció sobretot si la boira i els núvols en són presents. Uns marcats punts blancs són determinants. 

                       Petit con  Formica Leo
La immensitat de l'espai no deixa indiferent: grandiós paisatge, testimonis de constants erupcions, relleu arran de les colades de lava,...

                       Testimoni de lava de corda

L'immens cràter Dolomieu resulta difícil de visualitzar per la boira present que sovint és 'ploranera'.

Tot i així una gran moment després de quasi 3 hores d'ascensió des de Gité des Volcans.

SENDERS I VOLCANS A L'ILLA DE LA REUNIÓ (I): Situació i dades

                         L'Índic prop d' Anso des Cascades
La ubicació i característiques geogràfiques de l'Illa de la Reunió, en ple Oceà Índic, la converteixen en un espai singular per la seva formació geològica i relleu. És una illa de dimensions petites (2 512 km² ), però molt poblada (296 hab/Km²). El seu origen volcànic, emergida fa 360.00 anys, la configura com un territori ric i divers. 

Deshabitada, però colonitzada pels francesos en el segle XVII, tot i que els portuguesos i anglesos ja hi havien recalat, fou denominada com a Ille Bourbon, fins a la Revolució quan, sembla, es batejà com a Reunión. Geogràficament africana, a 600 quilòmetres a l'est de Madagascar, forma part de les Illes Macarenyes (Reunió, Maurici, Rodrigues). Tot i així es manté com Departament francès d'ultramar.

De climatologia tropical, amb una estació seca i una d'humida, el seu relleu extrem ofereix senders amb gran desnivells a superar. Destaca la gran vegetació que cobreix l'illa, excepte els alts espais dels dos gran volcans: Piton de Neiges (3070 m.), extingit, i el Piton de la Fournaise (2632 m), que quasi cada any mostra episodis d'activitat; el darrer el 10 d'agost del 2023. Sense oblidar la impressionant costa on observar la força i la bellesa de l'Índic. 

                          Sender Gran Bois

DOLOMITI novament (I)

                           Monte Paterno i Tre Cimes de Lavaredo
Passats 10 anys, i de nou revisitem a les grans i fantàstiques Dolomiti; breu nova ocasió per resseguir rutes emblemàtiques amb permís de la meteorologia.

Des de Cortina d'Ampezzo, el llac de Misurina, la carretera de peatge (30 euros i aparcament limitat) i el refugi Auronzo  és factible i popular realitzar el 'giro' a les Tri Cime. 

A més imprescindible per muntanyencs l'ascensió al Monte Paterno (2722 m) pel seu camí-ferrada de Luca i Innerkofler  a través dels vestigis de la dramàtica Gran Guerra de fa 100 anys.

Un altre espai especial per conèixer la duresa de la Gran Guerra  és des del Pas Falzarego (2105 m) per recórrer el camí dels Austríacs, Cima Lagazuoi (2774 m) i descens pels túnels excavats per les tropes italianes.

L'any 1915 italians i austríacs van ser protagonistes de dramàtics fets bèl·lics en plena Guerra Mundial. Les restes actualment en són testimoni decidit. 

                          Camí dels Austríacs

Resulta interessant fer la ruta, poc complicada, i a més poder albirar el gran panorama des del cim cap a la multitud de muntanyes: Pic Boé, Marmolada, Tofana de Rozes, Monte Pelmo, Cinque Torre, Cima Antalao, .....

                                           Camí dels Austríacs

                                 Lagazuoi, al fons Tofana de Rozes

                      Marmolada i grupo Sella

                        Sender als túnels

                      Túnel vestigi de la  Gran Guerra
                      

Un tastet més a les Dolomites de Cortina d'Ampezzo.

Altres estades a Dolomites

Vestigis de la 'Guerra Blanca'

https://lululaavuisempre.blogspot.com/2014/07/dolomiti-muntanyes-imponents-i-ii.html

Més info

https://lagazuoi.it/index_en.php

En la noche entre el 18 y el 19 de octubre de 1915, después de meses de reconocimiento, los batallones Alpines de Val Chisone y Belluno tuvieron éxito en la más improbable de las acciones, la de escalar por sorpresa en el tramo oriental de la cornisa de Lagazuoi. Así describe la estación del comandante Ettore Martini, quien inmediatamente tuvo derecho, también con fines propagandísticos, a la repisa que todavía lleva su nombre: «La posición de la Cengia Martini, que consiste en una especie de plataforma ubicada a 250 m al sur de q . 2779 de P.lo Lagazuoi y a 2.500 m de altitud media, estirada fuertemente inclinada hacia el sur en el borde del abismo, por una longitud de más de 200 m "

(cit. En M. Vianelli, G. Cenacchi, Teatros de guerra en los Dolomitas , Mondadori, Milán 2006)

                                           Font Bona ressenya