VIATGE AL 1944: Normàndia, París i la Nueve (i VI)

Jardí de la 'Nueve' a París (Foto D.M.)

En el desembarcament de Normàndia i l'alliberament de França trobaríem moltes històries que han anat quedant ocultes. Quedaran oblidades.

Una d'elles podria haver estat la de la 'Nueve'. Columna de 160 exiliats republicans que s'integraren en la 2a. Divisió Blindada de la França Lliure, comandada pel general Leclerc; homes que s'havien curtit en la Guerra Civil i que l'exili els portà a allistar-se de nou; la lluita contra el feixisme era la seva causa i la seva esperança fer caure la dictadura de Franco.

Una de les poques fotos de la 'Nueve'.

Podeu veure el documental  Los olvidados de la victoria

Avui en dia resultà significatiu rebuscar i resseguir els llocs per on passà i lluità la 'Nueve', des de la seva arribada la platja d'Utah a principis d'agost de 1944. Així ho vam fer la colla del CEL. 

Aquest mapa, publicat a la revista Sapiens, il.lustra la periple que realitzà uns dels pocs supervivents, Lluís Royo, des de l'exili al 1939 a fins a la França de 1944. Podeu llegir l'article, al núm. 129, 'Els republicans que van alliberar París'.

En terres franceses i en la petita població d'Ecouché van tenir el seu bateig de foc en la guerra mundial participant en el seu alliberament, així com en el d' Allençon i Falaise. A més a més, el 24 d'agost del 44 foren la primera columna que entrà a París, iniciant l'alliberament de la capital francesa.

Cementiri d'Ecouché i la làpida rememorant els soldats morts en el poble aquell agost del 44, alguns de la 'Nueve'


Un digne reconeixement a la 'Nueve' i els seus homes  ha arribat enguany; l'alcaldessa de París, néta i filla d'exiliats, Anne Hidalgo, ha donat nom al Jardins dels Combatents de la Nueve en ple centre de París, prop de l'Hotel de la Ville.  
Poc gestos de reconeixement per part de l'Estat Espanyol. Durant dècades van ser els 'combatents oblidats' i ignorats pels governs del país on van nèixer.
Però sempre hi ha qui exerceix la memòria; any rera any, el 24 d'agost es realitza a París un acte de memòria, avui en dia ja amb presència institucional.

Per saber-ne més:

• Evelyn Mesquida és autora del llibre 'La Nueve'' que recupera i fa memòria històrica.

• Paco Roca també ha contribuït a la visibilitat de la 'Nueve' en le còmic Los surcos del Azar.

• Felip Solé realizà al 2011 la sèrie Tornarem inspirat en la 'Nueve'.

• El professor Secundino Serrano publicà al 2006 el llibre 'La última gesta. Los republicanos que vencieron a Hitler'
  

• Interessant article al blog de llibres de Joaquim Armada sobre Los surcos del Azar

NORMÀNDIA MONUMENTAL

Mont Saint Michel

Normàndia és també terra de mil.lenària història i, per tant, conté diversitat d'edificis monumentals religiosos i civils, que van ser testimonis dels grans esdeveniment de fa dècades; les ciutats normandes van estar al servei nazis durant l'ocpació i van ser debastades pels bombardejos aliats durant l'alliberament. Malgrat la quasi destrucció total de les ciutats,  la seva reconstrucció han permès mantenir bells monuments dignes d'atenció, més enllà de l'obligada ruta turista dels escenaria bèl.lics.
Aquí en teniu una petita mostra.

 
 
Bayeux, catedral i plaça de l'arbre de la llibertat, plantat cinc anys després de la revolució de 1789.

 L'illa de Tatihou, a uns 30 quilòmetres de Cherburg, resulta un lloc curiós que combina la fortalesa militar del segle XVII amb les fortificacions alemanyes. Un petit museu et descobreix la història i lanatura de la petita illa, que en els anys 40 es acolli exiliats republicans.

Foto d'un cartell informatiu

 

Falaise fou on va nèixer Guillem el Conqueridor; per tant  és una localitat d'extensa història. Conserva el castell i diverses esglésies que van sobreviure amb dificultat a l'episodi de la 'Bossa de Falaise'.

VIATGE AL 1944: Normàndia, cementiris per la pau (V)

Cementiri de la Commonwetlh a Bayeux

Albert Schweitzer, metge pacifista i premi Nobel, va dir que 'els cementiris de guerra són els grans predicadors de la pau'.


Realment el patiment d'una guerra és una gran mostra de la necessitat indiscutible de convivència i entesa entre els pobles, però com Aldous Huxley l'encertava dient que 'potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història'. Malauradament la història té grans episodis amb missatges terribles i alliçonadors; però no acabem de trobar el camí.
Impressionant és visitar els cementiris a Normàndia on regne el gran silenci de després d'una guerra; la mort convida a la vida.
Mils de soldats, de totes les nacionalitats, reposen en terres normades on van perdre la vida, molts d'ells en la flor de la vida; cementiris i memorials esdevenen un exercici de gran respecte. Pell de gallina.
I a l'hora de vergonya per l'Estat Espanyol que és el segon país del món en fosses comunes. Podeu comprovar-ho clicant aquí.

Els cementiris alemanys   
Existeixen 6 cementiris alemanys, els perdedors, amb quasi 50.000 soldats; espais que commouen pensant que participaren d'una ideologia destructora, però a l'hora esdeveniren víctimes del gran pes del moment històric que els va tocar viure: 'complint ordres' en una maquinària militar i ideològica implacable.

Mauseleu alemany de Mont de Huisnes

L'ossari de Mont-de-Huines, prop de Mt. Sant Michelle, conté 11.956 soldats alemanys, en una construcció circular amb 64 petites criptes en dos nivells.

La Cambe

Especialment impactant és el cementiri de La Cambe; 21.145 tombes que des de 1947 van acollir les despulles sota petites làpides i creus negres que conviden a la reflexió.

Cementiris aliats

Bayeux

Americans, britànics, francesos, canadencs i polacs van caure  víctimes de la guerra i allí han estat descansen en espais plens, ara , de pau i silenci.

En el cementiri de la Commonwelth a Bayeux acull 4.868 tombes, algunes d'elles dobles degut a la impossibilitat de destriar les restes, així com quasi 2000 no identificats. Prop de la població també s'ubica un memorial al periodistes, així com el recordatori a Robert Capa.

Entre Caen i Falaise es pot visitar el cementiri canadenc de Cintheaux amb 2959 tombes.

La plaça Gerard Doré recorda el soldat canadenc més jové, allistat amb 15 anys i mort als 16. 

                                                               

El cementiri polac s'ubica a Urville-Langannerie, prop de Falaise, amb 650 tombes, destacant certa austeritat i dues tombes amb els tripulants de bombarders enterrats junts al no poder estar identificades les restes.


Aquesta només és una petita mostra; en tota la regió hi ha més d'una vintena d'espais amb més de 70.000 víctimes.

Tot i això, no podem deixar de recordar que moriren quasi la mateixa quantitat de població civil víctima dels bombardejos dels mateixos aliats; oblidats per la història militar, però recordats en cada poble francesa de la Normàndia en plaques i memorials menys visibles.  
L'historiador Antony Beevor  ha dedicat part de les seves investigacions a donar llum al patiment de la població civil.

VIATGE AL 1944: Normàndia, sector de Gold (IV)

Arromanches i vestigis del port artificial

En el sector de la platja anomenada Gold el desembarcament fou protagonitzat per les tropes britàniques. En poques hores, junt a les tropes canadenques desembarcades a la platja de Juno, avançaven cap a Bayeux.
La població d'Arromanches jugà un paper cabdal en ser-hi construït un gran port artificial, el Mulberry, per facilitar l'arribada de més tropes i material. Les dificultats de conquerir el port natural de Cherburg el feu necessari. L'obra d'enginyeria fou colossal, però les tampestes no foren un bon aliat.

Prop de Arromanches, el mur atlàntic nazi perdurà en el temps. Un conjunt de bateries, d'una capacitat de tir de llarg abast, es poden visitar a Longues-sur-Mere.




A pocs quilòmetres, la població d'història i cultura, Bayeux . 
Imprecindible la visita al cementiri britànic, sense oblidar la magnífica catedral gòtica catedral i el museu del famós tapís normand de 1000 anys d'història.

VIATGE AL 1944: Normàndia, sector d'Omaha (III)

Avui en dia, la platja d'Omaha a St. Laurent sur Mer i Les Braves

A St. Laurent sur Mer, la platja d'Omaha és, avui en dia, un lloc tranquil de llarga i immensa platja, però el 6 de juny de 1944 fou per les tropes nordamericanes un indret infernal. Malgrat els bombardejos previs, les bateries alemanyes foren capaces d'abatre milers de soldats, fent impossible consolidar ràpidament el cap de pont.

Cal esmentar que en una de les primeres onades de soldats, desembarcà Robert Capa que, com a fotoperiodista, cobria el conflicte com ho havia fet en la Guerra Civil Espanyola; la cruesa de l'acció devia ser terrible; només se'n conserven una desena d'imatges.

Després del conflicte, erigit amb vistes a la platja, s'ubicà el cementiri nordamericà de Colleville sur Mer. Un impressionant espai, molt visitat i territori americà a França, on descansen les restes de quasi 10.000 soldats americans morts en les diverses accions a Normàndia.

 Destacar la gran quantitat de memorials nordamericans, sobretot en els sectors de la platja d'Utah i Omaha on van combatre les seves tropes.

Un altre punt destacat fou la Pointe du Hoc; avui en dia amb restes de bateries i terreny  bombardejat;  aquí un grup de Rangers americans van haver d'escalar el penyasegat per trobar la zona de bateries alemanyes quasi desmantelades, quedant però encerclats; de 225 Rangers en van sobreviure 90.

VIATGE AL 1944: Normàndia, sector d'Utah (II)

La Platja d'Utah (La Madeleine)
fou una de les primeres a rebre els soldats aliats, a les 6'30, del 6 de juny.
Una fita quilomètrica indica aquest fet, i marca l'inici de la Voie de la Liberté actual de la ruta que seguiren els exèrcits del General Patton aquell estiu del 1944.

En la mateixa platja es pot visitar  un museu, un memorial i pocs vestigis alemanys.
 
A l'altre extrem de la platja, un memorial recorda al General Leclerc i les tropes de la França lliure (2a. Divisió blindada) que van desembarcar a Utah l'1 d'agost. Entre ells, La Nueve formada per 160 exiliats republicans, els primers en arribar al París ocupat.                            

Vitrall de l'església de St. Mère Eglise

La petita població de Sainte Mère Eglise s'ha convertit en un lloc de visita obligada a Normàndia. 

Situada a pocs quilòmetres de la platja d'Utah, va ser el primer poble alliberat per les tropes nordamericanes. Un Museu Airbone, l'església i el memorial als paracaigudistes rememoren els aspectes més destacats d'aquelles dates.

L'església de St. Mère recrea l'episodi viscut pel soldat John Steele,

tot i que el fet s'esdevingué en un altre cantó de l'edifici.

La veritat és que, a un observador crític, t'invadeixen sensacions contradictòries; fa 71 anys pobles, ciutats, camps, soldats i també població civil vivien un incommensurable patiment provocat per l'ambició humana que contrasta amb la presència del turista actual, avit de sensacions, però sobretot d'entreteniment. Malgrat això, val la pena continuar coneixent i prenent consciència de com la 'història, sovint, marca la vida de les persones i els països de forma irremediable'. 

VIATGE AL 1944: Normàndia, escenari de guerra (I)

Memorial a la platja d' Utah (La Madelaine) on van desembarcar els primers soldats aliats el juny de 1944

Context històric
El 6 de juny de 1944 les tropes aliades desplegaven l'operació Overlord i Neptú, iniciant el desembarcament i batalla de Normàndia. La platja francesa de La Madelaine (coneguda a partir de llavors com Utah) junt a les d'Omaha, Gold, Juno i Sword van veure com la seva arena es tenyia de sang.
S'obria el sagnant Front Occidental que havia d'alliberar França i avançar cap a Alemanya, mentres en el Front Oriental l'exèrcit soviètic havia iniciat l'avenç cap a Polònia. Europa continuava en flames.

Fotificacions alemanyes a Utah

AVUI EN DIA
Resulta una bona lliçó d'història recórrer els escenaris bèl.lics de Normàndia per entendre la dimensió tràgica d'aquells moments. Encara és possible visitar els vestigis  de la línia de fortificacions alemanyes, coneguda com el Mur Atlàntic, que havia d'impedir una hipotètica invasió aliada.

Bateries alemanyes al  sector d'Omaha (Longues sur Mer)

Normàndia és un gran museu a l'aire lliure del que són les guerres i, sobretot,  els seus cementiris un exemple  per l'Estat Espanyol  incapaç de realitzar una digna  i completa  memòria històrica.

Cementiri de la Commonwelth a de Bayeux.

 

Memorials, museus, restes bèl.lics, cementiris, monuments, .... mostren que va ser i va significar la batalla de Normàndia. Tot plegat ben disposat pel turista, però també per allunyar-se de les poblacions més visitades i fer recorreguts més particulars, contrastats i significatius.                                     
    Per saber-ne més llegiu les properes entrades i el Blog d'en Joan Ramon