5 de set. 2015

VIATGE AL 1944: Normàndia, cementiris per la pau (V)

Cementiri de la Commonwetlh a Bayeux



Albert Schweitzer, metge pacifista i premi Nobel, va dir que 'els cementiris de guerra són els grans predicadors de la pau'.


Realment el patiment d'una guerra és una gran mostra de la necessitat indiscutible de convivència i entesa entre els pobles, però com Aldous Huxley l'encertava dient que 'potser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història'. Malauradament la història té grans episodis amb missatges terribles i alliçonadors; però no acabem de trobar el camí.
Impressionant és visitar els cementiris a Normàndia on regne el gran silenci de després d'una guerra; la mort convida a la vida.
Mils de soldats, de totes les nacionalitats, reposen en terres normades on van perdre la vida, molts d'ells en la flor de la vida; cementiris i memorials esdevenen un exercici de gran respecte. Pell de gallina.
I a l'hora de vergonya per l'Estat Espanyol que és el segon país del món en fosses comunes. Podeu comprovar-ho clicant aquí.

Els cementiris alemanys   
Existeixen 6 cementiris alemanys, els perdedors, amb quasi 50.000 soldats; espais que commouen pensant que participaren d'una ideologia destructora, però a l'hora esdeveniren víctimes del gran pes del moment històric que els va tocar viure: 'complint ordres' en una maquinària militar i ideològica implacable.
Mauseleu alemany de Mont de Huisnes
L'ossari de Mont-de-Huines, prop de Mt. Sant Michelle, conté 11.956 soldats alemanys, en una construcció circular amb 64 petites criptes en dos nivells.
La Cambe

Especialment impactant és el cementiri de La Cambe; 21.145 tombes que des de 1947 van acollir les despulles sota petites làpides i creus negres que conviden a la reflexió.

Cementiris aliats
Bayeux
Americans, britànics, francesos, canadencs i polacs van caure  víctimes de la guerra i allí han estat descansen en espais plens, ara , de pau i silenci.

En el cementiri de la Commonwelth a Bayeux acull 4.868 tombes, algunes d'elles dobles degut a la impossibilitat de destriar les restes, així com quasi 2000 no identificats. Prop de la població també s'ubica un memorial al periodistes, així com el recordatori a Robert Capa.


Entre Caen i Falaise es pot visitar el cementiri canadenc de Cintheaux amb 2959 tombes.

La plaça Gerard Doré recorda el soldat canadenc més jové, allistat amb 15 anys i mort als 16. 

                                                               



El cementiri polac s'ubica a Urville-Langannerie, prop de Falaise, amb 650 tombes, destacant certa austeritat i dues tombes amb els tripulants de bombarders enterrats junts al no poder estar identificades les restes.


Aquesta només és una petita mostra; en tota la regió hi ha més d'una vintena d'espais amb més de 70.000 víctimes.


Tot i això, no podem deixar de recordar que moriren quasi la mateixa quantitat de població civil víctima dels bombardejos dels mateixos aliats; oblidats per la història militar, però recordats en cada poble francesa de la Normàndia en plaques i memorials menys visibles.  
L'historiador Antony Beevor  ha dedicat part de les seves investigacions a donar llum al patiment de la població civil.