 |
| Tour del Mt Blanc, estiu 2006 |
Però, totes i tots aquells que fa dècades que anem a la muntanya, hem passat per diverses fases en la nostra vida muntanyenca; la primigènia, potser, per molts joves de llavors,
va ser la travessa, els campaments i les ascensions a pics emblemàtics del
nostre Pirineu. Després van venir l’esquí de muntanya i els tresmils,
mentrestant d’altres s’especialitzaven en l’escalada a Tarradets i St. Llorenç,... o a l’espeleologia.
Poc o poc, o qui prefereixi ràpidament, la modernitat es va
anar imposant i les curses d’esquí de muntanya es van popularitzar, i qui més
qui menys hi participaven de forma massiva; les primeres curses Certascan, Mulleres,..i Vall Fosca. En aquest aspecte, recomano la (re)lectura
de l’entrevista a Jordi Canals al Vértex núm. 239 (2011).
 |
| Una bona colla del CEL a l'Aneto, principis dels anys 90 |
Paral.lelament, a l’estiu calia procurar encadenar tresmils i col·leccionar-los.
És així com hem pogut anar fent-nos coneixedors de la geografia pirinenca, no
sense polèmica sobre el nombre de
tresmils: llista Feliu o llista Buyse?. Qui més qui menys en té desenes a la seva col.lecció particular. Al mateix temps, l’esquí de fons, BTT i els barrancs prenien
força.
Però, més encara ràpidament, l’evolució esportiva de l’activitat en muntanya es va transformar; els rallis de muntanya i les curses d’esquí aptes per a tothom es van anar conformant en competicions d’ alt, altíssim, nivell; i el temps les ha convertit en molt atractives per corredors que es formen en muntanya corrent per elles emulant als grans especialistes; efecte Kilian o la modernitat?. I Catalunya n’ha estat pionera. Podeu llegir una bona reflexió sobre el tema d’Enric Faura al Vértex núm. 255(2014).
Però, més encara ràpidament, l’evolució esportiva de l’activitat en muntanya es va transformar; els rallis de muntanya i les curses d’esquí aptes per a tothom es van anar conformant en competicions d’ alt, altíssim, nivell; i el temps les ha convertit en molt atractives per corredors que es formen en muntanya corrent per elles emulant als grans especialistes; efecte Kilian o la modernitat?. I Catalunya n’ha estat pionera. Podeu llegir una bona reflexió sobre el tema d’Enric Faura al Vértex núm. 255(2014).
.JPG) |
| St. Maurici a Carros de Foc |
Així i més que mai, la muntanya és una activitat massiva,
popular i accessible per tothom. Una de les modalitats preferides, i crec que
interessants, són les travesses a peu, i algunes en BTT, en opcions tipus cursa
(Open) o la clàssica travessa. Carros de Foc fou una de les primeres i amb més
ressò, però ja en l’actualitat s’han generat diversitat de circuits de
travesses a llarg i ampla del Pirineu i zones properes, adaptats a tots els
gustos i condicions.
Al costat dels clàssics GR 11 o del Camí de St. Jaume, s’ ha anat
dissenyant rutes, sobretot circulars, que enllacen en 3, 5, 6 o més etapes
refugis més o menys propers.
.jpg) |
| Camí de St. Jaume, St Jean Pied de Port-Roncesvalles |
Molts de nosaltres hem tingut l’oportunitat de realitzar
travesses (trekkings en diem) en països
llunyans recorrent valls i muntanyes de l’Himàlaia, els Alps o als Andes,
i hem gaudit de forma significativa; per proximitat continental, imprescindible, això sí el Tour del Mt. Blanc, o amb xic més de nivell, la Chamonix- Zermatt.
 |
| Etapa Vignette-Bertol a la Chamonix-Zermatt |
 |
| Llac de Montestaure, amagat en la Porta del Cel |
L’oferta és àmplia i permet d’una forma extraordinària de
(re)conèixer les nostres muntanyes d’una forma còmode, tranquil.la i amable,
amb la motxilla, més o menys, plena del
necessari per explorar senders per valls poc transitades, ascendir cims i colls,
alguns també plens d'història,... tot i ben acompanyats d’un mapa, una
bona preparació de la ruta i el suport d’un GPS, especialment en alguns circuits.
En definitiva, no podem deixar de gaudir de transitar la
geografia de les muntanyes més properes al ritme del propi caminar; tot un
privilegi, triant les rutes, les jornades i la forma de portar-les a terme, i
donant més vida a pobles i refugis.
Recomanable especialment pels més agosarats la Porta del cel i Alta Ruta de Los Perdidos en ser els circuits, possiblement, més exigents i complerts.
Recomanable especialment pels més agosarats la Porta del cel i Alta Ruta de Los Perdidos en ser els circuits, possiblement, més exigents i complerts.
 |
| Norís i Monteixo des de Baborte (Porta del Cel, estiu 2009) |
Per saber-ne més
-Revista Pirineos, Travesías
con nombre propio. Núm. 12 (2013).
I en aquest mateix bloc trobareu breus ressenyes.
 |
| Camí de Cavalls (Menorca) |
