Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biosfera de Lauca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biosfera de Lauca. Mostrar tots els missatges

24 d’ag. 2011

CLOENDA(i Xile IX)

Surire
Si hi ha espai únic al món per les seves característiques és Atacama i el nord de Xile.
Des de Copiapó a Arica, l'estreta franja de 300 quilòmetres s'alça fins al 6000 metres dels seus volcans: costa, aridesa, precordillera i altiplà andí. És aquí on la geografia dels Andes es mostra magnífica i contrastada amb les serralades del Perú i Bolívia.
  San Pedro d'Atacama, Uyuni, Laguna Verde, Licancabur,... són noms que més es coneixen; però el nord de Xile, la Biosfera de Lauca, resulta una regió on és la solitud i la bellesa pot trobar-se lluny del turisme aventurer.
Putre als peus del Taapacà
Allí és possible notar la força de natura a l'ombra dels grans volcans i conèixer la duresa de la gent que ha viscut en l'altiplà durant generacions; l'alçada no resulta fàcil de suportar sota un sol implacable que no escalfa prou en l'hivern altiplànic.
Malgrat tot plegat, hem pogut gaudir d'unes setmanes de vivències de la mà del nostre guia Enrique que ens ha portat sempre per bon camí i ens ha aproximat a la cultura aimara que encara perdura.
Ens emportem bones imatges i vivències, i, a més a més, un 5000 i, la Gemma, un 6000 en un territori extraordinari.

Surire i Cerro Chihuana
Més...

17 d’ag. 2011

SALAR DE SURIRE(Xile III)

Estem ja a l'altiplà andí de Xile a més de 4000 metres d'alçada i sembla que tot va bé.
Per continuar l'aclimatació ens dirigim cap al sud-est de la Biosfera de Lauca. Observem per primera vegada els grans volcans, sobretot el Guallatire. Passem per l'antic parc nacional de Las vicuñas, i finalment arribem al Salar de Surire, en la frontera boliviana, prop del salar de Coipasa.
Surire és un salar sobreexplotat ja que una empresa xilena extreu borax que exporta arreu. En una zona del salar el trànsit de camions és constant, com ja hem vist des de la carretera sense asfaltar que ens ha portat aquí. Malgrat això, el paisatge  està format per una extensa i isolada vall redejada de volcans de més de 5000 metres i amb un habitat dominat per la presència de tot tipus d'animals, sobretot per flamencs.
Instal.lem el nostre campament, per dos dies, a 4400 metres per afrontar l'ascenció al Cerro Chihuana de 5300 metres. Aquesta ascenció ha millorar la nostra aclimatació, però l'alçada comença a fer-se notar en forma de mal de cap.
Sense problemes realitzem l'ascenció al Chihuana en el dia planificat. La vista des del Cerro  és impressionant: la diverstat de colors del paisatge n'és la característica essencial,  a més  de cerros, volcans i el territori bolivià a l'horitzò.

10 d’ag. 2011

ACLIMATANT(Xile II)

Estem quasi al cinqué dia del nostre viatge i sembla que l'aclimatació va bé. Tot i que mai ens podem confiar.
Fins ara hem fet llargues caminades progressant en alçada. Així hem pogut recórrer trams de rutes antigues i històriques:  la ruta de la plata, camí inca i 'caminos troperos'.

La ruta de la plata era la utilitzada en l'època de la colònia per transportar la plata des de Potosí, a l'altiplà bolivià, fins a Arica, a costa del pacífic. Avui en dia hi ha possibilitats de fer 'treks'  que transcorren per ella en la zona de la 'precordillera'.
També en territori xilè és possible conèixer i recórrer antics camins inques, que avui en dia estan força perduts i molt malmesos. De tota manera, vam realitzar-ne un tros entre la població de Socoroma a Putre d'una durada de 5 hores i uns 800 metres de desnivells. Curiós va ser poder seguir trams ben empedrats i ben marcats que permeten unir les dues poblacions esmentades.
I finalment, el s 'caminos troperos' eran les antigues rutes que s'utilitzaven per comunicar poblacions a vegades ben allunyades i intercanviar productes. Des de Putre n'hem recorregut un bon fragment per l'àrea anomenada 'Suri plaza' ben a prop de la base del volcà Taacapà, assolint la cota 4000

Ara durant el propers deu dies ens internarem  en la Biosfera de Lauca, reconeguda per la Unesco, que inclou el Parc Natural de las Vicuñas, el salar de Surire i l'àrea del llac Chungarà; sempre per sobre dels 4000 metres.
Si tot va com fins ara, els 6000's ens esperen.
Fins aviat