VIA VERDA Ojos Negros (BTT)

                     Viaducte a  Albentosa (Teruel)
 Avui en dia recorrem la Via Verda Ojos Negros com a activitat esportiva. Però la història ens diu que fa 100 anys es construí un tren miner  des de les explotacions de ferro de Teruel fins Sagunt, on la siderúrgia estava en plena expansió.

El traçat i construcció s'inicià entorn de 1907 i recorria vora 200 quilòmetres, des de la serra Menera, superant les de Javalambre, Espadà i Calderona fins a Algímia de Alfara, a València.

Per mantenir un bon traçat l'enginyeria de l'època desenvolupà magnífics viaductes i túnels per superar el relleu del territori. La via, però, el 1972 entrà en desús quan l'explotació minera deixa de ser rendible amb una siderúrgia en crisi.

 Avui en dia, el traçat ha estat condicionat per realitzar la llarga ruta adaptada i molt còmode amb bicicleta. En quatre etapes es por recórrer des de Teruel a València amb un quilòmetratge diari  entre 40 o 60 i un desnivell acumulat de quasi 1600 metres.

Una opció d'estada poden ser a Teruel, Mora de Rubielos, Segorbe, Sagunt i finalitzar a València; tot i així hi ha diverses possibilitats.

El paisatge és contrastat, des del 1000 metres de Teruel i de la muntanya al mar, destacant els camps d'ametllers i oliveres fins a camps de tarongers i l'horta en territori del País Valencià.                                                  

Una oportunitat de viatjar  recorrent pobles, serres, valls i paisatges  a cop de pedal i sense presses.

Horta valenciana
Un recorregut d'interès  que complementa la via verda  de la Vall del Zafán  que fa uns anys vam transitar. Una manera de fer conèixer la història recent, sempre sorprenent.

SERRA DEL SIS DES DE LA RIBAGORÇA

                Ermita de Rigatell
 La serra del Sis s'ubica en la comarca de la Ribagorça, que ofereix un panorama grandiós de la geografia pirinenca.

                             Turbó i el Massís del Posets al fons

Des del poble de Betesa (1286 m) un sender de remunta cap al despoblat d'Ovís (1270 m) passant per les ermites de Rigatell i Santa Eulàlia. Avui en dia trobareu al Museu del MNAC  peces romàniques preservades.

                               Pica Cerbí i capçalera de Filià

El territori amaga vestigis de la vida rural quan la població havia de viure de la ramaderia en un espai magnífic, però aïllat; s'observen construccions i marges de pedra amb racons avui ja amb una vegetació i bosc més abundant.

Val la pena recórrer la carena, amb atenció i sense camí, per coronar la carena de la serra per arribar el Puialto ( 1782 m) i l'Amurriador (1771 m).

                    Prop del Puaialto
Si a més les nevades han deixat un ambient ben innivat, resulta una activitat de muntanya esplèndida. Més de 800 metres de desnivell hauran de ser remuntats.

El descens es pot fer ràpidament per la pista i els senderons recuperats novament fins Betesa. Resultat: 20 quilòmetres i quasi 1000 metres de desnivell de gran paisatge

                    Prop de Betesa
També és possible per la ruta de des de Beranui o bé fer la travessa des Cajigar  fins a Bonansa.

Sempre preparant ben l'activitat i amb bona forma física.

NEPAL: TREK PEL REGNE PROHIBIT DEL MUSTANG (II)

                                         Xortens (estupa en tibetà) a l'entrada de Tetang
 El regne del Mustang està situat en els límits geogràfics de l'altiplà de Tibet i de la gran serralada de l'Himàlaia. L'Annapurna, el Dhaulagiri i el riu Khali Gandaki són ommipresents i vertebren els seus aspectes físics. La seva població és d'ètnia tibetana i de religió budista. 

Visitar el regne i caminar per l'Alt Mustang és penetrar en un espai immens, grandiós,... És traslladar-se a un temps remot on la vida de la població resulta un exemple de supervivència. Els petits llogarets situats arran de rius, aprofitant la terra  fèrtil que permet una forma de vida austera.

Tot i així, l'obertura del regne al turisme (restringida a uns milers se visitants) i la construcció d'una pista de terra des de la frontera xinesa (tibetana) estan transformant la regió. 

                     Nilgiri des de Syanboche, en el massís de l'Annapurna
No farem una descripció del 10 dies de ruta que suposa caminar pel Mustang. Trobareu diversitat d'informació. Ens limitarem a remarcar alguns aspectes que creiem destacable.

Cal arribar a Jomson després de volar a Pokhara, si el temps ho permet; i viatjar per terra, ja que l'aeroport de Jomson enguany no estava obert. El trasllat per terra resulta penós i exigent (degut a les pluges monsòniques), però permet conèixer el Nepal amb tota la seva dimensió; des de les zones baixes de clima subtropical fins a l'alt Mustang. 

                           Tilicho i Annapurna 

El trek es realitza en jornades de 5 a 7 hores, sempre caminant a més de 3000 metres d'alçada, per la qual cosa cal fer una breu però bona aclimatació. 

Malgrat els núvols i la pluja en les terres baixes del Mustang, el panorama és insuperable. Des dels 2000 metres de Jomson als 4200 metres, dels diversos colls a superar, es gaudeix d'un espai extraordinari: les terres àrides, els profunds barrancs, els estiatges del rius, les poblacions i els seus conreus, els vertiginosos ponts tibetans, els monestirs, els cims de 6000 metres de les terres altes, els 7000  com el Nilgiri, els 8000's dels grans l'Annapurna i Dhaulagiri,..

      Lo Mantang,  a 25 quilòmetres de la frontera tibetana, i la Mustang Himal amb cims de 6000 metres
Tot plegat, un mosaic de paisatges i de vida que sorprèn i resulta un espectacle interessant. Potser no és un trek clàssic al Nepal, de grans muntanyes, però sí un espai de contrastos  en un món aïllat i aspre de vida.

RUTA PEL DESERT DE TABERNAS ( Almeria)

A uns 30 quilòmetres d'Almeria es localitza el desert de Tabernas. Una ruta d'un parell d'hores  es recomanable per conèixer un espai natural únic, famós per ser gran escenari cinematogràfic de grans produccions.

Però el seu més important valor és el geològic. Les seves formacions resulten inquietants i magnífiques. Estrets, barrancades, turons,.. són exemple del que s'ha denominat com a badlands o males terres.

Destacatar l'espai nomenat  cua de Dragó, afloraments de roques ben especials d'admirar.

L'espai mereix una caminada tranquil.la i serena més enllà del reclam turístic dels escenaris cinematogràfics.

Paradís per mirades inquietes.

LA SIERRA DE ARALAR, territori d'Euskalerria

Bosc prop del Sastarri

Escapada per terres navarreses i basques a la recerca de les seves muntanyes. En concret la Serra d'Aralar que és un massís kàrstic, d'alçada modesta, però de cims altius i ben esvelts, i envoltats per un paisatge de valls fondes i d'una verdor increïble.

La climatologia ens ha permès dues excursions ben diferents, però ben significatives. Un dia de boira i humitat ens porta a assolir els Sastarri (989 m) i l'Agoitz (973 m) des del port de Lazarrusti (610 m). 

Un magnífic bosc de faig ens ha acompanyat per un racons màgics remuntant, per un camí ben fressat, el barranc de Lazarrusti i arribar a les cotes més altes de pastura.

Una bona jornada tot i la boira.

                                          Agoitz (973 m)

Un dia ja més bo climatològicament ens porta a superar els 1000 metres de desnivell que separen Larraitz (410 m) del gegant Txindoki o Larrunarri (1341 m). 

Paisatge diferent d'alta muntanya, on el verd i el blanc de la neu donen un ambient fantàstic a la pujada.

Resulta una ruta força transitada, i on la  puja dels darrers dies ha deixat els camins extremadament enfangats, fet que obliga a posar molta atenció per no fer greus caigudes.

Txindoki

                                                              Vistes al l'Ausa Gaztelu

Tot plegat una bona estada en terres de gran bellesa i de bona gent.

Una salutació a la gent d'Altsasu, on vam allotjar-nos a l'Alberg San Cristo de Otadia que ens van acollir d'una manera magnífica. Poble de pau,  que vol viure en pau, i que ha vist alterada la seva vida quotidiana per una baralla tractada injustament per la justítia espanyola.

Estada completada amb visita a Zumaia i el seu Geoparc, i el Mirador de Balcón de Pilatos a la serra de Urbasa.

PEÑA GRATAL (1567 m), DES D'ARGUIS

Collarada des de Peña Gratal

Matinal a un cim amb unes panoràmiques excepcional del Pirineu, des del Bisaurin fins al Cotiella. A pocs quilòmetres d'Osca, i abans de superar el port de Monrepós, i prop de Guara, l'embassament i poble d'Arguis és el punt de partida d'aquest modest, però bon cim.

Massís del  Mont Perdut.

En 4 hores  d'activitat i 700 metres de desnivell, el cim esdevé un gran mirador, en aquesta tardor que encara viu de l'estiu, que es resisteix a marxar.

Moncayo al fons i l'Hoya d'Osca, amb la peña Gratal de relleu marcat.

Timidament la tardor i una sequera dominant

Powered by Wikiloc

L'ENCÍS DE LOS PICOS DE EUROPA (i IV) . la travessa del Massís Central o dels Urriellus

4a. etapa. Refugi del Jou de los Cabrones fins a Poncebos . 
Un canvi per concloure la travessa, baixant dels 2000 metres fins a la massificada vall del Cares; unes 5 hores baixant 1700 metres de desnivell, deixant enrera la roca calcàrea i caminant ja per les pastures, els boscos i, primer de tot, pel poble de Bulnes (649 m), sense cotxes, però ple de turistes d'agost.

Canal de Amuesa, prop de Bulnes

Haurem fet una gran travessa de sud a nord del massís, entre terres de Lleó, Cantàbria i Astúries. Una bona manera de conèixer aquesta gran i magnífica serralada, caracteritzada per la seva verticalitat, meteorologia canviant, compacte i bella en tots els aspectes. 

Des d'Oviedo,la serralada ben present
Ja només queda enyorar-la i recordar-la de lluny i buscar altres racons d'Astúries per descobrir la combinació de verd, muntanya i mar

                                                      Des de San Vicente de la Barquera, s'albira, fins i tot, el Naranco

                                                                               Platja de Poó, prop de Llanes