Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riaño. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Riaño. Mostrar tots els missatges

9 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (i III)

                                           Cubil del Can (2298 m)
 El Parc regional de Riaño i Mampodre està format per diversitat de valls ben espectaculars i cims de més de 2000 metres. A més és fronterer amb territoris muntanyosos de Palència, Cantàbria i Astúries. Per tant, val la pena realitzar ascensions atractives en aquestes províncies.

                                  Peña Prieta (2536 m) i Pico Infierno (2534 m)

En la divisiòria entre Lleó, Palència i Cantàbria es localitza el cim més alt de la serralada Cantàbrica (sense tenir en compte el massís de Picos d'Europa  que té més de 10 cims de 2000 metres); Peña Prieta, amb els seus 2536 metres, ofereix una magnífica ruta des del Port de San Glorio (1609 m), que s'hi arriba des de Boca de Huergano.

                                 Circ glacial del Pico Infierno i Peña Prieta.

La ruta és exigent que enfila des del port cap al Portillo de la Yegua (2005 m) amb vistes magnífiques a Picos d'Europa. Passa pel Cubil del Can (2298 m), amb una fàcil grimpada, i el Mojón de las Tres Províncies (2498 m).

Malgrat ser l'estiu, i la poca puja es fa evident, el panorama és impressionant amb vistes a la Montaña Palentina (Curavaca, Espigüete, Pozos (estanys) de les Fuentes Carrionas,..). La ruta es pot completar fent una circular baixant per la Vall del Naranco i Lechada i el Boqueron de Bovia per retornar al Port de Sant Glorio. Una gran jornada més 1200 metres i quasi 8 hores d'activitat.

                                   Massís del Mampodre des del Pic Yordas
A l'oest de Riaño, se situa l'altra massís interessant del Parc Regional de les muntanyes de Riaño i Mampodre. Aquest últim és un massís calcari amb cims de 2000 metres i un bon exemple de geologia glacial.

                              Peña del Mediodia al Mampodre
El seu cim més emblemàtic és la Cruz del Mampodre (2192 m) que es ben accessible des de la bonica població de Maraña.

                                     Carena final amb una fàcil grimpada
La ruta és força exigent, sense sender evident i xic perdedor si no es coneix bé. Des de Maraña (1274 m) cal superar els 1000 metres de desnivell per un bon terreny d'alta muntanya amb trams ben drets i una carena final un xic aerea.

Una bona ascensió a un massís desconeguts per nosaltres. Es pot completar la ruta pujant a La Uve, molt proper.

                      La Cruz del Mampodre des de La Uve
El descens es pot fer per la Vall de Valverde per realitzar una circular i retornar al Maraña.



El Mampodre resulta un massís ben representatiu de la zona i ofereix un bon indret per conèixer un mica més la Serralada Cantàbrica.

                      La Cruz del Mampodre i La Uve, a la dreta, des del Yordas
Una estada prou profitosa en terres lleoneses amb ascensions a quatre cims i bones rutes. I una bona oportunitat per conèixer més la història i la geografia d'aquestes terres, completant la visita a Picos d'Europa realitzada fa quatre anys.

1 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (II)

                                           Pico Gilbo
 Des del poble de Riaño es gaudeix d'una bona vista sobre les muntanyes que en volten l'embassament. Destaquen dos pics que són, a l'estiu, els més visitats, tot i que segur que a l' hivern, primavera i tardor ha de ser un indret visualment més potent. 

D'alçada modesta el Pico Gilbo (1674 m) i el Pico Yordas (1964 m) resulten prou atractius per les seves bones rutes.

La ruta al  Gilbo comença a l'aparcament del vial que porta al poble, segueix una pista forestal i enfila per una bonica fageda fins a la praderia.
https://lasendadelhayedo.com/pico-gilbo/
Aviat es remunta una canal  per s'enfilar una feixa accessible i fàcil, però un xic aeria i a més força trencada i amb pedra solta.
La vista és impotent sobre l'embassament, les valls i les muntanyes properes ( Picos, Yordas, Mampodre, Espigüete,...).
Uns 650 metres de desnivell i 10 quilòmetres de ruta.

Per altra banda, el Pico Yordas o Burín s'hi accedeix des del poble de Liegos; també és factible llogar una embarcació i enfrontar l'ascensió per la seva cara sud.
                             Vista al Yordas des del Gilbo
Des de Liegos cal recórrer uns quilòmetres de pista forestal, si es pot amb el cotxe, i encaminar-se a la gran fageda del bosc de Tendeña, superar la praderia i encarar els 300 metres des del coll Baguyoso al cim.
                                   Vistes al Mampodre
Uns 11 quilòmetres i 800 metres de desnivell fent-la circular vorejant el cim i baixant per la vall de Don Pelayo.
                       
 Mirada cap a la muntanya palentina amb l'Espigüete
Malgrat ser mitjans d'agost, i el paisatge demana pluja, els itineraris realitzats són  bons exemples de recorreguts pel Parc Regional de les Muntanyes de Riaño. 

31 d’ag. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (I)

                  Vistes a Picos d'Europa des de la Cruz de Mampodre
La serralada Cantàbrica és una de les unitats de relleu peninsular de gran importància. Situada al nord-oest de la península, sovint pensem amb el massís de los Picos de Europa; espectaculars. Però la serralada s'estén al llarg de 480 quilòmetres d'est a oest i 100 de nord a sud. Per tant, és un espai geogràfic a visitar reiteradament.
                                La comarca de Riaño (León)
Una interessant opció és plantejar-se ascensions diverses a cims del Parque Regional de las Montañas de Riaño y Mampodre, al nord de la província de Lleó i espai molt pròxim, porta d'entrada, a Picos i a la Montaña palentina.
 Pico Gilbo des de l'ermita del Rosario, trasllada i reconstruïda per la memòria del nou Riaño
A més de l'interès muntanyenc, cal recordar que Riaño, històricament, va viure un episodi tràgic en els anys 80, durant la construcció de l'embassament. La infraestructura suposà que 7 pobles i 2 pedanies fossin inundats per les aigües al 1987 durant el govern de Felipe González.



Resulta impactant pensar en aquells fets, com (i per què) es va produir la construcció del pantà,  el desallotjament i la destrucció dels pobles. 
Des del Pic Gilgo (1674 m), l'embassament i el nou Riaño.
Avui Riaño sobreviu del turisme i de la ramaderia; tot i així la memòria trista de l'antiga vall es respira malgrat els anys passats.
Un exemple més de les polítiques injustes i incomprensibles realitzades a l'Estat Espanyol.