9 de set. 2021

SERRALADA CANTÀBRICA: MUNTANYES DE RIAÑO I MAMPODRE (i III)

                                           Cubil del Can (2298 m)
 El Parc regional de Riaño i Mampodre està format per diversitat de valls ben espectaculars i cims de més de 2000 metres. A més és fronterer amb territoris muntanyosos de Palència, Cantàbria i Astúries. Per tant, val la pena realitzar ascensions atractives en aquestes províncies.

                                  Peña Prieta (2536 m) i Pico Infierno (2534 m)

En la divisiòria entre Lleó, Palència i Cantàbria es localitza el cim més alt de la serralada Cantàbrica (sense tenir en compte el massís de Picos d'Europa  que té més de 10 cims de 2000 metres); Peña Prieta, amb els seus 2536 metres, ofereix una magnífica ruta des del Port de San Glorio (1609 m), que s'hi arriba des de Boca de Huergano.

                                 Circ glacial del Pico Infierno i Peña Prieta.

La ruta és exigent que enfila des del port cap al Portillo de la Yegua (2005 m) amb vistes magnífiques a Picos d'Europa. Passa pel Cubil del Can (2298 m), amb una fàcil grimpada, i el Mojón de las Tres Províncies (2498 m).

Malgrat ser l'estiu, i la poca puja es fa evident, el panorama és impressionant amb vistes a la Montaña Palentina (Curavaca, Espigüete, Pozos (estanys) de les Fuentes Carrionas,..). La ruta es pot completar fent una circular baixant per la Vall del Naranco i Lechada i el Boqueron de Bovia per retornar al Port de Sant Glorio. Una gran jornada més 1200 metres i quasi 8 hores d'activitat.

                                   Massís del Mampodre des del Pic Yordas
A l'oest de Riaño, se situa l'altra massís interessant del Parc Regional de les muntanyes de Riaño i Mampodre. Aquest últim és un massís calcari amb cims de 2000 metres i un bon exemple de geologia glacial.

                              Peña del Mediodia al Mampodre
El seu cim més emblemàtic és la Cruz del Mampodre (2192 m) que es ben accessible des de la bonica població de Maraña.

                                     Carena final amb una fàcil grimpada
La ruta és força exigent, sense sender evident i xic perdedor si no es coneix bé. Des de Maraña (1274 m) cal superar els 1000 metres de desnivell per un bon terreny d'alta muntanya amb trams ben drets i una carena final un xic aerea.

Una bona ascensió a un massís desconeguts per nosaltres. Es pot completar la ruta pujant a La Uve, molt proper.

                      La Cruz del Mampodre des de La Uve
El descens es pot fer per la Vall de Valverde per realitzar una circular i retornar al Maraña.



El Mampodre resulta un massís ben representatiu de la zona i ofereix un bon indret per conèixer un mica més la Serralada Cantàbrica.

                      La Cruz del Mampodre i La Uve, a la dreta, des del Yordas
Una estada prou profitosa en terres lleoneses amb ascensions a quatre cims i bones rutes. I una bona oportunitat per conèixer més la història i la geografia d'aquestes terres, completant la visita a Picos d'Europa realitzada fa quatre anys.