MONTSEC DE RÚBIES: Tossal de les Torretes (1676 m) i Lo Peladet (1465 m)

Boira a les valls i vistes magnifiques del Pirineu amb poca neu a la vessant sud. 

 

Revisita als clàssics del Montsec.

                       El despoblat de Rúbies des de la Portella Blanca

La serra de St. Gervàs als peus dels Massís de Maladetes amb el gran Aneto.

                   Boira a la plana i Montroig de fons
 

Massís del Posets amb la cresta d'Espadas.

Panorama hivernal magnífic. Sempre ens quedarà el Montsec.

TRAVESSA DELS HOSPEDATGES PIRINENCS ( i III)

 Des del Llanos del Hospital retornar a l'Artiga de Lin (2475 m) es pot fer pel Port de la Picada o pel Coll de Toro (2241 m). Potser el millor per tenir un gran panorama del massís de les Maladetes és el Port de la Picada, tot i haver de recórrer el descens ja conegut.

                              Panell il.lustratiu de les rutes en el petit Museu de l'Hospital de Benasc

L'ascens al Port es pot realitzar per Peña Blanca o bé prop de la Besurta amb les millors vistes a les Maladetes.

La pujada és sostinguda com un bon camí històric pirinenc. Un luxe per poder observar cada racó del massís, on durant dècades hem caminat i esquiat; emblemàtic.

                              Mulleres, Aneto, Corones, Enmedio, Maladeta Oriental, Maladeta Occidental,...

                                         Cim de l'Aneto en detall

            Detall de la sorprenent l'esllavissada produïda fa poques setmanes sota la Maladeta Occ.
Observar l'estat de la gelera és impactant ara principis de juliol: gel fòssil i esllavissades de neu i pedres fan que la seva ascensió hagi adquirit una punt gran de perillositat.

Necessari fer l'ascensió des del Salterillo.

Ja al Port de la Picada, punt més alt de la ruta, el descens és ja conegut i ràpid, malgrat la seva llargada.

                              Port de la Picada, al fons el ja conegut Coll de l'Escaleta

Jornada similar a les anteriors per gaudir del paratge d'un gran espai pirinenc.

Ja qui en gaudeix en 'non stop', però recordar que cal tenir respecte a la muntanya en tota circumstància i deixar-la com la trobem.

Foto denúncia

Banderes indicatives de la UTMB Val d'Aran abandonades al coll de Montojoia, suposant que ja les han recollit i pensant que les van deixar en el moment que van haver de neutralitzar la cursa. 

Un privilegi poder recórrer uns espais poc massificats, però on la història dels camins en són part essencial.

TRAVESSA DELS HOSPEDATGES PIRINENCS (II)

     Memorial als Evadits durant la Segona Guerra Mundial i mirada al Portilló de Benasc a L'Hospice    de France
En la segona etapa, des de l'Hospice de France (1385 m) cal triar l'ascens al Portilló de Benasc o al Port de la Glere (Camí de l'Emperadriu) per arribar a Llanos del Hospital. 

L'opció del Portillón de Benasc resulta exigent, però prou còmode ja que el seu traçat és perfecte en tractar-se d'un gran camí històric. Un bon grapat de ziga-zaga permeten superar, en tres hores, el Portillón de Benasc (2444 m) passant pel refugi remodelat i obert des d 'aquest juny. Un gran racó pirinenc.

Des del refugi i els estanys Boum deth Port l'entorn d'alta muntanya és magnífic i en superar el port, excavat, el panorama al massís de Maladetes  n'és el gran protagonista.

                              Estany i al fons el refugi.
Un gran traçat del camí ho fa factible. Són quasi 6 quilòmetres d'ascens i vora 1200 metres de desnivell.

Només quedarà el descens, d'uns 800 metres de desnivell, a Llanos del Hospital, pel camí de Peña Blanca, excavat al segle XVI i que coincideix amb l'ascensió al gran Salvaguarda.

                                                       Maladetes i Aneto
                                            Peña Blanca

Una altra gran jornada de muntanya.

EL FRONT DEL PALLARS: Sant Corneli (1352 m)

                            Panorama des del cim: Roc de Pessonada, Boumort, Gallinova,..
 Sant Corneli d'Aramunt, a pocs quilòmetres de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), és un cim modest, 1352 metres, absolutament essencial per obtenir un  gran panorama pirinenc, però sobretot per aproximar-se a la història de fa més de 80 anys.

                        Magnífica visió del massís de les Maladetes en un febrer ben sec.
L'any 1938 les terres de Lleida es van convertir, en plena Guerra Civil, en escenari bèl.lic al llarg de quasi 9 mesos.

Pantà de St. Antoni i capçalera de la Vall Fosca

En l'anomenat Front de Pallars, St. Corneli va ser un indret on es van desenvolupar forts enfrontaments entre les tropes sublevades, que controlaven les liníes de comunicació i centrals elèctriques del Pallars des de l'abril, i les tropes republicanes, situades en àrees muntanyoses des del Montsec fins a l'Alt Pallars.

                      Baixant per la vall de Carreu amb vistes al Roc de Pessonada

Avui en dia, la ruta circular, des d'Aramunt, resulta un bona manera de recordar aquells fets i recórrer un terreny de gran valor natural i històric. L'ascensió al cim requereix superar 800 metres de desnivell, en dues hores, i seguir davallant per la Costa Gran, on observar vestigis bèl.lics, que es preserven malgrat el temps.

                                  Trinxeres de Vilanoveta.
Les restes majoritàriament són posicions sublevades que posen en evidència la duresa de les condicions que es devien viure. El punt culminant són les trinxeres de Vilanoveta en la vall de Carreu i davant l'immens Roc de Pessonada. (Ruta interessant als Escaligons)

                       Cingles de Pessonada,  Torre del Moros i ermita de Santa Maria
La ruta culmina a Aramunt Vell, despoblat però de gran interès històric. 

                                Restes de Aramunt Vell

Tot plegat 17 quilòmetres i 1100 metres de desnivell.

                             Mapa de la ruta gentilesa de J. Nadal
Destacar l'interès de la ruta i no oblidar poder ampliar el coneixement dels fets al Pallars al llarg e 1938 a través dels llibres de  Manel Gimeno. 

QUE LA PAU PREVALGUI EN LA TERRA

L'ARTIGA DE LIN : Port de la Picada (2470 m) i Coll de Toro (2241 m)

   Panorama al Massís de Maladetes-Posets des del Turonet del Port de la Picada (2529 m)
 Dies d'onada de calor a mitjans d'agost ideal per buscar un racó de Pirineu on poder, malgrat les condicions extremes de xafagor fins i tot en alçada, revisitar valls i muntanyes conegudes, però sempre sorprents.

                                 Fageda ombrívola de l'Artiga de Lin
Un bon lloc ha estat l'Artiga de Lin, on malgrat certa massificació estiuenca, el nou refugi  garanteix un bon punt de partida de rutes combinables . Refugi amb encant, còmode i amb possibilitats.

                                       El Port de la Picada  des del coll de l'Infern
Podent triar i remenar, optem per dues jornades diferents gaudir dels dies calurosos pujant al Port de la Picada (2470 m) i al Coll de Toro (2242 m).

Els dos port es poden enllaçar en un sol dia i jornada llarga, però ja coneixent l' esplèndida vall de l'Escaleta, optem per fer itineraris lineals i no circulars.

                Port de la Picada amb el Salbaguarda i més lluny Perdiguero i Posets
El Port de la Picada és un clàssic que comunica la vall de Benasc i el seu port al peu del Salbaguarda. És un llarg camí, de 1000 metres de desnivell, que dona un gran premi. Acabar de pujar al Turonet del Port de la Picada (2529 m) la vista és magnífica al Massís de Maladetes.

No decepciona, però fa pensar en veure el gel fóssil que sobreviu en la gelera; en les darreres dècades hem pogut anar veient l'impacte de l'escalfament global en les geleres pirinenques.

  Tot i així, la neu en la base de l' Aneto i el gel fóssil obliga a qui vol ascendir-lo a l'estiu a anar ben equipat si no vol exposar-se en excés. Millor època per fer-ho maig  i juny.
 

Sempre a la vista des de el Pla de l'Artiga, el Coll de Toro (2241 m) es mostra imponent i fa imaginar com devia ser en època glacial. Des de l'Aneto la gelera havia de ser  immensa observant la seva geologia. Avui les aigües del gran massís s'escolen per Aigualluts fins a ressorgir a Uelhs del Joeu, en un fenomen extraordinàriament increïble.

Toca ara recórrer aquest espai, que en quasi 800 metres de desnivell, en camí ben marcat, però dret i en punts rocosos assegurats per cables que sobretot deuen ser molt útil quan hi ha neu. Espectacular i impressionant.

Un petit estany és el senyal que el coll ha estat superat i les vistes als pic de Corones i del Mig són superbes. El Pic de l'Escaleta amaga el gran Aneto que s'intueix en la imaginació. Uns 300 metres de descens porta a la bonica vall de l'Escaleta si és vol fer una circular pel Coll dels Aranesi.

                           Pics de  Corones, Mig i Maladeta occidental
Unes jornades, sense grans expectatives, que resulten una gran vivència per recordar espais coneguts, companys enyorats i reviure intensament la muntanya.

GALLINOVA (1687 m, Abella de la Conca)

St. Corneli

La serra de Carreu i St. Corneli és un espai protegit de gran interès natural i paisatgístic de gran extensió, situada al sud de la serra de Boumort. La seva orientació, nord-est a nord-oest, la situa entre les comerques de l'Alt Urgell i el Pallars Jussà; des dels termes de Coll de Nargó a Hortoneda de la Conca.

És, doncs, una llarga serra amb cims i singleres de més de 1500 metres, per on cal trescar buscat els passos evident. La seva ubicació ofereix grans panoràmiques del Pirineu i de la resta del territori català.

                                      Coll de Trumfo i Casa Toà, a  la dreta el Gallinova.

En la zona més occidental de la serra, el Gallinova és un cim que permet abistar els grans espais pirinencs. Des d'Abella de la Conca, una pista d'uns 4 quilòemters, només apte per cotxes tot terreny, porta al Coll de Trumfo, després de passar per Casa Toà.

  Des del coll caldrà cercar el pas per superar la cinglera i pujar ràpit al cim. El camí és evident però poc marcat, tot i que cal            buscar les fites de pedra.

Turbó i St Gervàs de fons, Pobla de Segur sota la boira

Aneto i Vallibierna des de Gallinova
Un 100 cim poc conegut, però ben atractiu.

'SETAU SEGÈTH': LA VOLTA A L'ARAN (i IV)

Pla de l'Espona, amb una defensa militar de l'època del Maquis

5a. etapa: Espitau de Vielha (1610 m)- Vielha (980 m) amb 16 quilòmetres i quasi 2000 metres de desnivell acumulat. Des de la boca sud, ascens directe al Port de Vielha (2442 m); passant per diverses defenses militars que, el 1944, van ser utilitzades per frenar invasió de l'Aran per part dels Maquis. 

Impressionant panorama sobre les Maladetes i el gran Aneto durant el tram final al Port; tot un luxe.

El descens, de 1400 metres fins a Vielha, entre prats alpins ben florits i encara verds. I la possibilitat de revisionar part del recorregut ja realitzat.

Un 'tour' per l'Aran, sempre tan bella, immensa i sorprenent. Una bona travessa pirinenca per conèixer un Aran sense massificacions.