L'ARTIGA DE LIN : Port de la Picada (2470 m) i Coll de Toro (2241 m)

   Panorama al Massís de Maladetes-Posets des del Turonet del Port de la Picada (2529 m)
 Dies d'onada de calor a mitjans d'agost ideal per buscar un racó de Pirineu on poder, malgrat les condicions extremes de xafagor fins i tot en alçada, revisitar valls i muntanyes conegudes, però sempre sorprents.

                                 Fageda ombrívola de l'Artiga de Lin
Un bon lloc ha estat l'Artiga de Lin, on malgrat certa massificació estiuenca, el nou refugi  garanteix un bon punt de partida de rutes combinables . Refugi amb encant, còmode i amb possibilitats.

                                       El Port de la Picada  des del coll de l'Infern
Podent triar i remenar, optem per dues jornades diferents gaudir dels dies calurosos pujant al Port de la Picada (2470 m) i al Coll de Toro (2242 m).

Els dos port es poden enllaçar en un sol dia i jornada llarga, però ja coneixent l' esplèndida vall de l'Escaleta, optem per fer itineraris lineals i no circulars.

                Port de la Picada amb el Salbaguarda i més lluny Perdiguero i Posets
El Port de la Picada és un clàssic que comunica la vall de Benasc i el seu port al peu del Salbaguarda. És un llarg camí, de 1000 metres de desnivell, que dona un gran premi. Acabar de pujar al Turonet del Port de la Picada (2529 m) la vista és magnífica al Massís de Maladetes.

No decepciona, però fa pensar en veure el gel fóssil que sobreviu en la gelera; en les darreres dècades hem pogut anar veient l'impacte de l'escalfament global en les geleres pirinenques.

  Tot i així, la neu en la base de l' Aneto i el gel fóssil obliga a qui vol ascendir-lo a l'estiu a anar ben equipat si no vol exposar-se en excés. Millor època per fer-ho maig  i juny.
 

Sempre a la vista des de el Pla de l'Artiga, el Coll de Toro (2241 m) es mostra imponent i fa imaginar com devia ser en època glacial. Des de l'Aneto la gelera havia de ser  immensa observant la seva geologia. Avui les aigües del gran massís s'escolen per Aigualluts fins a ressorgir a Uelhs del Joeu, en un fenomen extraordinàriament increïble.

Toca ara recórrer aquest espai, que en quasi 800 metres de desnivell, en camí ben marcat, però dret i en punts rocosos assegurats per cables que sobretot deuen ser molt útil quan hi ha neu. Espectacular i impressionant.

Un petit estany és el senyal que el coll ha estat superat i les vistes als pic de Corones i del Mig són superbes. El Pic de l'Escaleta amaga el gran Aneto que s'intueix en la imaginació. Uns 300 metres de descens porta a la bonica vall de l'Escaleta si és vol fer una circular pel Coll dels Aranesi.

                           Pics de  Corones, Mig i Maladeta occidental
Unes jornades, sense grans expectatives, que resulten una gran vivència per recordar espais coneguts, companys enyorats i reviure intensament la muntanya.